tag:blogger.com,1999:blog-10132543960278781142024-03-27T07:36:44.993+01:00A l'aguait! Indrets, paisatges, racons i patrimoniAcció d'aguaitar. Estar a l'aguait [o posar-se a l'aguait, o posar-se en aguait] Estar atent a alguna cosa. [...]Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.comBlogger55125tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-31897486927233503562024-03-23T18:22:00.007+01:002024-03-26T20:24:43.833+01:00Entre el mar d’Empúries i el mig Fluvià (II). De Camallera a Banyoles<div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">El bar que obre ben de matinada</span></i></div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Avui m’he llevat amb ganes de fer-ho. Em desvetllo, miro l’hora i, tot i que encara manca una mitja hora ben bona perquè soni l’alarma, que vaig posar a les set, em dic que ja en tinc prou i m’alço tot seguit de l’incòmode llit, força escàs de mida pel meu gust. Tinc el neguit de sortir com més aviat millor d’aquesta pensió de mala mort. A prendre aquesta ràpida decisió m’hi ajuda el fet que, tot i que al defora encara és ben fosc, l’eixerida noia del Bar Lluís em va dir ahir, quan hi vaig anar a fer el mos, que a partir de dos quarts de set del matí ja tindria obert. I a més, em va caure bé. Així que no m’ho penso dues vegades i en un tres i no res em vesteixo i preparo l’austera motxilla. Baixo les escales de l’edifici de la pensió i, en sortir-ne per la porta, deixo caure les claus dins la bústia, tal com vàrem quedar amb la senyora que em va rebre ahir a la tarda. Just en aquest moment m’adono, mig encara en la penombra de la matinada, que per la porta gairebé contigua, la del bar de l’hostal, que ahir era tancat per ser-ne el dia de descans del personal, n’entren dues noies i n’encenen els llums. Deuen estar obrint, però és clar, mai més ben dit, el més calent és a l’aigüera, o ni això. Hi passo de llarg. Entenc que abans no em puguin servir quelcom per esmorzar passarà una bona estona. Així que me’n vaig fins al poble a fer el mos al Bar Lluís, tal com, de fet, ja tenia coll avall.</div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Al menut Bar Lluís de Camallera tot està a punt i hi ha la certa familiaritat en el tracte dels bars de pobles petits que obren de matinada, sobretot si n’és dels pocs, o l’únic, de l’indret. La cafetera no para i som uns quants matiners que hi hem fet cap. L’estona que hi seré, la clientela hi va entrant i sortint. La gent va més aviat per feina, sense parar-se a xerrar massa ni a asseure’s llarga estona a veure passar el temps. Per sort, hi trobo una tauleta buida i, decididament, m’hi assec. La noia, quan em veu entrar, ja em dedica un bon dia i un somriure per emmarcar. Li demano l’esmorzar i un entrepà ben gros de fuet per endur-me com a complement a la vitualla per passar el dia de camí abans no arribaré a Banyoles, ja que sembla que el recorregut d’avui es preveu migrat de pobles i bars. Jo no tinc ni massa pressa ni horaris que m’empenyin, i m’hi estic una estoneta de més contemplant el panorama. I ara m’adono que l’establiment, a més de bar, també té servei de venda de tabac, com un petit estanc, i de diaris i alguna revista. Cal encarrilar el negoci en aquestes contrades de població més aviat escassa. La cosa sembla que tira. Però, és clar, cal obrir ben de matinada, per aprofitar l’embranzida de la gent que para a fer un breu mos i el cafè abans d’anar cap a la feina, i a comprar potser el diari, fet cada vegada més costós de veure. Sigui pel que sigui, doncs, no deixo de pensar que llarga vida tinguin els bars que obren ben de matinada. Són una benedicció.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuTl-MIG1SJPHlN5k8UUqIzwIHrhP-pTiTfy3DcfUAGDGrrtZ6-JR49NEFc28pT40tHjML67h8xEQ4Fn52Vf9RmQFe5_18QvTxXIcNh11W2xC9Casp17aTdPhz7HKYvdWkBlkWrxIG2eAXWCpD8DuvkoVZKY2Ofim0_VoL5OCkuGZx2kjVgfUa90eGC8wh/s4160/17.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuTl-MIG1SJPHlN5k8UUqIzwIHrhP-pTiTfy3DcfUAGDGrrtZ6-JR49NEFc28pT40tHjML67h8xEQ4Fn52Vf9RmQFe5_18QvTxXIcNh11W2xC9Casp17aTdPhz7HKYvdWkBlkWrxIG2eAXWCpD8DuvkoVZKY2Ofim0_VoL5OCkuGZx2kjVgfUa90eGC8wh/w400-h300/17.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Església d'Orriols</td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>Orriols i el camí ramader del Terraprim</i></div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per sortir de Camallera travesso mig poble i giro cap al carrer que duu al cementiri. Aviat se surt als afores i comencen els camps i sembrats. En poca estona frego el poblet de Llampaies, passant de ple pel veïnat del Puig i, més endavant, pel dels Masos, de cases més aviat disperses i ben arranjades. El traçat del camí, ara planeja, ara s’ondula un xic: sóc al Terraprim. Baixo i torno a pujar, ara amb decisió, per salvar el rec de la Gorga, i, després de travessar la carretera de Viladasens i l’autopista, em trobo amb el traçat del Camí de Sant Jaume que baixa de Figueres cap a Girona. És clar que per aquesta franja de pas del Terraprim hi acabarà passant gairebé tot: la Via Heraclea i Augusta, des de ben antic, segurament ja aprofitant trams encara més remots; després, el camí ral principal; més tard, amb les diligències, potser els primers eixamplaments de consideració; més endavant, el tren (una mica desviat cap a l’est, per Camallera) i les carreteres, sobretot la Nacional 2; i, ja molt modernament, l’autopista i el recent pas del tren d’alta velocitat. Vet aquí quin amalgama. Vaja, que per aquí ja hi ha passat gairebé tothom. Fins i tot alguns dels pelegrins que, venint potser de bona part d’Europa, han anat fins a terres gallegues. Em sap greu no ser gens original en aquest cas, doncs. </div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Jo, però, lluny de voler anar ara mateix cap a Girona, la Selva i pel bellugadís passadís del prelitoral català, giraré després d’Orriols cap a l’interior del quiet Terraprim per entrar decididament cap al Pla de l’Estany fins a Banyoles. I ho faré seguint un altre vell traçat, encara que aquest potser no tan fressat al llarg dels segles i ara ja deixat una mica estar. És un dels camins de pas de les grans ramades transhumants, les que anaven de les pastures d’estiu de l’alta muntanya ripollesa cap a les hivernals de la plana de l’Alt i el Baix Empordà. N’he clissat alguns escrits i traces en algun mapa, d’aquest vell traçat ramader, tant al dossier dedicat als pastors i a la transhumància de l’excel·lent revista <i>Les Garrotxes</i> com en altres referències que he anat trobant per aquí i per allà. Sembla que la vella carrerada engegava, a través de diversos ramals, de les planes de l’Empordanet, des de les muntanyes de Begur a les que envolten el massís del Montgrí i fins més enllà de l’Escala, i, tant per Verges i Garrigoles com per Viladamat i Palau Borrell, enfilaven cap al puig de Valldevià -per on vaig passar ahir-, per anar a travessar, ara ja reunificat en un de sol, el Terraprim i el Pla de l’Estany per Camallera, Orriols, l’hostal Sec de Vilamarí, el veïnat de Brunsó i Centenys, ja al terme d’Esponellà -per on passaré avui-, seguint pràcticament el mateix traçat marcat modernament pel GR 1 o Sender Transversal, com també és anomenat en alguns escrits. I sento un cert pessigolleig d’emoció en pensar que per allà on vaig caminant, ho han fet també al llarg de molts segles immensos ramats amb els seus pastors, amunt i avall, de la plana a la muntanya, de la muntanya a la plana.</div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aviat arribo a Orriols, llogarret del terme de Bàscara i l’últim de l’Alt Empordà pel qual passaré abans d’entrar al Pla de l’Estany. Només posar-hi els peus m’ofereix un curiós nucli antic mig amagat a l’altra banda d’un allargat i estret pas emporxat que el protegeix. El poblet gairebé sembla un petit museu per passar-hi una estona ben entretinguda, ja que hom ha tingut cura d’exposar-hi en una part alguns elements de la pagesia de l’antigor. L’església, que presideix altívola i ben integrada el recollit i vell nucli de cases, cal guanyar-la pujant lleument unes escales, i centra, a banda i banda i per rere l’absis romànic, un breu tramat de carrerons i placetes que l’envolten per tots quatre costats. Aquest petit reducte, que ben aviat és recorregut, és bonic i silenciós, arranjat amb gust i sense excessives i fatxendes pretensions, conservant detalls que denoten certa naturalitat. Una mica més enllà, breument enlairat ja al límit del nucli més compacte, hi destaca el gran casal del castell d’Orriols, de bella i imposant estampa arquitectònica i d’arrels ben afonades a principis de la baixa edat mitjana. Feta la volta de reconeixement, m’assec embolcallat pel silenci sobre la llosa d’un banc de pedra, just davant la façana de l’església, i hi faig el primer breu mos del dia tot fent camí. Mentre hi seré no hi passarà ni una ànima. Avui, de moment, també m’hauré de resignar a tenir poques converses.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFdtr7NDvY1RVMa3qY0H2P5jOZ4af_iWAA_sibmW5ImZp_V47t7jQX4Pmn0I-VNvsaRyRCPdN-wK-Pm1gxrpPFTxCGHdRkXI_neGdyqpS7pwQa16W5bm_xQWl2o5jzWz1uPDrm4cP0jFL2Llt2W1B91PvKHKXreFPnxRfin6V8YbbAU306i4PtQj_8g9qG/s4160/27.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFdtr7NDvY1RVMa3qY0H2P5jOZ4af_iWAA_sibmW5ImZp_V47t7jQX4Pmn0I-VNvsaRyRCPdN-wK-Pm1gxrpPFTxCGHdRkXI_neGdyqpS7pwQa16W5bm_xQWl2o5jzWz1uPDrm4cP0jFL2Llt2W1B91PvKHKXreFPnxRfin6V8YbbAU306i4PtQj_8g9qG/w400-h300/27.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Orriols</td></tr></tbody></table></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>Llocs de parada ramadera</i></div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Surto del recer d’Orriols i engego una altra vegada Terraprim enllà. Travesso dues carreteres, la que passant per Vilamarí anirà fent plàcides ondulacions fins a Banyoles i, més endavant, una de secundària que puja cap a Vilademuls. Ara el camí és més ample, potser una mica monòton, fent-se pas entre sembrats i boscos, aquest típic paisatge mediterrani que tant em recorda al del meu Vallès, però molt més sencer, sense tantes ferides i esgarrapades. A mas Silet, just a la cruïlla del camí d’on vinc amb la carretera de Galliners a Vilavenut, hi ha certa vitalitat ramadera. Me n’arriba un brogit somort que indica que s’hi feineja i, just al davant de la part més nova del conjunt d’edificacions, s’hi passeja alegrement un bon estol de cabres blanques. De cop, un motor de tractor trenca el silenci del paisatge. I just arribo a la cruïlla amb la carretera de Galliners a Vilavenut i també en gira un cotxe. Venint del més absolut silenci, ara sembla que la cosa s’anima. Però serà un foc d’encenalls, ja que aviat tornaré a submergir-me en la sola remor del lleu ventet que bufa avui, tot i fer ara un tram per carretera. Continuo direcció cap a Vilavenut, per on no arribaré a passar.</div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Més endavant, ben a prop de la cruïlla amb la carretera de Sant Esteve de Guialbes, em trobo amb l’edifici de l’antic hostal Sec, lloc esmentat com d’antiga parada ramadera. En parla la periodista banyolina Berta Artigas a la revista <i>Les Garrotxes</i> fent referència a un article d’en Jaume Colomer Feliu, un savi de Fontcoberta, sobre l’antic camí ramader que travessa el Pla de l’Estany. Però aquí no s’acaben les referències del pas dels ramats transhumants. Més endavant, després de deixar la carretera i d’enfilar-me progressivament vers la serra del Bon Aire, el camí assoleix, ja en terme d’Esponellà, el veïnat de Brunsó, on trobem can Janot, un altre lloc de parada esmentat en ambdós escrits. També hi passaré just per davant. I penso que, anys enrere, quan hi passaven els ramats, devien ser llocs plens de vida. I, ara i avui, el silenci i la quietud hi regnen. És clar que tot això queda com un record llunyà i, de fet, és lògic que a molts escrits i referències, quan es parla dels traçats transhumants i els seus llocs de parada, es faci en passat. Més enllà dels escrits, de tant en tant i amb sort, potser cada vegada més costosament, hom té alguna conversa amb algun vell pastor o paisà dels llocs per on havien passat ramats, o els seus fills o néts, que en guarden la memòria. Ras i curt, però, des de fa anys, s’ha anat normalitzant fer anar els ramats amunt i avall en camió, amb la pèrdua de la usança ancestral i dels beneficis de fer la transhumància a peu. Els antics camins ramaders cada cop s’usen menys, o ja gens, per fer-hi passar grans ramades. En el millor dels casos, persisteixen com a camí o pista i se’n conserva el traçat, encara que ja no hi passi ni una trista ovella. En altres casos, alguns trams s’asfalten i esdevenen vials per a la circulació motoritzada. I en el pitjor dels casos, el desús fa que es perdin del tot mig engolits per la vegetació o per noves infraestructures i cauen en l’oblit generalitzat. Tot i que, segons la llei, els camins ramaders mai en deixen de ser. Certament, gaudeixen d’una certa protecció teòrica, ja que se suposa que no se’n pot modificar la condició ni apropiar-se’n trams. La veritat, però, és que sobre el terreny tot això és massa sovint paper mullat. Generalment, es deixa fer, per desconeixença, despreocupació o, directament, per mala fe. Anem fent la viu-viu, i qui dia passa, any empeny. Però també hi ha on aferrar-nos en un bri d’esperança. Si més no, d’uns anys ençà, se sent d’alguns joves pastors que, malgrat les certes dificultats, prenen el clar propòsit de mantenir o de tornar a recuperar la transhumància a peu. Són els casos, segurament entre d’altres, d’en Gerard Cardona, del Pallars Jussà; d’en Prem Puig, de Mieres; d’en Sergi Alba, de Manresa; d’en Daniel Giraldo, del Baix Camp; d’en Jordi Julià, d’Avinyó; d’en Toni Deu, de l’Alta Ribagroça; d’en Víctor Rojas, de l’Alt Empordà; algun del Lluçanès... A mi sempre m’ha interessat aquest ancestral món de la transhumància. I crec fermament que en caldria recuperar el bon senderi. I hi ha iniciatives que empenyen. Tímides encara, però n’hi ha. I tota pedra fa paret. O això espero. El temps dirà.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHWWDL0B2nAsBVStXBiueL3XdKbrrOoeP06EUUGEZpQbXDSyDAEh3Yy32PmV0Y9uzBeKyjcFoaxO8o2H2kH1u2lWnM3ylBugHl3RfHkX62pMRwHyvtP7FMvGDuGxw_X_FwOAFfIyCJGeekAnqbC8vHfR8Su-maDrCfwDHrJq_-lwDmyaw9bqTWPolldmmT/s4160/33.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHWWDL0B2nAsBVStXBiueL3XdKbrrOoeP06EUUGEZpQbXDSyDAEh3Yy32PmV0Y9uzBeKyjcFoaxO8o2H2kH1u2lWnM3ylBugHl3RfHkX62pMRwHyvtP7FMvGDuGxw_X_FwOAFfIyCJGeekAnqbC8vHfR8Su-maDrCfwDHrJq_-lwDmyaw9bqTWPolldmmT/w400-h300/33.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'hostal Sec</td></tr></tbody></table><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><i>La vall de Juïgues i la gran marrada</i></div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A prop de l’Hostal Sec, paro a fer el segon breu mos del camí d’avui, arran de carretera. No em cal patir gens: en aquestes dòcils carreteres del Terraprim i el Pla de l’Estany, el trànsit hi és amb comptagotes. Sóc a tocar del mas Ayats, tal com és escrit a l’entrada de la finca. Al mapa hi surt Aiats. I des d’aquí veig com el relleu s’amansa un xic per deixar passar el torrent de Juïgues, formant una petita vall esquitxada de cases i masies disperses assentant els típics veïnats disseminats de la Catalunya Vella. Passes enrere, he vist el rètol a la carretera indicant la cruïlla per arribar-se a l’esglesiola d’origen medieval de Sant Pere de Juïgues. El nom ja m’ha captivat. Certament, trobo que té una sonoritat que entra bé. Penso com deu ser viure aquí, en aquest veïnat dispers: si només s’hi dorm i s’hi descansa o també s’hi pot treballar; si hi ha força veïns; si tenen lloc de trobada comunitària, o cadascú va a la seva; si depenen massa del nucli de població més proper –potser Vilamarí, també prou petit–, o els ve tot fet des de la capital municipal –en aquest cas Vilademuls–; si tenen una certa pròpia empenta a l’hora de consensuar i millorar entre els veïns el seu petit racó de món... Tantes coses em pregunto dels llocs!</div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Deixo la vall de Juïgues enrere i la carretera asfaltada. Això últim s’agraeix. Aquí el GR, doncs, deixa l’asfalt i s’endinsa decidit iniciant la travessa d’una zona boscosa per acabar gairebé carenejant fins al veïnat de Brunsó, fregant el turonet del Bon Aire i el puig de la Socanada. També passa per algunes masies, com les de can Vilar i can Batlle, davant per davant, cal Tonet i can Canet, aquesta última amb molta més entitat. El tram semblava que havia d’oferir unes bones vistes, però quan hi vaig passant comprovo com l’espès bosc a banda i banda del camí n’esguerren la visió. Acaba sent un tram llarg i monòton, sense massa al·licients. I vist sobre el mapa, es veu ben clara la gran marrada que, respecte al lloc on finalment acabarem, Banyoles, fa aquest tram per on en el seu dia van marcar el GR. I me’n pregunto els motius. Potser per ser fidels al traçat de la carrerada? En el mapa dels camins ramaders de Catalunya, impulsat en el seu moment per l’extinta Fundació del Món Rural, es veu clarament la marrada d’aquest tram al seu pas pel Pla de l’Estany. És ben sabut que els camins ramaders busquen les carenes, fugint sempre que sigui possible del pas continu de recs i rieres. I mirant el mapa també es veu clar que si es traça una línia més o menys recta entre la capçalera de la petita vall de Juïgues i l’estricta cubeta de l’estany de Banyoles, potser passant per la zona dels veïnats d’Espasens i Puigpalter, de torrentets i rieres en cal travessar potser quatre o cinc. Sempre lleument, però és un seguit d’anar pujant i baixant cursos d’aigua. I, certament, el pas de les ramades fuig d’això. Si hi ha pas carener, cap allà, tot i que, en aquest cas, requereixi fer una considerable marrada cap al nord-oest per després tornar a baixar cap a la Farrès per Centenys, ja que un cop al veïnat de Brunsó, o com a molt a l’altura de Centenys, sobre el mapa també es veu clarament que es podria anar més directe a Serinyà pel veïnat i el pla de Martís. I el GR igual, amb l’afegit que hom va considerar en el seu moment que era interessant que el sender entrés a la ciutat de Banyoles, ja que, certament, en paga la pena. Cal dir que el traçat ramader no hi entra del tot a Banyoles. Des del veïnat de Brunsó, sí que baixa fins a la Farrès, però en algun moment d’aquesta rodalia, gira cap al pla d’Usall per anar-se’n decidit cap a Serinyà i Besalú, el camí que, per cert, faré demà. Les marrades que pugui fer un antic camí ramader, però, s’expliquen segurament per la saviesa ancestral en què els pastors buscaven sempre el millor pas pels ramats, tot i l’evident volta en aquest cas. Però potser en el cas del GR, no hauria calgut, tot i que, sobre el mapa, la zona tampoc es veu ben dotada de camins transversals a tota la corrua de valls i valletes que hi ha entre el veïnat de Juïgues i Banyoles tirant més dretament. Així i tot, m’imagino que ara agafant un corriol per aquí, ara una pista cap allà, passant potser per Vilavenut, el veïnat d’en Deri i Fontcoberta, ho hauríem enllestit. I el cert perquè de tot plegat només el saben els que en van dissenyar el traçat per primera vegada, ja fa gairebé cinquanta anys. Si no n’ha quedat res escrit, ja pot ser complicat anar-los a buscar. Vet aquí els pensaments que tinc tot caminant i amb els ulls ben oberts al país.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQxbozgbjbfV_GD1r15idQ6zqZVuavFScNE_eUz_u-NYvB8mfMeskucxEjpLtPIsIoVCodP5v43XQeMw7HUMuU_m8BOvBT2DCiJAtQRCLN5WTlKUs6ghJMolZrMdapIBHTqfIir5TsedOpVtaTCrlqjxXCvAXNJqQgjMek6xVwZXAQt0iYdRy0ygIeockU/s4160/53.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQxbozgbjbfV_GD1r15idQ6zqZVuavFScNE_eUz_u-NYvB8mfMeskucxEjpLtPIsIoVCodP5v43XQeMw7HUMuU_m8BOvBT2DCiJAtQRCLN5WTlKUs6ghJMolZrMdapIBHTqfIir5TsedOpVtaTCrlqjxXCvAXNJqQgjMek6xVwZXAQt0iYdRy0ygIeockU/w400-h300/53.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Centenys</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><i>El rastre d’en Quico Sabaté</i></div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Passat el veïnat de Brunsó, ara ja avançant cap al sud, arribo als afores del poblet de Centenys, passant primer per la ben agençada ermita de Sant Miquel, pràcticament envoltada d’un sembrat. Certament, fa goig. Per entrar al petit poble cal agafar un vial entre arbres un cop passades unes granges. L’entrada definitiva es fa esperar una mica, però paga la pena no deixar-se endur per la dretura que ens ofereix el camí principal i disposar de la suficient curiositat per arribar-se fins al rovell de l’ou de la pinyeta de cases del vell nucli. Ja que hem fet la marrada comentada, almenys anem a veure potser l’única perleta que se’ns ofereix. El poble és bonic i ben endreçat, potser massa llepat. S’hi han abocat diners, en aquestes cases. Hi entro per un carrer fins a la placeta del capdavall, la plaça Major. I en sortiré per l’altre, que em portarà directament a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria –sants germans que sempre van plegats–, un pèl apartada del conjunt de cases, com si no gosés molestar-ne la certa opulència. Abans, però, m’assec a fer el tercer breu mos del dia, l’últim abans d’arribar a Banyoles, en un banc de la xica plaça Major. Toquen breument, un xic llunyanes, unes campanes. Són les dues.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSlpC9B0l-5tlCmEcMX4UxxI2tfZL2-fkQmHDjmTl7PY20DrVlLJIp9dsh7N2HlSXN-Q-8DwIT4TQbzBw6qaaDSlOaq2t4X_X-DsETpH4WvzjtfgPu4ALCDFWZPVj97OugfxwGIEok-DCahxBtm76_BQKfpUgssj6G19kd2GucHUdRXO1VCy5SK3T84cg6/s4160/56%20Sant%20Iscle%20i%20Santa%20Vict%C3%B2ria.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSlpC9B0l-5tlCmEcMX4UxxI2tfZL2-fkQmHDjmTl7PY20DrVlLJIp9dsh7N2HlSXN-Q-8DwIT4TQbzBw6qaaDSlOaq2t4X_X-DsETpH4WvzjtfgPu4ALCDFWZPVj97OugfxwGIEok-DCahxBtm76_BQKfpUgssj6G19kd2GucHUdRXO1VCy5SK3T84cg6/w400-h300/56%20Sant%20Iscle%20i%20Santa%20Vict%C3%B2ria.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sant Iscle i Santa Victòria de Centenys</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;">Després del mossec, i ja fent una pausada volteta abans de marxar del poble, veig uns cartells que anuncien diferents coses. I me’n crida molt l’atenció un de ben acolorit amb tonalitats grises i vermelloses, com buscant els colors de la bandera anarquista. El cartell ve il·lustrat en la seva part superior per una fotografia en blanc i negre que m’és molt familiar. M’hi acosto per veure-la de ben a prop i resulta ser una coneguda estampa del famós maqui Quico Sabaté. El cartell anuncia la III Caminada Quico Sabaté, seguint el “recorregut pel camí que el guerriller antifranquista va fer pel municipi d’Esponellà la nit de Cap d’Any de 1959 (ruta circular d’uns 10 km)”. La caminada s’anuncia pel dilluns 1 de gener de 2024, és a dir, ja s’ha fet, ja que avui som dimecres 3. Però tot plegat em porta molts bons records dels anys, entre el 1997 i 2000 i escaig, que havíem organitzat amb altres companys de l’escoltisme unes trobades un cap de setmana a l’any per fer a peu una part de la ruta d’aquest viatge d’en Quico Sabaté, el darrer que va fer, ja que hi trobaria la mort. A la proposta ens hi reuníem joves, com nosaltres en aquell moment, provinents de diferents agrupaments escoltes de tot Catalunya. La fotografia del cartell és la mateixa que també estampàvem nosaltres a la portada d’uns dossiers que fèiem com a recordatori de la trobada. La idea de fer aquesta gran caminada, envoltats sempre per plaents belleses paisatgístiques, va sorgir un dia després d’haver escoltat a l’estimat romancer Jaume Arnella en un recital on hi havia cantat el romanç que va descrivint els llocs per on es creu que va passant en Quico Sabaté durant el seu darrer viatge, entre la nit del 31 de desembre de 1959 i la matinada del 5 de gener de 1960. L’itinerari sencer que va acabar fent en Quico Sabaté, amb la idea posada entre cella i cella d’anar fins a Barcelona, va entre Costoja, un poble del Vallespir a prop de la frontera, on vivia aleshores, i Sant Celoni, al Baix Montseny. Amb els escoltes ens trobàvem, doncs, la tarda del divendres a Sant Celoni i, des d’allà, anàvem ja tots plegats en autocar fins a Costoja, el primer poble del Vallespir venint de Maçanet de Cabrenys, on passàvem la primera nit en un local que ens cedia l’ajuntament. L’endemà, ben a trenc d’alba, anàvem a travessar la Muga pel famós hostal, on encara hi havíem conegut a la Núria, l’última masovera que el va habitar, en aquells anys ja viuda, amb el seu marit Jaume, en Net de la Muga, mort el 1992. Des d’allà enfilàvem fins a Mas Sobirà i seguíem el camí de Ribelles fins a trencar pel camí que puja fins als colls de Principi i de Bassegoda. Paràvem a fer un merescut mos als peus del refugi de Can Galan, a prop de Sant Miquel de Bassegoda, i d’allà anàvem cap al llogarret de Lliurona, coll de la Creu, el Puigbalí i fins al Casot de Falgars, que ens feia de refugi per passar-hi la nit, ja que en aquells anys era una casa mig abandonada i amb la porta oberta. Al vespre ens fèiem el sopar amb fogonets i rebíem la visita d’en Jaume Arnella, que ens oferia un recital dels seus romanços, entre els quals no podia mancar, evidentment, el del darrer viatge d’en Quico Sabaté. Aquí, al Casot de Falgars, la colla d’en Quico Sabaté, va tenir una primera topada amb la Guàrdia Civil, de la que encara van poder fugir amb èxit. L’endemà, ara ja un altre cop en autocar, anàvem fins a mas Clarà, a prop de Sant Martí de la Mota, on en Quico Sabaté i els seus acompanyants van patir una fatal emboscada per part de la Guàrdia Civil, i Sant Celoni, on va acabar morint, ja anant sol, finalment abatut per part del sometent del poble. I, és clar, si es mira sobre el mapa, té tota la seva lògica que després de la primera emboscada al Casot de Falgars, en Quico Sabaté i la seva quadrilla fugissin travessant el Pla de l’Estany passant pel terme d’Esponellà, per on es fa la caminada que anuncia el cartell. Per Maià de Montcal, ve més o menys recte.</div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>Adéu al camí ramader</i></div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els records nostàlgics estan molt bé, però ara em cal espavilar, tot i que per arribar a Banyoles també em ve més o menys recte. Deixo Centenys, faig una breu aturada a redors de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria, un benaurat racó de pau, i tiro, decidit, ara sí, cap a la capital de l’estany, on, sincerament, ja tinc ganes d’arribar. Aniré seguint la carretera d’accés a Centenys fins ben entrat el terme de Fontcoberta. Més tard, una pista em duu directament al petit veïnat de la Farrès, on també s’explica que hi passava el camí ramader. Es diu, però, que els ramats al passar hi deixaven pestes i malalties, i el traçat en va ser finalment desviat, almenys ja fa més d’un parell de centúries, per fora del petit conjunt de cases que formen el llogarret principal. De totes maneres, desviat o no, diré ara adéu al vell rastre de la carrerada, almenys fins demà, ja que aquesta aquí ja tomba clarament cap al pla d’Usall per fer cap a Besalú amb decisió.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghFCAo8dgNVku7UrRXEDrqA7kEyB2xOGVkr3Pb5fQF2t-LtGvFdHwjzYGHeVR4-QwUNLcOitiNzkbMaX7A6w_dyO7vHDZPCnVbYnrSGGe02OvpuE5UeGUNO047cq87XXyT8u6qidQ5idMEmJYVbo0OtQlzE5sREjm5kHedCNBU3nvv3JfOk92izoGLACXy/s4160/63.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghFCAo8dgNVku7UrRXEDrqA7kEyB2xOGVkr3Pb5fQF2t-LtGvFdHwjzYGHeVR4-QwUNLcOitiNzkbMaX7A6w_dyO7vHDZPCnVbYnrSGGe02OvpuE5UeGUNO047cq87XXyT8u6qidQ5idMEmJYVbo0OtQlzE5sREjm5kHedCNBU3nvv3JfOk92izoGLACXy/w400-h300/63.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pou de la Farrès</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;">A la Farrès, veïnat apartat doncs del pas de les ramades, avui tot hi és endreçat i ben sa. Una de les cases principals, can Jan, és avui un ben trobat centre cultural del municipi de Fontcoberta, on es fan actes i exposicions. Pel que sembla, també allotja un més dels tantíssims centres d’interpretació que han anat florint al llarg i ample del país d’uns anys ençà, aquest dedicat a l’espai natural de la Platja d’Espolla, un estanyol temporal molt curiós que es forma molt a prop d’aquí. I dic pel que sembla perquè no hi he pogut entrar, ja que n’és tancat i barrat. Potser no és el cas, però ja se sap que molts d’aquests petits centres han acabat mig en desús, o del tot, per les dificultats en el seu manteniment i gestió. Pluja de diners? Doncs fem coses! Però n’hi haurà després per mantenir-ho, o ja s’ho faran els que vindran a darrere? El llogarret té racons acollidors i exhibeix almenys un parell de cases de bella i antiga factura, com la mateixa del can Jan, avui de propietat municipal, i la Torre de la Farrès, un pèl apartada al límit del petit nucli. I un dels detalls que més m’han agradat a mi en passar-hi: el pou, gairebé presidint una petita cruïlla de camins, un dels quals l’antic ramader, a partir de la qual es dibuixen els quatre carrerons, per dir-ne d’alguna manera, que aniran formant molt tímidament el sarpat de cases del veïnat des d’una remota baixa edat mitjana. Som a la Catalunya Vella!</div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A tocar, però, una de les pitjors pífies, des del meu punt de vista, de la Catalunya més nova o moderna: les copioses i nefastes urbanitzacions, que tant en malmeten el paisatge. I no només el paisatge, sinó que escampen un model de creixement urbà dispers que s’ha demostrat poc efectiu i insostenible. Melianta, de fet, no he sabut mai què coi és, si una urbanització de nova planta, on abans només hi havia camp obert, o un antic veïnat primigeni absorbit per noves construccions. En tot cas, segons la meva mirada, el resultat és una taca urbana freda i impersonal, purament residencial, sense gens de gràcia ni encert. La flanquejo sense pena ni glòria i, aviat, torno a ser a camp obert travessant l’anomenat pla de la Bruguera, ja pràcticament a les portes de la capital del Pla de l’Estany. Quatre masos, alguna granja, i, com aquell qui diu, ja s’entreveu Banyoles, ni molt petita ni massa gran, de bon ambient i, pel que sembla, encara d’un viure tranquil i serè. Fa bo arribar-hi.</div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>La discreta bellesa de Banyoles</i></div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Entro a Banyoles discretament, per on mai ho havia fet, pels darreres, en podríem dir. I és així com una de les primeres joies que m’ensenya la ciutat és l’església de l’antic monestir de Sant Esteve, origen i glòria de la Banyoles medieval. Aquí rau el principi de tot plegat de la ciutat. Les portes en són obertes i hi entro. Ara en aquesta època s’hi porta a terme una meritòria exposició de pessebres i diorames. Me’ls miro i n’hi ha de tots els estils i models. Hi fan un concurs i tot. Me la recorreré tot sol. No hi ha ningú més i no sembla que hi hagi ningú que se n’ocupi. Senzillament, algú en deu haver obert les portes i considera que no en cal cap vigilància. I em sembla prou significatiu que encara es respiri en aquestes equilibrades poblacions, per molt que siguin capitals de comarca, més allunyades potser del brogit de la complexa societat més urbana de les grans aglomeracions, un cert deix de confiança en la comunitat i que creguin que potser no cal el control inevitable d’altres realitats. O que ni se’l plantegin, perquè mai hi ha passat res ni hi ha els motius, reals o imaginats, perquè hi hagi de passar res. Vaja, que cada vegada em costa més creure en els possibles avantatges de les concentracions demogràfiques fora mida. Com passa amb gairebé tot, l’opció més encertada és segurament l’equilibri entre la migradesa total i el desbordament desassenyat. I trobo que Banyoles, amb detalls com aquest, em demostrarà haver-ne assolit, potser pels viaranys imprevisibles de la història, una certa bona posició. Que per molts anys se sàpiga mantenir. Potser dient prou al creixement? Es pot fer això? O, si ha de passar, no es podrà evitar?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMbKxz1S047jeS-Ycage69cFQ2LlMkPXBYe_bWTEvTNMpwa8ZPYOJMkNSeCNbXxhsPRDUBCB70o-QOzGf3VIoWt81R27_n7eLYBIUscMIojx7RVr2kxhtIB9pELFY-Eey3xNIPlfqoteiZOFenFeU4geWsckducQSCDRkaQMMv2R6j3XAO_DLlFqzES-2G/s4160/65%20Banyoles.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMbKxz1S047jeS-Ycage69cFQ2LlMkPXBYe_bWTEvTNMpwa8ZPYOJMkNSeCNbXxhsPRDUBCB70o-QOzGf3VIoWt81R27_n7eLYBIUscMIojx7RVr2kxhtIB9pELFY-Eey3xNIPlfqoteiZOFenFeU4geWsckducQSCDRkaQMMv2R6j3XAO_DLlFqzES-2G/w400-h300/65%20Banyoles.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sant Esteve de Banyoles</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;">Sortint de Sant Esteve de Banyoles, recorro els carrers del tranquil nucli antic. Passo per la plaça del Teatre i la de la Font, només separades pel carrer de les Escrivanies. En aquesta última, acollidora i recollida, hi destaca l’edifici medieval de la Pia Almoina, que avui dia allotja el Museu Arqueològic Comarcal. Just rere aquest edifici, baixant pel carrer que el frega, m’arribo fins a l’únic tram que es conserva de l’antiga muralla que havia disposat el nucli. I, trencant pel carreró de Sant Pere, vaig fins a la propera Llotja del Tint, un altre edifici gòtic dedicat inicialment al tintat de teixits, aprofitant la profusa xarxa de recs que, provinents de l’estany, traspassen des de ben antic pels carrers i places de la ciutat. El conjunt d’aquests recs acabaran per formar, ara aquí, ara allà, el riu Terri, fill de l’estany de Banyoles. Torno fins a la plaça de la Font i, pel carrer Major, entro de ple a la plaça Major porticada, que, tot i no tenir ni la fama ni la imponent grandària de les places de Vic o Balaguer, és potser una de les més boniques i més ben conservades de Catalunya. Quan hi sóc me la miro des de tots els angles i des de sota els porxos, gaudint de les diferents perspectives que m’ofereix. I acabo per concloure que, tot i per passar segurament per un pensament impopular, jo potser en trauria els arbres que, ben arrenglerats al llarg i ample de la seva part central, trobo que en resten una millor amplitud perceptiva i que n’obstaculitzen la celebració d’actes que emanen de la tradició més arrelada, que sempre agraeixen ser fets en un marc de bella estampa com aquest. De totes maneres, d’aquesta plaça n’estic enamoradíssim ja des de la primera vegada que hi devia caure, ja ni recordo quan fa exactament. Més enllà de la plaça, com tornant per on hi he entrat, faig cap a la plaça dels Estudis, on trobo el cèlebre Mudeu Darder, i, ja començant a tancar el breu cercle, cap a l’encaixada església de Santa Maria dels Turers. El llarg i elegant carrer Nou, em duu, finalment, a la plaça del Monestir, just allà per on he entrat a la vella Banyoles ja fa una estona. Al vespre, després de sopar, hi tornaré. De nit, dels vells nuclis se n’extreuen altres visions que també paga la pena gaudir. I tot ben discretament, sense fer-ne massa pompa exagerada. Perquè Banyoles m’inspira això, una bellesa sincera però ben discreta.</div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2BhKN0FlzGpd5-NBgzxEapmNoByjO0LTDWWdNGXjyiGw6wGVh7rsi8kWNDokU9fVJ2_4Zug5oTwxptNseWyptvsTJhcKpfhGtow3jniQ9IdbwIF8ZXvlwFbyTZ2JpPup6obUoKFAppHpR3hyphenhyphenuXbNeFqHcbGgWOL12D1OWm_rxmZz3WogLJ6vDMmX0ogeE/s4160/74.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2BhKN0FlzGpd5-NBgzxEapmNoByjO0LTDWWdNGXjyiGw6wGVh7rsi8kWNDokU9fVJ2_4Zug5oTwxptNseWyptvsTJhcKpfhGtow3jniQ9IdbwIF8ZXvlwFbyTZ2JpPup6obUoKFAppHpR3hyphenhyphenuXbNeFqHcbGgWOL12D1OWm_rxmZz3WogLJ6vDMmX0ogeE/w400-h300/74.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Muralla de Banyoles</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;">Després de berenar en una cafeteria de la plaça dels Estudis, i ja gairebé a l’hora convinguda, faig cap a on dormiré avui, una casa particular al camí dels Prats, gairebé als afores de Banyoles, tot i que no massa lluny del seu vell pinyol. La meva primera intenció era allotjar-me a l’alberg, a tocar de la plaça Major, però es veu que tenen tancat precisament aquesta setmana entre Cap d’Any i Reis. I buscant com sobreviure una nit a Banyoles sense que t’escurin innecessàriament la butxaca, acabo trobant, per un mòdic preu, un llit per passar la nit més que acceptable a casa de l’Eduard, un amable home viudo amb les filles ja ben adultes i independitzades. I com que viu en una casa més aviat gran i ara amb espai sobrer, es treu uns dinerons llogant habitacions més que confortables amb dret a dutxa i, si convingués, l’ús d’una cuina i tot. Es veu bon home. Parlem una estona i, entregades les claus i pagat el que vàrem acordar, em deixa fer, ben confiat, perquè em dutxi i pugui fer la meva.</div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Abans de sopar encara quedarà una estona per acabar donant una ullada a una bona exposició de les figures festives de Banyoles, amb la que he ensopegat per casualitat, a la galeria de l’espai expositiu de Can Tarradas, a un dels carrers que van de la part vella a la zona de l’estany. Gegants, capgrossos, cavallets... La gaudeixo llargament, i en surto sabent que Banyoles també havia tingut i té el seu capgròs Berruga, com també l’anomenen a Figueres i a Girona. Sembla que, segons escriu en Manel Carrera, també havien tingut capgrossos Berruga Palamós, Castelló d’Empúries i Portbou, que formen o formaven part a la vegada dels coneguts com a capgrossos o esparriots esquivamosques.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sopo de primera, una amanida i una tapa boníssimes, a Can Pons, sota els porxos de la plaça Major, lloc on m’ha recomanat l’Eduard amb molt d’encert. I acabo la nit amb un breu passeig pels carrerons solitaris de la vella Banyoles.</div></span><span style="font-family: trebuchet;"><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrN2qyGSEjV40dvcNO063hHEFCcBAKerF2dEDSFK5pluvFZBJ29jmRQJl6L60orX763QtsEU8o8RjTQEOTrq3WotAC18T5Kx_gNFlw-5HvsN1GwKg48plXyyhq_GbqAwme8ldsT1YYxwuY45KReQkpA2cLHv91bU2OnQZPZhZRmuk4kxpFVcIo-O4B7dYR/s4160/81.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrN2qyGSEjV40dvcNO063hHEFCcBAKerF2dEDSFK5pluvFZBJ29jmRQJl6L60orX763QtsEU8o8RjTQEOTrq3WotAC18T5Kx_gNFlw-5HvsN1GwKg48plXyyhq_GbqAwme8ldsT1YYxwuY45KReQkpA2cLHv91bU2OnQZPZhZRmuk4kxpFVcIo-O4B7dYR/w400-h300/81.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Plaça Major de Banyoles</td></tr></tbody></table><br /><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Gener de 2024</span></div></span></div>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-36926057170973877612024-02-28T21:26:00.010+01:002024-03-23T18:26:04.641+01:00Entre el mar d’Empúries i el mig Fluvià (I). De Sant Martí d’Empúries a Camallera<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>L’avantsala a Sant Martí d’Empúries</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Bon matí de principis de gener, tot just havent encetat el nou any. Arribem el pare i jo amb el seu cotxe al vell poblet de Sant Martí d’Empúries. Ahir, quan va saber quina en duia de cap, es va oferir a dur-m’hi i aprofitar així ell l’avinentesa per anar a voltar cap als paratges costaners de més enllà de cala Montgó, a prop de l’Escala, indrets que tenia pendents de recórrer. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Un cop acomiadats, enfilo pel primer carrer que trobo, poble amunt, a cercar abans que res la vista cap el mar, just rere l’església, allà on la prolongació de la plaça Major s’aboca lleugerament sobre les platges. El sol és força alçat i, ben despert ja, juga a fet i amagar entre els núvols matiners que s’allargassen sobre el mar centellejant. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Es veu poca gent, sigui pel moment matinal, sigui perquè no deixa de ser un dia feiner, tot i ser període nadalenc, o sigui perquè en ple hivern la concurrència aquí sempre hi és discreta. Hi ha qui camina per la sorra de la platja. Més enllà, algú que hi corre. Una parella seuen a la terrassa mig coberta del bar de la plaça acabat d’obrir: encara s’hi veuen columnes de cadires apilades. Passa lentament una família matinera visitant el poble.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzXhexPgZe3R8uYO1iLhrdAb_DFXPuZilj0fEC2FX6VoCJh9F9QeTJOAEDYc8tTuYAUAn2PrX0XrylwPJeNVyPkpjIn5LbtLEjwlOChRFSS0UERWbLloO_EEn64mxh-agqp5NDjioyjk-te2GXMN-Z9JpLozF0hO9yQh-8xcXIMC7zKZispD0RCBZMlrGe/s4160/3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzXhexPgZe3R8uYO1iLhrdAb_DFXPuZilj0fEC2FX6VoCJh9F9QeTJOAEDYc8tTuYAUAn2PrX0XrylwPJeNVyPkpjIn5LbtLEjwlOChRFSS0UERWbLloO_EEn64mxh-agqp5NDjioyjk-te2GXMN-Z9JpLozF0hO9yQh-8xcXIMC7zKZispD0RCBZMlrGe/w400-h300/3.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El sol juga a fet i amagar entre els núvols a la platja d'Empúries</td></tr></tbody></table><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Pels atractívols carrerons s’hi respira ara silenci i quietud. El moment és delectant. El gaudeixo passejant pels quatre carrers i racons, a poc a poc. Contemplo la llisa i diàfana façana de l’església de Sant Martí, on hi destaca la rosassa. A tocar hi ha les breus restes del que havia estat el castell medieval, com a testimoni del resguard de la primera capital fortificada del comtat d’Empúries, de la que es conserven alguns trams de muralles. Un petit plafó fa saber que d’aquest castell és d’on figura que neix el cèlebre personatge de còmic <i>El Capitán Trueno</i>. L’indret mig encimbellat de l’actual llogarret de Sant Martí d’Empúries, un antic illot, ve de ben antic. A on sembla que ja s’hi havien assentat alguns pobladors indígenes, s’hi estableix, començat el segle VI aC, el primer nucli de la colònia grega, i després, al 218 aC, hi treuen el nas els romans. Molt més tard, cap a inicis del segle VIII, els sarraïns n’esbotzen edificis i les primeres muralles i, posteriorment, amb la recuperació cristiana per part dels francs de Carlemany, s’hi estableix la ciutadella emmurallada del primer centre neuràlgic comtal, ja cap a inicis del segle IX. Quan la capital del comtat es trasllada a Castelló d’Empúries, cap al 1078, el lloc queda com un nucli secundari i va fent la viu-viu fins als nostres dies, ara caic ara m’alço. Tot això queda lluny i els textos històrics potser parlaran també de l’indret en un futur com un bell i recollit centre turístic i de segones residències dels més o menys adinerats d’entre la població urbana de part dels segles XX i XXI, si més no el que és avui dia. Finalment, torno allà on m’ha deixat el pare, a la part baixa del poble, sense pressa a sortir-ne, on trobaré, després de passar un petit portalet, els primers indicis de senyals del traçat que seguiré aquests dies, el GR 1, entre el bell mig de la plàcida costa empordanesa i Besalú, al mig Fluvià i a les portes de l’aspra Alta Garrotxa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>Per Cinc Claus i Viladamat</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Començo a caminar en un primer moment seguint la carretera d’accés a Sant Martí, que deixo enrere. Aviat, però, cal escollir entre dues possibles alternatives: o segueixo un tram més de carretera o, fent un xic de marrada, m’endinso per un camí ample entre cases, que després esdevindrà gairebé corriol, per anar a parar a seguir breument la discreta riera de les Nietes. Decideixo tirar finalment per allà on més m’allunyi del brogit del trànsit.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Aviat passo per Cinc Claus, un petit veïnat de masies amb ermita dedicada a santa Reparada. M’és un nom estrany. De fet, no he conegut mai cap persona ni cap personatge de referència que se’n digui. Hi ha hagut mai cap Reparada més enllà de la mateixa santa? Per entrar al veïnat cal passar per un discret però antiquíssim pont, salvant la inofensiva confluència de dos migrats cursos rierencs. Passo per la que seria la plaça natural del poble, un mer eixamplament del camí d’accés format per la disposició de les masies que flanquegen l’espai. Rere la masia que queda enfront tal com s’arriba, esdevinguda un restaurant de temporada, hi ha la petita ermita, mig solitària davant d’un breu descampat. Em fixo en el seu campanaret d’espadanya, que en trenca la simetria com si fos coix. Uns passos més i pràcticament ja se surt del llogarret pel camí de Viladamat, que, un tram enllà, acabarà abocant-se a la carretera de l’Escala, just al pas de per una animada àrea de servei. A la propera rotonda ja apareixen els primers nous carrers de Viladamat, tot i que el poble vell queda lleugerament apartat a una banda de la carretera.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv-2R1-jG1rw_WYPjcFNz4cdOGxsY1jr-7w3MLn8w_2W65CA4US96T2RMYHGQfQyHK1M_ivFwMMOlN95IDWqSm18XSfJrbm6E-AepkuWLtXRlNwciTZuoWaeU2oTGUXWLVZXdmgjMtXIvINAOVyjDNmcV-aHgVZZ1R6D2ZxgH9FMQOViItS20cCIYLbXsx/s4160/16.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv-2R1-jG1rw_WYPjcFNz4cdOGxsY1jr-7w3MLn8w_2W65CA4US96T2RMYHGQfQyHK1M_ivFwMMOlN95IDWqSm18XSfJrbm6E-AepkuWLtXRlNwciTZuoWaeU2oTGUXWLVZXdmgjMtXIvINAOVyjDNmcV-aHgVZZ1R6D2ZxgH9FMQOViItS20cCIYLbXsx/w400-h300/16.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ermita de Santa Reparada de Cinc Claus</td></tr></tbody></table><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Viladamat és un poble ja amb una certa entitat i que s’ha estirat a banda i banda del vell nucli originari, d’on sobresurt l’església de Sant Quirze, a un costadet de la plaça. Un altre nom caigut en desús: tampoc conec ningú que se’n digui, de Quirze. Només entrar al primer carrer del recollit nucli antic, em sento repassat sense dissimulació per les mirades d’un parell de senyors grans que xerren davant d’un portal. Fins aquí tot normal. Als pobles que es coneix gairebé tothom, ja passen aquestes coses. No deixo de ser el passavolant que ningú sap amb quines intencions volta pels carrers. M’aturo a mirar encuriosit un detall de la façana d’una casa. I ja hi som:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Ep, noi, que busques alguna cosa?</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- No, no, gràcies, només estic de pas.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;">- </span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">A qui busques? A quina casa vas? </span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">-insisteix un d’ells, el més aparentment sociable.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- No, no busco a ningú ni cap a casa en concret, només hi passo, pel poble. Estic fent una ruta tot anant cap a Camallera, sap?</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Coi, doncs per aquí no vas pas bé, eh. El camí cap a Camallera l’agafaràs al final d’aquest altre carrer de sota. Goita, per aquí </span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">-m’indica amb el braç estès.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Sí, sí, prou que ho sé. Però m’agrada donar un cop d’ull als pobles pels quals vaig passant. Ara pararé a fer un mos assegut en un bon racó i després ja continuaré cap a Camallera. Però moltes gràcies per l’interès.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">M’acomiado amablement i continuo el meu passeig. Però se’m queden mirant amb cara de no ho sé pas, com si no s’ho acabessin de creure, tot anant amb motxilla i bastó.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">A la plaça, just davant de l’església, hi ha una solitària parada de fruita i verdura. Una clienta parla alegrament amb el venedor mentre aquest li ensenya el gènere que, com sempre, és el millor que podria trobar en tota la contrada. Em miro l’escena dissimuladament i em pregunto si la solitària parada és el testimoni d’un mercat setmanal que ha anat a menys o, senzillament, és un paradista solitari de per si, dels que van voltant pels pobles de forma més o menys estipulada però per lliure. M’inclino per la segona opció, ja que trobo que Viladamat potser té massa poc pes demogràfic per tenir-hi o haver tingut mercat setmanal regular. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>Entrant al Terraprim</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Després d’haver fet el mos assegut en un banc de la plaça de la Vila, oberta i moderna, surto del poble per continuar caminant una estona més per la plana empordanesa just fins a Palau Borrell, llogarret ben endreçat i arrapat al peu del primer vessant costerut que trobaré després de la planúria. A partir d’aquí, el relleu s’inclina lleugerament i es rebrega per deixar l’estricte plana enrere, evidenciant un canvi en el paisatge. El camí s’enfila a poc a poc fins a assolir el discret puig de Sant Pere per continuar per breus ondulacions fregant sembrats i boscos. Aquest trajecte que segueixo ara deu tenir un origen ben remot, ja que, pel que sembla, segueix un antic camí ramader. De fet, segons he pogut escorcollar llegint aquí i allà, aniré trobant altres vells testimonis del pas dels ramats al llarg del traçat que seguiré aquests dies fins a Besalú. I si continués, també els trobaria més enllà, cap a l’altgarrotxina Vall del Bac.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjphbN_JthNaTvunEqziWzIkQyUJ8OXj10HBQvvGTg8a2DVxMyFvGUJfCBvc7ybD12nzHaEukmJ43dxObheh0oBNMaIM2PWSewVKjp7IVeCOKRDduvhLI1U66mrYy1AKYdgvAc-xFIPc8iRRFyhiDwHhZSW6Sic2PYjcDsYOoS4YUJYNaXJfSW_i1soJ_uZ/s4160/24.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjphbN_JthNaTvunEqziWzIkQyUJ8OXj10HBQvvGTg8a2DVxMyFvGUJfCBvc7ybD12nzHaEukmJ43dxObheh0oBNMaIM2PWSewVKjp7IVeCOKRDduvhLI1U66mrYy1AKYdgvAc-xFIPc8iRRFyhiDwHhZSW6Sic2PYjcDsYOoS4YUJYNaXJfSW_i1soJ_uZ/w400-h300/24.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El camí frega les cases de Palau Borrell</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">M’adono que dec estar entrant a les contrades del Terraprim, tal com les va anomenar i divulgar sobretot en Josep Pla, topònim potser manllevat d’un més antic esment per part de l’historiador Pella i Forgas. Em refereixo a aquesta certa franja de transició per la qual aniré trescant a mesura que fem cap a la petita conca on descansa Banyoles, ja en ple Pla de l’Estany, entre l’exacte plana empordanesa, que clarament ha quedat allà baix, i el paisatge perceptiblement més ondulat i de terres menys fèrtils, més de secà, en contraposició a les de les planes al·luvials empordaneses. Fent el mateix trajecte amb vehicle per la carretera, que de Viladamat a Camallera busca sempre el pas més fàcil i planer, potser costa més adonar-se d’aquest canvi de perspectives del paisatge, però fent-lo caminant pel vell camí, que pujant de cota cerca les carenes oferint més àmplies visions, ara en aquest moment visc com mai aquest evident contrast. De fet, vist amb la lupa de l’oficialitat administrativa, poc després de deixar Palau Borrell enrere, i travessant els termes de Garrigoles primer i de Vilopriu després, haig de dir que estic caminant pel Baix Empordà, just pel vèrtex més septentrional d’aquesta comarca, que sobresurt breument endinsant-se pels límits del Terraprim d’aquesta banda. I, embolica que fa fort, aquí és on també es freguen, mínimament i amb certa imprecisió, el Terraprim amb la també literària subcomarca de l’Empordanet, una altra creació d’en Josep Pla que igualment ha arrelat en certa manera. La primera estaria clarament estesa a partir d’aquestes breus carenes cap al nord, per terres altempordaneses, i cap a ponent, cap al Pla de l’Estany, de límits també propers a la zona. I la segona, cap a la plana baixempordanesa, al sud d’on em trobo. Podríem dir que aquestes carenes al redors del puig de Valldevià en són la partió, tal com deixa entreveure l’escriptor i paisà del terrer Adrià Pujol en la seva <i>Guia sentimental de l’Empordanet</i>, dient-ne el dalt de tot de l’Empordà Petit, l’altra denominació de l’Empordanet, però ja pràcticament al Terraprim. Tornaré a entrar a l’Alt Empordà oficial, ja trepitjat aquest matí des que he sortit de Sant Martí d’Empúries fins un xic més enllà de Viladamat i Palau Borrell, una breu estona abans d’arribar al poble de Camallera, el final del camí d’avui.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">El Terraprim és una certa comarcada amb uns suposats valors geogràfics, i potser culturals, de límits molt imprecisos i gens oficials que sembla que, amb l’actual visió de les unitats paisatgístiques i de la cerca de trets propis més o menys pregons de tota petita regió, ha anat guanyant alguns adeptes. Com si es busqués un cert diferenciat esperit de lloc, o més aviat de contrada, respecte a l’Empordà més canònic. L’escola de Camallera en porta el nom. En plural, però: els Terraprims, tal com es pot trobar en algunes referències. I a Vilademuls fan servir el terme com a certa marca cultural i turística. I en podríem posar algun exemple més. I en el seu moment, quan se cercava nom per a la nova comarca oficial finalment batejada com el Pla de l’Estany, la proposta del Terraprim, però amb l’afegit de l’Empordà, havia estat sobre la taula per part d’alguns. De fet, l’actual comarca administrativa del Pla de l’Estany, inclou indefectiblement una part important del Terraprim projectat per en Pla en les seves visions escrites del paisatge de tots aquests vorals, que em transporten ara a una morosa badoqueria, com va deixar escrit que li passava a ell mateix.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAj0CQRq6cRHqnvm4kP6oThwdKUQX5QfqcdZ5fvQUi282XlrOENPgjnfMIcfPPzzB5C2c6QI8doSyjh-maNAauERgoH1zLtO4V1mH71wHWgdp7hbxliuTeF-EWY5_ncrWy9OulFQYPYHjtUwYxEhls6AHFoJdHZSCv8pvzjkPUii-czqRG5wmMHzJUy0U5/s4160/34.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAj0CQRq6cRHqnvm4kP6oThwdKUQX5QfqcdZ5fvQUi282XlrOENPgjnfMIcfPPzzB5C2c6QI8doSyjh-maNAauERgoH1zLtO4V1mH71wHWgdp7hbxliuTeF-EWY5_ncrWy9OulFQYPYHjtUwYxEhls6AHFoJdHZSCv8pvzjkPUii-czqRG5wmMHzJUy0U5/w400-h300/34.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Paisatge del Terraprim</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">El traçat que segueixo passa a prop dels pobles de Vilopriu i Valldevià, sense entrar-hi. Aquí busca la carena fins a assolir gairebé sense immutar-se el puig de Valldevià, ratllant uns discrets 166 metres d’altitud, però oferint, tal com resta rodejat de properes contrades molt més baixes, àmplies vistes circulars: el Montgrí; un bri de la plana de l’Empordanet, que treu el cap; les Gavarres; les serres de Rocacorba i de Finestres; l’Alta Garrotxa, amb la muntanya del Mont al capdavant; el Canigó, ben pelat de neu avui sent ple hivern a causa de la sequera persistent; les Salines i les Alberes, i, finalment, la serra de Rodes i, potser, el Pení, capitanejant la península del Cap de Creus.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>El veïnat dels veïns efímers</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Ara toca baixar fins a Pins, un altre llogarret embolcallat de calma i silenci al capdavall d’una discreta vall. Arriba un moment que, si hom vol fer-ne via, es podria seguir la carretera que ve de Valldevià i Vilopriu, que sembla que és traçat un xic més directe cap a Camallera. Però baixar fins a Pins paga la pena. La marrada respecte a la carretera que deixo enrere és poc considerable i l’indret ofereix racons encantadors. Hi entro, m’hi passejo i faig algunes fotos palplantat al bell mig de l’espai que fa de plaça, després d’haver passat per sota d’un pas emporxat que convida a endinsar-s’hi. El silenci és amo i senyor del lloc. De cop, però, d’una casa, la més gran, que presenta un gran porxo semblant a un antic paller al davant, en surt un home tot decidit amb unes eines a les mans. I, és clar, en descobrir-me se’m queda mirant, primerament una mica com sorprès. Suposo que no s’esperava gens ni mica que hi hagués ànima vivent voltant per la placeta de Pins, gairebé el pati de casa seva.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Bon dia! -saludo jo primer per trencar la sorpresa inicial.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Bon dia, bon dia... Què et mancaria res? A qui busques </span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">-m’interroga tot acostant-se, ara ja més confiat però amb un cert aire d’indiferència.</span><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">És curiós com sovinteja aquesta subtil indagació en les intencions de l’evident foraster, que sorgeix de cop en la gairebé intimitat de nuclis petits i isolats, preguntant per algú de referència, com si arriba-hi només fos possible perquè un veí ben conegut del lloc t’hi hagi citat revelant l’existència d’un lloc gairebé secret.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- No, gràcies, tot bé. Estic de pas, no cerco a ningú en concret. I estic embadalit contemplant el seu poblet que m’agrada bastant </span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">-li confesso.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">No sembla haver-li fet cap efecte benvolent els meus afalacs vers el poble, ja que el seu posat i expressió no canvien ni un bri. Però, després d’un breu silenci, em deixa anar:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- No és pas cap poble ni poblet, això!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Com? I què és, doncs, sinó? -resto sorprès.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Un veïnat -em respon ben convençut, però tampoc sense donar-li massa transcendència-. Pins és un veïnat que pertany al poble de Vilopriu... Aquest sí que és un poble. Pins, no, no arriba a poble.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Ah, coi... Doncs això, d’acord, visito aquest bonic veïnat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">He estat a punt de dir-li si li esqueia potser millor el denominatiu de llogarret, però me n’he estat per no enredar la troca. Potser no s’ho hauria pres bé, pensant que l’estaria contradient o vacil·lant. A mi personalment el mot <i>llogarret</i> m’agrada i penso que suggereix amb bastant exactitud el que seria el nucli de Pins, un conjunt petit i recollit de cases formant uns pocs carrerons o espais comuns de pas i d’estada més o menys agençats. C</span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><span>al reconèixer humilment, tanmateix, que </span><span>és un mot mig en desús, més enllà que el puguem trobar al diccionari i que li abelleixi molt a un servidor. Però en fer-me notar allò que per ell és tan clar –la diferència entre un poble, o poblet, i un veïnat, segurament en relació amb la grandària i pel fet de si és el nucli principal del terme o no–, i pel que recordo també remotament haver llegit atribuït tant de Cinc Claus com de Palau Borrell, m’imagino que el més usual mot </span><i>veïnat</i><span> deu ser correntment també més emprat per aquestes contrades. I allà per on aniràs, faràs com veuràs. Deixem-ho, doncs, amb veïnat, el veïnat de Pins.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Li pregunto si hi viu molta gent permanentment, al veïnat de Pins. I em confirma, tal com temia, que les poques cases que hi podem veure són destinades en gran part al turisme rural. I afegeix que totes d’un mateix propietari. I passem a parlar banalment que si no hi ha manera que plogui i d’alguna cosa més. Aviat ens acomiadem. Sembla ara voler anar per feina. I continua el seu camí, cap a l’altra banda d’on venia inicialment. Jo acabaré de fer la meva curta volteta per algun racó més i també continuaré el meu camí, ara ja sortint del minúscul nucli. Però m’ha deixat encuriosit amb això que el lloc sigui pràcticament d’un sol propietari. I en cerco informació. I en trobo, principalment, al web de l’oferta de turisme rural de Can Muní, que pren el nom suposadament ancestral d’una de les cases que conformen el petit nucli, habitada al llarg de diverses generacions per la família Genover Muní. Un veïnat, tal com ha volgut emfatitzar el meu amable informant, exactament de nou cases, almenys sis de les quals són d’un sol propietari, el Sr. Joan de Genover, que les ha arranjat i dedicat a un lloguer més aviat de curta durada per a la pràctica de l’anomenat turisme rural. Curiós veïnat, doncs, del qual la major part dels veïns solen anar variant bastant sovint. Un veïnat rural al servei de l’urbanita, ras i curt. I no hi ha intenció despectiva en aquest pensament escrit, però les coses són com són. Algú dirà que d’acord, però que gràcies a aquesta funció d’allotjar-hi urbanites, el poblet s’ha conservat com gairebé un pessebre i no ha quedat fet un munt de runes, com possiblement seria si en comptes de l’Empordà fóssim a les Garrigues o a la Noguera, o com està passant amb el llogarret abandonat de Conill a l’Urgell, a prop de Tàrrega. I a tants d’altres! Però potser seria més bon senyal pel país que, convivint-hi amb els visitants i estadants temporals, s’hi hagués conservat amb vitalitat la seva funció pagesa i amb més veïns permanents, sense confondre pagesia amb pobles bruts i deixats estar, tal com per ignorància i algun prejudici he pogut copsar en algunes converses. Tants n’hi ha de llogarrets nets i polits, amb aquell aire de senzillesa ben endreçada on bellesa de lluïment i pagesia es donen la mà! Més enllà de la certa artificialitat o dels excessos llepats dels pobles pessebre, on l’Empordà n’és el paradís, és crec ben notori que la netedat i el cert ordre milloren la serenor dels llocs i on, per tant, s’hi està bé i amb tranquil·litat d’ànim. I què busquem, sinó, quan fugim del torbament de la ciutat? Vet aquí els pensaments que n’he tingut mentre contemplava en silenci aquests racons de Pins.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjNUCb_nfEjRHwAAAmGCxDKndD-Bwdxwzs_Qp_zDq781gJpem_kV3ze1FqBXJ7ZL8sUGCZAp7cnq153RgRXHRpARbBYP3rhTni8F-0IiXr_WMvVOmfGfXD95L7xrvJy4v-5lud8a0DGu72owQ0bGF7CJ-mQ-Si-2s9NHWkfkE8PS7k9DenL2SQWqkwfc64/s4160/44.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjNUCb_nfEjRHwAAAmGCxDKndD-Bwdxwzs_Qp_zDq781gJpem_kV3ze1FqBXJ7ZL8sUGCZAp7cnq153RgRXHRpARbBYP3rhTni8F-0IiXr_WMvVOmfGfXD95L7xrvJy4v-5lud8a0DGu72owQ0bGF7CJ-mQ-Si-2s9NHWkfkE8PS7k9DenL2SQWqkwfc64/w400-h300/44.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un carreró del veïnat de Pins</td></tr></tbody></table><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Ben a prop a tocar, però clarament aïllada de la petita pinya de cases de Pins, hi trobo, ja en voler continuar camí, la bonica església de Sant Bartomeu, gairebé ermita pel que en fa a les dimensions, situada en un racó lleugerament enlairat que cal assolir pujant unes escaletes. El lloc és ideal per descansar-hi. M’assec al llom del marge guanyat a fer un ganyip i a escoltar el silenci, davant per davant d’un vell gran arbre, ara ben pelat, que en presideix la mirada.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>Camallera, el poble per on passa el tren</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">De Pins a Camallera és un passeig. El poble ja s’entreveu força una estona abans d’arribar-hi, ara ja per un terrer més planer. Es creuen les vies del tren de Figueres i Portbou per damunt d’un pont, i ja hi som. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Avui m’allotjo aquí, a l’Hostal l’Avi Pep, que cau justament a l’altra banda del poble, ja gairebé als afores, a tocar de la carretera de l’Escala. Vaig per feina i travesso tot el poble sense aturar-me massa, directe a l’allotjament, a descarregar la motxilla i a dutxar-me. El lloc és un pèl allunyat i inhòspit, sobretot avui que el bar restaurant que hi ha adjacent és tancat. Precisament n’és el dia de festa. Així que, sense poder-hi fer ni un trist cafè, ell lloc no ofereix cap incentiu per romandre-hi. Un rètol a la porta de l’hostal m’indica que la recepció es duu a terme just a la casa que hi ha al costat, on faré el pagament i em facilitaran la clau de l’habitació. La senyora que es fa càrrec de la lúgubre pensió és prou amable, oferint almenys momentàniament una breu escletxa d’alegria i confortabilitat. M’acompanya fins a l’habitació i m’hi engega la calefacció. Més tard, en tornar-ne ja per dormir, en comprovaré la patent ineficàcia, ja que a l’habitació hi regnarà encara una persistent i malcarada fredor. L’aparell escalfa, sí, però just a sobre hi ha una més aviat atrotinada finestra de ferro que ja no ajusta massa bé i per la que hi entra més aire fred del que el radiador serà capaç d’escalfar. Aquesta nit caldrà doble manta al llit. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Un cop dutxat i abrigat, me’n vaig a voltar pel poble. Arribant-hi abans ja hi he clissat un supermercat, on compraré fruita i quatre coses pel camí de demà. Entro al Bar Lluís, molt petit però prou acollidor, ben situat a un dels carrers amb més cert moviment del poble, portat per una mare i una filla prou diligents. Hi faig un entrepà mentre me n’arriben converses amigables dels asseguts a la curta barra. L’escena té un deix entranyable. Quan acabo el breu àpat, el bar s’ha buidat i les dones queden més tranquil·les i alliberades de l’atesa als clients. Aprofito per preguntar a quina hora obren al matí. A les set. Justa la fusta, doncs. Ja tinc un lloc possible a on esmorzar. Però no hi podré sopar: a les vuit tanquen.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Camallera té uns racons antics i bonics amb unes grans i agençades cases pairals als voltants de la plaça Feliu, on ensopego també amb l’església. Però, almenys avui i a aquesta hora del capvespre, l’he trobat un poble solitari, avorrit i poc acollidor. Me n’han cridat l’atenció alguns detalls, com la font i el pou del carrer del Mig i l’amagada i recollida placeta rere l’església de Sant Bartomeu, un eixamplament perpendicular de la breu travessia de l’Església, quedant-ne tancat per la banda oposada, amb l’esquitx cridaner del blau de la porta d’una de les cases que formen el clos.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP3_PLRZ_wGyVTbQtwxx5arHWt21P9LybfmH_EAlCcKyOXYkMZKu-Cmsjzz3SXUVekBglyN2dYZ0MS1xrtn4QB9dr-cx0rfsdDXkJi1h8LQVsUlQIQ8_4d1lnI7HBEPHcR_OT5OGphyD_d2kGLLtsDH6_uE8cXFzqKnFp8dfhd397ZAWV1oAhBGeQJlZcI/s4160/54.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP3_PLRZ_wGyVTbQtwxx5arHWt21P9LybfmH_EAlCcKyOXYkMZKu-Cmsjzz3SXUVekBglyN2dYZ0MS1xrtn4QB9dr-cx0rfsdDXkJi1h8LQVsUlQIQ8_4d1lnI7HBEPHcR_OT5OGphyD_d2kGLLtsDH6_uE8cXFzqKnFp8dfhd397ZAWV1oAhBGeQJlZcI/w400-h300/54.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una placeta de Camallera</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Per Camallera hi passen trens, els que van i vénen de Girona, Figueres i Portbou. I té estació. Com que sempre m’ha agradat veure passar trens, me n’hi vaig, a veure si en veig cap. Aquesta ha estat una de les meves distraccions, ves. Quan arribo hi ha gent que espera, senyal que potser no trigarà a passar-ne algun. Però ja se sap com van els horaris dels trens en aquest nostre país. Potser ja ve amb retard, ja que sobta el contrast entre la certa munió de gent aquí esperant el tren i l’aspecte desèrtic del poble en general. Només he vist gent al bar i al supermercat. Arriben alguns cotxes que paren just davant de l’estació, el temps just perquè hi baixi algú que se suma a la gent que espera a l’andana. N’hi ha que es coneixen, es saluden i es posen a xerrar. Finalment, després d’un quart d’hora així, minut amunt, minut avall, arriba un comboi provinent de Figueres cap a Girona i Barcelona. La gent hi puja, algú en baixa, fent-se ràpidament fonedís cap als carrers del poble, i el tren se’n va. De cop, l’estació queda ben buida, ara sí en comunió amb la resta del poble. N’ha fugit pujant al tren la breu remor humana. I és ara, palplantat aquí al mig de l’andana d’aquesta estació, que sento com mai, ben a flor de pell, la solitud. No ha estat un dia de grans trobades. I tota aquesta gent aquí esperant el tren fent petits grups, alguns en animada conversa, m’han fet momentàniament prou companyia. Tornaré a voltar pels ensopits carrers de Camallera.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Passades les vuit del vespre, tancat el Bar Lluís, per sopar només tinc una opció, el Bar Manel, un lloc justet amb una oferta diguem-ne gastronòmica també més aviat justeta. D’un aspecte d’entrada poc agraciat, no crec que hi hagués entrat mai si no fos per ser on m’han dit que anés la mare i la filla del Bar Lluís. És clar que és ara i avui l’única opció possible en tot el poble. L’he trobat ben buit, en consonància també amb el poble en general. L’home que el porta és assegut a la barra mirant el gros televisor que presideix sorollosament el més aviat limitat espai. Per uns moments penso que avui no soparé. Pregunto pel tema i l’home em diu que prou, i m’allarga una de les cartes que té a cada una de les cinc o sis taules de la sala. Hi acabaré sopant un paupèrrim entrepà de truita de patates, una aigua i un cafè amb llet de càpsula. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Un cop sopat, entre l’ensopiment dels carrers i el fred, que ara s’ha avivat pel ventet, penso que no hi ha res més a fer a Camallera i vaig tirant cap a l’hostal. Just abans d’arribar-hi, en unes noves parcel·les per on s’està estenent el poble, hi ha unes cases a mig aixecar, talment començades a fer i deixades estar només amb l’esquelet bastit. De les grans obertures de la planta baixa d’una d’elles, pràcticament a la intempèrie, en surt la resplendor d’una foguera i me n’arriba una conversa en àrab acompanyada del dringar metàl·lic d’alguna olla o recipient. Sembla que el fenomen creixent dels sensellar també ha arribat en aquest petit poble de l’Empordà. Fa feredat. L’endemà, quan tornaré a passar per davant de la casa, ja no hi seran. Qui eren? Tindran alguna feina precària per la zona? O estaven només de pas buscant alguna oportunitat un tros de país més enllà? En tot cas, bon pervenir tingueu!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Gener de 2024</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Enllaç al segon dia de la ruta: <a href="https://a-l-aguait.blogspot.com/2024/03/entre-el-mar-dempuries-i-el-mig-fluvia.html">https://a-l-aguait.blogspot.com/2024/03/entre-el-mar-dempuries-i-el-mig-fluvia.html</a></span></div>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-7165222769881085022024-01-14T13:15:00.002+01:002024-01-14T13:57:26.286+01:00La fàbrica tèxtil: entre l’anar a toc de pito i l’eixordament dels telers<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">A Terrassa, parant bé l’orella, encara avui podríem
arribar a sentir espontàniament la frase feta <i>anar a cop de pito</i>, segurament en boca d’algú sentida al seu moment
pels pares o avis que havien treballat al ritme frenètic de les antigues
fàbriques tèxtils que trobàvem antany com aquell qui diu a cada cantonada. El
temps era or i calia anar, mai més ben dit, per feina. Potser massa, cosa que
no us caldrà ara si decidiu visitar conscientment l’exposició permanent <i>La fàbrica tèxtil</i> a l’antic vapor
Aymeric, Amat i Jover de Terrassa, actual seu del Museu Nacional de la Ciència
i de la Tècnica de Catalunya, ja que vol calma i curiositat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4izss87oQqPQfFRuIQ8-b3ocSr2M9N991JyLjfmpSmzC8KTKiWW-RPCD7Qdpgn_F4yDWYHCcuInAK5QVJOEdhDNJtMxHSBL5z21-cOorf8wcmT9HxMXBviDRS2DK51EblzUG3UJZ9uq6rQAThG0AQ-LhxNiMPdVI08ghiUMBoAeJdxHDSiuXMSszsXGHg/s5152/Les%20voltes%20i%20l'edifici%20de%20la%20fa%C3%A7ana%20del%20vapor.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3864" data-original-width="5152" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4izss87oQqPQfFRuIQ8-b3ocSr2M9N991JyLjfmpSmzC8KTKiWW-RPCD7Qdpgn_F4yDWYHCcuInAK5QVJOEdhDNJtMxHSBL5z21-cOorf8wcmT9HxMXBviDRS2DK51EblzUG3UJZ9uq6rQAThG0AQ-LhxNiMPdVI08ghiUMBoAeJdxHDSiuXMSszsXGHg/w400-h300/Les%20voltes%20i%20l'edifici%20de%20la%20fa%C3%A7ana%20del%20vapor.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les voltes del vapor</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Comencem, però, pel continent, ja que per si sol ja és
una joia de l’arquitectura modernista industrial de principis del segle XX,
projectat pel cèlebre Lluís Muncunill, que va deixar força empremta a Terrassa.
L’edifici és reconegut sobretot per les seves nombroses voltes vidriades que en
permeten la il·luminació natural interior, una genialitat de l’època. Si entrem
pel nou vestíbul del museu, que no coincideix amb l’antiga façana de l’edifici,
fareu bé de tornar a sortir a l’exterior abans d’endinsar-vos a l’amplitud de
la nau principal i a la foscor de les seves antigues carboneres subterrànies.
L’accés al pati és públic i gratuït des de l’antic accés directe, a la mateixa
Rambla d’Ègara, on també hi trobarem una acollidora terrassa de bar on
parar-nos a fer el vermut un cop acabada la volta de la visita. Però abans
fixeu-vos bé en l’aspecte singular general de l’edifici i en l’emblemàtica
xemeneia, símbol terrassenc per excel·lència i que després podreu visitar des
de sota, i de les trapes que cobreixen els orificis que donen directament a les
antigues carboneres, lloc per on entrava directament el carbó utilitzat per
obtenir la immensa energia que es necessitava per fer girar els nombrosos
embarrats de la nau principal.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Ara sí, cap a dins. L’edifici alberga actualment altres
exposicions i equipaments culturals, però nosaltres anem a la idea i ens
entaforem directament a la rònega fosquedat de les antigues carboneres,
l’origen de tot el procés fabril i segurament la part de la visita que més
impressió ens deixarà, sobretot si aneu amb infants. Aquí arribava el carbó,
provinent sobretot de Gal·les i d’Astúries, ja que el català era més escàs i
mediocre. Si seguim el recorregut també passarem per la colossal caldera, on es
podien cremar fins a dotze tones diàries de carbó per fer bullir permanentment l’aigua,
i anirem, finalment, a parar just al dessota d’on arrenca l’altívola xemeneia,
que, amb els seus 41 metres d’alçada, permetia escopir ben amunt el molest fum
produït per la crema de les enormes quantitats del negre material.</span></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Següent pas: pugem dos plantes per veure la màquina de
vapor, el cor de la fàbrica, anomenada popularment “la burra”. Des d’aquí
podrem entendre com la força del vapor feia moure el gran volant i la immensa
corretja que transmetia, al seu torn, el moviment a tots els embarrats dels 11.000
m² de la nau principal,
que podrem veure des de la balconada annexa a la sala que protegia aquest
immens cor.</span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSfDpCbRyk9Fju2J1fixYLe7yDRU-NRqQI147QVQk170ZY31ODfPrSHEylWD_Eh7vgTEgurN1A5ixTvd_KhzEuPL8CkEV97Hp5fDW1AntFw_EltKSfW6CZMl8vo8C5s1W5KNitBw0l3tmrQ9iM5bKN1Yy9GE87PrivzIXpa44WJsMQdLE77y0kmkGp2FKc/s5152/La%20m%C3%A0quina%20de%20vapor%20II.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3864" data-original-width="5152" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSfDpCbRyk9Fju2J1fixYLe7yDRU-NRqQI147QVQk170ZY31ODfPrSHEylWD_Eh7vgTEgurN1A5ixTvd_KhzEuPL8CkEV97Hp5fDW1AntFw_EltKSfW6CZMl8vo8C5s1W5KNitBw0l3tmrQ9iM5bKN1Yy9GE87PrivzIXpa44WJsMQdLE77y0kmkGp2FKc/w400-h300/La%20m%C3%A0quina%20de%20vapor%20II.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La màquina de vapor</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">I ara tornem a baixar un pis i entrem a la nau principal,
la joia arquitectònica del vapor. Per aquestes entrades tot eren obrers, alguns
d’edats ben tendres, anant a toc de <i>pito</i>,
ja que no es podia fer tard sota cap concepte: els maldecaps i entrebancs, per
molt greus que fossin, calia deixar-los a casa. Just abans que sonés la campana
o, més endavant, la sirena, calia estar al lloc de feina convingut havent
marcat l’entrada en el convenient rellotge de fitxar, que podrem veure just a
l’espai dedicat a deixar constància de la realitat social dels obrers de
l’època i del control acèrrim que hi exercien els industrials del moment. Però
tampoc ens hi entretindrem massa, que la feina a fer, com ara veurem, és molta
i ja sabem de sobres com les gastaven en aquella època. A correcuita, doncs.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgofVzo0BgWZjDquJmldCIpAuQLEN7qIpPECtTP2y26OVT_JGbzAYDoZHX1iaelphoyBvweTNphW7znPqiCkvjUD_JDxZTOsML2nAvrtnxeAQRrR0NhvOCBc7bP8ZfoHcXZmKp_rYCeylAXnl6KNVYflsQIjguXscxxqjuUgI-i0ZgbxgEhsnMHJpEXs8V/s5152/El%20rellotge%20que%20marcava%20els%20torns%20de%20treball.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3864" data-original-width="5152" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgofVzo0BgWZjDquJmldCIpAuQLEN7qIpPECtTP2y26OVT_JGbzAYDoZHX1iaelphoyBvweTNphW7znPqiCkvjUD_JDxZTOsML2nAvrtnxeAQRrR0NhvOCBc7bP8ZfoHcXZmKp_rYCeylAXnl6KNVYflsQIjguXscxxqjuUgI-i0ZgbxgEhsnMHJpEXs8V/w400-h300/El%20rellotge%20que%20marcava%20els%20torns%20de%20treball.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El rellotge que marcava els torns de treball</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">En un bon inici en aquest vapor s’hi feien totes les
tasques del procés industrial tèxtil llaner, de manera que aquí hi arribava la
llana tal i com sortia d’haver xollat les ovelles. Així doncs, calia
sotmetre-la a tot el procés que podrem anar veient per tal de deixar-la a punt
i ben neta per produir el fil, el segon dels processos abans del telar el
teixit pròpiament dit. La llana es classificava, s’espolsava en el batuar i es
rentava a les barques de rentatge. Després entraven en joc les perilloses
obridores, anomenades també diables, que l’esponjaven just abans del procés de
cardatge i pentinatge. I ara sí, ja tenim la llana a punt d’entrar a les
màquines de fer fil mitjançant el procés de filatura, com la selfactina, la
contínua de filar, l’aspi, les d’omplir rodets i bitlles i, finalment, les
ordidores, que estiraven, torçaven i enrotllaven la llana fins a convertir-la
en els diferents fils que s’utilitzarien en el procés posterior, el de teixir
amb els sorollosos telers. Aquest moment, el de desenes de telers funcionant
simultàniament, és segurament la imatge i el brogit industrial que més ha
quedat a unes quantes generacions de terrassencs i vallesans que hi havien
treballat o, quan tot passant pels carrers fabrils de la ciutat, encara havien
pogut clissar alguns dels interiors de les naus a través de les seves polsoses
finestres.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC-9OOkkBBj6SGlhB-YS_rE3x1esHb-12mQl_65wdKuBfJ8C3LBaWALHU9rp6eRufatT4QcZnLxe41CQXNm_Cwwut3H1SR9R-7Yuk9XhGQOp0rIXI2brGcURW4XlcGXsAidhFmuGcQaNzO9DHLYiah9n7huwi6goxkSkjW8Aphf9hdBBQccwgkUSz0Bmzv/s5152/M%C3%A0quines%20de%20cardar%20la%20llana.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3864" data-original-width="5152" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC-9OOkkBBj6SGlhB-YS_rE3x1esHb-12mQl_65wdKuBfJ8C3LBaWALHU9rp6eRufatT4QcZnLxe41CQXNm_Cwwut3H1SR9R-7Yuk9XhGQOp0rIXI2brGcURW4XlcGXsAidhFmuGcQaNzO9DHLYiah9n7huwi6goxkSkjW8Aphf9hdBBQccwgkUSz0Bmzv/w400-h300/M%C3%A0quines%20de%20cardar%20la%20llana.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Màquina de cardar la llana</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Es deia, i es diu potser encara, “soroll de telers,
soroll de diners”. Però d’aquests darrers els obrers pocs en veien. El que si
que veien, un fart durant moltes hores al dia, eren les llançadores dels telers
disparades amunt i avall i els fils que, disposats en l’ordit, els longitudinals,
i la trama, els transversals, s’anaven entrecreuant una i altra vegada formant
el teixit convingut. Tot en un ordre i un concert perfecte, cadascú fent la
tasca concreta que se li havia encomanat, controlada, sovint amb mirada severa,
per l’encarregat o majordom, el treballador que millor s’havia guanyat la
confiança dels amos. Cada teler va marcar una època i uns teixits concrets: el
de garrot, un dels telers mecànics més antics en substitució dels manuals; el
d’espasa, ja més evolucionat; el Jaquard, prenent el nom del seu inventor, que
permetia fer ja teixits amb dibuixos; el Barrau, pel seu inventor també, aquest
ben català, amb el que es feia el vellut i la pana... Aquí els podreu veure
plegats i, fins i tot, veure’n algun en funcionament si opteu per la visita
guiada o teatralitzada. Tapeu-vos bé les orelles!</span></div><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiigsIYfRUAv9bLvmskXMsWnBRowabA94vo5JYJPyRwYYbHu9A9XZAtHQ9c6vHMrJTR_Nbyv5xie0JubBdkq6-QVmyJTCymC5HIrwP2SR_zcaANW1SrefZbW6IKrURgo2L_WULsmNe5xFmvzGpGGkaLoZg1hmR1psC1N8aoKoNlPxLB7hvnTeuNeQjmpVWI/s5152/Teler%20de%20Garrot.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3864" data-original-width="5152" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiigsIYfRUAv9bLvmskXMsWnBRowabA94vo5JYJPyRwYYbHu9A9XZAtHQ9c6vHMrJTR_Nbyv5xie0JubBdkq6-QVmyJTCymC5HIrwP2SR_zcaANW1SrefZbW6IKrURgo2L_WULsmNe5xFmvzGpGGkaLoZg1hmR1psC1N8aoKoNlPxLB7hvnTeuNeQjmpVWI/w400-h300/Teler%20de%20Garrot.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Teler de garrot</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Acabarem el recorregut donant un cop d’ull als processos anomenats del ram de l’aigua, sobretot fent referència al blanqueig i tintatge, però que també inclou els acabats posteriors segons el tipus de teixit i les preferències dels compradors i consumidors finals. Aquí hi tenen el protagonisme artefactes com la barca de tint, la centrifugadora, la perxa de cardots, el batan de cilindres i, finalment, la màquina de repassar i plegar. I d’aquí, cap al magatzem, a exposar i a vendre. I a omplir les butxaques de la burgesia. Ves, hi ha coses que no han canviat massa. I que ja se sap, com haurem pogut llegir si hem parat prou atenció al principi del recorregut per la fàbrica: “Pel vestit més que pel nom, seràs conegut”.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><span style="font-family: times, "times new roman", serif; font-size: small;">Publicat a la revista </span><a href="http://www.vallesos.cat/" style="font-family: times, "times new roman", serif;" target="_blank">Vallesos</a><span style="font-family: times, "times new roman", serif; font-size: small;">, nº 22, hivern-primavera de 2021/2022</span></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-54395893960922739982023-12-24T13:15:00.006+01:002024-03-09T00:48:35.002+01:00Camins transhumants del Lluçanès (II). De Prats de Lluçanès a Avinyó<p style="text-align: justify;"><i style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Per l’antic camí de Marina cap a Sant Feliu Sasserra</span></i></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Obro els ulls i m’adono que encara és negra nit. Em desvetllo per mi mateix abans que arribi a sonar l’alarma del mòbil. Però el son ha estat llarg i reparador en aquesta confortable habitació de l’Hotelet de Prats de Lluçanès. Aviat podré sortir a esmorzar, però encara em permeto fer el ronso una estoneta curta. Res m’apressa massa. Tinc tot el dia a plena disposició per arribar fins Avinyó abans que torni la fosca, fita absolutament possible. Seran uns vint-i-cinc quilòmetres sense massa estridències, tot anant xino-xano.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Ben esmorzat i ja amb la motxilla a l’esquena, em disposo a davallar cap a Santa Creu de Jutglar. Just abans del descens fins al llogarret, ja als afores de Prats de Lluçanès, passo pel santuari de Lurdes, bell indret enfilat dalt del llom carener, amb magnífiques vistes cap a la banda de llevant de l’altiplà del Lluçanès des del seu bell mig, d’on em trobo ara mateix. Un lloc d’aquests que al passar-hi penses que segurament t’hauria plagut que l’atzar de la vida t’hagués dut a fer-hi cap de tant en tant. El conjunt del relativament modern temple del santuari, des d’una primera capella de cap a finals del segle XIX a l’ampliació actual de mig segle XX, és atractiu i acollidor, d’on en ressalta la seva blancor i senzillesa d’estil. La primera capella la va fer aixecar cap al 1882 el rector de Prats d’aquells anys, mossèn Sebastià Obradors, per donar gràcies a la Mare de Déu després de recuperar-se d’una malaltia. Coses que eren possibles en aquella època, quan la fe encara movia muntanyes.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpBxDQFRO9DIcC3DZm65qegheVA0s0uf0Ppj3va834mXLQPpnBfMYpQ_g0246gfDKXTH9NHO2JHkRh_5q-5PUULDa0kwulbZyUR8VioV16mzuGnVOK8OGKHKBOxbUmXvIny_rqXhFiGF1kCYQLWkFbxEUPWzBJRkjBda5pJ875-PzozK7ICm-HEiNqMIbZ/s1329/Santuari.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="989" data-original-width="1329" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpBxDQFRO9DIcC3DZm65qegheVA0s0uf0Ppj3va834mXLQPpnBfMYpQ_g0246gfDKXTH9NHO2JHkRh_5q-5PUULDa0kwulbZyUR8VioV16mzuGnVOK8OGKHKBOxbUmXvIny_rqXhFiGF1kCYQLWkFbxEUPWzBJRkjBda5pJ875-PzozK7ICm-HEiNqMIbZ/w400-h297/Santuari.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Santuari de Lurdes</td></tr></tbody></table><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Fins al llogarret de Santa Creu hi baixo per on puc, una mica pel dret, buscant corriols mig confosos. No sé entreveure si hi ha un rastre més evident de camí habilitat o, senzillament, antany el camí era, ras i curt, la marrada que fa l’antiga carretera per salvar el desnivell entre els dos indrets. Un cop a baix del coster, hi acabo d’arribar seguint el voral de la nova i flamant carretera de l’eix del Lluçanès, que hi passa frec a frec.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">A Santa Creu deixo aquest tram de l’anomenat camí Transversal i passo a seguir el Central, el pròpiament camí de Marina, l’antiquíssim traçat que connecta les comarques pirinenques i prepirinenques del Ripollès i la Cerdanya amb el Penedès i el Garraf. De fet, els dos traçats principals que travessen aproximadament el Lluçanès de sud a nord, podrien ser considerats part del camí de Marina, ja que els dos vénen i van als mateixos indrets, del Pla de Bages, per Sallent o Avinyó, fins a les contrades de contacte entre el Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya. Els ramaders transhumants deurien fer cap a un o altre segons d’on vinguessin exactament i d’on tenien per costum d’utilitzar els llocs de returada per fer les parades durant el dia i la nit, aquestes últimes a prop d’alguna pairalia que els donés l’emparaulat aixopluc en el millor dels casos. Avui, des de Santa Creu de Jutglar, el camí em durà fins a Avinyó, fent l’entrada triomfal pel seu vell pont, tot passant per Sant Feliu Sasserra.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Des de Santa Creu, el camí travessa un bell paratge per baixar a travessar la riera del Lluçanès pel passant dels Traginers, i passa a tocar la casa de la Sala fins a l’altra casa del Coll de l’Arç, per on circula, molt a prop, la vella carretera de Prats a Olost i a la Torre d’Oristà. A coll de l’Arç, el camí recupera la carena passant per la pleta de Pla Moixó i pel tram de camí anomenat la Ramada Encantada, d’on sobresurten una corrua de roques que la llegenda explica com una antiga ramada que va quedar petrificada just en aquest indret pel mal fer del pastor que les menava, velles reminiscències de les ancestrals disputes entre pastors transhumants i els pagesos de les terres que flanquejaven els camins ramaders. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Pels vorals immediats de l’indret de la creu Moixó, ara inexistent, en un tram confós, es divideixen els camins que van a la Torre d’Oristà, l’un, i a Sant Feliu Sasserra, l’altre. Però tot i anar a l’aguait, coneixedor d’aquesta circumstància, no sé veure el lloc exacte on hi ha la cruïlla i m’empasso un tram de camí que va cap a la Torre, precisament el que no tenia pensat recórrer. Arribo a una casa mig enrunada a prop de la carretera. Segons el mapa que duc, deu ser la Casanova del Pla Bassí. Miro d’esmenar la breu marrada que he fet i, fàcilment, trobo la manera d’anar a parar a la casa i pleta de Salelles, casa d’acollida tocant a un bonic clap d’alzines on anys enrere feien parada les ramades. M’hi aturo una estona, sota les alzines que canten empeses pel ventet que va passant. Just en aquest indret recupero el camí ramader que em durà, ara sí, a Sant Feliu Sasserra.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Després de travessar el riu Bassí, el camí ramader passa fregant les cases del bonic poble, però l’esquiva i no hi acaba d’entrar del tot, almenys tal i com el trobem marcat actualment. Però a mi m’agrada passar pels vells carrers dels pobles i, decidit, deixo la traça diguem-ne oficial i m’enfilo breument fins a les files de cases enlairades al capdamunt del breu altiplà entre el curs del riu Bassí i la conca de la riera de Relat. I hi he fet un bon descans, a part de fruir del breu passeig pels seus deserts i silenciosos racons.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0TvX4s6xcyYdyJYN4TV6P7UiEf518IIKYrKFl-4KY5su9HtnlWxmMCR-RhtIdQSjbq_5knjydNPMsYM6MeCyTY5dUPGUwS7JYbV0yZX4XQaCK7CT_BWVjmepzxeMTVfo7_2edAEoCY_c9awVhJA7F52Hl-XevciFuL4xh2-eTbGdH1W8eMHESGJTiYwOt/s640/Fotos%20camins%20ramaders%20Llu%C3%A7an%C3%A8s%20II%20%20(2).jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="640" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0TvX4s6xcyYdyJYN4TV6P7UiEf518IIKYrKFl-4KY5su9HtnlWxmMCR-RhtIdQSjbq_5knjydNPMsYM6MeCyTY5dUPGUwS7JYbV0yZX4XQaCK7CT_BWVjmepzxeMTVfo7_2edAEoCY_c9awVhJA7F52Hl-XevciFuL4xh2-eTbGdH1W8eMHESGJTiYwOt/w400-h400/Fotos%20camins%20ramaders%20Llu%C3%A7an%C3%A8s%20II%20%20(2).jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Ramada Encantada</td></tr></tbody></table><i style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;"><br /></span></i><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><i style="font-family: trebuchet;">El preuat entrepà de Sant Feliu</i><span style="font-family: trebuchet;"> </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Penso que tinc gana i que m’aniria bé fer un mos. Al capdavall del poble, arran de carretera, trobo un bar obert, d’on s’entreveu certa concurrència. Els parroquians que el mig omplen a aquesta hora tocant a migdia per fer-hi el vermut, deuen ser gairebé tots ben coneguts del poble, ja que ben aviat me n’adono que el tracte entre ells és obert i de sobrada confiança. La meva arribada, trencant per uns moments el tracte desenfadat que s’hi respira, ha sobtat potser una mica, sent segur per uns instants el blanc de totes les mirades. D’entrada el bar no sembla precisament l’última novetat del poble, ja que és tirant a tronat, però té el cert aire de lloc popular amb solera i que les ha vist de tots colors. Hi entro i em dirigeixo a la barra, on em sembla que hi ha, per inèrcia, el que hi remena les cireres.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Hola, bon dia! Que em faríeu alguna cosa per menjar?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Doncs no ho sé com ho tenim... </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Dubta, em mira com volent dir que què li dic ara a aquest, vacil·la, mira el rellotge...</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Espera que ho preguntaré...</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">I se’n va cap a darrere una porta que deu ser la cuina. En breu en torna a sortir.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Sí, potser alguna cosa podríem fer-te... Què voldries?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Vaja... Què m’oferiu? Teniu carta, una llista d’oferiments...?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Mmmm... Espera que t’ho pregunto, a veure...</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">I se’n torna cap a la suposada cuina. En surt en un moment.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- No, no n’hi ha de paper amb els menjars. Digues què voldries i, si ho tenim, t’ho fem.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Em quedo pensarós un instant. I per sortir del pas se m’acudeix deixar-li anar que si pot ser un plat combinat d’alguna cosa amb amanida, d’entrada una cosa fàcil, però posats a demanar potser li hagués pogut suggerir un rostit de conill a la cassola amb llenegues. Torna a posar cara de dubte. Mentre s’ho pensa, o ho sembla, es posa a servir una cervesa al client que hi ha assegut a la barra just al meu costat, que ha contemplat callat tota l’escena des que he entrat per la porta del bar. No m’ha semblat que li demanés, la cervesa, però ja en deuen tenir establerta la conveniència del client habitual a qui no cal ni demanar què vol ni esperar-ne cap requeriment. I, sense immutar-se per l’arribada de la nova cervesa acabada de servir, ben fresca, es queda expectant com esperant el desenllaç del meu pregat dinar. L’home de rere la barra, sense dir res més, torna a fer-se fonedís per la porta del costat. Aquesta vegada triga un xic més a tornar.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- No hi ha amanida, noi – em planta, ras i curt, des de rere la barra quan el torno a tenir plantat el meu davant.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- D’acord, doncs, sense amanida. Posa’m llom amb patates fregides. Pot ser?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">I, sí, ho ha de preguntar. I se’n torna cap a la porta. En breu, torna a la barra, ni massa ràpid ni massa lent.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Em sap greu, noi, però tampoc hi ha llom. Es va acabar ahir al vespre.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">I se’m queda mirant, callat, ben eixut de paraules, com esperant a veure què li responc. I jo que espero un suggeriment, un comentari, una lleugera pista de què caram es pot menjar en aquest bar i que no n’acabo de treure l’aigua clara. Diguem-ne que la cosa, de moment, no està sent precisament fàcil. Finalment, després d’uns breus segons, quan el silenci ja comença a ser incòmode i ell, al veure que tampoc dic res més, aparta la mirada com un primer senyal de desentendre’s del meu dinar, faig un següent intent de no haver de cardar el camp de l’escalfor del bar sense haver pogut menjar res amb una mica de cara i ulls.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- I pa, que en teniu?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Ara ja no em diu que ho ha de preguntar, se’n torna sense dir ni mu cap a dins directament. En surt, tranquil·lament.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Sí, pa sí.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Va, a poc a poc i bona lletra, ja tenim una cosa. La cosa comença a redreçar, lentament.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Doncs deixem-ho en un entrepà, si us plau. I, si no li fa res, pregunti què hi ha i ja el triaré d’entre les coses que em digui.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">I se’n torna cap a dins. En torna a sortir, sense pressa.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Que el vol, fred o calent?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Però què li han dit que hi ha per fer l’entrepà?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Oh, depèn de si el vol fred o calent! Vostè digui i, si tenim del que demana, li faran l’entrepà.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">No pot ser, costa de creure! El noi de la cervesa que seu a la barra ara ja em mira amb un mig somriure com entenent que la situació està fregant l’absurditat més rocambolesca. Sembla, fins i tot, que comenci a compadir-se de mi, però es manté prudentment callat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Calent, el voldria calent. Seria possible un entrepà de truita a la francesa?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Immediatament penso que potser hauria estat millor començar per aquí des d’un bon principi, directe i concret.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Crec que sí que n’he vist, d’ous. Vaig a preguntar-ho per assegurar-me’n...</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Vaja, ara potser no tindran ous! Se’n va per la porta per enèsima vegada. Quan en torna no em diu ni sí ni no en referència al trist entrepà de truita a la francesa, però sí que m’indica que m’assegui a on em plagui que ja em servirà a la taula. El noi de la cervesa em mira i em pica l’ull com dient “apa, ja ho tens, per fi”! I riem els dos, mirant-nos.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">M’assec al costat de la porta d’entrada, de cara al carrer, en un racó que queda arrecerat. I en poca estona m’arriba el preuat entrepà de truita a la francesa que ha costat Déu i ajuda aconseguir, el meu dinar d’avui. Almenys és ben generós. S’ha fet pregar, però per la grossària no ens queixarem pas.</span></p><p style="text-align: justify;"><i style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">El camí entre marges del pla de l’Oliva</span></i></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Sortint de Sant Feliu Sasserra, el camí es troba amb la carretera de Prats a Avinyó, d’on vinc ara a l’haver fet la breu marrada pel poble, i fan un tros junts fins passada la casa del Pilar, antiga pairalia també de parada de la carrerada. Un cop deixada la carretera, el camí va a cercar la casa del Coll de Bassa, on se suposa que l’antic traçat s’enfilava per la carena per passar per l’antic hostal de Coll Lligó i les cases del Borró i els Andreus. Però una pèrdua de les marques grogues pintades que hauria d’anar seguint, per pròpia badada, per deteriorament o simplement per inexistència, que és igual, ha fet que hagi anat seguint la moderna pista que flanqueja, més planera, el serradet de Coll Lligó fins més enllà dels Andreus. Quan me n’adono, valoro que no cal tornar enrere i retrobo novament el vell traçat al cap de quatre gambades.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhayIuPIfR63nK7s0T9K9_uEs0p8cUNiBjsoCXiacyyHjQidhvLvOR1yP_HTqCehNWPv9UbKIupJs5Us3PdtVSJDEugnJgkM1w1_rBiywqeEGXqnaUbcTtnR-0lCQ7uuZ_hjFtEPj-bdAwoIHgesj2nPweMkUJpA-GmAwGcNgDXIl2P4-ZEFygMNlUwLNKE/s640/Fotos%20camins%20ramaders%20Llu%C3%A7an%C3%A8s%20II%20%20(3).jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="575" data-original-width="640" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhayIuPIfR63nK7s0T9K9_uEs0p8cUNiBjsoCXiacyyHjQidhvLvOR1yP_HTqCehNWPv9UbKIupJs5Us3PdtVSJDEugnJgkM1w1_rBiywqeEGXqnaUbcTtnR-0lCQ7uuZ_hjFtEPj-bdAwoIHgesj2nPweMkUJpA-GmAwGcNgDXIl2P4-ZEFygMNlUwLNKE/w400-h360/Fotos%20camins%20ramaders%20Llu%C3%A7an%C3%A8s%20II%20%20(3).jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camí ramader entre marges de pedra seca<br /><br /></td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"></span><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">El camí va fent, vorejant alguns conreus i boscúries de pi. De tant en tant, alguna alzina, potser algun marge solt. Però és a partir de la casa i el pla de l’Oliva on es mig conserva un dels trams de camí ramader més bonics dels que he anat passant aquests dos dies per aquestes contrades. De cop em trobo amb un camí bellament engalonat a banda i banda per murs de pedra seca, alguns conservant la seva original esveltesa. És una bellesa que es gaudeix a l’anar passant però que fa patir. No vull saber fins quan aguantaran aquests savis i eficaços murs de pedra seca, fets amb senzillesa però amb perícia a la vegada, protectors dels cultius tot acanonant el nerviós i caòtic pas de les ramades. Són testimonis muts, mig oblidats, de l’ancestral convivència entre el pas dels ramats i les vinyes i sembrats. I, ara i aquí, cap d’aquestes coses existeixen ja. De ramats pràcticament no en passen, i els antics conreus a banda i banda dels murs, avui són extenses pinedes. Qui protegeix això ara que el seu desús impera?</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Més endavant vorejo la torre de telegrafia òptica dels Soldats, del segle XIX, enfilada dalt d’un turó a peu de camí. I, com aquell qui diu, ja sóc a les portes d’Avinyó. N’entro per damunt del pont Vell, de bella estampa medieval, ben a prop ja de l’aiguabarreig de la riera Gavarresa amb la de Relat. Era un moment esperat. Un pas més, travesso la carretera i, ara sí, ja sóc al poble. M’hi passejo, busco un bar per fer-me passar la gana i dono per acabats el parell de dies seguint part dels camins ramaders del Lluçanès, “aquest país tan rost, tan quiet, tan clar...”, com va deixar escrit el pradenc Lluís Vila i Vilalta, i ancestral pas de les ramades cercant sempre la millor herba i bonança, de la muntanya pirinenca al litoral i del litoral a la muntanya pirinenca. Aquest país que sempre cercarem.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS6yUg5OND1XQYcOn8VusE5kQK0XachOq-KtFkJSZVDQpGKV8DT1xRxMSzlg1_fYaq5GTEjKrfWGQraLbAGiGA2DH32CKJG1AjtA6DxdjHSfO1nYb1WRjU2JtTfWTvehTA5w-Ja0vfqYre03kjQUy8-rP_ML5IYkqsIU-70q27A7vo6wOymB_MP51UFK20/s1200/Pont%20Vell.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="793" data-original-width="1200" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS6yUg5OND1XQYcOn8VusE5kQK0XachOq-KtFkJSZVDQpGKV8DT1xRxMSzlg1_fYaq5GTEjKrfWGQraLbAGiGA2DH32CKJG1AjtA6DxdjHSfO1nYb1WRjU2JtTfWTvehTA5w-Ja0vfqYre03kjQUy8-rP_ML5IYkqsIU-70q27A7vo6wOymB_MP51UFK20/w400-h264/Pont%20Vell.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pont Vell d'Avinyó</td></tr></tbody></table><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: medium;">Novembre 2013</span></span></p><div><br /></div>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-26488152828729574672023-08-07T19:03:00.007+02:002024-01-14T12:14:55.799+01:00Camins transhumants del Lluçanès (I). De Sallent a Prats de Lluçanès<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>Cap a Sant Miquel de Terradelles</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Surto de Sallent encara sent negra nit. Pujo costa amunt cap al petit altiplà de les Forques amb la llanterna frontal il·luminant les meves decidides passes. Encara vaig fresc i lleuger. Fa dies que hem entrat de ple a la tardor i les matinades ja són gairebé fredes. Tot just quan arribo a Sant Pere de Serraïma, es deixa veure un bri de sol tímid, mig reclòs rere una capeta prima de boira matinal. Assolida la carena de la Pineda, abans de baixar lleugerament fins al coll de la Portella, el Lluçanès ja treu el cap rere els serrats de més enllà, per on passaré al llarg del dia d’avui. A baix el vessant a la dreta, Avinyó i, cap amunt, la vall d’Oló. A l’esquerra, el Berguedà amb el teló de fons dels Rasos de Peguera i, més a la llunyania, el Port del Comte.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Pel coll de la Portella hi passa la carretera de Balsareny a Avinyó. El trànsit hi és nul a aquestes hores matinals. M’hi estic una estona fent un breu mossec. Seguidament, el camí s’enfila fins a la casa de Puigventós, el coll de Comadoms, un pla elevat amb bones vistes, i Sant Miquel de Terradelles, el primer indret ja pròpiament del Lluçanès històric. Des d’aquí ja es veu Sant Feliu Sasserra, davant per davant i just a l’altre serrat superada la riera de Relat. Per allà passaré demà tancant el periple de dos dies seguint els camins transhumants del Lluçanès. <br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">L’indret de Sant Miquel de Terradelles és excel·lent per fer-hi una aturada. A més, hi trobo les primeres presències humanes amb qui fer-la petar una estona. M’estic assegut al pedrís de la nova església, tot i que és del segle XIX. L’antiga, d’origen romànic, queda un xic apartada del traçat del camí ramader, enlairada al capdamunt d’un replà, frec a frec de l’antiga casa pairal de Terradelles. El sol ja escalfa un xic i la sensació ambiental és la ideal per caminar, però també per seure al pedrís a fer-hi un mossec, deixant que el tímid sol m’acaroni afectuosament. Quan acabo, hi deixo la motxilla, confiat, i m’acosto fins a l’esglesiola romànica. Gairebé a tocar hi ha l’antiga casa pairal, que fa força goig, ben arreglada però sense pretensions estridents. Me la miro de ben a prop i, estant així, un senyor gairebé surt a rebre’m, fill de la casa pairal, que em dirà més tard. Suposo que, en part, és com si estigués entrant gairebé al pati de casa seva. No se’l veu molest, però. Li pregunto sobre el camí ramader, i, abans de respondre, em mira de fit a fit com estranyat per la pregunta. Definitivament, pel camí ja no hi passa ni una trista ovella, però sí que té ben present a la memòria de veure-hi desfilar grans ramats amunt i avall, tant avançada la primavera com a mitja tardor, amunt en el primer cas, avall en el segon, de les planes litorals i prelitorals a la muntanya pirinenca per tornar-ne a baixar a passar-hi els hiverns. I el Lluçanès al bell mig fent de lloc de pas. Xerrem de quatre coses més, però se’l veu com nerviós. No li voldria fer perdre el temps. Deu tenir feina. M’hi acomiado i me’n torno cap al pedrís de l’església nova. Hi arriba un cotxe i en baixa una parella d’edat avançada. Són de Vilafranca del Penedès i pugen a passar uns dies a la rectoria de Sant Miquel de Terradelles. Es veu que la tenen llogada com a segona residència. Quan diuen ser de Vilafranca els dic que precisament avui, que és Tots Sants, allà hi ha gatzara castellera. I s’hi esperen grans castells de deu. Però els és ben igual. Diuen estar ja farts de castells i que prefereixen escapar de la gran munió que desperta el fervor casteller. Els entenc una mica. Massa hores veient castells. Els has de dur molt i molt endins. De fet, jo tampoc hi soc. Aquesta vegada he preferit aprofitar els presents dies festius per perdre’m pel Lluçanès.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbj38l3UMPezFKE4TFrOq6CZJMhsZjK4EUwrY1mn80PUEz6AwWja-BOtHGf_K7fV3MrU1PKnjfhQedxBdJp7VBGIsy-lp_G7uhweflqKEA4wfjsTKqhYPWomNCV3LWxlD5WNbBvdtCq_IniJHiHDHrxUX2u8QP2jD3ib5KALziavLNoRvxRczu2NCOKdX3/s640/915620_1431578047064136_284269637_n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="640" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbj38l3UMPezFKE4TFrOq6CZJMhsZjK4EUwrY1mn80PUEz6AwWja-BOtHGf_K7fV3MrU1PKnjfhQedxBdJp7VBGIsy-lp_G7uhweflqKEA4wfjsTKqhYPWomNCV3LWxlD5WNbBvdtCq_IniJHiHDHrxUX2u8QP2jD3ib5KALziavLNoRvxRczu2NCOKdX3/w400-h400/915620_1431578047064136_284269637_n.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Església Nova i rectoria de Sant Miquel de Terradelles</td></tr></tbody></table></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>La marrada per la riera de Merlès</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">El camí ramader, ben enlairat i sempre tendint al careneig, continua passant per la casa de Coll de Pitxell i Sant Jordi de Lloberes, indret altiu i amb bones vistes. Casa i capella pràcticament es donen la mà. El lloc seria més plàcid i tranquil si no fos per un gos que no ha parat de bordar durant l’estona que n’he fet la volta. Aquí també es té la sensació, però, d’estar-se posant a casa d’altri si el que es vol és admirar de ben a prop la vella estampa de l’esglesiola romànica. Visita ràpida i sant tornem-hi.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Ara enfilem decidits cap a Puig Gaiart i el serrat dels Rellotges, on el traçat, que creua vàries vegades una carretera, es torna dolent i de mala petja pràcticament fins que no s’assoleix l’antic hostal de Camprodon. M’hi aturo, a l’ombra de la seva grossa alzina, a dinar i a gaudir del moment reposat. Gairebé que hi faig una migdiada. Aquest espai on soc ara, havia estat una gran pleta pels ramats. Hi imagino històries i situacions de pastors, ramats i hostalers.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">A partir del casalot de l’hostal de Camprodon, el camí ramader segueix un tram de carretera per anar agafar de ben a prop el carener de la serra de Sant Joan fins a l’emblemàtica masia de la Serra de Degollats. El nom pinta malastruc, però la casa és impol·luta. Però per arribar-hi, he acabat fent, ben despistat, una gran marrada baixant fins a la riera de Merlès per haver-ne de tornar a pujar. Anava confiat seguint unes marques grogues pintades a les pedres i als arbres, com he anat fent gran part del dia i, de cop, m’he vist baixant pensant-me que ben aviat el camí agafaria un flanqueig. Però el flanqueig no ha arribat. Quan me n’he adonat, ja no valia la pena recular. Un cop al pont de Sant Martí de Merlès, he buscat la pista que, a través d’una forta remuntada pel vessant mig obac, puja fins dalt la carena, ja a prop de Prats de Lluçanès. Som-hi, doncs! Quan ja porto una estona pujant ben fort, esbufegant i suant com un bou, passa un cotxe que, sortosament, s’atura i em convida a pujar-hi. Tot i que va a Prats, li dic que voldria poder acabar de fer caminant el traçat del camí ramader fins al poble. I, dit i fet, un cop acabada la brutal pujada de la pista, allà em deixa, als peus de la Serra de Degollats. Tot plegat un moment de res amb vehicle. Però a peu m’ha escurçat una bona estona de suar de valent.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">De la Serra de Degollats fins al collet de Sant Sebastià és una breu caminada tot vorejant el serrat dels Morts. En aquesta important cruïlla de camins, el camí ramader que segueixo, l’anomenat de Ponent, es creua amb el camí Transversal, que ve de més enllà d’Olost i se’n va cap Olvan i Berga. Ja sóc a les envistes de Prats. Només cal davallar un breu tram de camí fins a la capital del Lluçanès, on m’instal·lo a l’Hotelet, al carrer Sant Jordi, molt net i confortable.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Més tard, després d’una bona dutxa i un breu descans, ens trobem amb la Núria Vila, una bona coneixença a Prats des que vàrem coincidir treballant plegats a la Xarxa de Custòdia del Territori a Vic. Anem a sopar i fem una llarga sobretaula xerrant pels descosits. Tant a ella com a mi ens costa poc si estem còmodes i distesos, que és el cas. Més tard m’ensenya la seva llibreria del carrer Major, Cal Siller. Hi remenem llibres i m’explica les seves aventures com a editora de lectures diguem-ne poc comercials però amb un gran pòsit emotiu. M’obsequia, generosa, amb el llibret de poesia <i>El preu del blat</i>, del poeta lluçanenc Josep Riera, editat per ella mateixa sota el segell de Cal Siller, que guardo com un preuat tresor pel benaurat record que em duu. I se’ns fa ben entrada la nit, caminant pels breus carrerons de Prats de Lluçanès.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Novembre de 2013</span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Enllaç al segon dia de ruta: <a href="https://a-l-aguait.blogspot.com/2023/12/camins-transhumants-del-llucanes-ii-de.html">https://a-l-aguait.blogspot.com/2023/12/camins-transhumants-del-llucanes-ii-de.html</a></p>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-67402852289969024792023-08-01T18:02:00.003+02:002023-09-21T18:42:08.137+02:00Camins de romiatge de Terrassa a Solsona (IV). De Su a Solsona<div><div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>El miracle de la Verge Nena</i> </span></div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Avui no m’ha calgut matinar massa. Solsona és més aviat a prop i serà, al capdavall, l’etapa més curta de les quatre que hauré esmerçat des que vaig sortir de Terrassa. Calculo que no arribarà ni als vint quilòmetres. Em permeto el luxe, doncs, de fer el manta fins una bona estona després d’haver sonat l’alarma del mòbil. Quin gust quan, com aquell qui no vol la cosa, el temps i el teus afanys s’alien per anar compassats. Avui no cal fer cas al rellotge i li vento a plaer una bona ganyota.</span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;">Surto de l’hostal de Su al cap d’una hora llarga d’haver-me llevat, havent esmorzat tranquil·lament, assaborint lentament cada moment. Sortint del poble, pujo a buscar el pla de la Llaüna, cap on s’estira la carretera que va cap al santuari del Miracle i per on hauré de passar. Se suposa que hi ha un camí marcat que, sortint de la carretera, la segueix en paral·lel a certa distància fins al santuari passant per la casa de la Carral, però quan m’adono que me n’he passat de llarg la cruïlla, tot distret contemplant el paisatge, ja en soc un tros massa enllà. M’ho penso, però, per la poca estona que això suposarà d’anar arran d’asfalt, valoro que no paga la pena tornar enrere a buscar-lo. El trànsit hi és molt esporàdic i el moment és tranquil i serè.</div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Una hora justa després d’haver sortit de Su, em trobo al bell mig de la plaça que formen el temple i el monestir benedictí del santuari del Miracle. L’església hi és confiadament oberta, tot i la solitud del lloc a aquestes hores del matí d’un dia feiner qualsevol de finals d’abril, o potser per això. A dins hi destaca l’immens retaule barroc de mitjan segle XVIII, obra d’en Carles Morató, sens dubte una obra mestre de l’art barroc català de l’època ja tardana, si fem cas als escrits dels estudiosos sobre el tema. L’església actual, inacabada, tal i com es pot veure des de l’exterior, és aixecada a cavall dels segles XVII i XVIII, substituint-ne una del segle XVI, que pel que sembla havia quedat petita per a la creixent devoció a la Mare de Déu. I encara hi havia hagut, al segle XV, una primera capelleta. Actualment, a més del retaule barroc, s’hi conserva un retaule gòtic, dins l’actual capella del Santíssim, l’orgue, del segle XVI, i la imatge de la Mare de Déu, del segle XV. Tot això ho trec d’un llibret escrit per en Cebrià Baraut que caurà més tard a les meves mans, donació d’en Xavier Poch, un dels monjos, ben pocs, que custodien el santuari.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDfoquyY5HIu3GIXg6lH8500u14dvVhOwo3jqZMHnB98xH6jXlUswde-gEMx78Oye6wZVHhp9coaZYrb0FLiitHZQvFi7dmu-glc9XWd9J2_rsBFbzd9GmqO3C-2nFsHP9YxdrxkP5Y9HszCMT6aiu69xzuqV_aeGlCuwLt74WGuuVCvxJ-4F4omt5kONo/s2816/20100429_27.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2112" data-original-width="2816" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDfoquyY5HIu3GIXg6lH8500u14dvVhOwo3jqZMHnB98xH6jXlUswde-gEMx78Oye6wZVHhp9coaZYrb0FLiitHZQvFi7dmu-glc9XWd9J2_rsBFbzd9GmqO3C-2nFsHP9YxdrxkP5Y9HszCMT6aiu69xzuqV_aeGlCuwLt74WGuuVCvxJ-4F4omt5kONo/w400-h300/20100429_27.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Plaça del santuari del Miracle</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Surto de l’església i em venen ganes d’anar al vàter. Estic sol, no se sent cap remor, només el cant d’algun moixonet. Vaig fins a l’edifici que li diuen la Casa Gran, sota els porxos de la mateixa plaça i pujant després unes escales fins a la carretera, i només trobo que portes tancades amb un breu interior rònec i lúgubre. Hi ha un passadís fosc com una gola de llop que no convida massa a passar. Tot fa sensació de deixadesa. Ho deixo estar. Me’n torno a la plaça i, decidit, pujo les escales de l’edifici del monestir i truco al timbre. M’obre la porta un senyor eixerit i amable, un dels monjos, com sabré més tard, tot i anar sense hàbit. Li explico el què molt ben explicat i demanat, gairebé donant les gràcies per avançat, i em deixa passar confiadíssim tot acompanyant-me fins a la porta del servei, entenc que privat. Em fa un favor immens, ja que la cosa començava a estrènyer i feina hagués tingut a allunyar-me fins al mig del bosc en un racó discret. Un cop alleugerit, surto al passadís i me’l trobo com esperant-me assegut a la saleta recepció del costat de la porta de l’escala, on m’havia indicat que hi deixés la motxilla just abans d’acompanyar-me fins a l’esperat inodor. Entenc que no per desconfiança, sinó per cortesia, per tornar-me a acompanyar fins a la porta. I, evidentment, conversem una estona. Mostra interès per la meva presència amb motxilla i bordó per aquests solitaris tocoms el dia menys esperat. I li explico com he arribat fins aquí, el meu pelegrinatge de pa sucat amb oli, no massa o gens per motius religiosos, sinó més aviat per mer interès excursionista i cultural, per conèixer i recórrer els racons del país de ben a prop, tot i el meu gran respecte i interès vers la fe dels altres. Se n’alegra igualment. No sembla que li doni importància que hagi confessat, tot i que respectuosament, que no he vingut aquí precisament per a la devoció a la Mare de Déu, ben conscient que deu ser dels nous signes dels temps. No obstant, li pregunto coses sobre l’origen i la història del santuari i del monestir, i, sense fer cap gest de molèstia o d’inoportunitat, me les explica amb il·lusió i sentiment. Li pregunto sobre la Verge Nena, ja que n’he llegit alguna cosa i entenc que deu ser només un recurs literari o religiós, ja que no m’ha semblat veure que fos cap nena la imatge de la talla amb el nen als braços de la Mare de Déu que he pogut observar al mig del retaule. I, ben enriolat, em diu que sí, que la Verge Nena hi és, però cal saber molt bé on s’amaga, integrada al mateix retaule barroc. I em deixa amb la tasca de buscar-la, perquè t’hi entretinguis una estoneta, em diu. Em dona un parell de pistes: va bastant embolcallada i és rossa. Finalment, veient el meu interès per tot plegat, em demana que m’esperi un moment que em farà un obsequi. I torna amb el llibret d’en Cebrià Baraut <i>Santuari del Miracle. Història, art, guia</i>, abans esmentat. Més que agraït per tot plegat, li pregunto pel nom: Xavier Poch. Per treure’s el barret.</span></div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;">Baixo a la plaça i torno a entrar a l’església. Busco la Verge Nena una estoneta llarga i no la trobo. Quin misteri aquesta nena! Potser juga a cuca amagar i se’n riu de tots nosaltres. No me’n surto. Finalment, apareix un senyor -un altre dels monjos del monestir, sabré ben aviat- que ve del que sembla una sagristia, carregat amb estris de la neteja, i em veu allà assegut en un banc mirant fixament el preuat retaule. Serà la meva salvació. Li pregunto, després de saludar-lo amb un bon dia, si sap alguna cosa d’una nena trapella que s’amaga en algun racó d’aquest immens retaule. I li deu fer gràcia, perquè riu. Se m’acosta i em desvetlla finalment a on es troba exactament l’escultura de la Verge Nena, la que, segons la llegenda, es presenta misteriosament davant dels infants pastors de la propera masia de la Cirosa al segle XV demanant el culte marià. Vet aquí el miracle. Sobretot d’haver-la trobat, entre l’altar i la imatge de la Mare de Déu, recte amunt, allà ben petita, protagonitzant l’escena de l’aparició, portant una creu, amb tot d’angelets, els pastorets i les ovelles pel voltant. Si no hagués estat pel monjo netejador, no sé pas si l’hagués sabut enxampar en el seu joc infantil. Al final, però, m’ha decebut una mica. De fet, de lluny no sembla pas una nena, ni pel rostre ni pel posat i encara menys per la manera de vestir, amb un feixuc i pompós mantell per sobre d’una llarguíssima i onejada túnica. És més aviat ja una adolescent. De fet, en Cebrià Baraut, en el seu llibret, l’esmenta com una “gentil joveneta, amb la cara dolçament expressiva i la rossa cabellera desfeta en rulls”. Però des de baix, poc que es veu si és rossa o no. Potser més aviat de cabells marronosos, potser algun reflex daurat. Vaja, que ben mirat, és costosa i confosa de veure si el que es busca és una nena amb tots els ets i uts. Coses de les llegendes religioses, l’art i el resultat final de tot plegat.</div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>El roc de les Esquelles</i></div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Manduco quatre fruits secs i una peça de fruita assegut plàcidament a la plaça del monestir, al costat de la font en un bonic racó. No fa ni fred ni calor i el moment és d’una feliç calma absoluta. M’hi estaria molta estona més, però cal continuar el camí cap a Solsona. Hi calculo un màxim de tres hores, comptant-hi els descansos curts i els moments de badar. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I sort que m’he decidit aviadet, ja que els moments de badar han estat finalment una bona pila, allargant potser un pèl l’arribada a la petita ciutat mitrada i de molta ancianitat, com va deixar escrit en Josep Pla. Certament, a partir del Miracle segurament he fet el tram de camí més agradable de fer de tota la present travessia des que vaig sortir de Terrassa, tant pel paisatge com pel moderat i calmat esforç que ha suposat. El camí, a voltes un humil i auster senderó, s’emmotlla hàbilment al relleu resseguint marges arbrats i sostinguts amb murs de pedra seca, i travessa rierols a gual tot alternant les parts més seques dels breus vessants i les més ombrívoles de les petites valls que cal anar trepitjant. Els sembrats abunden a banda i banda, d’un verd cridaner ara en aquesta època primaveral. El roure, que rebrota amb força després dels incendis forestals del 1998, predomina per sobre dels pocs pins que en van sobreviure. Alguns neixen de nou, pocs. Comença a deixar-se veure el boix. A poc a poc es nota, encara potser tímidament, que es deixa la Catalunya més seca enrere i es van trobant pinzellades de racons clarament més humits. Passo a tocar la casa de l’Estany, l’embassament i la casa de l’Alzina, les basses i el llogarret de Brics, tot en una absoluta solitud. Allà, encara lluny, ja s’hi albira Solsona. I de teló de fons, el Port del Comte, la serra del Verd, el Cadí, el Pedraforca, serra d’Ensija i els Rasos de Peguera.</div><div style="text-align: justify;"><br /><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLhDJMR4Ep5ly76I07bPoA4VDUXgzdvkgkTdfY02GP-tzoRUNRyeCktMwTjhX4ZczzMYI1aBqnL-NZhLKACnEtjQtyG7nqQpZyXGVsocH531ODO5lxpmlE9fEYSZ3qnYTQJ7OWwZvkeDqIJDEEpqoHBS1fmDFmjYmRYRSxiLTXfrpYSD1EYurYMqWgMnJU/s2647/20100429_29.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2647" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLhDJMR4Ep5ly76I07bPoA4VDUXgzdvkgkTdfY02GP-tzoRUNRyeCktMwTjhX4ZczzMYI1aBqnL-NZhLKACnEtjQtyG7nqQpZyXGVsocH531ODO5lxpmlE9fEYSZ3qnYTQJ7OWwZvkeDqIJDEEpqoHBS1fmDFmjYmRYRSxiLTXfrpYSD1EYurYMqWgMnJU/w400-h290/20100429_29.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El llogarret de Brics des de la llunyania</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Entro a Solsona per l’anomenada carretera de Torà. Ara sí que tinc certa ànsia a plantar-me davant del portal de Llobera per endinsar-me pels sempre sorprenents i ben conservats racons de l’entramat medieval d’aquesta menuda i bella capital, segons el meu parer, una de les més boniques del nostre país. Segueixo pel carrer Llobera, sobrepasso les places de Sant Pere i de la Ribera, per anar a espetegar a la plaça Major, allà on fan les rodes de foc, els ballets i les tronades tant per Corpus com per la festa major, moments àlgids de les arrelades festes solsonines. Frego la catedral i les belles places i racons que la mig volten, el portal del Pont, la plaça de Sant Joan, la torre de les Hores, el carrer i el portal del Castell... Tants són els racons solsonins que porto ben endins! No me’n cansaria mai de voltar-la.</div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;">Però un dels elements que sempre més m’han meravellat dels carrers de l’antiga Solsona, allà on sovint acabo palplantat badant com un estaquirot, com avui, és davant dels roc de les Esquelles, un dels petits prodigis de conservació que més pot passar desapercebut passejant pels seus carrerons si no anem molt a l’aguait dels petits detalls. I aquí donaré per acabat, simbòlicament, el meu tomb de quatre dies entre Terrassa i Solsona. Passada la plaça Major, a la confluència dels carrers del Castell amb el de la Mare de Déu i la travessia de Sant Josep de Calassanç, a la façana de la primera casa d’aquest últim carreró, just sobre la porta d’entrada a l’edifici, cal parar i aixecar una mica el cap. Vist a ulls d’ara, és només un curiós roc amb uns forats estirats, però podria tenir tranquil·lament més de mil anys d’existència. Pels ramaders de l’antigor, les seves perforacions irregulars, versemblantment fent formes d’esquelles i per on sembla que se les feia passar, convertien aquestes en amulets protectors pel bestiar que les portaven. Evidentment, no llueix en el seu lloc original, ja que es diu que prové de l’esglesiola preromànica de Santa Margarida del Soler de Timoneda, dins dels límits del municipi veí de Lladurs. Es diu que el varen col·locar on el podem veure actualment cap a la segona meitat del segle XX. Ara, aquí mirant-me’l, me n’arriba quelcom de l’admiració ancestral que deuria exercir en aquells vetusts ramaders, com si el meu pelegrinatge d’aquests dies hagués estat només profundament motivat per poder restar uns moments amb el cap alçat veient aquesta meravella d’una fe antiga dels nostres avantpassats en potser no sabien ni exactament en què. Un prodigi doble, tant per l’ús que se’n feia com per haver arribat fins als nostres dies, vet aquí.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ara sí que ho tinc tot fet. Només em resta tornar cap a casa.</div></span><span style="font-family: trebuchet;"><div style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Abril de 2010</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXCmXFdye77jEjT_C4HQIbqY2DIt3eQ04sraSuGg8dfkmMImCOJVVEraDmSFyAGEDpA8oChU95JtfAyD2U0H9mYyx6c19pq3QCGUjPIlL3JXliege_kf_uGdZpXSTHQ5xLIVwLYusEQxYqjkN0QZbqm0eCo8ex1AMaWSttPZ6-IAlWIwDqrdR6uTew9k-H/s2816/20100429_34.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2816" data-original-width="2112" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXCmXFdye77jEjT_C4HQIbqY2DIt3eQ04sraSuGg8dfkmMImCOJVVEraDmSFyAGEDpA8oChU95JtfAyD2U0H9mYyx6c19pq3QCGUjPIlL3JXliege_kf_uGdZpXSTHQ5xLIVwLYusEQxYqjkN0QZbqm0eCo8ex1AMaWSttPZ6-IAlWIwDqrdR6uTew9k-H/w300-h400/20100429_34.JPG" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El roc de les Esquelles</td></tr></tbody></table><br /></div></span></div>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-66293694513300762672023-05-01T12:15:00.010+02:002023-12-25T11:42:05.318+01:00Per les contrades catalanes del Cister (IV). De Santes Creus a Montblanc<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i><span style="font-size: large;">El país de la pedra seca</span></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">A trenc d’alba surto de l’Hostal Grau de Santes Creus i recorro el carrer Pere el Gran per anar a buscar el pont que salva el riu Gaià. Només creuar el riu, una mica més avall carretera enllà, començo a pujar lleugerament per una pista cap a les planes de Santes Creus i d’aquesta raconada de l’Alt Camp. Sembla contradictori dir que es puja cap a una plana, quan normalment cap a les planes s’hi baixa, però en aquest cas és ben bé així, ja que la vall del riu Gaià i Santes Creus queden lleugerament ensotades respecte la gran plana que la separa del poble del Pla de Santa Maria i les serres divisòries amb la Conca de Barberà, cap a on em dirigeixo.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Aquesta plana de secà és el país de la pedra seca. N’hi ha per triar i remenar: marges, cabanes, cossiols... Ja hi havia estat per aquesta contrada i recordo haver-hi fet l’anomenada Ruta de la Capona amb el meu fill ben menut. Deuria tenir un tres o quatre anys. Tinc fotos del dia, amb el nen gaudint tot explorant l’interior de les cabanes, asseguts en un marge de pedra seca o caminant-hi entremig. Aquell dia vàrem seguir la ruta esmentada, pensada expressament per anar passant per alguns dels millors exemplars dels rodals i badar-hi gairebé un matí sencer sense pressa. Avui, però, hi passo amb pas decidit, i només puc anar veient les dues o tres que el traçat del recorregut convingut m’ofereix. No obstant, no em puc estar de parar-me, encara que sigui breument, davant de les intrèpides meravelles d’aquest art popular en perill pel seu patent desús, tot i que les més interessants de la zona fan força goig de restaurades. M’aturo sobretot a l’anomenada barraca de l’Augé, un exemplar impressionant. Li faig alguna foto, la contemplo i continuo camí enllà. Més enllà dels seguits marges, en algun tram les breus aturades han estat constants: a cada tombant, un regal per a la contemplació harmoniosa. El camí, en aquesta hora de la fresca, ha estat molt plaent.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxb1DpWh_lnq37YlyoW2HVSwKwiSmMMJxnMdiiVt7LdHzKMr-d3xhIZZBRiadbuR5BdlecP8rYP0RmLAOVJErPUsfMtLa6EUZcwCuV6HaglEqYp9BaXiGE5x_CDXpXuoih0rrvLetrqycOxcvK9nVJSntpPKjsBoHopkBNghCQugJWBxZocEj3LwD-8A/s4160/IMG_20221127_081330.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxb1DpWh_lnq37YlyoW2HVSwKwiSmMMJxnMdiiVt7LdHzKMr-d3xhIZZBRiadbuR5BdlecP8rYP0RmLAOVJErPUsfMtLa6EUZcwCuV6HaglEqYp9BaXiGE5x_CDXpXuoih0rrvLetrqycOxcvK9nVJSntpPKjsBoHopkBNghCQugJWBxZocEj3LwD-8A/w400-h300/IMG_20221127_081330.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barraca de l'Augé, al país de la pedra seca</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Després d’una hora i mitja travessant la plana de la pedra seca, arribo al Pla de Santa Maria per la plaça on hi ha una bonica font i la creu de terme, i entro al seu agradable nucli antic passant per sota del portal del carrer Major, anomenat de Soldevila. N’hi ha un altre, de portal, a l’altra punta del carrer, el de Cal Gil, després d’un passeig per uns carrers rectes que s’entrecreuen tot formant un tramat en quadrícula que havia estat potser emmurallat. Al mig del tramat, aproximadament, trobo la plaça de l’Església, un espai lleugerament més ample que els altres carrers, on hi contemplo la imponent façana barroca de l’església de l’Assumpció. Al llarg del carrer Major puc observar alguna gran casa amb la façana esgrafiada. Més amunt trobem alguns elements arquitectònics interessants, com els anomenats portals de la Trinitat i del Roser, amb les seves capelletes al final dels seus respectius carrerons culs-de-sac, per on m’hi endinso. Al capdamunt del poble, ja pràcticament als afores, m’arribo a contemplar una vegada més la interessant església romànica de Sant Ramon, amb la seva enorme portalada de graduals arquivoltes i capitells, clarament una de les joies d’aquest poble i de la comarca de l’Alt Camp.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ5L1-Fch9JOS39ysBT205ffVO6SUhwYzrAT_6y4kjOTT0MkNUAoAsnnTcG2r09NuWgropmHPNqbsbo7waUKu6iWSxFZ16k2l-Q17Bnd3eaPl7RmQ5YuUY3iSRiae6e7H76Xb8Xwi79criKbGBc5GXNTxJqxvERpcAl5brBRtc4XIB4XAG2YvShIEDjQ/s4160/IMG_20221127_091255.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ5L1-Fch9JOS39ysBT205ffVO6SUhwYzrAT_6y4kjOTT0MkNUAoAsnnTcG2r09NuWgropmHPNqbsbo7waUKu6iWSxFZ16k2l-Q17Bnd3eaPl7RmQ5YuUY3iSRiae6e7H76Xb8Xwi79criKbGBc5GXNTxJqxvERpcAl5brBRtc4XIB4XAG2YvShIEDjQ/w400-h300/IMG_20221127_091255.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portal de Soldevila, al Pla de Santa Maria</td></tr></tbody></table></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">El poble no presenta massa concurrència. És diumenge i la gent encara deu dormir. Baixo una altra vegada cap al nucli principal, ara a la recerca d’on poder fer un bon mos i el cafè, ja que he sortit de Santes Creus pràcticament en dejuni. Després de voltar un parell de carrers, finalment trobo el bar El Sindicat, un altre exemplar ben viu amb l’encant visual i el tarannà humà dels antics cafès de poble posats al dia. Abans d’arribar-hi, des de mig carrer, ja hi veig, just davant la porta, alguns grupets de gent que hi xerren i fumen. És l’estampa típica de molts bars i locals des que es va restringir el tabac als seus interiors, cosa encertadíssima. I el contrast: dels carrers mig buits del poble, a l’evident i sorollosa animació a l’interior de l’emblemàtic cafè per antonomàsia. La noia que serveix a la barra, atractiva i riallera, m’explica que al poble són uns dos mil habitants, i que Figuerola, per on passaré d’aquí una estona, és molt més petit, ressaltant amb èmfasi aquest “molt”. Aquestes petites rivalitats... Esmorzant-hi, en aquest animat i agradable cafè, avui que és diumenge, hi ha la paradigmàtica colla de ciclistes, molt sorollosos, alguns grupets de gent gran, que fan només el cafè, un parell de famílies amb canalla i algun que altre solitari de barra. I en un racó discret, un caminaire amb motxilla i bordó que hi descansa tot fent-hi el merescut mos i agafant forces abans de reprendre el camí que el durà, passat Figuerola del Camp, a la Conca de Barberà. Per arribar-hi, caldrà tramuntar la serra pels colls de la Muntanya de Jordà, que la separen clarament d’aquest tranquil poble de la plana de l’Alt Camp.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5Px-kBkFRCSI7wACeb0YAHe0a8UnUCEjerkFgiZ-7Q4K60SbAZ3G5vw9MkcPJs3sOABwW80ToJ-9wFCLb5Y-h0l4fu7JVstOcJQB46ti5TOoBPKqWHYmyeoojZTtUqHN4QOq0WzPq80Kdgn12sITjTvNMSZ90VzjqM8PCbCQpUJvfAtni370OQPMbnQ/s4160/IMG_20221127_100829.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5Px-kBkFRCSI7wACeb0YAHe0a8UnUCEjerkFgiZ-7Q4K60SbAZ3G5vw9MkcPJs3sOABwW80ToJ-9wFCLb5Y-h0l4fu7JVstOcJQB46ti5TOoBPKqWHYmyeoojZTtUqHN4QOq0WzPq80Kdgn12sITjTvNMSZ90VzjqM8PCbCQpUJvfAtni370OQPMbnQ/w400-h300/IMG_20221127_100829.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Entre marges de pedra seca</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Del Pla de Santa Maria a Figuerola del Camp, el camí comença a inclinar-se lleugerament, entre conreus i marges de pedra seca, però es fa bé, amb menys d’una hora. Figuerola mereix una breu passejada, encara que sigui. M’hi aturo, bec aigua de la font del Portal que s’ofereix al passavolant en una assolellada cantonada del carrer que hi entra de ple, i pujo fins a veure de ben a prop l’església i un pou en una placeta ben arranjada, un encant de racó. El poble no és molt gran, com ja m’havia advertit convençudíssima la noia del cafè del Pla, i, de fet, com ja m’imaginava pel poc que en sabia. M’hi estaria més estona, assegut en aquesta placeta del pou, escoltant el minso batec del poble, però avui vaig més a preu fet. Tinc una cita a l’hora de dinar a Montblanc, on acabaré el meu periple a peu d’aquests dies seguint la Ruta del Cister, i hi voldria dedicar el temps que mereix, sobretot quan es tracta del retrobament amb una amistat amb la que fa uns quants anys que no ens veiem almenys una estona.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2ki8RtNfmGEgGE1bvdaLn8HXmP6uhUhpEO7wqJNEZxwgWU4v8eHICRwv_zF1RsogpjnxsfGy6FzegTf_HVxNaaTrKKOfTo-2vtPprFG0hA5Ky8m0RneHeyNW-WkPu1nMUbalsIloYiz_dvy1WvbwF_jKWNkfoVn9l-QSLGp9IWhRHraiJruXhi4bdag/s4160/IMG_20221127_104800.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2ki8RtNfmGEgGE1bvdaLn8HXmP6uhUhpEO7wqJNEZxwgWU4v8eHICRwv_zF1RsogpjnxsfGy6FzegTf_HVxNaaTrKKOfTo-2vtPprFG0hA5Ky8m0RneHeyNW-WkPu1nMUbalsIloYiz_dvy1WvbwF_jKWNkfoVn9l-QSLGp9IWhRHraiJruXhi4bdag/w400-h300/IMG_20221127_104800.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El pou de Figuerola del Camp</td></tr></tbody></table><i style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Cap a la Conca per la Muntanya de Jordà</span></i></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">El camí va per feina, també. Surt del poble decidit i aviat comença a pujar fortament pel mig de la petita vall que formen un parell de contraforts que surten de la carena principal de la propera Muntanya de Jordà. Passo a tocar d’un últim mas, pel que puc veure al mapa del mòbil anomenat de l’Eusebio, i ara el camí gira cap a la dreta iniciant un mig flanqueig. Després d’unes tres o quatre revoltes, puja que pujaràs, el camí, ara esdevingut mig sender, ateny un indret obert amb extenses vistes a la plana de l’Alt Camp i el Camp de Tarragona i s’aplana per descans del sofert excursionista. I pràcticament ja està, només una última rampa i assoleixo feliçment el coll de l’Era del Caterí. A partir d’aquí, ara per corriol, ara per mitges pistes, recorro l’obaga de la carena, on hi abunda l’alzina i també hi clisso, a banda a banda del corriol, galzeran, boix grèvol i alguna que altra falguera. L’indret és prou ufanós. Finalment, després de passar per la font i les runes de l’ermita de Sant Salvador i de les velles cases dels orígens de Prenafeta, arribo, ara sí, al Prenafeta actual, tot recorrent camins de muntanya cantelluts i de mala petja, trencaturmells, que en dic jo. Però hi arribo ben sencer.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAKx4m3liz40CARRUrqlKO-uCIRMhw45_XOX-THnGjqHweoiPpExSQAK92NdxMIJotpphHrLFd1ke_fmVBbtSuz6_aZRuGZF198-mVGa7diabjjmjYj1Cvb7gLKGT9uMHb4f1cejt-Z1IHRws5fGRjjAhP11iC8nRJzJptf53Q7ODG-R3zTJLjp9z4rA/s4160/IMG_20221127_112036.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAKx4m3liz40CARRUrqlKO-uCIRMhw45_XOX-THnGjqHweoiPpExSQAK92NdxMIJotpphHrLFd1ke_fmVBbtSuz6_aZRuGZF198-mVGa7diabjjmjYj1Cvb7gLKGT9uMHb4f1cejt-Z1IHRws5fGRjjAhP11iC8nRJzJptf53Q7ODG-R3zTJLjp9z4rA/w400-h300/IMG_20221127_112036.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pujant cap a la Muntanya de Jordà</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Prenafeta és un llogarret tranquil i amb racons prou serens, tot i que hi entro passant per un mig nyap d’urbanització que me’n fa l’arribada poc atractiva. En algun moment baixant d’aquestes altituds he passat de l’Alt Camp a la Conca de Barberà. De fet, ja soc al terme de Montblanc, tot i que encara em manca, anant a pas lleuger, més d’una hora per arribar-hi. M’assec a un pedrís a tocar de l’església, allà on el poble ofereix una petita plaça, a fer un breu mossec abans de reprendre l’últim tram fins a la mateixa plaça Major de Montblanc, on m’esperarà ja la Núria, la montblanquina coneguda de fa anys que em rebrà avui com a bona amfitriona. Quan ja porto una estona assegut, menjant lentament, m’adono que hi ha un home arrepenjat a la reixa del mur de la propera casa que em mira fixament amb cara de pomes agres. Aixeco la vista dos o tres vegades i veig els seus ulls fixats cap a mi. Faig veure que no el veig, però de cua d’ull m’arriba la seva mirada constant i inquisidora. Penso que no crec que estigui fent res mal fet i que, si fos el cas, ja m’ho dirà, però no puc evitar de sentir-me un pèl incòmode. Estic a punt d’aixecar-me, anar fins on és ell, a no més d’una desena de metres, i preguntar-li amablement que si ens coneixem d’alguna cosa o jo què sé. Però no ho faré. Em poso a mirar el mòbil, tot dissimulant, mentre vaig menjant unes avellanes, però noto la seva fitada presència. Finalment, al cap d’una estona que se’m fa eterna, sento un fregadís de trepig que s’allunya, miro i ja no hi és. Què deuria voler? Mai ho sabré, però és ben bé que hi ha gent que té el saber estar una mica distorsionat. Potser no se n'ha adonat ni de la mala estona que m’ha fet passar. Segurament, algú amb un tarannà més impetuós, davant de tan descarada i insistent mirada, se li hagués acabat encarant i ja la tindríem ben armada. Però què hi farem, jo prefereixo restar en pau, almenys amb mi mateix. Avui la paciència ha jugat amb mi i puc dir clarament que n’he sortit victoriós. I ara me’n sento satisfet. Afrontarem contents i feliços, doncs, aquest últim tram que em queda per tancar pràcticament el cercle de la ruta cistercenca.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Ara el paisatge s’aplana, entrant en plena Conca. Passo vinyes i bosquets, algunes oliveres, algun petit torrentet, tot en equilibri i oferint un agraciat compendi d’un paisatge mediterrani de secà que m’enamora. Fa una temperatura ideal, ni fred ni calor. Tot plegat, doncs, un bon darrer capítol d’aquests dies voltant per aquestes contrades. Noranta quilòmetres, dotze pobles, dos monestirs, un santuari i una capital històrica: Montblanc. Hi entro per la muralla que dona al pont Vell, ara en obres i pel que no puc passar, i me’n vaig directe a la porxada plaça Major a retrobar-me, després de molt de temps, amb la Núria, un moment que serà ben bé la cirereta del pastís d’aquests quatre dies. Un bon dinar, unes bones copes d’un bon vi blanc de la Conca i, sobretot, una bona posada al dia de les nostres vides, que, tant la d’un com de l’altra, han donat algun que altre tomb. Ens acabarem acomiadant abraçats, fent mig plans per a una possible retrobada sense esperar que passi tant de temps, a les portes del tren que em durà cap a casa, cansat però ple de bones sensacions.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYdI4i4srYtgZREWxTxguGErffzLNUaJqZxj63iG66ClMUg5vDV9LJLBKjL-s05cdYh5c0fi1EgY8lX3NL6jWXIxHMyxsdMBPduEH0uTjjO_wOJS1NVq5k4JXUleEV9hRMO1crthnhQr9zvYQ6mowRA_eru6ASiD-oplV5MnOjpXixXCNKGm31dcLtzg/s4160/IMG_20221127_141809.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYdI4i4srYtgZREWxTxguGErffzLNUaJqZxj63iG66ClMUg5vDV9LJLBKjL-s05cdYh5c0fi1EgY8lX3NL6jWXIxHMyxsdMBPduEH0uTjjO_wOJS1NVq5k4JXUleEV9hRMO1crthnhQr9zvYQ6mowRA_eru6ASiD-oplV5MnOjpXixXCNKGm31dcLtzg/w400-h300/IMG_20221127_141809.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Plaça Major de Montblanc</td></tr></tbody></table><br /> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: medium;">Novembre de 2022</span></span></div><div style="text-align: left;"><br /></div>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-48253985143926987002023-03-26T19:13:00.006+02:002023-12-24T12:33:21.471+01:00Per les contrades catalanes del Cister (III). De Montbrió de la Marca a Santes Creus<div><div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>[...] Espinàs ens ensenya que el camí (i el caminar) és una actitud, en el fons una manera d'estar i de mirar el món. Des de la discreció, la humilitat, defugint el protagonisme, deixant espai als altres, apareixent com a notari d'una realitat, com a testimoni.</i></span></div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: medium;">Enric Faura</span></span></div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><i style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><span style="font-size: large;">Passant la serra de Comaverd</span></i></div></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;">Sona l’alarma del mòbil a l’habitació per als hostes de Cal Joan de Montbrió de la Marca després d’una nit envoltat de silenci. Voldria poder fer el ronso almenys uns minuts, però l’hora pactada d’e</span><span style="font-family: trebuchet;">smorzar m’empeny a alçar-me tant sí com no. Intueixo que la Margarita es lleva també potser més aviat del que li caldria si no fos perquè avui em té a casa. Per tant, no la voldria fer esperar. Tot i així, quan aparec per la porta del menjador, la Margarita ja té la taula parada amb la teca a disposar. No cal dir-ho, un bon esmorzar de pa amb tomàquet (del que té gust a tomàquet), bon oli, bon embotit i una bona, també, tassa de cafè amb llet. Hi han cantat els àngels. Però, sobretot, s’agraeix la grata companyia de la Margarita, que més enllà de l’enyorable i oberta conversa, es desficia per atendre’m, que no em manqui res, talment com si el que tingués a davant fos un fill seu. Un encant de dona, ras i curt. Coses senzilles com aquesta acollida tan propera, càlida, casolana i entregada, són, potser, les que busco caminant per ves a saber on. Perquè al final t’adones que potser no és tan important el lloc per on perdre’s, sinó les vivències que hi arreplegues i que van fent pòsit en la manera d’estar i de mirar el món.</span></span></div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">La Margarita m’explica, entre altres coses, que havien tingut un celler i que havien fet vi. Ara, ja en plena jubilació, només porten unes vinyes, les justes per distreure’s i poder continuar tenint un peu a la terra, ja que pel rendiment que se’n treu potser més valdria deixar-ho estar tot. De més joves s’engrescaven fàcilment, però ara ja no volen massa maldecaps. Però quan s’és inquiet, sempre en queden les escorrialles. I a Cal Joan s’hi respira inquietud i passió per allò fet. Al capdavall se’ls veu ben serens i feliços, satisfets de la vida.</span></span></div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Amb tanta gratitud, m’hi quedaria una temporada a Cal Joan, però Santes Creus m’espera, i el tram de Montbrió al Pont d’Armentera, ja a l’Alt Camp, és llarg i muntanyós. Hi esmerçaré més de quatre hores. I sabent-ho amb previsió, no és qüestió de badar massa. Tot i que badar sempre és reconfortant. M’agrada badar, però en la seva justa mesura.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCrQJcxsG4BdY-BttPufFVd7cFujSjR8T2N51Bxzc28Jw34_M01Bwmmw_4rumS5s13fb6v6VLIgCYbDb7m7Ms-mFEhu7yUye1zekgswgPAnSUMVaku8IK557wWOZsyXh0rcAJva0x-ZtJ4HHvRd1FTYmknJl_-S4GFaFJXWkTAUPyF1i9hf9UG4LdbJQ/s4160/IMG_20221126_104328.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCrQJcxsG4BdY-BttPufFVd7cFujSjR8T2N51Bxzc28Jw34_M01Bwmmw_4rumS5s13fb6v6VLIgCYbDb7m7Ms-mFEhu7yUye1zekgswgPAnSUMVaku8IK557wWOZsyXh0rcAJva0x-ZtJ4HHvRd1FTYmknJl_-S4GFaFJXWkTAUPyF1i9hf9UG4LdbJQ/w400-h300/IMG_20221126_104328.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes des de la serra de Comaverd</td></tr></tbody></table></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">El camí deixa Montbrió més aviat planer, però de seguida va per feina i s’enfila amb paciència durant una hora ben bona fins a assolir el coll de Maldà i la carena de la serra de Comaverd, a gairebé 900 metres d’alçària. Soc a la divisòria natural i administrativa entre la Conca de Barberà i l’Alt Camp, i les vistes cap a ambdós territoris són generoses. Aquí sí que bado una estona. Un llarg i bonic tram de carenejar em deixa, més endavant, al cim i a la roca del Cogulló. Es veu el poble de Cabra del Camp relativament a prop, pas còmode i més ajagut entre les planes d’una i altra banda, fent solc entre les serres de Comaverd i de Jordà i Carbonera, per allà on tramuntaré demà per tornar a trepitjar la plana de la Conca i anar fins a Montblanc. Després d’aquesta llarga contemplació continuo per la carena perdent altura de forma decidida fins al coll de Sàrria, per on travessa el traçat del GR 7 que ve de Pontils i Vallespinosa i va cap a Cabra del Camp. Un altre recorregut que potser algun dia faré, almenys algun tram. A partir de coll de Sàrria, un distret flanqueig emboscat pel vessant mig obac de la serra Voltorera, m’aboca ja directament a la plana de l’Alt Camp i, més endavant, al poble del Pont d’Armentera, ja en plena vall del Gaià.</span></span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsMo_nHxnd3QwzbJmZTS-cZuLDyGnYL5BeTLG5j_TIiPJTso4Gmpqr98HKMlnKZq-EDTc2jNjHu3R0RHDpuSpXaHYbBGNEqBTecWsTl-F3O-pqyO8O8FQaPmbsI0BLCa2CtwDoOnVeDRrqwOYfD6Iw7Y2NGxo3KHcBzhBpnq5SRVjia0dv5QyhQloPHg/s4160/IMG_20221126_105351.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsMo_nHxnd3QwzbJmZTS-cZuLDyGnYL5BeTLG5j_TIiPJTso4Gmpqr98HKMlnKZq-EDTc2jNjHu3R0RHDpuSpXaHYbBGNEqBTecWsTl-F3O-pqyO8O8FQaPmbsI0BLCa2CtwDoOnVeDRrqwOYfD6Iw7Y2NGxo3KHcBzhBpnq5SRVjia0dv5QyhQloPHg/w400-h300/IMG_20221126_105351.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cabra del Camp i la Muntanya de Jordà des del Cogulló</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-size: large;">El cafè de la Cooperativa</span></i></div></span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Si hom vol un cert tast dels cafès amb encant de poble, aquí en té un. Situat just a la petita plaça del Pou, al rovell de l’ou del Pont d’Armentera, hi dona el caliu necessari que tot poble o veïnat hauria de poder gaudir. Hi entro i m’hi assec una bona estona. Recórrer un tros de país no és només fer camí resseguint camps, valls i muntanyes, també és gaudir d’aquests moments de descans en llocs on s’hi respira el batec humà dels pobles. Durant l’hora bona que hi he estat, hi han anat passant moltes coses, totes prou discretes i quotidianes, però. Es nota que avui ja és dissabte. El jovent i alguna família amb infants omplen la barra i alguna taula, hi fan el vermut i riuen desinhibits mentre s’expliquen l’última anècdota que deu rondar pel poble. Els infants volten per les taules, abstrets amb els seus jocs de la resta de la concurrència. De cop, però, deu haver arribat l’hora de dinar a les cases. Amb poc marge de temps, la sala es mig buida del públic més familiar i només hi queda el jovent més despreocupat a cenyir-se als horaris, sobretot sent cap de setmana. La família que porta el bar, deixant que els reressagats facin la seva, seuen també a dinar. Aquí tot passa amb una naturalitat difícil de veure en la majoria de bars més formals de ciutat, gairebé llocs de l’anonimat, on el client és un desconegut que cal tractar amb cert mirament. Aquí gairebé no hi ha clients, sinó paisans, el personatge del carrer de sota, el de tota la vida. O el nouvingut o l’estadant intermitent però que ja tenen prou bagatge al poble. Aquí tothom sap quin peu calça l’altre i a hom se li accepten les informalitats sobretot sabent-ne les confiances del qui té el costat. I aquestes petites informalitats ja es donen per perdonades si ets aquest o aquella que veig cada dia o molt sovint i ets el de tal casa. En aquesta estona, l’únic client en el qual se li ha dispensat una atenció diferenciada, ha estat a mi. Fins i tot, demanant el cafè amb llet a la barra i veient que m’esperava per endur-me’l a la taula, m’han suggerit amablement que anés a seure tranquil, que ja me’l servirien allà on estigués assegut. Ras i curt, jo no soc un “de tota la vida” que entra al cafè a reunir-se i a fer-la petar amb l’altre “de tota la vida”, sinó, mai més ben dit, un passavolant, un client desconegut que fa ús del cafè com a servei, no com a lloc de reunió popular. Vet aquí, segurament, l’encant, més enllà de l’estètica sovint de certa bellesa anacrònica, dels cafès de poble “de tota la vida”: aquest tarannà de complicitat subliminar entre els concurrents “de tota la vida”. I de poder-ne ser espectador anònim des d’un racó, com qui no vol la cosa.</span></span></div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><span style="font-size: large;">El Pont d’Armentera</span></i></span></div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">L’endreçat poble del Pont d’Armentera mereix un petit passeig. Hi faig quatre voltes, tot copsant-ne l’encant natural, sense estridències ni afalacs fora de mida. Per l’hora, suposo, el poble roman sota una espessa capa de silenci i el passeig hi és calmós i agradable. Al passar per davant d’una casa, de dins me n’arriba una breu fressa de gent reunida en la sobretaula. M’hi aturo a escoltar la vida. Se sent el riure d’un infant i una dona que el mig renya. Més enllà, el poble s’encavalca a banda i banda del migrat curs del torrent de Rupit, aquí formigonat de cantó a cantó, un petit afluent del riu Gaià, que aviat trobaré seguint un breu tram del carrer fins al següent pont que el travessa per entrar al veïnat de la Planeta. Abans m’he aturat al bell racó del carrer de la Vila Closa, un carreró cul-de-sac, un lloc breu però acollidor. Penso si aquest petit conjunt de cases són l’origen del poble, el pinyol, com passa a altres poblacions amb vila closa medieval. Però just a tocar hi ha el carrers del Raval Vell i del Raval Nou, a banda i banda. I un raval és, precisament, una part de tota localitat feta més enllà del nucli original, sovint fora muralles. Tot i que, potser, el vell deu ser prou allunyat en el temps. Tot plegat, les misterioses trifulgues dels topònims. No m’hi trenco el cap. Deu tenir la seva explicació. Finalment, surto del poble decidit ben a prop del riu Gaià, avall, cap a Santes Creus.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj62bTiSo_PfeQLdJ--ZfTNFpPa2XM-zHVPCRpY59Vcn6rwhxeZUHmqB4G-Kww_plpj5_QGJ3pQfMGlNodxShLA0h1xXHYwCYt0m4Lh6u_8SQJh1d-_NtSw6cbNNe4OU9VG8OyRrVXRCIG1pJAu9jKx3niJfuFNIYrwspoFuGZzqOknIL1HmkbVdL5SnQ/s4160/IMG_20221126_144053.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj62bTiSo_PfeQLdJ--ZfTNFpPa2XM-zHVPCRpY59Vcn6rwhxeZUHmqB4G-Kww_plpj5_QGJ3pQfMGlNodxShLA0h1xXHYwCYt0m4Lh6u_8SQJh1d-_NtSw6cbNNe4OU9VG8OyRrVXRCIG1pJAu9jKx3niJfuFNIYrwspoFuGZzqOknIL1HmkbVdL5SnQ/w400-h300/IMG_20221126_144053.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carreró de la Vila Closa del Pont d'Armentera</td></tr></tbody></table></span><i style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><span style="font-size: large;"><br /></span></i></div><div style="text-align: justify;"><i style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><span style="font-size: large;">Santes Creus</span></i></div></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Fins a Santes Creus només queda una hora llarga de camí, entre vinyes i vessants emboscats. Aquest tram coincideix, evidentment, amb l’anhelat recorregut del riu Gaià, des del seu simbòlic naixement, a la font de les Canelles de Santa Coloma de Queralt, a la històrica Baixa Segarra o l’Alt Gaià actual, fins a la desembocadura al mar, a la platja de Tamarit, entre les Botigues de Mar d’Altafulla i el castell de Tamarit, un indret que manté la certa bellesa d’aquest tram de costa del Tarragonès. És un recorregut que presenta bones sorpreses paisatgístiques tot passant per la solitud dels petits pobles ancestrals del seu curs, en alguns trams ben tortuós. Cal dir que quan buscava quina ruta fer aquests dies, vaig cavil·lar la idea de fer, entre altres possibilitats, aquest recorregut del riu Gaià. Però finalment em vaig decantar per la ruta cistercenca. Però ara qui me’n torna la memòria i em dic a mi mateix que potser algun dia deixaré la font de les Canelles de Santa Coloma enrere per arribar, al cap de tres o quatre dies caminant, a tocar l’aigua salada del mar. Queda al calaix de les coses pendents.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgccyxavuV2fcGn2KCun2mCiixhcuVaFZMq57x0iB7y3aORfNFlLM25BfgQyCyP8f5-75SkOpKoEZymKJZz0z8AOYhtjAK-0JAQikoAwdXlOCKCd9dnZuBsIN2mmbL48I6xLs6uuBsqrQf_btNTLzbrTuK7er3Px_-tpeGUXg6ioLSJUyRHRNdFt47cAw/s4160/IMG_20221126_160445.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgccyxavuV2fcGn2KCun2mCiixhcuVaFZMq57x0iB7y3aORfNFlLM25BfgQyCyP8f5-75SkOpKoEZymKJZz0z8AOYhtjAK-0JAQikoAwdXlOCKCd9dnZuBsIN2mmbL48I6xLs6uuBsqrQf_btNTLzbrTuK7er3Px_-tpeGUXg6ioLSJUyRHRNdFt47cAw/w400-h300/IMG_20221126_160445.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portal de l'Assumpta a Santes Creus</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">L’arribada a Santes Creus és bonica, un pèl enlairada respecte el carrer que fa de mica de poble i, enfront, veient com la dimensió del monestir i el seu bonic campanar i cimbori es van imposant sobre el camp de visió. Quan arribo, ja a tocar del monestir, just a la corba que el carrer fa quan arriba al capdavall del poble, davant de l’arc d’entrada a la plaça de Santa Llúcia i del curiós carrer de la Ferreria, em dirigeixo sense massa vacil·lacions de cap a l’Hostal Grau, on tinc habitació reservada. És tot allà mateix, a quatre passes. Primer, una dutxa i, fins i tot, una estona d’estirada al llit. I després, encara amb l’última llum del dia, ja ens passejarem el recinte monàstic. A Santes Creus ja hi he estat almenys un parell de vegades, si la memòria no em falla. A l'interior del monestir, també. Per tant, aquesta vegada m’ho estalvio. Però els exteriors sempre fan bo de passejar. La plaça i la capella de Santa Llúcia; el portal de l’Assumpta; l’allargada i endreçada plaça de Sant Bernat, amb la seva font al mig i la visió de la façana principal de l’església del monestir; la planta baixa del palau de l’Abat, amb el recollit claustret; l’ombrívol carreró de la Ferreria; la plaça de Jaume el Just... Sens dubte, una de les fites de més significació d’aquesta ruta cistercenca. Un bon moment, just a la part final del dia. L’he començat amb llum i l’he acabat ja sent negra nit. El fred ja cansa. I busco escalf al bar, on faré l’últim mos del dia. Un dia més, amb més camí que pobles. I pensant ja amb el de demà, el darrer, faig via per tenir temps a pair i anar a dormir aviadet. Demà em llevaré abans que hagi sortit el sol per començar a caminar just a trenc d’alba.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsvt9S5S1nt0wT38Ljoq0hxbJY1GeK7I3a-yvk2st10VsWxkb8e18CIyYbV7owM_yA5Wv1SDV9hJIzXJoDsAcf4zMZf6Zm6X3eyxhOVAhhOK8ldeVAKT2z0dhAyeuz_22ovYYn03NcyMIispLiqhrxbaNje_KrnMaE0tz6d0qwHsV_r93onwGQalCKuw/s4160/IMG_20221126_160539.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsvt9S5S1nt0wT38Ljoq0hxbJY1GeK7I3a-yvk2st10VsWxkb8e18CIyYbV7owM_yA5Wv1SDV9hJIzXJoDsAcf4zMZf6Zm6X3eyxhOVAhhOK8ldeVAKT2z0dhAyeuz_22ovYYn03NcyMIispLiqhrxbaNje_KrnMaE0tz6d0qwHsV_r93onwGQalCKuw/w400-h300/IMG_20221126_160539.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Plaça de Sant Bernat a Santes Creus</td></tr></tbody></table><br /> </div></span></div><div><span style="font-family: trebuchet;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Novembre de 2022</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Enllaç al quart i últim dia de ruta: <a href="https://a-l-aguait.blogspot.com/2023/05/per-les-contrades-catalanes-del-cister.html">https://a-l-aguait.blogspot.com/2023/05/per-les-contrades-catalanes-del-cister.html</a></span></div></span></div><div style="text-align: left;"><br /></div>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-65444917844752648332023-03-04T13:20:00.005+01:002023-12-24T12:32:53.369+01:00Per les contrades catalanes del Cister (II). De Vallbona de les Monges a Montbrió de la Marca<div><div style="text-align: justify;"><i style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;">Cants de bon matí i cap a Rocallaura</i></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Tal com vàrem quedar ahir amb la monja Josepa, a dos quarts de vuit en punt truco al timbre de l’hostatgeria del monestir de Vallbona per esmorzar-hi. Em va dir que hi seríem tres. Tot i que de moment hi entro sol, ben aviat apareix al menjador la parella, home i dona, que també fan la Ruta del Cister, però amb bicicleta. No cal dir que en fan més via que jo i no tornarem a coincidir al llarg del meus dies caminant. Quan ens veiem les cares de més a prop, asseguts davant per davant al mateix tram de taula, ens adonem que ja havíem coincidit el dia abans a un dels dos rituals litúrgics de les monges a l’església del monestir. En parlem, gairebé per compromís, coincidint que, més enllà de les motivacions personals a l’hora d’assistir-hi, de fet poca cosa més hi havia a fer en una tarda entre setmana al poble de Vallbona, a part de passejar-lo i d’estar-se una estona al cafè contemplant-ne el seu batec, moments, els dos, que també s’hi van poder encabir sobradament.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">L’esmorzar no s’ha allargat massa i poc abans de les vuit estem a punt de tornar a fer camí. Quan passo per última vegada per davant de la vetusta porta de l’església del monestir, me la trobo oberta. Arriba una senyora, a la que gairebé haig de deixar passar, palplantat com estic davant de l’entrada, i li pregunto que si tornen a cantar les monges. Doncs sí, tu. Em fa saber que ara mateix a les vuit comencen les laudes, i el ritual és gairebé tot cantat i no dura massa, uns vint minuts. Doncs cap a dins, va. Començarem el dia solemnement, amb tants cants! I, com ahir al vespre, acompanyats pel petit orgue. Tot més que suficient. I sona celestial.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR7Gd8KSw1U9jJFGKjEqAAuj0gY2GQG84p56-zdt5szLQ2Te36vqJ802diPbmB9jq5sb_SKkOCXO2Ka3o6_nWsZt8VrtHV09rk1IIERbC_X2laLR83Apt5w4ZoTnDN4etufCHWkY17LFp3aVI8y6CsNjUa-DO-e45kQ8jNcsX5NysVNXHihaX1ranEQw/s4160/IMG_20221125_092856.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR7Gd8KSw1U9jJFGKjEqAAuj0gY2GQG84p56-zdt5szLQ2Te36vqJ802diPbmB9jq5sb_SKkOCXO2Ka3o6_nWsZt8VrtHV09rk1IIERbC_X2laLR83Apt5w4ZoTnDN4etufCHWkY17LFp3aVI8y6CsNjUa-DO-e45kQ8jNcsX5NysVNXHihaX1ranEQw/w400-h300/IMG_20221125_092856.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes cap a l'Urgell des del camí a Rocallaura</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Finalment començo a caminar. El camí fins a Rocallaura és prou agradable. Només sortir de Vallbona s’enfila sàviament flanquejant el vessant que voreja el poble i la vall del Maldanell fins a assolir el coll de l’Olla, on esdevé un bonic sender que careneja pel mig del bosc. De tant en tant les vistes que s’ofereixen de l’Urgell, la Segarra i més enllà, per una banda, i de la vall del Maldanell i la serra del Tallat, d’on veníem ahir, per l’altra, demanen una breu parada contemplativa o, si més no, afluixar la marxa. Finalment, ja per una mitja pista, el traçat baixa tot decidit fins a Rocallaura. A les envistes del poble, baixant pel vessant costerut, m’arriben els tocs de campana de les deu. Bonica benvinguda. Arribo al capdavall de la costa, a la vall del Maldanell, sens dubte la protagonista de la contrada i d’aquesta primera part del camí d’avui fins gairebé l’enlairat poble de Belltall. Les primeres cases de Rocallaura, que ja anava veient tot baixant, són a tocar. Però el poble, com la vegada del 2008 arribant-hi per l’altra banda, no es guanya fàcilment: una última rampa passada la migrada riera de Maldanell i, ara sí, poble assolit.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>El cafè tancat de Rocallaura i la vall del Maldanell</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Rocallaura és avui més esquerp amb mi: el cafè és tancat i el poble ben buit. Només hi ha els carrers i el silenci. Per continuar cap a Belltall cal travessar el petit nucli pel seu bell mig. Però no en trec massa res. Hi ha carrers en què hi fan obres i presenten una estampa caòtica, mig fangosa i empolsinada. M’assec a un banc a prop de l’església, en un carrer que s’eixampla, i hi faig un breu mos. Quan ja gairebé acabo, arriba un cotxe. Un bri de vida! Se’m para a pocs metres i en baixa un home. Ens mirem i ens saludem amb un bon dia. Però no en deu tenir prou i em pregunta si busco a algú o alguna cosa. I li dic que no, que només estic de pas tot seguint la Ruta del Cister. Però ràpidament afegeix-ho que sí que buscava una cosa: el cafè. I que l’he trobat, però ben tancat. I que sembla que de fa dies, per l’aspecte que oferia des de fora. Doncs mira, precisament estic parlant amb el que el duu. I que sí, que el té tancat, ja que entre setmana poca cosa hi té a fer. Però és que ara, a més, el carrer està en obres i, amb tot aixecat, es veu que se li espanta la clientela. I que no pensa a obrir-lo fins que acabin, que tot és fang, pols i soroll. Doncs les obres deuen estar aturades avui, tot i sent divendres, perquè quan hi he passat no hi he vist pas cap operari i només hi imperaven la solitud i el silenci absolut. Deuen estar esmorzant, que em deixa anar. Com que ell té tancat, agafen la furgoneta i se’n van al cafè de Vallbona. Bona, aquesta! De fet, motoritzat aviat s’hi és. Però tampoc sembla massa preocupat per tot plegat, vaja. La vida continua, ves, que em diu amb un certa apatia. I s’acomiada i se’n va, carrer enllà. Passi-ho bé, doncs.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI8d2TT3Mrd48y5CVIcGSqxATwaL82TwZ43-r2NCyyyay37R1EcKrAdC_vNInXoTMeBXA43Fy-kQXxT2ANlE3oI_uEPMhcxmuJ3u68d9lrSf8nO-hDZBAIgRbuxLhY3bubPpmiWSxusGyT48OpwN2j9meX4tdcquNAvcnTzuKRlx-lPsxXeVgjDmTQPg/s4160/IMG_20221125_101552.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI8d2TT3Mrd48y5CVIcGSqxATwaL82TwZ43-r2NCyyyay37R1EcKrAdC_vNInXoTMeBXA43Fy-kQXxT2ANlE3oI_uEPMhcxmuJ3u68d9lrSf8nO-hDZBAIgRbuxLhY3bubPpmiWSxusGyT48OpwN2j9meX4tdcquNAvcnTzuKRlx-lPsxXeVgjDmTQPg/w400-h300/IMG_20221125_101552.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Església de Rocallaura</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Surto del poble, primer baixant un tram coster per, tot seguit, anar enfilant discretament vall del Maldanell amunt. A quatre passes cal una breu aturada al racó de la font Vella. Un cartell n’explica la història. Un bonic amagatall per venir a estar-s’hi una estona de tant en tant si visqués a Rocallaura. Continuem. Vaig atent als elements i perspectives del paisatge. I no sé si és per ser diferent moment de l’any -avui avançada la tardor; el 2008 a les portes de la primavera- o perquè es nota que han eixamplat trams del camí, perdent aquell encís dels camins carreters ben acordats amb l’entorn, però aquesta vegada la vall no em produeix la mateixa fascinació com el dia del meu pas per aquí, tot i que en sentit contrari, d’aquell març del 2008. Canvien els paisatges o la nostra mirada vers ells? Segurament totes dues coses. Evidentment, el lloc continua tenint l’encant especial del paisatge del secà ben arranjat, però aquesta vegada no el percebo fent-ne tantes festes. Mentre, entre pensament i pensament, el camí es cansa de seguir la vall i remunta decidit, flanquejant el vessant, la costa que la separa del poble de Belltall, allà dalt ben carener.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0xqMqgzFL2ar7efEVBkfYKBeFpIL5uHuGYMGnwUQQIdb7wT7xRlentRVkflMevWlDwNz4tslMOM6_Wle7wT30tpaVtMs8gmuHgRjarJ5FVReDulsD701fJKn1bZIJoSZcY0Oa5FXxyq_oAXtoFtiydZ5DpNEwbs9TOyPCw48HDVowWK6COaMOqq1jGA/s4160/IMG_20221125_112242.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0xqMqgzFL2ar7efEVBkfYKBeFpIL5uHuGYMGnwUQQIdb7wT7xRlentRVkflMevWlDwNz4tslMOM6_Wle7wT30tpaVtMs8gmuHgRjarJ5FVReDulsD701fJKn1bZIJoSZcY0Oa5FXxyq_oAXtoFtiydZ5DpNEwbs9TOyPCw48HDVowWK6COaMOqq1jGA/w400-h300/IMG_20221125_112242.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vall del Maldanell</td></tr></tbody></table><i style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Belltall enllà seguint els molins</span></i></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">A Belltall, només arribar-hi i a peu de carretera, m’és pràcticament obligada una aturada a l’Hostal Feliuet, d’entranyable evocació. Aquí hi vaig sopar i dormir la segona nit d’aquells tres dies a peu del 2008 de Cervera a Montblanquet. I me n’ha quedat el record d’una tranquil•la i confortable estada en una freda i ventosa nit de finals d’hivern. L’endemà ens llevàvem amb els sembrats lleugerament enfarinats per la neu que havia anat caient en algun moment de la matinada. Aquesta vegada només hi faig un cafè amb llet i parlem amb la mestressa. Li pregunto si passa gent pel poble fent la ruta cistercenca. S’hi aturen sobretot ciclistes, diu, però d’on van i d’on venen, poc que ho sap. Quan li especifico si hi passa gent que la faci a peu, em diu que no ho sap massa, tampoc. Viu mig al marge de tot això, està clar. No en deu dependre massa. I això que l’hostal és, pel que he vist indicat a la porta d’entrada, un dels punts de segellament d’un suposat carnet de ruta que s’ofereix per poder demostrar que has fet el centenar i escaig de quilòmetres, o una part, del gran recorregut cistercenc. Jo n’he prescindit, però per altres deu suposar un estímul més. De fet, no puc deixar de pensar que s’ha volgut, segurament amb tota la bona fe, imitar potser el cert ritual de la famosa acreditació del Camí de Sant Jaume. Però així com aquesta última és estrictament necessària per poder beneficiar-se de l’allotjament als albergs amb preus ajustats pels pelegrins, el carnet de la Ruta del Cister no sembla afavorir cap avantatge tangible. Et queda, si hom vol, com a record de la vivència, això sí.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoLw-Asfd4i1FtlAhK7KgELjqEuI24DvMYttlncS-pPHDiRG-gYT97jeIVJG9lPpkoQ0FIyr27Pzk3HqY7tg_R6zrjpM99DAchXshufbs_Hv0LF29okImpIH6g4y0p5Wu_yFlB0ydKG1LupsavGt8eCy2ZpKn_htnDiZc4Y4FXZ313bwRDsIOiIJUEyA/s4160/IMG_20221125_120908.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoLw-Asfd4i1FtlAhK7KgELjqEuI24DvMYttlncS-pPHDiRG-gYT97jeIVJG9lPpkoQ0FIyr27Pzk3HqY7tg_R6zrjpM99DAchXshufbs_Hv0LF29okImpIH6g4y0p5Wu_yFlB0ydKG1LupsavGt8eCy2ZpKn_htnDiZc4Y4FXZ313bwRDsIOiIJUEyA/w400-h300/IMG_20221125_120908.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un carrer de Belltall</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Sortint del l’hostal travesso el poble de Belltall pels seus bells i solitaris carrers. Avui vaig per feina, a diferència del 2008 que me’l vaig passejar per davant i pel darrere. Des de les últimes cases del poble, i just davant de la creu de terme, cal tòrcer, tot deixant la carretera, per l’enlairat camí de Forès tot seguint la llarga corrua de molins, que no cessarà fins més enllà del poble, i pels que es passa ben bé per sota. Hi ha moments que les immenses pales voladisses que van tallant l’aire rítmicament, sembla talment que t’hagin d’atrapar foragitant-te amb fúria rostos avall. Sa i estalvi, però, des de Belltall recorro primer un bon tram d’asfalt, que no recordava del 2008, i, després, un bonic sender que em deixa ja just al coll de la Bassa de Forès.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEireIZAhItYHevX-vshrm0voOgctUlnQz4ht2fTDL-lVVaK90zQKK6r3LAJ06DJZ25ONrrQigHgR09LTbdXuX1euUpK1op0KYTkdWc-OdN-cpIRfO6txf-4U2Y953rdGzjXDPUVbY61H-V0HTrd2H5nHVf_zNbt46s2toNdXS7oj1xCF7fi3lEKKqfgOw/s4160/IMG_20221125_123511.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEireIZAhItYHevX-vshrm0voOgctUlnQz4ht2fTDL-lVVaK90zQKK6r3LAJ06DJZ25ONrrQigHgR09LTbdXuX1euUpK1op0KYTkdWc-OdN-cpIRfO6txf-4U2Y953rdGzjXDPUVbY61H-V0HTrd2H5nHVf_zNbt46s2toNdXS7oj1xCF7fi3lEKKqfgOw/w400-h300/IMG_20221125_123511.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Entre Belltall i Forès</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">El poble cal guanyar-se’l, ja que és ben aturonat. Així doncs, cal pujar de valent fins al nucli més enlairat, també el més compacte, formant una certa antiga vila closa. No me’l passejo massa, però sí que entro al bar El Mirador, nom més que apropiat per la seva situació. De fet, tot el poble és un gran mirador a tot el seu entorn, sobretot cap a la plana de la Conca, des de les Muntanyes de Prades fins als Comalats i l’Alt Gaià, i tot l’amfiteatre de muntanyes que la rodegen. La plaça oberta pel sud on hi ha el bar, dita també del Mirador, forma una gran balconada estesa d’una punta a l’altra. I és potser el lloc del poble en què hom té la millor impressió d’estar en un immensa i generosa miranda. Si el dia és clar, s’hi xala de valent. Les àmplies vistes t’hi embadoquen. I avui el dia és, de moment, tirant a clar, però ara, aquí dalt, un pèl ventós. De fet, crec que per aquestes altituds sempre hi passa molt o poc vent. I és així com els molins que es veuen pels rodals, roden i roden incansables amb la seva certa pompositat.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEoE2U4vCUho0VRBsYRadV1PpSo9QN-X-HfWx9AeEUt3I-9Dt00HQYCRyVG7ClD6R_vYbVlMHcL8y4VEdb0I1Do2RByTYCFuO5FX1FeN6fjIbE9JwSeNYwRddBzaegmP8Op4S1zCNyQypdobwQ_3w9Ik7m9B9ZAsupA31zCvyVZfNYpheSjG9f0a_cSg/s4160/IMG_20221125_133219.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEoE2U4vCUho0VRBsYRadV1PpSo9QN-X-HfWx9AeEUt3I-9Dt00HQYCRyVG7ClD6R_vYbVlMHcL8y4VEdb0I1Do2RByTYCFuO5FX1FeN6fjIbE9JwSeNYwRddBzaegmP8Op4S1zCNyQypdobwQ_3w9Ik7m9B9ZAsupA31zCvyVZfNYpheSjG9f0a_cSg/w400-h300/IMG_20221125_133219.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El mirador de Forès</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">El bar és tot ell com estretot, però càlid i acollidor. Hi ha poca gent, però em sembla una multitud venint del desert humà dels carrers del poble. M’hi assec per fer-hi un beure i reposar-hi una estona. Hi serveixen dinars i els plats que he pogut clissar de reüll fan bona pinta. M’agafa un pensament pecaminós. I si dino aquí? Potser em faria fer prou tard entaular-me massa estona. I per menjar neguitós i anar patint per l’hora, no ho sé pas... Li dono voltes. Però finalment, veient que encara puc estirar una bona estona l’hora de dinar, i sabent que a Rocafort de Queralt hi ha alguna cosa o, que en cas de fallar, encara em queda teca de camí a la motxilla, decideixo anar tirant. A fora m’espera el vent fredot i malcarat que em farà companyia una bona estona més.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>El temps aturat del restaurant de Rocafort</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">De Forès a Rocafort de Queralt tot és pista, amb un primer tram per asfalt, però no se’m fa feixuc. L’arribada a Rocafort, just abans de travessar la riera pels Rentadors i entrar pel portal d’aquesta banda, és entre vinyes i amb una bonica visió del poble. Un cop dins de la pinya de cases, el poble ofereix un aspecte ben endreçat i tirant cap a funcional. Destaquen potser una mica els seus portals i algun pas porticat, així com la façana de l’ajuntament i l’església, majestuosa i amb un campanar força esvelt.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6j7mKsaU4P_-Fn-TwB0dQDsErW5wLh5V98YWeBDzsISWIFTtjI0BBNNN2mYYk93bTvDtomqaVlU7R_Rwwv-HLmURrlm7BBJJgyoHCI0LjTZr9xH2twvgiq2SNcLB2jc5jncGMkcktx81z11eJJiV2P71sz-KwUERQ3TNiUXrhBytGPzlMW4N9NVC_Fg/s4160/IMG_20221125_145259.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6j7mKsaU4P_-Fn-TwB0dQDsErW5wLh5V98YWeBDzsISWIFTtjI0BBNNN2mYYk93bTvDtomqaVlU7R_Rwwv-HLmURrlm7BBJJgyoHCI0LjTZr9xH2twvgiq2SNcLB2jc5jncGMkcktx81z11eJJiV2P71sz-KwUERQ3TNiUXrhBytGPzlMW4N9NVC_Fg/w400-h300/IMG_20221125_145259.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un pas porticat a Rocafort de Queralt</td></tr></tbody></table><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">La gana, ara sí, no s’ha de fer pregar, però. Vaig per feina i busco, allà a la carretera de Montblanc a Santa Coloma de Queralt, si hi ha el restaurant esperat obert. No em costa massa trobar-lo. Restaurant Mircla, es diu. Des de fora no es veu un establiment massa posat al dia. Hi entro decidit. Un cop dins penso que, efectivament, s’hi podria rodar una escena d’un film dels anys vuitanta. I no em desagrada. En certa manera m’atrauen aquests anacronismes vius dels llocs on el temps es va aturar ja fa anys. Les taules hi són perfectament parades, amb les desmodades però entranyables estovalles a quadrets blancs i vermells, però no s’hi veu gens de tràfec i hi regna un ambient calmat. De fet, només hi dinen un grupet de nois en una taula d’un racó, que, tot i que parlen, no se’ls sent massa. La principal remor de fons prové d’un televisor engegat en què hi fan les notícies. Potser ja és massa tard i el fort dels dinars ja ha passat avall. Pregunto i sí, encara em podran fer alguna cosa, em diu el senyor que ve a mig rebre’m. Alguna cosa, mai més ben dit. M’assec i el cambrer, el mateix senyor que m’ha rebut, d’uns seixanta anys, un pèl inexpressiu i com amb desànim, m’allarga un senzill full amb els set o vuit plats que s’hi ofereixen: mongetes saltejades amb cansalada; llom amb patates fregides; ous ferrats; botifarra; croquetes... Pregunto pel menú. Res. Ja no en fa de menús. La cosa es veu que no està per tirar coets. Demano llom amb ous ferrats, tot acompanyat d’unes mongetes saltejades. De bo ho és, però és que tampoc costa gaire. Al cap d’una estona, el grup de nois que dinaven al racó se’n van. I ens quedem sols el senyor del restaurant i jo. M’ha vist amb la motxilla i el bastó, que descansen al peu de la taula on sec, i s’interessa pel meu pas pel poble. Sap de què va això de la Ruta del Cister i li agrada parlar-ne. Em pregunta a on passaré la nit. I li explico que a Cal Joan de Montbrió de la Marca, que són els únics que em van poder oferir una mitja pensió a un preu raonable en aquest tram de la ruta. I lliguem caps, ja que ell també ofereix uns apartaments però aquesta època de l’any els té tancats. I jo, pensant que era una pensió, li vaig enviar fa un parell de setmanes enrere un correu preguntant per passar-hi la nit, responent-me que ho tenia tancat. Sorprenentment, però, quan portem una estona parlant de certes banalitats, m’explica la seva actual situació familiar. La qüestió és que ara el restaurant el duu ell gairebé tot sol i no es veu amb cor, de moment, de fer massa cosa més, com excusant-se per no haver-me ofert uns plats més elaborats o un menú com sí que havia fet tota la vida. Conserva una dona a la cuina que l’ajuda, però la cosa no va més enllà. Hi ha una clara i potser no volguda decadència en tot plegat. Només deu pensar en poder-se jubilar així que li toqui. De fet, tan bon punt acabi l’àpat i surti per la porta, ell tancarà rere meu, fins al vespre, que avui és divendres. Em desitja un bon camí i es retira apressat carrer avall, ja que tot just ha començat a ploure. I jo, aixoplugat de la pluja sota la carpa de la petita terrassa exterior del vell i decadent restaurant, me’l miro commogut fins que desapareix per la propera cantonada.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3sz2b-lb_8IaDdxxPGyd98cif2mXYr93UkYx07Wum4XV7ifTK5vapSdj6DtWtubmjKlXhV52O7E4OW__2WS2k10LWeHFXfYeZR9gwrsTffzwndxHCI4WcLfx8y8HjnyWiAbZMpWhwpk30O7CO1jDO0wXPdeVkqY6BXttPK6kfYo1HZIdL84_xiJpkaw/s4160/IMG_20221125_144328.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3sz2b-lb_8IaDdxxPGyd98cif2mXYr93UkYx07Wum4XV7ifTK5vapSdj6DtWtubmjKlXhV52O7E4OW__2WS2k10LWeHFXfYeZR9gwrsTffzwndxHCI4WcLfx8y8HjnyWiAbZMpWhwpk30O7CO1jDO0wXPdeVkqY6BXttPK6kfYo1HZIdL84_xiJpkaw/w400-h300/IMG_20221125_144328.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Rocafort de Queralt des de les vinyes</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><i style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">La càlida acollida de Montbrió</span></i></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">La pluja passa ràpid. És el que sempre se n’ha dit un cap de núvol. Un ruixadet i avall. He començat a caminar protegit amb l’impermeable i el paraigua, però pràcticament no em serviran per massa estona. Acabarà lluint el sol traient el cap d’entre els núvols, a poc a poc cap a l’ocàs. I aquest camí, entre Rocafort de Queralt i el llogarret de Montbrió de la Marca -catorze habitants permanents, que em diran-, com l’he gaudit! Sobretot quan esdevé un senderó que remunta mig encaixat entre algun sofert marge de pedra seca i les vinyes. Havent plogut, a més, el paisatge llueix esplèndidament amb la llum acollidora i esbiaixada del sol baix d’avançada la tarda de plena tardor. Cap al nord ha brillat per uns moments un volàtil arc de Sant Martí. Ha estat un tram fet sense pressa, parant sovint a gaudir del paisatge i de la vivència.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA6oM2BgxI0kYItOLAEGm7ob9V1IIcHpDYWDSJ1yhEBebDpMHf6UVQvaAeksOZQqdI984uI637y5LKqnL6VB5P-0tagBt9ZBDHCFM4W6IpV4MJTFLbMyrFN7FHydSN0ZapR_jWtZzqs-PyXOQbwyNiPrQiLzDioIqWLcHNxjCDMnPcA4DbxmwYX_vVow/s4160/IMG_20221125_160249.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA6oM2BgxI0kYItOLAEGm7ob9V1IIcHpDYWDSJ1yhEBebDpMHf6UVQvaAeksOZQqdI984uI637y5LKqnL6VB5P-0tagBt9ZBDHCFM4W6IpV4MJTFLbMyrFN7FHydSN0ZapR_jWtZzqs-PyXOQbwyNiPrQiLzDioIqWLcHNxjCDMnPcA4DbxmwYX_vVow/w400-h300/IMG_20221125_160249.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'arc de Sant Martí després de la pluja</td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Arribo a Montbrió. El poble és petit i recollit, i ofereix racons bells i discrets. M’hi passejo un moment abans que se’l mengi massa la penombra del capvespre. I, des de la placeta estant, quan estic badant ben distret, s’obre la finestra d’una de les cases del fons, ja tocant al carrer que tira cap a llevant. Acte seguit una senyora en treu el cap i em crida saludant-me. Quan me la miro em pregunta sense massa preàmbuls si soc el que camina. Doncs sí, jo mateix. Evidentment m’esperaven, tal com havíem acordat una setmana enrere. Me n’hi vaig, em rep a la porta i em fa entrar a un menjador molt acollidor amb la llar de foc encesa. Vet aquí, soc a Cal Joan de Montbrió de la Marca, el cau de la Margarida i d’en Gabriel, un matrimoni afable i gentil que t’obren confiadament les portes de casa seva, sobretot si els truques dient que estàs fent la Ruta del Cister i que arribaràs fins al poblet a peu. Com que, des que els fills campen ja per les seves, els sobra espai a la casa, ofereixen una confortable habitació, dutxa i un plat a taula al passavolant, talment com una pensió o casa rural, tot per un mòdic preu. La particularitat rau en que sopes i esmorzes a la mateixa taula on ho fan ells, tot ben brodat amb una plaent conversa i una llarga sobretaula. Aquest vespre, a més, ho farem acompanyats d’un parell de germans adolescents, noi i noia, amb certa inestabilitat familiar i acollits temporalment per la Margarida i en Gabriel des que eren ben menuts. M’expliquen que ara ja només passen de tant en tant algun cap de setmana o alguns dies de vacances amb ells, però es nota la seva ferma complicitat, sens dubte força embastada per tots aquests anys oferts com a família d’acollida. Aquesta mateixa acollida que m’ofereixen a mi aquest vespre, d’ambient i de conversa espontània i natural, que traspua senzillesa i bondat per tots quatre costats. I em sento benaurat de poder-ho estar vivint. Segurament un dels moments de més bon record que em quedarà passat el temps d’aquests dies recorrent aquestes contrades. Se’ns fa tard a l’hora d’anar a dormir, però la conversa i el moment s’ho ben valien.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMdrXVkWhMDjVAeFpyPhyRQRtrrl21goi4zNQPh2iozmq-A0e6vMPZAf1a04QE9H_xEbOpaY1cQ55cCE-Orv6xNe3o9zRWqioq6Cpz7_ZZEuq2YQ77TzGFY_9dKVbTXvHEwBums4rRuspXbsrJ8DwcjdS7OOFlyXPuf4tO5MCPmHwvXdlMMyT40f1Tuw/s4160/IMG_20221125_170346.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMdrXVkWhMDjVAeFpyPhyRQRtrrl21goi4zNQPh2iozmq-A0e6vMPZAf1a04QE9H_xEbOpaY1cQ55cCE-Orv6xNe3o9zRWqioq6Cpz7_ZZEuq2YQ77TzGFY_9dKVbTXvHEwBums4rRuspXbsrJ8DwcjdS7OOFlyXPuf4tO5MCPmHwvXdlMMyT40f1Tuw/w400-h300/IMG_20221125_170346.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un racó de Montbrió de la Marca</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Novembre de 2022</span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: medium;">Enllaç al tercer dia de ruta: <a href="https://a-l-aguait.blogspot.com/2023/03/per-les-contrades-catalanes-del-cister_26.html">https://a-l-aguait.blogspot.com/2023/03/per-les-contrades-catalanes-del-cister_26.html</a></span></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-52746921573665655612023-02-18T12:26:00.006+01:002023-12-24T12:32:03.682+01:00Per les contrades catalanes del Cister (I). De l’Espluga de Francolí a Vallbona de les Monges<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i style="font-size: x-large;">El tren que passa per Valls</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">A tres quarts i dos minuts de set de la matinada d’un dijous de finals de novembre, sent negra nit encara, engega el tren regional amb destinació a Lleida que em durà fins a l’Espluga de Francolí. Surt de l’estació de França de Barcelona, a la que gairebé vaig expressament, ja que també passa per la de Passeig de Gràcia i Sants, on segur que em seria més fàcil fer-hi el transbord des del tren de rodalies. Però m’agrada agafar el tren a aquesta estació terminal, històrica i monumental, entranyable i, sobretot, molt més tranquil·la.<br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">El trajecte comença amb el tren gairebé buit. Fa cosa i tot, sol al meu tram de vagó. Crec que m’ha semblat veure, a tot estirar, no més de quatre persones anant fins a una apartada andana via enllà on reposa estacionat el comboi que se suposa que despertarà de la seva quietud en menys d’un quart d’hora. Exacte. Puntualíssim, el tren surt de sota la magna marquesina de l’estació i passa per uns moments pel defora per entaforar-se tot seguit al subsòl barceloní. A l’estació de Passeig de Gràcia i, sobretot, a la de Sants, s’imposa el contrast: de la solitud silenciosa només trencada pel lleu tric-trac del tren, passem ràpidament a la multitud, als embalums del dia a dia i als brogits de diferents tipus. Fins passat Vilanova i la Geltrú i Calafell aquesta serà la constant, ja que sospito que aquest tren, tot i ser un regional, en aquest tram des de Barcelona és a la pràctica gairebé un rodalies. Però tan bon punt el trajecte agafi direcció cap a l’interior del Tarragonès i l’Alt Camp, per la via de Valls, tornarà en part l’ambient reposat i somnolent.<br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Passat Castelldefels, ja anant per les costes del Garraf, abans de Sitges, comença a clarejar tímidament i ja s’entreveuen els perfils del paisatge. Al cel, núvols prims que es van tenyint de roses i liles. El dia es va presentant lentament, ben esplèndid.<br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Parem a Sant Vicenç de Calders, una activa estació enmig de mai no he sabut massa bé d’on però que compleix la seva funció evident de nus ferroviari. I aquí comença en certa manera la novetat del trajecte d’avui. El tren continua per la via de Salomó i Valls, una línia per la que no recordo haver passat gairebé mai. Ja des de ben menut, de quan anàvem a Lleida amb els avis, sempre hem agafat, naturalment, els trens que des de Terrassa van directes a Lleida per la línia de Manresa, Calaf, Cervera i Tàrrega. Per tant, em disposo atent a complaure'm amb tot allò que pugui clissar ben fixat des de la finestra. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Passat Roda de Berà el paisatge pren un caire més rural, no tant urbanitzat i més emboscat, amb alternança de vinyes i altres conreus de secà, que acabaran predominant a mesura que ens anirem acostant a la plana de l’Alt Camp. A l’estació de Nulles m’extasio amb la visió de la façana noucentista de l’edifici del celler cooperatiu, un més dels molts projectats per en César Martinell. Aviat passem per Valls on, de lluny, m’ha semblat entreveure el campanar de l’església de Sant Joan, diuen que un dels més alts de Catalunya. Després ve la Plana i Picamoixons, on s’ajunten les vies que vénen de Reus i Tarragona. Només sortir-ne cal anar atén, ja que el tren aquí s’endinsa, a bracet de la carretera, pel congost que forma el riu Francolí per salvar els abruptes relleus de les serres de Miramar i Prades, que gairebé es fan un petó, passant per l’anomenat estret de la Riba. Hi passa rapidet fins a assolir els nuclis de la Riba i Vilaverd. Aviat passem per la perla de Montblanc, ja en plena Conca, on acabaré aquests dies voltant a peu per terres cistercenques, i arribo a l’Espluga de Francolí al cap de dues hores i mitja des que he sortit de Barcelona.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRPDTJz3tN1T-tzqGg4osw9fqmZGvk2-Uk3xbgwj1VhBZr0FqoGKZ5T7UDHmWPcz9P2Xlgon1EoPqRTCTMs4k8lP7h0MxKewR_BAxM0GVbOeSNMATCLx6m5mOxSqzHaq0B12MrkcNF7TKOUc5ecHsuW95t4u0iEb5eemqqXk-iM717jlQ093JmZaIwsQ/s4160/IMG_20221124_113224.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRPDTJz3tN1T-tzqGg4osw9fqmZGvk2-Uk3xbgwj1VhBZr0FqoGKZ5T7UDHmWPcz9P2Xlgon1EoPqRTCTMs4k8lP7h0MxKewR_BAxM0GVbOeSNMATCLx6m5mOxSqzHaq0B12MrkcNF7TKOUc5ecHsuW95t4u0iEb5eemqqXk-iM717jlQ093JmZaIwsQ/w400-h300/IMG_20221124_113224.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Seguint el GR 175</td></tr></tbody></table><br /><i style="font-family: trebuchet; font-size: x-large;"><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Cap al santuari del Tallat</span></i></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Després d’un primer mossec, engego sense massa dilatacions. L’estació de l’Espluga de Francolí és clarament als afores de la població. Potser hagués volgut entrar a dins del nucli més antic de l’Espluga, tot i que ja me l’he passejat en altres ocasions, però entre que hauria de tornar a desfer passos fins a les proximitats de l’estació per emprendre el camí d’avui i que tampoc voldria que se’m fes massa tard –a finals de novembre, abans de les 6 ja és gairebé fosc-, aviat ho tinc decidit. Sortint de l’estació, doncs, després d’uns primers minuts arran o travessant l’asfalt de les carreteres pròximes, salvo les vies del tren d’alta velocitat i, tot seguit, l’autopista. Un breu peatge a superar, tot i que sense escarafalls, just abans d’endinsar-nos a la Conca campestre i solitària.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBr-TDPkiC7iefUO7Y65rOGh2krUF-WwgdHW8ApwWzFOIXfwwKuwt42m8glYa_KgmLGkpVnUFg-wbbAZwuoUCPdZBHLIkheyavBFDO6562pSLaMfeZy6uP3ITIshExZIel0Mj0gvg2nCiwJGuJVpjrEq1p30BB01Jwh_1rMmSWcJ1PaPAu9uGy0GQWJQ/s4160/IMG_20221124_105047.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBr-TDPkiC7iefUO7Y65rOGh2krUF-WwgdHW8ApwWzFOIXfwwKuwt42m8glYa_KgmLGkpVnUFg-wbbAZwuoUCPdZBHLIkheyavBFDO6562pSLaMfeZy6uP3ITIshExZIel0Mj0gvg2nCiwJGuJVpjrEq1p30BB01Jwh_1rMmSWcJ1PaPAu9uGy0GQWJQ/w400-h300/IMG_20221124_105047.jpg" title="Mas a la plana de la Conca de Barberà" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mas a la plana de la Conca de Barberà</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Primer el paisatge és ben obert, netament rural. Travesso un discret curs d’un torrentet i, més endavant, la carretera que va de l’Espluga a Blancafort i Solivella. En aquesta contrada hi abunden els masets de tros, alguns gairebé cases, però sense estridències. Camino a través d’un paisatge equilibrat, on res hi destaca per excés. Conreus, bosquets, de tant en tant un mas, alguns amb horts i on s’hi respira certa vitalitat, d’altres propers a la runa però que, molt o poc, encara aguanten ben soferts.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Al que és el mas del Sala, segons comprovo a la informació topogràfica que duc, faig la primera parada per fer un breu mos, després d’almenys un parell d’hores de trescar. A partir d’aquí, el relleu tendeix discretament a anar-se tancant. El camí que segueixo es va encaixant seguint la petita vall que, finalment, em deixarà als peus del mas d’en Jover, on, de cop i volta, sense haver-ho demanat, cal començar a pujar de valent pel vessant costerut de la serra del Tallat, la que podia anar veient de lluny com s’anava acostant, acostant. Doncs au, aquí la tenim. Tot plegat, però, serà foc d’encenalls. Encara no superats ni un centenar de metres de desnivell, tot fent breus marrades vessant amunt, el camí es doblega acariant el pendent dels rostos d’un esquifit contrafort i s’amansa clarament esdevenint un flanqueig agradable i planer fins a assolir còmodament el Cap del Coll, on ja saludarem el vessant urgellenc del Tallat, més suaument ondulat i per on s’endinsa la carretera a Montblanquet. Ara només cal seguir el camí gairebé carener a través d’un llarg flanqueig pel vessant altiu que mira cap a la Conca, regalant unes vistes de contemplació profunda, fins a les proximitats del santuari del Tallat, que trobo ben solitari, tancat i barrat. Allà em quedo, davant de la porta com un estaquirot, sense poder-ne tafanejar les seves entranyes. N’havia sentit a dir que hi vivia algú que se’n cuidava, que s’hi feien trobades i activitats, que se’n permetia la visita pel seu interior més o menys endreçat, però, un cop més, em deixa amb la sensació d’un lloc amb un cert misteri, d’afers inacabats i a mig fer. Això sí, les vistes de tota la Conca i el seu amfiteatre muntanyós, per emmarcar.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpojh0eKzeHdqThzbnEGTcezPdnyYogEPlEwZCg69frRxWk04YqojthAc2pSzgUSqfnLKG9c7hSeCUi5BygMeAttpLwVos9uxzcPmVQssNndLRbuj3ED3bQ5KN7RglZy9w2j2PxKHURvc3dMCj3VnsiaWtSm5vbFKCrXj8c7obweXOEifi0kPxElKBYg/s4160/IMG_20221124_130927.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpojh0eKzeHdqThzbnEGTcezPdnyYogEPlEwZCg69frRxWk04YqojthAc2pSzgUSqfnLKG9c7hSeCUi5BygMeAttpLwVos9uxzcPmVQssNndLRbuj3ED3bQ5KN7RglZy9w2j2PxKHURvc3dMCj3VnsiaWtSm5vbFKCrXj8c7obweXOEifi0kPxElKBYg/w400-h300/IMG_20221124_130927.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Santuari del Tallat</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>El Montblanquet recordat i la trucada</i><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Seguim. El camí fins a Montblanquet i Vallbona de les Monges és d’aquests que tant m’agraden i gaudeixo, tan propis del secà: ara s’eleva al llom d’un marge de pedra seca, ara el voreja, ara travessa un planell llaurat a banda i banda, ara s’endinsa per un discret bosquet... Tot suaument.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">M’aturo a Montblanquet. Mentre en recorro els carrers i racons, recordo la primera vegada que hi vaig arribar l’any 2008 mig seguint el GR 171 des de Cervera, després de desviar-me des de Forès per Belltall i Rocallaura, pobles pels que tornaré a passar demà, remuntant la vall que tant em va enamorar aleshores.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">M’estic assegut fent un mos al banc que s’ofereix just al costat de la petita església de Sant Andreu de Montblanquet. Truquen al mòbil, destorbant la pau del moment. Deu ser un pesat dels que t’ofereixen ofertes de telefonia o similar. Com sempre faig, abans de bloquejar el número, el busco. Vaja, doncs em surt que és del monestir de Vallbona, que tenen el meu des que vaig fer la reserva al refugi Sant Bernat, ja que el gestionen les monges que hi viuen. Hi truco, doncs. Parlo amb la monja Josepa que m’avisa que si arribo més tard de dos quarts de cinc, que la truqui a aquest mateix número, ja que no la trobaré, com seria esperable, a la porteria de l’hostatgeria del monestir i no em voldria fer esperar un cop arribat. Quedem d’acord. Em deixa meravellat aquesta proximitat, aquestes bones formes, aquesta bondat i consideració, aquest tarannà que denota cura per l’hoste. Sap que vaig a peu, que arribaré cansat i amb ganes d’una bona dutxa i descans. Em quedo uns moments en una plàcida sensació d’estar vivint coses molt senzilles però entranyables, que potser no passen massa al nostre dia a dia. Què costa el gest de la monja Josepa? Ben poc. Però quants hauríem caigut en fer-ho? Potser és que aquestes coses només passen fent camí humilment. Finalment, arribo a Vallbona a un quart de cinc, ni abans de les quatre, que hauria estat ocupada en una pregària de les que fan durant la jornada, ni més enllà de dos quarts, que ja no la trobaria fàcilment a la porteria, tal i com he estat avisat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3uCyQieV6HR6lGEkOZQfBGr85jfksPOaokvirkEsJXsOcsnyggWyY7qZieyed4dHw-AqskU7yt5V3TL_I0kqfYiqLziprPWlFh_-wOS0Ufh3SeO0Ii_V3RsWLoeL81DXAAFpOHBzbhpWZBXAgqTAtIi3UNgg90FOa-0GVUWJMvoFtDKhjM3svz9l1zQ/s4160/IMG_20221124_140115.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3uCyQieV6HR6lGEkOZQfBGr85jfksPOaokvirkEsJXsOcsnyggWyY7qZieyed4dHw-AqskU7yt5V3TL_I0kqfYiqLziprPWlFh_-wOS0Ufh3SeO0Ii_V3RsWLoeL81DXAAFpOHBzbhpWZBXAgqTAtIi3UNgg90FOa-0GVUWJMvoFtDKhjM3svz9l1zQ/w400-h300/IMG_20221124_140115.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'arribada a Montblanquet</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>Els cants de Vallbona de les Monges</i><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">L’arribada a Vallbona és magnífica. S’hi arriba veient la pinya de cases del poble, i el monestir al bell mig, des d’una certa altura. I tot plegat es va fent més i més gran, descobrint noves perspectives, a mesura que t’hi vas apropant, baixant pel sender pedregós del vessant de l’obaga dels Bosquets.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"> <br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">M’instal·lo al refugi Sant Bernat, on hi dormiré ben sol. La monja Josepa, d’avançada edat però ben valenta encara, m’atén amb una claredat bonhomiosa que entendreix. Em dóna llençols i m’encén la calefacció, que a la nit farà fred. M’explica quatre coses a tenir en compte de les dutxes i de cara a demà al matí quan marxi i, quan sembla que ja ha acabat les seves explicacions, aleshores li trec el tema. Resulta que l’estada al refugi no inclou els àpats i, per tant, l’esmorzar tampoc. Ella en el seu moment, quan jo sondejava els allotjaments per aquests dies, em va comentar que això no era cap problema perquè a quatre passes del refugi hi ha el cafè del poble, que fan sopars, dinars i esmorzars diligentment. I és així, sí. El petit inconvenient, però, està en l’hora que obren pels matins, passades les nou, massa tard per un caminaire que ha d’afrontar unes quantes hores de marxa fins a la seva propera destinació i amb el coixí de temps sobrer del qual sempre és bo de disposar. L’esmorzar a l’hostatgeria és, en canvi, a una hora més apropiada, a partir de dos quarts de vuit. Com que vaig sol, i vistes les circumstàncies, la bona dona hi accedeix, pagant, evidentment, el seu cost. A l’hostatgeria del monestir ja hi ha allotjada una parella i un cop posats a fer esmorzar per dos, doncs ja se’n fa per tres, que conclou. Aviat estem d’acord, doncs. Quin àngel!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Un cop dutxat, surto del refugi a passejar pels carrers del poble, simple i generalment curiós. En un dels carrers em sorprèn un gran mural d’un picot garser a la paret lateral d’una de les cases, dels que tant proliferen últimament, on m’hi quedo llargament embadalit. Més tard sabré que es fet pel jove artista Swen Schmitz Coll, nascut a Alemanya però instal·lat a Ivars d’Urgell. Recorro gairebé tots els carrers del poble, que tampoc són massa, i acabo fent temps feliçment al cafè del poble.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1nSHOCWzygIfeGOfmYhYOQcQK3zpzIGJEaI5c3-uoHuj-Z7EiYpjVxxHx41Z4kZkYqEpf0lA2bXLg3y_GDswFCMttkf9SBmcQ-qk9_fgEeyDyVtEzQX68dmdb9ofuNEHpmP2O_0A7DwAFM7nw2JoBCpQ2BGZpkl96NZjfcPgpj3rIDUkLEGwDaXqmXg/s4160/IMG_20221124_163309.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1nSHOCWzygIfeGOfmYhYOQcQK3zpzIGJEaI5c3-uoHuj-Z7EiYpjVxxHx41Z4kZkYqEpf0lA2bXLg3y_GDswFCMttkf9SBmcQ-qk9_fgEeyDyVtEzQX68dmdb9ofuNEHpmP2O_0A7DwAFM7nw2JoBCpQ2BGZpkl96NZjfcPgpj3rIDUkLEGwDaXqmXg/w400-h300/IMG_20221124_163309.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Església del monestir de Vallbona de les Monges</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">La meva curiositat diguem-ne cultural, mig etnològica, m’empeny a assistir, a les hores indicades, als actes litúrgics oberts discretament al públic que porten a terme les cinc -almenys avui- monges cistercenques a l’església del monestir. A dos quarts de vuit, les vespres. Acte senzill, només recitat, no arriba a la mitja hora. Pensava que cantarien. A un quart de deu, completes. Ara sí que canten, i força bé. Sempre m’ha agradat el so de l’orgue, em relaxa, em mig transporta. Aquest és més curt que el d’abans, no arriba als vint minuts. La meva valoració global: bells (amb b, sí) anacronismes que, sense ser jo especialment creient, em commouen pel profund recolliment i convenciment amb els que són portats a terme. No són cap espectacle, audició, exhibició ni concert, ja que si no hi ha assistència laica són fets igualment, mai més ben dit religiosament, sense tocar ni una sola coma del ritual, o només, en tot cas, els salms i pregàries que toquin segons el dia. I així anar fent, cada dia del món. I qui dia passa, any empeny.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"> <br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Entre un acte litúrgic i l’altre, tinc el temps suficient per anar a sopar al cafè, que és a tocar del monestir. Per no haver vist ni una sola ànima no fa gaire voltant pel poble, trobo que al cafè encara hi ha força concurrència. Hi ha una parella amb un nen d’uns dos anys, dos homes grans asseguts a la barra, d’altres a les taules, i un grup de joves que són els que donen el toc d’ambient al bar. Algú, a més de jo, també sopa. Els altres encara prenen cafès i cerveses, tal i com potser faríem també si no fos perquè em convé anar a dormir ben aviat, que el cansament arriba també puntual. Sóc un més, no sembla que la meva presència estranyi a ningú dels presents. Penso que Vallbona deu ser un poble mig avesat ja als visitants, fins i tot entre setmana. O potser és que actualment ja ningú s’estranya de veure gent passavolant pels pobles més apartats a qualsevol dia i hora. Amb la noia que serveix a la barra i a les taules hem tingut una mitja conversa, a més de, al passar abans a fer el cafè, acordar l’hora que vindria a sopar, tan bon punt s’acabessin les vespres al monestir. S’interessa una mica pel tema dels cants i els actes litúrgics, ja que tenint-ho a tocar cada dia no ha gosat entrar-hi mai. Però ràpidament passa a interessar-se més potser pel futur de la comunitat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- I quantes monges hi ha allà cantant? Moltes no, oi?</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- No, no... És veritat, només cinc m’ha semblat veure’n –faig jo tot recordant.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">- Ja... No sé pas com s’ho faran, cada dia en són menys. Tot i que ara n’hi ha dues, que diuen que han arribat no fa gaire, que semblen ben joves. Es veu que no passen dels trenta... Això diuen, eh –fa tota enriolada.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Els rumors... I li deu impactar que, pels temps que corren, pugui haver-hi monges joves, ja que diuen que no passen potser dels trenta anys.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Pel que fa a mi, amb les monges, velles o joves, és igual, ben allunyades (cadascú al seu lloc), me’n vaig a ben clapar al refugi Sant Bernat, tan llargament anhelat, on hi dormiré, sí, ben sol.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkoTDJn1LXr283btXMqWEwjJbzS6t7j5PCL5WT6nSwoSFghewjxMVBOfdD7cwiGqzzJyyRqzYlEJzc6Uk9vGgy1rHWngRCg-eVcelmQvh9eq7ehGV6trIcBl95BYDaGOcEyH0LkGVveXDAeduT7M1_sozDH0ZYtMvRnT43Pa1tUtn6XH_vCxSgmaVmvw/s4160/IMG_20221124_154532.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkoTDJn1LXr283btXMqWEwjJbzS6t7j5PCL5WT6nSwoSFghewjxMVBOfdD7cwiGqzzJyyRqzYlEJzc6Uk9vGgy1rHWngRCg-eVcelmQvh9eq7ehGV6trIcBl95BYDaGOcEyH0LkGVveXDAeduT7M1_sozDH0ZYtMvRnT43Pa1tUtn6XH_vCxSgmaVmvw/w400-h300/IMG_20221124_154532.jpg" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Novembre de 2022</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Enllaç al segon dia de ruta: </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><a href="https://a-l-aguait.blogspot.com/2023/03/per-les-contrades-catalanes-del-cister.html">https://a-l-aguait.blogspot.com/2023/03/per-les-contrades-catalanes-del-cister.html</a></span></span></div>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-21095996622632324412023-01-11T21:21:00.000+01:002023-01-11T21:21:01.620+01:00Pagesia resistent a la rodalia de Terrassa<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Queda pagesia a la rodalia de Terrassa? Fent-me aquesta
pregunta, li envio un correu a en Manel Ros, que exerceix de secretari de la
Fundació Terrassenca Sant Galderic. En Manel transmet una ànsia en tot el que
explica que el fa moure’s molt més enllà del simple càrrec de secretari de
l’emblemàtica entitat hereva de l’antiga Cooperativa Agrícola de Terrassa,
fundada al 1920. A part de la tasca de recuperació històrica de la passada
pagesia local, se’l coneix també com a ferm creient d’una nova pagesia
terrassenca, aquesta que m’explicarà finalment en una trobada a la interessant
seu de l’entitat del carrer Colom de Terrassa. Una pagesia formada per un migrat
grupet de valentes iniciatives a les que donen tot el suport que poden,
sobretot promocional i gastronòmic, i això comptant que no només parlem de les
del terme terrassenc, sinó també d’alguna de Matadepera i Castellbisbal i,
sobretot, vàries d’Ullastrell. Al final, però, no ens enganyem, estem parlant
de romanalles, precisament el que li dóna el deix d’èpica valentia i dignitat.</span></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">La pregunta que li traspassava a en Manel, però, en té
una de precedent basada en un principi confús. Ara que hem estat confinats per
municipis i comarques, i que per anar a estirar les cames no ho podíem fer més enllà
de les nostres més properes rodalies, potser hem tingut l’oportunitat de
redescobrir a primer cop d’ull que, d’alguna manera o altra, encara mouen la
cua alguns vestigis de l’antiga pagesia terrassenca, almenys pel que fa a les respectables
extensions de conreu que es poden contemplar en una ullada general sobre el
paisatge del terme no urbanitzat. De qui són i qui les cultiva? De fet, com
sabré més tard, és pràcticament impossible coincidir-hi amb el suposat pagès
propietari, ja que en realitat aquest no existeix del tot, almenys com a
pròpiament pagès. Tot hi és fet per encàrrec dels actuals i pocs propietaris,
molts hereus de les antigues pairalies terrassenques, i encara per fer-ne només
les tasques imprescindibles. Només es necessita maquinària que com aquell qui
diu es limiti a llaurar, adobar, sembrar i, quan toqui, segar. El cereal o el
gra de la colza, cada vegada més present, es comercialitza a l’engròs a
qualsevol intermediària i punt, aquí s’acaba tot. Però si acostem el zoom i ens
mirem la realitat territorial més a la menuda, cosa que m’hi ajuda molt la
xerrada mantinguda amb en Manel, podem descobrir interessants excepcions a
aquesta agricultura extensiva i pràcticament externalitzada, una petita pagesia
que es comporta molt més com a tal, fent de la tasca pagesa el seu principal <i>modus vivendi</i>, bàsicament cultivant
horta i altres productes i fent venta de proximitat. Tot un petit món amb
similars anhels, dificultats i, perquè no també dir-ho, les certes i enutjoses traves
administratives, que són una pèssima tradició en aquest nostre país.</span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt1O1BvaTTNXnft_O6yiYd3lVXI_sO98xZa6Azh_ATmrWEew9OzlZMB9a3Vqac145CFEQApKNHViwpytIPWsZ5UNp2sfeOUNUg5pDeou-qH2zlu5JjWR8_ZJDusl83deNGT-2jhYwdNOS242T-78NbBuHgMwr6mLLjw-606d1fToFLUOL3CtMOSx8I_g/s1238/21216bcc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1238" data-original-width="944" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt1O1BvaTTNXnft_O6yiYd3lVXI_sO98xZa6Azh_ATmrWEew9OzlZMB9a3Vqac145CFEQApKNHViwpytIPWsZ5UNp2sfeOUNUg5pDeou-qH2zlu5JjWR8_ZJDusl83deNGT-2jhYwdNOS242T-78NbBuHgMwr6mLLjw-606d1fToFLUOL3CtMOSx8I_g/w305-h400/21216bcc.jpg" width="305" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La premsa artesanal del molí d'Ullastrell</td></tr></tbody></table><span style="font-family: georgia; font-size: x-large;"><br /></span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">En Manel Ros, doncs, em parla de l’admirable cas d’en
Quico Brugueras, propietari de la masia terrassenca de Ca n’Arnella, un gat
vell en aquest món però amb inquietuds i ganes d’obrir noves portes, que de tot
hi ha sota la capa del cel. En Quico té la finca, dins del terme de Terrassa, dedicada
al cultiu ecològic de lleguminoses i algunes menes de cereals mig oblidats per
la sempre exigent rendibilitat econòmica, com l’espelta, una varietat antiga que
fa un pa dens i intens de grat de molta gent que un cop el tasta ja no en pot
menjar cap altre. Sembla que li va acceptablement bé, però es queixa del
senglar, que prolifera com mai, sempre amatent d’on poder afartar-se, i que
obliga a fer despeses en tanques especials i assumir pèrdues quan l’atac
s’acaba consumant. I de la gent que, suposadament per manca de coneixement, es
passegen pel mig dels sembrats xafant-ho tot, a peu, en bicicleta o, fins i
tot, motoritzada, quan surten diguem que a gaudir d’aquesta anomenada Anella Verda.
Santa paciència, sí. I de moltes
generacions pageses ençà també trobem a les masoveres de Can Pèlacs de
Matadepera, l’Alba Bertran i l’Alba Escalona, mare i filla, pous de saviesa
pagesa ambdues, al peu del canó dels horts, camps i pastures de ramaderia
extensiva de la finca. Se les coneix, sobretot, per ser les remeieres de
Matadepera, ja que una de les seves més preuades especialitats són les herbes
que curen, talment com les trementinaires d’antany. També excel·leixen en la
conservació d’algunes varietats locals d’hortalisses i fruita mig oblidades pel
gran consum. Com és el cas d’en Xavier Morral, la Maria Font i la Mariona, la
filla d’ambdós, de Can Morral del Molí, a prop d’Ullastrell, que seguint la tradició
familiar d’unes quantes generacions però posada al dia, hi fan sobretot vi,
cava i oli de becaruda amb uns excel·lents resultats.</span></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Algunes d’aquests pagesies més arrelades tenen l’afegit
de conservar parada als mercats de Terrassa, tant al de dalt com al de baix,
que en diem a la ciutat -el de Sant Pere i el de la Independència, respectivament-.
Parlem d’Agrícola Playà, amb els horts a les Carbonelles, als peus de les
Martines; la de Ca n’Oliveró, pairalia ubicada carretera de Martorell enllà ja
en terme de Castellbisbal; i les de Cal Masvalls; Els Campaners; Fruites i
Verdures Carolina; Fruites Antonieta, i Fruites Xavi de Can Rodó, totes
d’Ullastrell, un dels principals actius de l’actual pagesia de la comarqueta
terrassenca. Totes elles són segurament les representants que perduren
d’aquella antiga petita pagesia hortolana que anava a vendre els excedents al
mercat de proximitat i que anava fent sense massa estridències, amb un tarannà
tranquil i auster. D’aquesta pagesia, sobretot si som d’anar a plaça, és a dir,
als mercats municipals, en podrem adquirir producte hortícola fresc i fruita de
temporada, molt sovint de varietats locals miraculosament recuperades o
senzillament perquè són les de “tota la vida”. Hi ha qui hi veu una relíquia,
en tot això. Potser sí, però mentre n’existeixi l’oportunitat, allà estaran. Em
temo que ja no és només la possible sortida comercial que puguin tenir aquests
petits productors que no van a vendre massa més enllà d’on cultiven, sinó
simplement una forma de viure. Algun ofereix quelcom més a la venda directa a
la parada del mercat, com la cistella setmanal i la compra en línia, però al
final el que compta és la proximitat. I el saber fer d’anys i panys de
dedicació. Només això ja és un valor afegit. I dels grossos.</span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK3sBc4kj3rVsHTr3UYXiceWlAZ5ipRTIVldeZy_d1WW75oj6_Rpy1S-_0E6bn9vFTxlBL1NGngaD7A9psJB-HtDL2jmjDXn_vFBSMIhocDImf-GvT1V5zWQoPMVXqE9hGZTiGLy__FdkI4aJVbUIGRBmIZJdF_LI3Qaz6qK1STBFI5mFBCUZDGqc8-A/s1440/1b2622cc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="809" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK3sBc4kj3rVsHTr3UYXiceWlAZ5ipRTIVldeZy_d1WW75oj6_Rpy1S-_0E6bn9vFTxlBL1NGngaD7A9psJB-HtDL2jmjDXn_vFBSMIhocDImf-GvT1V5zWQoPMVXqE9hGZTiGLy__FdkI4aJVbUIGRBmIZJdF_LI3Qaz6qK1STBFI5mFBCUZDGqc8-A/w225-h400/1b2622cc.jpg" width="225" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Alba Escalona entre les cols de paperina dels horts de can Pèlacs</td></tr></tbody></table><span style="font-family: georgia; font-size: x-large;"><br /></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Però, sovint, la tradició més arrelada i el saber fer de
dues o més generacions es supleix per una vigorosa empenta emprenedora, encara
que ben migrada, fins i tot diríem que una mica feta més amb el cor que amb el
cap. És el cas de gent més aviat jove que vol ser pagesa i ramadera
pràcticament començant de zero i sovint picant molta pedra, costi el que costi.
Sense haver d’allunyar-nos massa, tenim el cas dels nous estadants de la masia
terrassenca de Can Bogunyà, la jove parella formada per en Pau Garcia i l’Emma
Viñas, que porten endavant amb força encert el projecte El Turó de les Nou
Cabres, centrat en l’activitat ramadera, pastors d’un bon ramat d’ovelles i
cabres. Molt actius a les xarxes socials, ja en comercialitzen la carn i uns
formatges que prometen. Can Bogunyà, però, dóna per més, ja que també hi trobem
el projecte La Verdolaga, menat per en Xavi Rivero, on produeix horta ecològica
amb una especial atenció a varietats locals. Propostes, les de Can Bogunyà, que
caldrà anar seguint de ben a prop, sens dubte. I després tenim la gran finca de
Torrebonica, on sempre s’hi ha dut a terme, amb més o menys intensitat,
activitat pagesa i ramadera variada. Actualment hi trobem el projecte hortícola
de la Cooperativa Vímet, des d’un vessant més social i d’horts comunitaris, i
l’Agrària Can Viver, recuperant en el nom l’antiga denominació de l’indret, un
ambiciós projecte menat per en Ramon Pons, de família pagesa provinent de la
Segarra, i inclòs a la iniciativa comercial catalana l’Hort del Silenci. A la mateixa
finca també hi trobem el ramat d’ovelles d’en Miquel Banach, que en ven la carn
a majoristes. Cap d’aquests projectes, però, està exempt de dificultats vàries,
entre les que hi trobem contradiccions burocràtiques per part de
l’administració pública i certs desajustos pel que fa a l’ús públic de l’espai
en una zona tant propera a grans densitats demogràfiques. Creuem els dits i esperem
que hi guanyi el sentit comú i la tenaç tossuderia que tant ha caracteritzat
ancestralment a la nostra pagesia.</span></div><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: x-large;"><br /></span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtCeE8u-36U8OLidD2qxBeKKfKHp45k4QC8rCU_bLZVA0SCP043CEDRbqi_O7y6OJY8SfhN9P5IzMtytWfkxDawSPqIWrJOgKnyPuT17ci5gBE3dO94eoLt5xaDt_xdxruaMJaelWYer5iLTuY9RbOQaeHXTUWXevoPKUHRhjGB2P7Nw5qguYsSMFaLw/s1440/2c22b61c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1001" data-original-width="1440" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtCeE8u-36U8OLidD2qxBeKKfKHp45k4QC8rCU_bLZVA0SCP043CEDRbqi_O7y6OJY8SfhN9P5IzMtytWfkxDawSPqIWrJOgKnyPuT17ci5gBE3dO94eoLt5xaDt_xdxruaMJaelWYer5iLTuY9RbOQaeHXTUWXevoPKUHRhjGB2P7Nw5qguYsSMFaLw/w400-h278/2c22b61c.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Can Morral del Molí, a prop d'Ullastrell</td></tr></tbody></table><span style="font-family: georgia; font-size: x-large;"><br /></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Fixeu-vos, doncs, si queda o no queda pagesia a la rodalia terrassenca.
Evidentment pel camí segur que n’hi ha que, sobretot per la manca d’un
veritable suport i de traves administratives, han acabat anant pel pedregar o
sobreviuen amb certes dificultats. Mentre, però, des de la Fundació Terrassenca
Sant Galderic es fan els esforços possibles cercant complicitats amb altres
actius públics i privats que en facilitin la viabilitat futura i una millor
coneixença per part de la ciutadania dels valors i bondats d’aquesta pagesia de
proximitat. És així com es va impulsar, per exemple, Terrassa Gastronòmica, la
iniciativa més visible pel gran públic que busca la promoció d’aquesta realitat
pagesa i que el comerç i l’hostaleria terrassenca en siguin els principals
clients. També es porten a terme diferents accions encaminades a la promoció
ciutadana d’aquestes varietats més nostrades i mig oblidades, com els brotons i
els espigalls, entre altres. O fiquen cullerada quan convé en el plantejament
de la funcionalitat, eixos i usos del projecte de ciutat de l’anomenada Anella
Verda de Terrassa, o mirant en lupa i donant suport a una possible futura adhesió
a nivell de comarca al programa Espais Test Agraris per facilitar el relleu
generacional en la pagesia i la formació dels nous joves pagesos. Ja ho veieu,
no serà per manca de ganes, ni dels pagesos i pageses ni dels que els fan
d’altaveu. Qui s’ho creu, hi és. I ells i alguns més, hi són. La veritable
esperança de la pagesia de la rodalia de Terrassa. I per molts anys!</span></div>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: times, "times new roman", serif; font-size: small;"><br /></span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: times, "times new roman", serif; font-size: small;">Publicat a la revista </span><a href="http://www.vallesos.cat/" style="font-family: times, "times new roman", serif; font-size: x-large;" target="_blank">Vallesos</a><span style="font-family: times, "times new roman", serif; font-size: small;">, nº 21, estiu-tardor de 2021</span></p>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-69951811238662399732022-01-08T12:24:00.000+01:002022-01-08T12:24:03.395+01:00Breu relat del bosc i de les golafres cabres de la vall del Mimó<div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Ja sospitàvem que a la vall vacarissana del Mimó, des d’un cert temps ençà, hi passen coses si més no palpitants. Els més encuriosits ja havíem esbrinat que una jove ramadera s’hi ha instal·lat des de fa ja un parell d’anys i que una munió de cabres peixen sempre afamades pels arboços i els romanins dels seus vessants. Però què la va empènyer a instal·lar-se precisament a l’esmentat indret? Doncs podríem dir que tot comença en uns ja llunyans incendis forestals de nefast record, cosa potser més complexa d’esbrinar si no hi ha una veu avesada al tema que t’ho pugui xerrar. I això és el que hi hem anat a cercar un assolellat matí a mitjans de tardor mentre les cabres pasturen. Perquè aquestes no perdonen. A pasturar cada dia, sí, tret que plogui molt, nevi o caigui una calamitat insalvable.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Per parlar de les cabres i dels renascuts boscos de les 120 hectàrees de la vall del Mimó, ens trobem per anar a pasturar amb la Merlès Martínez, la pastora que hi posa el temps i l’ànima. Perquè les cabres, encara que ho sembli, no pasturen pas soles, se les ha de guiar: avui aquí, demà més enllà... I també perquè rere el que pugui aparentar simplement un sortir a pasturar a la babalà pels rodals, hi ha una certa planificació, unes tasques prèvies i un cert rigor tècnic que a simple vista i a ulls profans pot costar de copsar o, simplement, passar desapercebut del tot. Però a la Merlès, no, evidentment. Ella sap perfectament el que costa, dia a dia, sense defallir, malgrat els entrebancs burocràtics i que no sempre els altres usuaris de l’espai en el seu lleure li posen fàcil.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgGh0Xe5QCuCjyxTrSZOCtrNQOfRwvz9RUd5ikBT9-smS8x4bK9jAyF7hFtlI42kgZuFPeFcPexrj9gHsK600hZCiMc42mTUTQopPcWANoROmRcjZ4z_9WAY9eY2wRZxvK-1D4gZ6QVj2y9aRZPnL1mh9aftOtiSYjFePW6fHVTrkcRfTHlzCxTApVQFw=s5152" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3864" data-original-width="5152" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgGh0Xe5QCuCjyxTrSZOCtrNQOfRwvz9RUd5ikBT9-smS8x4bK9jAyF7hFtlI42kgZuFPeFcPexrj9gHsK600hZCiMc42mTUTQopPcWANoROmRcjZ4z_9WAY9eY2wRZxvK-1D4gZ6QVj2y9aRZPnL1mh9aftOtiSYjFePW6fHVTrkcRfTHlzCxTApVQFw=w400-h300" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><span style="font-family: georgia; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Per entendre l’evolució de l’actual espai de la vall del Mimó i de tot el Puig Ventós i el Cairat, zona estratègica i d’efecte barrera entre el massís de Montserrat i zones properes molt poblades, així com d’altres a l’entorn de l’esmentada santa muntanya, ens hem de remuntar a l’època ja molt llunyana de quan tots aquests paratges eren vinyes i oliverars. D’això fa més d’un segle, però encara ara els ulls de persones tafaneres afitats al paisatge poden clissar restes dels murs de pedra seca que formaven en algunes raconades els típics bancals dels conreus mediterranis arrapats als vessants. Arriba un moment que totes aquestes feixes queden abandonades i el bosc, sempre amatent si no se’l conté a ratlla, creix regaladament, formant caòtiques masses forestals de pi blanc, el més oportunista i ràpid a ocupar els conreus deixats de la mà de Déu, amb un sotabosc impenetrable. Tot plegat, una galdosa i atapeïda vegetació a punt per ser adelitat aliment pel sempre famolenc foc. I això és el que, finalment, va passar. Va cremar tot, furiosament, sense control. En ment de molts encara es recorden sobretot els refotuts incendis del 1986 i del 1994, que van assotar i pintar de gris i negre el paisatge de la zona.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">I passen els anys i el bosc potser li costa tornar a remuntar, però reviu, i tant. I quan ho fa, sol tornar a créixer sense ordre ni concert. I, si no és que torna a cremar abans, segurament el més probable, d’aquí a moltíssims anys tindríem una atapeïda vegetació sense massa gràcia a l’hora d’afavorir-ne la bona salut, la biodiversitat i, sobretot, una altra vegada un polvorí de biomassa a punt de cremar. Un desastre, vaja, tot el contrari de l’equilibri entre la vegetació diguem-ne espontània i els quefers agrícoles i ramaders que han modulat des de fa segles el paisatge mediterrani i que posa fre i prevé els anomenats grans incendis forestals. I en aquest punt entra el projecte Life Montserrat (https://lifemontserrat.eu/), que, dit d’una manera molt baldera, volia posar fil a l’agulla a una òptima gestió forestal dels rodals del massís montserratí a través, sobretot, de la presència de ramats a la zona. I aquí entren en dansa la Merlès i les seves cabres malaguenyes. Hi guanya el concurs que convoquen els múltiples gestors concertats del projecte i s’hi instal·la. I comença l’aventura. Uns hi posen els diners, i uns altres els coneixements tècnics o en cedeixen l’ús del terreny, com seria el cas de l’Ajuntament de Vacarisses, propietària de la vall. Potser tot una mica a empentes i rodolons. Ja se sap que a vegades, del dit i escrit al fet hi ha un cert camí no sempre fàcil. En tot cas, cal molta voluntat per part dels que en trepitgen el terreny a diari i acabar-hi destinant recursos propis que no sempre es tenen fàcilment a l’abast, amb una administració sovint lenta i poc eficaç. Perquè del pasturatge no només n’han de viure les cabres, sinó també qui les pastura. Vet aquí.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi-Q97DFD7h3Apbz2QeG2_3XLZLr6ivHEPUydTLo2PvXZ0iZKE5LiC6vKTgm0MAk_uCsjepfTaNtZHSDD_aN3uf2fvQT-MSW8bojjZGWz4Rlagk7W6HdH9We26IYV2vsa8Ko4tO99faOjfGzq_LotLOvtFsavgOtzbjxqcq52rXXeGmlPQaAfAMObVa7Q=s5152" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3864" data-original-width="5152" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi-Q97DFD7h3Apbz2QeG2_3XLZLr6ivHEPUydTLo2PvXZ0iZKE5LiC6vKTgm0MAk_uCsjepfTaNtZHSDD_aN3uf2fvQT-MSW8bojjZGWz4Rlagk7W6HdH9We26IYV2vsa8Ko4tO99faOjfGzq_LotLOvtFsavgOtzbjxqcq52rXXeGmlPQaAfAMObVa7Q=w400-h300" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Un dels valors amagats d’aquests rodals que explica la Merlès, per exemple, és el fet que hagin esdevingut lloc de caça de les àligues cuabarrades que nien als cingles del massís de Montserrat. A vol d’ocell, mai més ben dit, una zona i l’altra són a tocar. I la cuabarrada, molt senyoreta ella, necessita espais oberts aptes per a la seva tècnica de caça. Si no, fuig i busca altres indrets prou isolats de la pressió humana. Però al final, si tant ha de fugir, potser desapareix del tot, cosa que no ha acabat passant al nostre país de miracle. Però els espais oberts a la zona cal mantenir-los-hi, rarament ho fan si no s’hi fa res, ja que el pi blanc, amb el seu sotabosc espès, és per naturalesa un invasor oportunista que gairebé a tot arreu li plau clavar-hi les arrels. És aquí on la feina de les cabres, sempre afamades, amb un pasturatge assenyat, és a dir, sostenible, és més preuada.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Les cabres malaguenyes de la Merlès són sofertes i de potes robustes i resistents. És una raça amb poca presència a Catalunya però que s’ha adaptat molt bé al terreny esquerp, més aviat sec i de vegetació punxant i clima mediterrani d’aquesta contrada vacarissana. I a més fa bona llet, tot i de braguer petit, que de passada li evita punxades i ferides que podrien ser un maldecap d’infeccions i problemes. Surten cada dia i, des de que ho fan, d’ençà de la primavera del 2018, ja es va notant la feina constant del ramat en el mosaic vegetal de la vall. Mengen brots tendres i escorça de pi, romaní, arboç, llistó i bruc, que de tot això és potser el que més abunda, però les golafres s’ho carden gairebé tot. Però amb un cert ordre sobre el terrer: a l’estiu més aviat cap al pla del Fideuer; a la tardor, a l’obaga del Puig Ventós; a l’hivern, que és quan pareixen els cabrits, cap a la part baixa de la vall, a prop del corral; a la primavera, una mica pertot. La pastura sol ser circular, de baix a dalt, sempre dins dels límits de la vall, rarament a les carenes. I a la solana ben poques vegades, que la presència del garric els provoca problemes i ferides. Les cabres, quan pasturen, van tirant, tirant, com aquell qui no vol la cosa. I si feta una certa distància giressis cua cap enrere, els costaria tornar-hi a menjar. Sempre ullen llocs nous: encara no han esgotat la teca d’una feixa o un replanet de bosc, que ja es deleixen per la següent, les golafres.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhMORnWECHushfdH-09cpeO4-HAqoeQ6IwWwNcaZtFdSSpA2pj7nBujo6jZwR5AqR02m0-aAlif9suH_sI7fRJQAixXZBP5zxxu-se3Z3oEkZGcElK2WhE6BOqr7gACkvLapOLca54zrLq4GO7xT8Bci958hBY3U6_sOFM1cBRvwOHDGLJZfSuFSKkKZA=s5152" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3864" data-original-width="5152" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhMORnWECHushfdH-09cpeO4-HAqoeQ6IwWwNcaZtFdSSpA2pj7nBujo6jZwR5AqR02m0-aAlif9suH_sI7fRJQAixXZBP5zxxu-se3Z3oEkZGcElK2WhE6BOqr7gACkvLapOLca54zrLq4GO7xT8Bci958hBY3U6_sOFM1cBRvwOHDGLJZfSuFSKkKZA=w400-h300" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Però sovint la vegetació és tant espessa, punxant i punyetera, que ni les cabres poden començar la feina. Al pla del Fideuer, per exemple, s’hi van portar a terme en un primer moment tot un seguit de cremes controlades per tal d’alleugerir-ne la biomassa, de manera que es permetés la lliure circulació del bestiar i la puguin, ara sí, mantenir-la a ratlla. Més enllà, en una certa extensió de la part més baixa de l’obaga del Puigventós, també va caldre fer un sever desbrossament previ a fi de facilitar un pasturatge més eficient. I així anar fent. Les cabres fan la seva feina, però cal observació dia a dia, seny i fer només quan toqui. Fins a trobar l’equilibri. Vet aquí el secret.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Potser d’aquí uns anys més en veurem clarament els resultats sobre el paisatge, a més de la posada en valor de l’activitat ramadera extensiva tradicional que en suposa. Perquè no només s’està esmolant una eina de prevenció d’incendis i de gestió d’hàbitats, amb la recuperació de zones obertes, per exemple, sinó que també s’està recuperant el bosc i el territori com la base productiva de carn, llet i formatge fresc d’una qualitat de difícil comparança. Però això ja són figues d’un altre paner i ja en parlarem, potser, un altre dia. Mentre, però, si sou de bon paladar, aneu a veure a la Merlès que us en farà cinc cèntims. O busqueu-la a les xarxes, que n’és molt activa!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><span style="font-family: times, "times new roman", serif; font-size: small;">Publicat a la revista </span><a href="http://www.vallesos.cat/" style="font-family: times, "times new roman", serif; font-size: medium;" target="_blank">Vallesos</a><span style="font-family: times, "times new roman", serif; font-size: small;">, nº 20, hivern-primavera de 2020/2021</span></span></div></div>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-30439899375886714612021-08-12T13:49:00.002+02:002021-08-12T14:30:43.981+02:00Renaixença de la vinya a la Vall d’Horta<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Vinyes joves de tardor destaquen, de pàmpols tacats de grocs, marrons i vermells, en un gairebé mig novembre a la Vall d’Horta, just abans de virar pel ramal que ens deixa davant de la casa de la Muntada, on hi tinc una trobada ben anhelada des de feia temps. Per arribar-hi enfilo les desenes de revolts, alguns de ben cargolats, de la carretera que duu de Castellar a Sant Llorenç Savall, que puja lleugerament pels vessants rocosos de l’emboscada i enclotada vall del riu Ripoll. No hi cal arribar, a Sant Llorenç. Just abans on la carretera travessa el pas de la riera d’Horta per damunt del pont de la Roca, trenco cap a l’esquerra, vall amunt. Quan hi arribo l’Adrià Garriga, l’ànima i l’empenta de gran part de la renaixença d’aquesta plàcida vall del nord del Vallès Occidental als peus del cim del Montcau, ja m’hi espera. Li vaig demanar de pujar un dia i que m’expliqués els ets i uts d’aquesta admirable empremta que està fermant a la vall en la recuperació de la vinya a l’indret, antany el cultiu tradicional però que ara feia ja potser una centúria perduda del tot. I, cofoi i satisfet (és clar que sí), s’hi posa bé, però mai sense perdre l’especial deix d’humilitat que transmet en tot allò que m’explica, on la part emocional i simbòlica hi té un pes certament singular.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGn0uwl70EcmYOyFva2TUWqLOlEiAv21pgnJHb-zBcH9oRHfy_r_E6mf9YQgX0RVgZ4CTTWxqpJazX53C0uvh2zq7DGCr8bbW7-8SPDobBiPl7ohVrYCZ6an5q4cP7T_BIlc4ltkEzFTSJ/s2048/Adri%25C3%25A0%252C+vinya+i+la+Muntada+II+%2528Carles+Ru%25C3%25A9%2529.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGn0uwl70EcmYOyFva2TUWqLOlEiAv21pgnJHb-zBcH9oRHfy_r_E6mf9YQgX0RVgZ4CTTWxqpJazX53C0uvh2zq7DGCr8bbW7-8SPDobBiPl7ohVrYCZ6an5q4cP7T_BIlc4ltkEzFTSJ/w400-h300/Adri%25C3%25A0%252C+vinya+i+la+Muntada+II+%2528Carles+Ru%25C3%25A9%2529.JPG" title="L'Adrià a les vinyes de la Muntada" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Adrià a les vinyes de la Muntada</td></tr></tbody></table></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Tot comença quan l’Adrià, a més de la seva formació en filosofia, sent ja de ben jove una especial atracció cap a la vida pagesa. El tremp del que ha esdevingut la seva passió comença en iniciatives com les de l’horta de Can Pèlacs, a Matadepera, amb l’Alba Escalona, o a la cooperativa d’horta ecològica La Kosturica, de Canovelles, combinant-ho sempre que ha pogut amb la seva altra vocació, la de l’acció social i educativa, vincle que sempre ha maldat per mantenir, empès pel seu passat com a membre de l’Agrupament Escolta Abat Escarré de Matadepera, a més de per altres experiències en el món de l’educació social. El neguit per la terra el duu finalment a aquesta recòndita raconada vallesana, el del vessant desconegut del massís de Sant Llorenç del Munt, primer a la masoveria de la casa del Dalmau, a la vall de Mur, veïna de la d’Horta, tot passant també, durant sis anys, per l’emblemàtica masia del Marquet de les Roques a partir del 2007, a un tir de pedra de la Muntada, on acaba finalment a partir del 2013 i fins ara encara, després d’una sèrie de periples legals i administratius, que ja se sap que tot plegat és dins de límits d’espai natural d’especial protecció.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVX4udWaJnvVLQ2DM_ChYUUVcbQ9c0QSB7Drx7dsktk9b-YoY8hfRAnp1pKFoKgDVTs1SO2YGXfy-i6ewGLaC1S74VeF-HYofn-fAsu93JAtykemZfOkTzWHMwJ-rVIxBfzjnWpc0Vk0us/s2048/L%2527Adri%25C3%25A0+a+l%2527era+de+la+Muntada+amb+el+Montcau+al+fons+%2528Carles+Ru%25C3%25A9%2529.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVX4udWaJnvVLQ2DM_ChYUUVcbQ9c0QSB7Drx7dsktk9b-YoY8hfRAnp1pKFoKgDVTs1SO2YGXfy-i6ewGLaC1S74VeF-HYofn-fAsu93JAtykemZfOkTzWHMwJ-rVIxBfzjnWpc0Vk0us/w400-h300/L%2527Adri%25C3%25A0+a+l%2527era+de+la+Muntada+amb+el+Montcau+al+fons+%2528Carles+Ru%25C3%25A9%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Adrià a l'era de la Muntada amb el Montcau al fons</td></tr></tbody></table><span style="font-family: georgia; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Haver de rendir comptes amb l’administració sovint és rebuscat i costós. Però cal estar a l’aguait i saber-ne aprofitar també els avantatges. Així que ja tenim l’Adrià trucant a les portes dels gestors del parc natural amb el cap bullint-li de bones idees. I la perseverança té premi, ja que, després d’haver de deixar el Marquet de les Roques, un incipient equipament cultural no deixat reeixir pels maldecaps administratius, acaba instal·lat amb la família, la seva companya, l’Àngela, i els seus tres fills, a la casa de la Muntada com a aula de natura i petit refugi. Però amb això no en té pas prou. Hi ha un anhel que d’assolir-lo el deixarà satisfet del tot: fer de pagès. I donant-li voltes acaba per decidir-se per la vinya. Els del parc ho veuen amb bons ulls: primer obstacle superat. Doncs som-hi, arromangem-nos-hi! Captivat per la idea, busca còmplices que els engresqui la proposta, com els de la cooperativa L’Olivera, amb orígens a l’Urgell, però que escampen la seva tasca més enllà, permetent-li vincular l’agricultura i l’acció social vers col·lectius amb altres capacitats. També s’engresca, més recentment, a oferir espais de treball als membres que reben els serveis d’inserció laboral de la Fundació L’Heura de Terrassa. I tot aquest bagatge queda reflectit amb la frase que llueix a les etiquetes dels primers vins que surten de la recuperació vinícola a la Vall d’Horta: “Viticultura ecològica amb ànima social”. I les ànimes ja se sap que surten de molt endins.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span><span style="font-family: georgia; font-size: large;">La veritat és que, des d’un punt de vista paisatgístic, la Vall d’Horta ha millorat amb escreix. Avui, aquells joves ceps plantats a partir del 2009, que ja ocupen avui gairebé 4 hectàrees, ofereixen una esveltesa important, perceptiblement separats segons les cinc varietats que s’han volgut recuperar i que ja n’eren les tradicionals: ull de llebre, samsó, garnatxa blanca, picapoll i sumoll. La primera anyada s’assoleix l’any 2016, i a partir del 2017, les primeres ampolles de vi, anomenat 5 quarteres. El nom té clares reminiscències del conegut poema Corrandes d’exili d’en Pere Quart (“En ma terra del Vallès / tres turons fan una serra, / quatre pins un bosc espès, / cinc quarteres massa terra...), poeta que a la vegada havia estat estiuejant del Marquet de les Roques, masia feta restaurar amb tocs modernistes ja per l’avi de l’artista, i que hi impulsava les cèlebres tertúlies literàries del col·lectiu anomenat la Colla de Sabadell. I on es va començar a gestar també el projecte de l’Adrià que l’ha permès acabar fent de pagès i vivint a un dels paratges més bonics de les valls de Sant Llorenç del Munt. A més, cinc són també els membres de la família protagonista que ara viuen a la Muntada. Ben trobat, vaja.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLP0SyxXgMDNIX8YmQ0eBRVZ4jX2tnCpFBiY6LbboxEAvt7oHBPc8eP39pnCuG4p6DOkl8XeBK2ST5dq-KBFlKXaiCVrNA9QZO57-X91xelSDynQ9LosPX5Uj3F7aGnyhR2lmA-azHrYwJ/s2048/Vinya+3+%2528Carles+Ru%25C3%25A9%2529.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLP0SyxXgMDNIX8YmQ0eBRVZ4jX2tnCpFBiY6LbboxEAvt7oHBPc8eP39pnCuG4p6DOkl8XeBK2ST5dq-KBFlKXaiCVrNA9QZO57-X91xelSDynQ9LosPX5Uj3F7aGnyhR2lmA-azHrYwJ/w400-h300/Vinya+3+%2528Carles+Ru%25C3%25A9%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les vinyes de la Muntada a la tardor</td></tr></tbody></table><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Una quartera és una antiga mesura agrícola catalana, lleugerament variable segons la contrada, equivalent a la zona del Vallès aproximadament a un terç d’hectàrea. L’Adrià em comenta que el mot és emprat en la nominació d’aquests nous vins vallesans honorant l’antiga pagesia de la comarca. Més enllà dels simbolismes, la veritat és que els nous vins de la Vall d’Horta, malgrat la seva jovenesa, comencen a ser vistos amb força bons ulls entre els afeccionats a la cultura del vi.<br /></span><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Si ens arribem a la vall entre el febrer i el juliol, dies amunt, dies avall, serà fàcil trobar-hi la ramada d’ovelles de can Pèlacs que en ronden els propers prats i boscos, just quan la vall ofereix bons pastius, havent fet una petita transterminància des del vessant matadeperenc del massís. Però tot té un més enllà: les vinyes de la Vall d’Horta són cuidades amb una tenacitat admirable i la presència premeditada del bestiar serà decisiva per despampolar els ceps quan n’és el moment, cap al juliol, quan és bo que el raïm vagi madurant amb un sol més directe i l’excés d’ombra dels pàmpols els és sobrera. Però mentre, ajuden a mantenir nets boscos i espais oberts, donant al bestiar la bona teca de la vall durant els millors mesos.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxWnGGdEd5UTFQwRKDpPMZr5xmSo2EovuF_xaU8EFBRC8JYg6YEpmE81YRWWYFkxJidCLtmPOPZ3HjuhI1y1bhJ0Kt9FbJ5W3uQlUEca1UvnH98NwVMRgX_7x7k21De6Qs-u08iKpcGcli/s1280/El+ramat+de+can+P%25C3%25A8lacs+despampolant+la+vinya+%2528foto+cedida%2529.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxWnGGdEd5UTFQwRKDpPMZr5xmSo2EovuF_xaU8EFBRC8JYg6YEpmE81YRWWYFkxJidCLtmPOPZ3HjuhI1y1bhJ0Kt9FbJ5W3uQlUEca1UvnH98NwVMRgX_7x7k21De6Qs-u08iKpcGcli/w400-h300/El+ramat+de+can+P%25C3%25A8lacs+despampolant+la+vinya+%2528foto+cedida%2529.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El ramat despampolant la vinya</td></tr></tbody></table><span style="font-family: georgia; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Però l’Adrià no para, sempre pensant en anar més enllà. Si aneu a la Muntada no només hi veureu vinyes, ampolles de vi i el tarannà inquiet d’aquest pagès satisfet, sinó que també us oferirà passejades guiades, bons moments per les vinyes, tasts de vins i la possibilitat de tastar per unes hores amb la família, quan en sigui el moment, la verema i el trepig del raïm per treure’n el preuat most. La casa és també una aula de natura des d’on s’ofereixen amb força regularitat itineraris familiars i escolars per anar a veure ocells, plantes, la geologia de l’indret o qualsevol altra temàtica patrimonial de l’entorn que pugui resultar interessant. És també el destí de camps de treball destinats a jovent inquiet amb la intenció de recuperar murs i barraques de pedra seca, amb l’empenta del Grup de Pedra Seca Ballestar de Sant Llorenç Savall, o de vetllades i itineraris poètics inspirats en la petjada que el poeta vallesà Pere Quart -pseudònim de Joan Oliver- va deixar a la vall, amb la inestimable col·laboració del Col·lectiu Pere Quart de Sabadell. Els concerts de música, amb la col·laboració de l’Associació Subsòl de Castellar, també hi tenen cabuda de tant en tant, més aviat cap als vespres d'estiu, sigui en plena era de la casa o a qualsevol altre indret de la vall. La Muntada és també un acollidor refugi on fer una estada de dos o més dies i quedar-se impregnat del formidable paisatge geològic de la vall i des d’on pujar ben atrevits fins a la cova Simanya, al Montcau, als Emprius o a la talaia de Castell de Pera. I si tot això no fos prou, encara em deixa anar que manté un bon vincle amb el Centre d’Estudis de Castellar del Vallès, per tal d’anar recuperant el bagatge històric de la vall i les seves rodalies.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirRNXxeqbuzB1I2kQapLGfG5iI_MdsfI6BikdGyHt6eRWPu6eMY4JZ14wr-cqolNaFw2xjHoGjrdsF6hhoKTGyfY6aclC_UDK2BjDto7DyDmwbr98xksPhiGgKkyiRO4lToLu65747Wpbu/s1280/Els+vins+de+la+Muntada+%2528foto+cedida%2529.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirRNXxeqbuzB1I2kQapLGfG5iI_MdsfI6BikdGyHt6eRWPu6eMY4JZ14wr-cqolNaFw2xjHoGjrdsF6hhoKTGyfY6aclC_UDK2BjDto7DyDmwbr98xksPhiGgKkyiRO4lToLu65747Wpbu/w400-h300/Els+vins+de+la+Muntada+%2528foto+cedida%2529.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els vins de la Muntada</td></tr></tbody></table><span style="font-family: georgia; font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">A la Muntada tot és empenta. Cada racó, una sorpresa; cada cosa que pugui explicar l’Adrià, una petita emoció. De posat humil, però determinant, com els seus vins, està sargint un llegat que cal anar seguint de ben a prop. Sens dubte, grans aplaudiments!</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: times, "times new roman", serif; font-size: small;">Publicat a la revista </span><a href="http://www.vallesos.cat/" style="font-family: times, "times new roman", serif;" target="_blank">Vallesos</a><span style="font-family: times, "times new roman", serif; font-size: small;">, nº 18, hivern-primavera de 2019/2020</span></div>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-63857051145335996662021-03-20T19:13:00.001+01:002021-03-20T22:53:07.982+01:00Tres formatgeries Llobregat amunt<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Un dels valors en alça de la gastronomia i l’agroalimentació catalana de proximitat i artesana, és l’elaboració acurada de formatges i la creixent existència de molt bones formatgeries al llarg i ample del país.