Sembla que us dec una explicació. Doncs aquí la teniu:

Vet aquí un espai, una eina (digueu-li com us sembli millor), per tal de plasmar-hi, quan em vingui de gust, les meves vivències i articles sorgits anant a l'aguait pel llarg i ample del nostre país. Ras i curt. Cap més pretensió. Senzill, oi?

Serà com el meu petit homenatge perpetu al tros de terra que trepitjo i admiro. De moment, faré prou si sóc capaç de treure-hi el cap de tant en tant. Ho provaré. Ja direu què us sembla.

A reveure!

dijous, 19 de febrer de 2009

Els ballets tradicionals de la Festa Major de Solsona (8 de setembre de 2007)

Avui, cap a Solsona. S’hi celebra -s’hi viu, més ben dit- l’excepcional Festa Major. La il·lusió em desborda. Cal dir que feia molts anys que esperava aquest moment. Clar que a Solsona ja hi he estat força vegades (i que hi estaré, segur; no me’n cansaria mai). La ciutat per si sola mereix més d’una mirada. Tanmateix, per algun motiu o altre, se’m resistia l’ocasió de poder presenciar, almenys, un dels actes que solquen profundament la festa solsonina: la seqüència dels ballets tradicionals.

La festa, religiosament parlant, és dedicada a la veneració de la Mare de Déu del Claustre, la imatge de la qual és una destacada joia del romànic del segle XII atribuïda a Gilabert de Tolosa, un dels mestres rellevants del moment. Deu ser que les coses que se saben especials generen també una forta empremta en l’imaginari col·lectiu capaç de tramar manifestacions peculiars resistents al llarg del temps. O és l’aïllament secular de Solsona que ha propiciat la joia actual? De fet, la Festa Major de Solsona no és fàcil d’explicar ni de seguir. La seqüència ritual ancestral s’allarga durant ben bé tres dies, amb baixades i pujades de la corporació municipal entre la casa consistorial i la catedral tot passant per la plaça Major, processó, cants i veneracions a la Verge, la despertada dels trabucaires, passacarrers, tronades, pregó i crida i, sobretot, ballets i rodes de foc. Tot estipulat, concretat i cronometrat segons la tradició, els protocols i l’escenificació de l’harmonia entre el poder civil i el poder eclesiàstic. 


La documentació a l’entorn de la festa solsonina és extensa. Dóna fe dels traspassos d’elements i simbologies entre festes (molts dels elements actuals de la festa tenen la gènesi en les processons del Corpus) i de la profunda antiguitat de la majoria dels seus rituals i elements. Tot plegat una densa xarxa de sapiència força immutable i acumulada al llarg dels segles.


El drac de Solsona a la plaça
Migdia del dia 8 de setembre a la plaça Major. Hom pot admirar des del rovell de l’ou solsoní els ballets tradicionals, tal i com els solsonins i solsonines els anomenen. Abans dels ballets, però, hi ha la roda de foc: drac, bou i mulassa realitzen voltes tot fent petar els fuets, tranquil·lament, com aquell qui ho fa per fer temps. Cada moment té el seu ritme, res hi és forçat. Tot transcorre com per inèrcia. Arriben les autoritats. Els ballets s’articulen un rere l’altre: els óssos (únics a Catalunya); els cavallets; el drac; els nans; el ball de bastons; l’àliga; i, finalment, els gegants. I el flabiolaire, que pot passar desapercebut, però que, discret, els acompanya. Aquests últims encara tindran ganes de fer l’últim ball davant de la casa consistorial. Quin moment! Abans, però, una gran tronada, escampa la concurrència cap a possibles amagatalls. Clar que no n’hi ha per a tothom. Qui no corre, vola!

Ela nans ballant a la plaça


I com que no en tinc prou i en vull saber més, dos magnífics treballs bibliogràfics, adquirits al mateix ajuntament, em permeten sadollar-ne el coneixement amb més profunditat: “Gegants i demés improperis de Solsona de les diades de Corpus i de la Festa Major”, de Jaume Cuadrench, una delícia; i el recent títol “Solsona, la Festa Major”, de Noemí Vilaseca, amb unes sensacionals fotografies de Marc Trilla. Molt recomanables.

Torno a casa satisfet, tot xiulant les encomanadisses melodies que han aclarit el dia.

Els anigmàtics óssos de Solsona en acció


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada