Sembla que us dec una explicació. Doncs aquí la teniu:

Vet aquí un espai, una eina (digueu-li com us sembli millor), per tal de plasmar-hi, quan em vingui de gust, les meves vivències i articles sorgits anant a l'aguait pel llarg i ample del nostre país. Ras i curt. Cap més pretensió. Senzill, oi?

Serà com el meu petit homenatge perpetu al tros de terra que trepitjo i admiro. De moment, faré prou si sóc capaç de treure-hi el cap de tant en tant. Ho provaré. Ja direu què us sembla.

A reveure!

dimecres, 11 de març de 2009

Les barraques del delta de l'Ebre (setembre de 2008)

El delta de l'Ebre altra vegada ens acull, una mica esquerp i ventós ara que la tardor s’està preparant per fer de les seves. L’arròs, a punt de ser segat, aclapara les vistes amb els seus grocs foscos i marrons al llarg i ample de la plana deltaica. I nosaltres, passejant-nos tranquil·lament amunt i avall, ens deixem seduir i acariciar pel vent, a cop de pedal, fins a la sorrenca barra del Trabucador.

Amb aquest retrobament amb l'indret, doncs, veig que sembla ser que tornen, tímidament encara, les barraques del delta. El paisatge, doncs, manté l’ànim per continuar somrient. 

Les barraques, utilitzades al llarg dels anys per tota mena d’usos, constitueixen una ancestral tipologia de construcció popular, sembla que documentada des de l’edat mitjana, tot i que es creu que la seva genèsi la podem situar molt més enrere en el temps. Sempre han estat aixecades aprofitant els materials que s’han tingut més a la mà segons ofereix el terreny (canya, fusta, brossa, fang,...). Han estat durant molts anys l’habitatge, el magatzem, el lloc de trobada i l’aixopluc propi del paisatge del delta, així com el pal de paller del procés d’assentament de les persones que hi venien a guanyar-se les garrofes, transformant l’entorn hostil dels aiguamolls en la gràcil plana agrícola i humanitzada que podem veure actualment, coincidint amb la percepció creixent, social i política, que aquí era un bon lloc per arremangar-s’hi i treure’n valuosos fruits, bàsicament a l’entorn del cultiu de l’arròs, però també de les salines, la caça i la pesca.


Una barraca del delta de l'Ebre posada al dia

Les barraques entren en el món de l’oblit a partir de mitjan del segle XX a causa del seu abandó com a habitatge, principal o temporal, i per la progressiva proliferació d’altres materials i tipus de construcció, procés aparentment més en sintonia amb els nous aires de progrés. No van haver de passar massa lustres, però, perquè tornessin a ser valorades per la seva perfecta adaptabilitat i integració al paisatge, resistència, funcionalitat i senzillesa constructiva. Ara, adaptada als nous temps, tant en les funcions (usos culturals i turístics, bàsicament) com per la tècnica constructiva, segurament més acurada, tornen a reclamar el lloc que els pertoca en aquesta part del país. Avui, tot mantenint l’estil tradicional en la seva aparença final, són capaces d’oferir l’acolliment i el confort que hom espera d’un habitatge modern. Qui serà el primer de comptar amb una d’elles per fer-ne la seva càlida llar? Jo, francament, n’estic enamorat!

Tant a la Casa de Fusta, a tocar de l’Encanyissada, com al Centre d’Interpretació de les Barraques del Delta de l’Ebre, podem aprofundir més llargament sobre aquesta joia del patrimoni del delta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada