A l'aguait! Indrets, paisatges, racons i patrimoni: D’Adons a la serra de Sant Gervàs (o la vivència del paisatge)

Captivadora percepció paisatgística la viscuda tot pujant al capdamunt de les cingleres de la serra de Sant Gervàs des d’Adons, a l'Alta Ribagorça.

Venint de Pont de Suert, seguint la sinuosa carretera vers la Pobla de Segur, abans d’arribar al coll de la Creu de Perves, un ramal duu fins a Adons, petitíssim i acollidor poblet. Des d’aquí, un escarpat rastre ens convida a la vivència d’una inusual experiència perceptiva en tots els sentits, sempre que ens sedueixi resseguir-lo fins allà on, de cop, tot s’estimba cinglera avall. El paisatge visual, corprenedor; el sonor, suggerent, encara que pot passar fàcilment desapercebut, ja que gairebé diria que es tracta d’escoltar el silenci; l’olfactiu, que comença a esclatar segons regeix l’època.

Adons i el seu entorn des de la serra de Sant Gervàs (foto: Paola Benincasa i Bonet)

Ens enfilem primer fins al Portús, l’únic pas a peu entre un vessant i l’altre de la carena tot salvant els altívols cingles que caracteritzen la morfologia del cantó sud de la serra de Sant Gervàs. Una estreta i esbiaixada esquerda entre dues parets ens obre les portes al paradís de l’orella d’ós i de la corona de rei, a més d’altra flora el nom de la qual desconeixem. La flaire, però, m’és curiosament familiar.

El pas del Portús (foto: Paola Benincasa i Bonet)

Des del coll del Portús, ascendim, sempre arran de cingle, meravellats per la visió de la Terreta que el lloc ofereix, fins al cim de l'Avedoga d’Adons, a 1.839 metres d’altitud. Ja tranquil·lament asseguts entre herba i pedres, podem dedicar-nos plenament a repassar la volta sencera: part dels Pirineus aragonesos, amb el massís de la Maladeta i l’Aneto a tocar; el conjunt de pics, tucs i tuques de la banda d’Aigüestortes, Cavallers, Sant Maurici i els Encantats; tot seguit, Montsent de Pallars; enllà, força lluny, el Cadí, el Pedraforca i el Port del Comte; més a prop, les serres del Boumort i de Cuberes i el congost de Collegats; continuen la serra de Comiols, la Conca Dellà, el Montsec, els congostos de Terradets i de Mont-rebei i la Conca de Tremp; i, finalment, la vall de la Noguera Ribagorçana i les serres de Sis i de Vallabriga. Just a sota els nostres peus, la Terreta i la seva corrua de poblets.

Els cingles de la serra de Sant Gervàs (foto: Paola Benincasa i Bonet)

Descendim força pel dret flanquejant la pala de l’Avedoga fins a la zona molt més planera de l’Avedogueta, els Planellets de Castellveire i les Boïgues, per tornar a Adons. I després del delit visual i del fins ara imperant silenci, toca fruir del cada vegada més proper i constant tritlleig de les esquelles del ramat de cabres i ovelles que s’escampen allà baix a la prada del costat del poble. Sens dubte, una bona benvinguda.

Part del paisatge que podem veure des de la serra de Sant Gervàs: Adons i el seu entorn (foto: Paola Benincasa i Bonet)

El moment ha estat especialment viscut, ja que em captiven els sons i les olors dels llocs. Trobo que m'ajuden a percebre una millor vivència harmònica del paisatge a través de les associacions perceptives que fem a partir dels sons i les olors que sentim, i que, més enllà del medi físic percebut visualment, formen part també de l’expressió i de la bellesa d’un paisatge o d’un lloc concret. Dimensions sovint efímeres, potser sí, però també suggestives en la percepció estètica i subjectiva d’un entorn. Malgrat que en la nostra cultura occidental, per dir-ne d'alguna manera, la percepció visual és especialment cultivada, m'agrada parar esment a la resta de percepcions sensitives, a menys que siguin tan estridents que m'acaparin sense remei. Trobo interessant, doncs, anar aprenent a percebre les marques del paisatge en totes les seves dimensions. I és caminant per l’entorn quan millor se’m presenten les possibilitats. I avui i aquí ha estat possible. Bon jorn!