<br /></span><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Avui, doncs, proposem una escapada per passar almenys un dia seguint el riu Llobregat amunt, aturant-nos a tres prou preuades formatgeries, cadascuna amb les seves particularitats, una de ben novella i dues ja potser més bregades, però totes elles amb formatges prou reconeguts i, fins i tot, premiats. Les hem anat a veure, hem parlat amb els seus apassionats i avaladors artesans formatgers, n’hem tastat els seus petits grans tresors i en fem cinc cèntims. En prenem nota!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikjXHS5Zg7_gp-ErDkzSjovkgk9rOyjMa0ZboqvfRqI6yzNhAqZo5DPiyDIh-zGyIrlhxu66dkWLMcqiLfhv07y9HVtRK1hRoBIOPeRJTMW7BzbGycOHQ3EgAh5KqI8qHSBeltHu1L_EOG/s2048/DSCN5203.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikjXHS5Zg7_gp-ErDkzSjovkgk9rOyjMa0ZboqvfRqI6yzNhAqZo5DPiyDIh-zGyIrlhxu66dkWLMcqiLfhv07y9HVtRK1hRoBIOPeRJTMW7BzbGycOHQ3EgAh5KqI8qHSBeltHu1L_EOG/w400-h300/DSCN5203.JPG" width="400" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><i><b>Formatgeria Cal Music</b></i> </span><span style="font-family: georgia; font-size: large;">(http://www.formatgeriacalmusic.cat/)<br /></span><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Anem cap al nord per l’eix viari que segueix el riu Llobregat tot travessant el Bages i el Berguedà, contrades per les que ens mourem. A mesura que anem engolint quilòmetres, un cop deixada la conurbació manresana, el paisatge se’ns va abellint de ruralisme. Arribem a Navàs i deixem l’allisada autovia per la primera de les sortides. I aquí, una mica més endavant, just abans d’entrar a l’entramat urbà de la població, virem cap a l’esquerra per un primer carrer que acabarà esdevenint un plàcid camí rural convenientment asfaltat que ens durà, en poc minuts, al poblet del Mujal. Si seguíssim endavant aniríem a enfilar-nos a l’altiu indret on senyoreja l’església romànica de Sant Cugat del Racó, de notable estampa. Si es va amb la suficient tranquil·litat, farem bé també d’arribar-nos-hi.<br /></span><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">El nucli del Mujal té tres diguem-ne carrers: el de Baix, on hi ha l’església, arran de camí; el de Dalt, enfilat cap al vessant de tramuntana, i el del Mig. La formatgeria Cal Music (sí, així, sense accent escrit ni pronunciat, tal i com ens han dit que s’ha dit sempre, cosa que respectarem), està en aquest últim, gairebé al capdavall del carrer. Pujant uns graons hi ha l’entrada de la casa, la que porta el número 22, que ja era la dels avis de la Lourdes, la formatgera. I als baixos, arran de carrer, aprofitant un vell cobert afegit, hi han arranjat la seva petita cova de fer formatges.<br /></span><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Si hi hem concertat la trobada, cosa molt recomanable, ens hi esperaran en Martí i la Lourdes, la parella intrèpida que van començar no fa pas massa aquesta ja reeixida aventura. Anem al gra: és com aquell qui diu la formatgeria més novella del país i ja té quatre dels seus formatges premiats al seu primer concurs, el del Làctium de Vic d’aquest 2019. Arribar i moldre, ras i curt. Els treuen els formatges de les mans i encara no se’n saben avenir.</span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw-3bp-UoMQCdpB2YfPuk14diP2GHljRjPjK-qBAtIUuv9EfYKlsh1fX4cIRMIY4fie3KyizZ7spQMuyYV4Qy-GuGbJvWCcIY2tea18ndhufSsh4xMAC-Vuk0QN1kysG0ctCT_siwDlts8/s2048/DSCN5197.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw-3bp-UoMQCdpB2YfPuk14diP2GHljRjPjK-qBAtIUuv9EfYKlsh1fX4cIRMIY4fie3KyizZ7spQMuyYV4Qy-GuGbJvWCcIY2tea18ndhufSsh4xMAC-Vuk0QN1kysG0ctCT_siwDlts8/w400-h300/DSCN5197.JPG" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">La cosa va començar a causa de la dèria d’en Martí pels formatges, i quan s’és tossut de bona mena, ja se sap. Les provatures i les visites a altres formatgeries per anar-se’n fent a la idea van començar cap al 2013, però encara res seriós. Que sí, que no, sembla que ho deixen estar. Fan una pausa, segurament, encara sense saber-ho, la necessària just abans de tirar-s´hi de cap. La Lourdes deixa la seva monòtona antiga feina i posa fil a l’agulla aprenent a fer formatge a Manresa i a la Seu d’Urgell. I comença la travessa. I fins aquí. De moment, poca cosa hi ha més a explicar. Fa quatre dies no hi eren. Formatgeria de vida encara brevíssima però intensa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Tot i la brevetat en l’empresa, però, la filosofia del formatge de pastor la tenen coll avall. La llet principal surt de les cabres del ramat d’en Gerard Capdevila, un pastor del costat de casa, de Balsareny, amb el que han format un bon pertret. Bona llet, bons formatges, està clar. Tots plegats van en camí d’assolir la certificació ecològica, però ja se sap que amb les coses de palau val més asseure’s. Però a Cal Music, d’asseguts, res.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Amb aquesta preuada llet de cabra fan el seu formatge insigne, el Gran Music, de pasta premsada, un dels recentment premiats a la cita vigatana. Esporàdicament, aquest també el fan amb llet de vaca, de la ramaderia ecològica d’en Joan Barbé de Montferrer, de prop de la Seu d’Urgell, o d’ovella, del ramat d’un pastor d’Avià, l’Arnau Prat. De cabra i vaca fan també el Tou del Mujal, de pasta tova i crosta rentada, ambdós premiats també a Vic. I, pels més valents, el Tupí del Mujal, un formatge fort, com correspon als de la seva mena, també premiat a la capital d’Osona. I des de fa poc, empesos per un sa neguit, han començat també a elaborar el formatge de farcell. I si els estirem la llengua, sempre ens acabaran explicant altres projectes de futur que, si van bé, poden causar furor. N’haurem d’estar a l’aguait!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Tots els podrem comprar a la mateixa porta de la formatgeria. Però si hi anem amb ganes de més, podem provar de trucar-los abans i demanar la possibilitat que ens preparin un tast dels seus formatges amb vins. I, atenció, que el vi, sota l’etiqueta de La Diferenta (http://ladiferenta.cat/), també se’l fan ells! En Martí, cul inquiet, també es dedica a recuperar vinyes velles de varietats autòctones cap a la banda de Castelladral i Viver i Serrateix, per les que també ens poden acompanyar si els encarreguem la ruta. Vaja, que si la valentia es contagia, en sortirem amb ganes de menjar-nos el món. O, si més no, els seus bons formatges; aquests, segur!</span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU2Y2WIDuE25omBdTsaHGiHbiOmlGbR4zeWeExZK3S07690PiO_xO_1yy3Pdj0Kn4nE2wnuh2jLPl3Ir4jLnPSqUEmrztBDrQYRMKaMEgmQKexRZk0GzY4DowNQC2m8vBgkH7O6-7Huox6/s2048/DSCN5196.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU2Y2WIDuE25omBdTsaHGiHbiOmlGbR4zeWeExZK3S07690PiO_xO_1yy3Pdj0Kn4nE2wnuh2jLPl3Ir4jLnPSqUEmrztBDrQYRMKaMEgmQKexRZk0GzY4DowNQC2m8vBgkH7O6-7Huox6/w400-h300/DSCN5196.JPG" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><i><b>Formatges Cuirols</b></i> </span><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">(http://www.formatgescuirols.com/)</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Continuem la remuntada riu amunt. Passarem de llarg Puig-reig, Gironella, Berga i Cercs. I just quan estiguem sota la decadent i immensa xemeneia de la central de Cercs, virem cap a la dreta per una carretera de muntanya que ens menarà, revolt rere revolt, al petit poble de la Nou de Berguedà. El paisatge és alçat, impol•lut i diàfan gran part de l’any. Just sobre els nostres caps ens queden les imponents parets de Sobrepuny, un bon lloc per enfilar-nos si tenim el cuquet de l’excursionisme que ens corre per les entranyes. Però avui anirem fins a Cuirols, una vella pairalia enfilada a mig vessant del Catllaràs. Fregarem les parets de la bonica església romànica de Sant Martí i agafarem decidits la carretera de Malanyeu, que deixarem aviat pel camí de Sant Romà de la Clusa, que arrenca a la dreta. I amunt, que fa pujada. El camí, mig asfaltat, mig de terra, és bo, però de revolts en farem un bon sarpat; des que deixem el riu, pel cap baix haurem guanyat gairebé més de 500 m d’altitud.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Finalment arribem a Cuirols, una antiga explotació que per la tossuderia d’en Josep, un dels actuals capdavanters del formatge artesà al Berguedà, continua dempeus i ben activa. No li ve de nou, però. Rere de tot plegat hi ha una arrelada tradició familiar d’ovelles ripolleses i de vetusts formatges per al gasto familiar. Ara, vaques i cabres omplen els prats i els estables, i del formatge, fet amb la netedat que hom exigeix, se’n pot menjar més enllà de la comarca. Ell sempre ha tingut molt clar que volia continuar aquí, no caient mai en el cant de sirenes de l’estabilitat econòmica d’una feina com a assalariat a la ciutat. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">El repte: la gairebé total autosuficiència. I segons la seva experiència, l’única manera de tirar endavant amb prou dignitat. El ramat propi, de més de 100 cabres alpines, les pastures, el farratge, la formatgeria..., tot surt de casa o s’ho ha fet ell mateix. Filosofia de circuit tancat, ras i curt. No vol saber res de ferments de laboratori, només utilitza el quall vegetal tradicional a base d’herbacol, que costa de trobar. Però, ara d’aquí, ara d’allà, se’n surt. I de tot plegat sorgeix una quallada mare que és la que utilitza com a ferment propi, procurant que sigui sempre la mateixa elaborant diàriament. No hi ha més remei. Si, pel que sigui, un dia ha de parar, ha de tornar a començar el cicle, però sempre amb la mateixa passió per la minuciositat i respecte vers els seus propis principis.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Entre gener i març, fins que no tornen a parir, en Josep no elabora formatges, respectant així el cicle natural del bestiar. Però sempre intenta tenir-ne un assortit per poder anar pal•liant les exigències dels més goluts. Però segurament no n’és la millor època, ni pels formatges ni, potser, per pujar a Cuirols, si el fred estreny.</span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJp6MWc7LLlzPNkJsq3cUUtHlQCUtMRYjdYS8fKBvMWMdQgBtkaLP7JDSAeilPZgo2bi8ug5rk4szgZcAe4IvOoo6xZ3HkJ91GhiqD7eZP_DOb3zke5FgOiq_lEqoiSnjzohSVjplEuGd2/s2048/DSCN5205.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJp6MWc7LLlzPNkJsq3cUUtHlQCUtMRYjdYS8fKBvMWMdQgBtkaLP7JDSAeilPZgo2bi8ug5rk4szgZcAe4IvOoo6xZ3HkJ91GhiqD7eZP_DOb3zke5FgOiq_lEqoiSnjzohSVjplEuGd2/w400-h300/DSCN5205.JPG" width="400" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Si estem de sort, podrem escollir a cor què vols entre sis tipus de formatges. Hi ha el Carbonera i el Cuirol, dos clàssics de la casa, premiats en multitud de voltes, de pasta tova, d’uns quinze dies de maduració. El Cuirol, quan és ben cobert de pebre, aleshores pren el nom de Pigot, però és car de veure. Després, ja de curats, trobarem l’Esquirol, de tres mesos, premiat 4 vegades -a la Fira de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell, al Làctium de Vic, al Slow Food de les Terres de Lleida i a la Fira de Lladó de l’Empordà-, i el Sant Martí, d’una curació de sis mesos i ja per paladars més valents. I de passada, si en té a disposició, també ens podrem firar una carn de vedella per llepar-nos-en els dits. Parem compte, que aviat tindrà sala de desfer pròpia. Qui no corre, vola!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Abans d’anar-hi, si tenim ganes d’estirar-ne l’estada, farem bé de fer-li un truc i de preguntar-li per les visites guiades i els tallers d’elaborar formatges que ofereix per a un públic familiar. La quitxalla s’ho passarà pipa!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Un cop tot dat i beneït, per tornar a les ribes del Llobregat, no ens caldrà desfer camí, sinó que serà més interessant anar-hi per Malanyeu, tenint altres visions del paisatge de la contrada. Ara, això sí, els revolts fins a baix al riu no ens els traurà ningú.</span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4p4Vp5XZGI8F7wyrs-34mOCYIWp4yXyxuhWeH4_cMlXnH3GHuoKvAwzVQKq-s5ZND1paWAiyijilbifrbrabpC5n0-sUb9ym5mMWMgMdbupGl8TOUqutK0anwwud_FJ2RZ_Cxw0ihonlN/s2048/DSCN5209.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4p4Vp5XZGI8F7wyrs-34mOCYIWp4yXyxuhWeH4_cMlXnH3GHuoKvAwzVQKq-s5ZND1paWAiyijilbifrbrabpC5n0-sUb9ym5mMWMgMdbupGl8TOUqutK0anwwud_FJ2RZ_Cxw0ihonlN/w400-h300/DSCN5209.JPG" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><i><b>Formatgeria Tiraval</b></i></span><span style="font-family: georgia; font-size: large;"> </span><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">(http://www.formatgeriatiraval.cat/)</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Seguim. Ara pugem un xic més riu amunt, almenys fins a Guardiola. Veiem, però, que a l’adreça oficial de la formatgeria Tiraval, que és on anem tot seguit, hi posa que és a Bagà. I, sí, no ens diuen pas cap mentida. Però pràcticament no ens caldrà passar de Guardiola. Just a tocar del poble veurem la desviació cap al nucli de Terradelles. Si no ens ho expliquen, potser ens costarà treure’n l’aigua clara. La proximitat el fa semblar un barri més de Guardiola, però en realitat forma part, encara que ja al límit, d’uns dels tentacles del terme municipal de Bagà, de velles reminiscències gairebé medievals. En canvi, el nucli de Guardiola no té massa més enllà de la centúria, nascut a recer de l’arribada del ferrocarril, ara ja més que desaparegut.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Al carrer Galceran de Pinós de Terradelles, doncs, trobarem la formatgeria d’en Carles Gil, l’intrèpid neorural, com ell mateix es defineix, que va deixar la seva natal Terrassa per instal•lar-se a l’Alt Berguedà, començant amb una sabata i una espardenya al 2015. La cosa té el seu mèrit. El tema dels formatges ja li venia d’afició, però de fer-ne, ni idea. Un curs al Lluçanés, una mica de passió i... comença l’aventura. I que ben reeixida.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Ja des del principi, ell, de fer formatges, en valora molt la part experimental. És conscient que juga amb un element viu i que la seva evolució depèn de moltes circumstàncies. Ara provem això, ara allò... Només hi ha una cosa que sí que té clara des d’un bon principi: la llet ha de ser de primera. I amb això congenien com anell al dit amb en Moisès Granados, un pastor de nova fornada, format a l’Escola de Pastors, al Pallars, i instal•lat com aquell qui diu al costat de casa, a Guardiola mateix. 120 cabres de raça alpines creuades amb pirinenques donen la suficient llet, disponible només respectant el cicle natural de les mateixes cabres, entre el març i el setembre, dies amunt, dies avall. I amb el projecte entre mans de començar amb la llet d’ovella latxes, que sembla que aviat arribaran.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">El resultat, de moment, de premi. Com el del seu formatge de pasta tova Moixeró a la Seu d’Urgell al 2017, un formatge de quallada àcida, la nineta dels seus ulls. De pasta tova també trobarem el Cendrat, també d’una qualitat excepcional. I de curats, el Brocà, el Roca-sança i, atenció, el Blau Bastareny, un blau que promet, després d’haver-ne trobat el truc del gust equilibrat. Se’n parlarà!</span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig1tQLCcUEkuqc87ePsH7z7lGshweKRkjbiVcmC8koYtb40yTGAZtYtICjJ8GVMPszX47g4D76MIdgdRjjhCkiZGreQbcA07w_wRNGyhHC1pPG0LTdqOotUWEuZX2JMkovJbtgQTYT1ETg/s2048/DSCN5220.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig1tQLCcUEkuqc87ePsH7z7lGshweKRkjbiVcmC8koYtb40yTGAZtYtICjJ8GVMPszX47g4D76MIdgdRjjhCkiZGreQbcA07w_wRNGyhHC1pPG0LTdqOotUWEuZX2JMkovJbtgQTYT1ETg/w400-h300/DSCN5220.JPG" width="400" /></a></div><span style="font-family: georgia; font-size: x-large;"><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: x-large;"><br /></span></p></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: large;">Projectes de futur? Seguir pel bon camí, amb passió i sense pràcticament descans, com el que ha traçat fins ara. Però no només de fer formatges parlem. Sembla ser que els ronda pel cap organitzar visites a la granja de les cabres i a la formatgeria. Farem bé, doncs, al mateix trucar per anar-los a veure, d’interessar-nos per l’assumpte, més enllà de sortir ben carregats de formatges del cor de l’Alt Berguedà.</span></span></div><p></p><div><span style="font-family: georgia;">Maig de 2019</span></div>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-25551564151564494262021-01-15T20:32:00.002+01:002021-01-15T20:43:16.377+01:00Un mató vallesà... de llet de cabra!<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Això de que un mató sigui elaborat amb llet de cabra o
d’ovella potser no ens hauria de sorprendre. O sí. El fet és que a Catalunya,
actualment, els matons comercialitzats fets amb llet de cabra o d’ovella es
poden comptar amb els dits d’una mà. Tanmateix, diuen que abans de la
proliferació de la vaca lletera frisona al llarg i ample del nostre país, el
mató era fet bàsicament amb la llet d’aquell bestiar menut (i a partir del
xerigot restant en fer la pasta per altres formatges de curació, però això ja
són ara figues d’un altre paner). I no per cap dèria especial amb el bestiar
cabrum o oví, sinó perquè, ras i curt, era, en gran part dels casos, l’única
matèria primera lletera més abundantment a l’abast, encara que mai en grans
quantitats. Amb la introducció de la vaca frisona a la ramaderia catalana,
bàsicament per a la producció intensiva de llet com a producte de consum en
auge al llarg del segle XX, es passa també a produir mató amb aquesta llet fins
a suposar-ne avui pràcticament tota la producció catalana d’aquest elaborat
làctic fresc tan nostrat.</span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJcYdTWQgigf3L11BrpCvqNwafQzjGgGy8x6UR2iuXgOCa1r-Ui2Y4MSrOmT812gyzIL5b3Z_hxYtCci063Wd1ktJ5GKjI8XSzZ9IOKlnolSdhLTPNYLLvOlodr-CikpI2EN4gOoNHSD3e/s2048/image6.jpeg"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJcYdTWQgigf3L11BrpCvqNwafQzjGgGy8x6UR2iuXgOCa1r-Ui2Y4MSrOmT812gyzIL5b3Z_hxYtCci063Wd1ktJ5GKjI8XSzZ9IOKlnolSdhLTPNYLLvOlodr-CikpI2EN4gOoNHSD3e/w400-h300/image6.jpeg" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Als confins del Vallès, concretament a Ullastrell,
trobem, des de fa més de trenta anys, un d’aquests pocs matons de llet de cabra
que encara, o altra vegada, respiren. Doncs cap a Ullastrell s’ha dit!</span></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Hi arribo una tarda neta i airejada de principis de
primavera i els colors del paisatge verdegen entre les oliveres que encara es
conserven a les rodalies del poble venint des de Terrassa. El dia és radiant,
dels que fan veure les coses amb més optimisme. Ullastrell és un poble enlairat,
orejat i lluminós, encavalcat dalt d’un serrat que domina la contrada. Potser
és per aquesta privilegiada situació que va robar el cor a la Núria Hernández
des del primer dia que hi va posar els peus, ja fa una bona colla d’anys. La
frisança creixent va fer que, finalment, fos el poble escollit per
instal·lar-s’hi definitivament, fugint de la Barcelona poc amable de l’època. En
aquell moment, a principis dels anys 80, amb els seus pocs més de 700
habitants, Ullastrell conservava prou la fesomia i el tarannà de poble rural,
tot i la seva proximitat amb la urbs egarenca i el industrialitzat Baix
Llobregat. Tothom coneixia de quin peu coixejava l’altre, vaja. Així que
l’arribada de la Núria al poble no va deixar de cridar l’atenció, i més si
venia per instal·lar-s’hi, ja que d’estiuejants ja feia anys que n’hi havia un
bon grapadet de mena. Així que podríem dir que, a més d’una de les veteranes
formatgeres del país, estem davant d’una de les pioneres entre els nouvinguts a
Ullastrell, que han estat una bona munió d’aquells anys cap aquí –actualment
supera els 2.000 habitants.</span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqc8IV9JXAjwvjbaMGeuQt5AboYWvGQ36pnWiE8olzyONgtLwNxS77jNpxtp5Q3OABx43Xiy91nYQV6QM9F__7lsGmhyphenhyphenTCXxJJQuKZGmap0IzqgxDghYkAEi5QK_9RAk34sLhJLOFvtPoB/s2048/20190424_102409.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqc8IV9JXAjwvjbaMGeuQt5AboYWvGQ36pnWiE8olzyONgtLwNxS77jNpxtp5Q3OABx43Xiy91nYQV6QM9F__7lsGmhyphenhyphenTCXxJJQuKZGmap0IzqgxDghYkAEi5QK_9RAk34sLhJLOFvtPoB/w400-h300/20190424_102409.jpg" width="400" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">El cas és que a la Núria la vida més pausada de poble sembla que li plaïa. Sortia a passejar extasiada pels grans horitzons i, de tant en tant, es trobava amb un pastor que cada dia treia la cabrada a pasturar. Però poc s’imaginava, encara ni ella mateixa, que acabaria sent la matonera del poble, tot fruit d’un seguit de casualitats. El fet és que el contacte espontani amb aquell pastor va acabar sent més intens i de cop es va trobar amb dues cabres al jardí de casa. Les cuidava, les munyia i, tastaolletes com era, va començar a experimentar amb la seva llet. I en va sortir el mató, ves. I com aquell qui no vol la cosa, en va començar a tenir una certa producció, que, superant l’autoconsum, repartia entre el veïnat. Que va haver fet! Aviat els elogis van començar a arribar-li de tota veu: que si era com el mató d’abans, que si que bo, que si me’n donaries més... I si ens hi posem seriosament? Doncs au, que el món és dels valents. I fins ara, que diu que voldria ja mig retirar-se, ben merescudament.</span></div>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">La llet, però, sempre de cabra, les del ramat d’aquell
primer pastor i d’algun altre que ha anat venint. Com la de l’actual, en Manel
Lorenzo, un pastor del mateix poble que cada dia treu el ramat de cabres
murcianogranadines per la zona d’Ullastrell des de la finca de Pegueres, entre
la riera de Salzes i els confins del terme, a prop de la carena per on passa la
carretera de Martorell. La feina de les cabres no s’acaba, però, amb el
subministrament de la llet, sinó que és el mateix ramat que, a instàncies de
l’administració municipal, s’encarrega de netejar el sotabosc i les franges de
seguretat de cara a apaivagar els possibles incendis forestals al llarg i ample
del terme. Un cercle local autosuficient que cal aplaudir i que cal poder
ampliar, segons ens comenta en Joan Ballbè, present també el dia de la trobada
amb la Núria, actual batlle d’Ullastrell i un dels impulsors de la nova
iniciativa que es farà càrrec de la continuïtat del mató un cop la impulsora
primigènia es retiri definitivament. La idea, explica, és acabar tenint un
ramat propi que complementi amb més i millor cobertura les feines de pasturatge
preventiu i l’obtenció de més matèria làctia en un futur, on es preveu
l’ampliació de la gamma de productes que sortiran d’Ullastrell. Cal tenir-ho
tot ben pensat i anar fent passos segurs, cosa que sembla del tot encarrilada.</span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5UY8aG3wqfNi7jfyLpqv-9RZofHxveBA7uhxB1Gbd44MII9B7qNUSCzsHXQBXEtE-0WkO7X2fX2r-KyTdfBeaVXChMZXEP3271bs7p_PVbCulw_rfURXB0naSr9vj3H6Wi7pD_qy-NB8l/s2048/image4.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5UY8aG3wqfNi7jfyLpqv-9RZofHxveBA7uhxB1Gbd44MII9B7qNUSCzsHXQBXEtE-0WkO7X2fX2r-KyTdfBeaVXChMZXEP3271bs7p_PVbCulw_rfURXB0naSr9vj3H6Wi7pD_qy-NB8l/w400-h225/image4.jpeg" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Algú es preguntarà què té el mató de llet de cabra que no
tingui el de vaca. Confesso que tampoc hagués sabut què dir sobre aquest
interessant discerniment. Farem bé, doncs, de preguntar-ho a la Núria, que
sempre ho ha tingut molt clar. Abans de res, però, la clau de tot plegat: més
enllà de que la llet sigui de cabra, hi ha el pas de la bullida. I aquesta ha
de ser lenta. Les presses en aquest primer pas ens farien fer anar el carro pel
pedregar. De tot plegat en surt un greix més elàstic, més homogeni, que fa una
massa més integrada, produïda a partir d’un quall d’origen animal. Això fa,
finalment, un mató més perfumat, amb un gust més potent i un punt dolç. Tal i
com el recordaven les velles que el tastaven quan en començava a repartir pel
veïnat: el gust d’abans.</span></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;">Les
primeres produccions eren de parada petita, per als veïns del poble i para de
comptar. Però la cosa amb els anys s’ha anat estirant una mica i, actualment,
podem trobar el mató d’Ullastrell a Terrassa, Rubí, Matadepera, Sant Cugat i a
algun punt del Baix Llobregat. Veritable producte de proximitat, de Km 0, que
en diuen ara, doncs. I no n’hi ha més. I sembla que va força buscat, ja que,
només a Terrassa, per exemple, té una munió de condicionals que se n’asseguren
la seva ingesta setmanal peti que peti. Actualment, més enllà del producte original,
de l’obrador d’Ullastrell també en surten algun que altre formatge fresc i
curat, fets amb alguna remesa de llet massa llarga o sobrera. Però el que
s’emporta les atencions i el més lloat, sempre ha estat el mató. I amb la clara
convicció que això ha de seguir sent així, ara que la Núria s’envolta d’un
equip jove que dóna continuïtat al seu coneixement però amb empenta renovada, i
que es parla d’estirar una mica més l’estol d’elaborats i oferir també iogurts
i altres derivats làctics. Però a poc a poc i bona lletra, això sí. Com sempre
ha estat, sense fer massa soroll però amb fermesa i convicció. Com el bon mató
de llet de cabra, vaja.</span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><span style="font-family: times, "times new roman", serif; font-size: small;">Publicat a la revista </span><a href="http://www.vallesos.cat/" style="font-family: times, "times new roman", serif; font-size: medium;" target="_blank">Vallesos</a><span style="font-family: times, "times new roman", serif; font-size: small;">, nº 17, estiu-tardor de 2019.</span></span></p>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-89568818218762251912019-05-22T18:05:00.002+02:002024-01-14T12:25:17.324+01:00El nous formatges artesans de Vacarisses: el retorn<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La hist</span><span style="font-family: times; font-size: large;">òri</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">a del nou formatge artesà de Vacarisses és el resultat d’un retorn. Potser no ben bé pel formatge en si -ignoro si se n’havia fet anys enrere- sinó pel treball a la finca, que havia quedat pràcticament abandonada, </span><span style="font-family: times; font-size: large;">sota mínim</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">s, i on des de fa un parell d’anys s’ha engegat el cicle que l’ha fet possible, amb ramat de cabres propi inclòs, cosa ben cara de </span><span style="font-family: inherit; font-size: large;">trobar al llarg</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"> i ample dels Vallesos. Són d’aquelles fites comunes que encara et fan creure en que de la perseverança tard o d’hora se n’obtenen bons resultats.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">A</span><span style="font-size: large;">rribo al Caste</span><span style="font-size: large;">llet de Dalt, vella pairalia d’arrel força llunyana, en un indret encara d’aires prou rural</span></span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">s entre el vell nucli del poble de Vacarisses i la riera del Palà. És on hem quedat amb en Jordi Lorente, el formatger, ja que és on hi té la formatgeria La Frasera, nova de trinca, neta i impecable. En Jordi té feina i trigarà encara una estona a poder dedicar-me el seu preuat temps. Mentre espero, em deixo portar per l’embadaliment contemplatiu i d’un silenci només trencat per tènues remors, molt llunyanes. Només entrar a la finca per la gran porta que la separa del camí del Castellet, que aquí coincideix amb l’antiquíssim camí romeu de Montserrat, un pi gros ben ferm em saluda des de dalt d’un planet al capdamunt del marge de la dreta. Cap a ponent, la propera i imponent muntanya de Montserrat, avui mig tapada per la boira, es fa notar, no obstant això, amb la seva obstinada presència. A llevant, els cingles de Vacarisses, mig adormits i entapissats per la boirina, amb prou feines ensenyen el seu conglomerat i els petits relleixos vermellosos, granes i ataronjats apagats. Al cel, només grisos mig partits per franges clares, tirant cap al blanc, més lluminoses. Fa una tarda de tardor de mitjans d’octubre que compleix tot els clixés: cel ben tapat, que de tant en tant deixa caure alguna gota esparsa, i fa frescota però sense arribar a massa fred. A voltes, s’aixeca un breu ventijol que n’augmenta un xic la sensació. Sembla que com si volgués animar-se, però mor en un instant, com un bluf, sense haver tingut massa marge per esgarrapar. El moment és serè i propici, doncs, per a una bona xerrada.</span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRH0yqdzw5GVaoinYYufc-y-qIP0T1quTGOmnrnLNs_250LbZm13hMJKdXQTVy9uLQCB9tdcqM_CfmfkWMGoJ44hKOvG3wAQ5j7cD8yXnLzT7CinxJGMlDA-w0ZrlsiCnSM8NCc09EKASC/s1600/Frasera+1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="738" data-original-width="1440" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRH0yqdzw5GVaoinYYufc-y-qIP0T1quTGOmnrnLNs_250LbZm13hMJKdXQTVy9uLQCB9tdcqM_CfmfkWMGoJ44hKOvG3wAQ5j7cD8yXnLzT7CinxJGMlDA-w0ZrlsiCnSM8NCc09EKASC/s400/Frasera+1.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els formatges de La Frasera</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">En Jordi, un cop enllestits els seus quefers, em dedicarà mitja tarda. D’entrada em comenta que això dels formatges és el resultat de dues voluntats ben trobades: per una banda tenim la recuperació de la finca del Castellet, coneguda antany com la Frasera, denominació ara recuperada (d’aquí el nom de la formatgeria, també), en mans d’en Gerard Sabaté, el nou propietari; de l’altra, la passió d’en Jordi pel món dels formatges. Tot comença quan en Gerard -que coneixeré més tard al Castellet de Baix, quan anirem a veure les cabres- compra tota la finca amb l’afany de recuperar-ne l’explotació. Hi planta oliveres de la varietat palomar, joves encara. Cal deixar que creixin per a poder extreure’n prou oli. També hi posa cabres, amb la intenció de disposar d’un recurs per al manteniment del sotabosc. I aquí és on hi entra en Jordi. I si fem formatge? Dit i fet. En Jordi, veient que hi ha bona entesa i que aquí podrà engegar el seu projecte, deixa la seva antiga feina com a operari de la indústria de l’automòbil acollint-se a un procés voluntari de regulació d’ocupació. De tot plegat se n’enduu un pessic suficient per veure’s amb força a tirar-s’hi de cap i inverteix en la construcció de la formatgeria. Passa per un curs de formatges al Lluçanès i fa les pràctiques a la formatgeria Montseny, ja d’experiència ben rodada. Però li agrada dir que això dels formatges ja li ve de més lluny i que ja n’havia fet proves abans a petita escala. Els bons resultats, però, arriben quan, ben format i amb els recursos suficients, comença aquesta aventura amb tota la plenitud que mai s’hauria imaginat. Persegueix quimeres, fa proves, que gira que tomba, ja que busca una certa singularitat en les seves creacions. I se’n surt. Hores d’ara ja compta amb almenys deu tipus de formatges diferents, tots fets amb llet crua de cabra del mateix ramat, que ja comercialitza. I ja li ronda pel cap com fer el sempre difícil d’aconseguir formatge blau. I de tot això en fa només un any!</span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivlHQAaybnW9rPp4x_h288JBdBk0WdTw1SapYZ3LpNivnpCxiDgiF6LrFEjQTBIjs80efRLjp5OaEP3cVl7oNtKi2KwmeS9NW-g33eQu8CiJnn5bFlAeYroVm49ups2BVi0QpSuwYpekbt/s1600/Frasera+2.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="968" data-original-width="1268" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivlHQAaybnW9rPp4x_h288JBdBk0WdTw1SapYZ3LpNivnpCxiDgiF6LrFEjQTBIjs80efRLjp5OaEP3cVl7oNtKi2KwmeS9NW-g33eQu8CiJnn5bFlAeYroVm49ups2BVi0QpSuwYpekbt/s400/Frasera+2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Jordi a la formatgeria</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La formatgeria està ubicada al Castellet de Dalt, una de les dues cases de la finca. A l’altra, al Castellet de Baix, a un quart caminant, és on hi guarden les cabres i hi ha la munyidora. D’una punta a l’altra de la finca hi pastura el bestiar. No ho sé, però d’entrada sembla que les cabres no hagin de passar gana, tot i que gormandes com són... Però anem a pams. Amb en Jordi entrem a la formatgeria. Darrere una finestra, des de la que a través del vidre tot brilla com una patena, hi ha l’obrador. Col·locats a sobre una taula d’acer amb vores aixecades que en formen una prima concavitat s’hi estan escorrent tota una bona colla de joves formatges coagulats i premsats aquest mateix matí. Em diu que són els de coagulació làctia o àcida, que seran de pasta tova. D’aquests en fa de quatre menes: el blanc, sense res més afegit, només amb la pell florida; el cendrat, embolcallat amb cendra alimentària; el d’herbes, ben embolcallat i aromatitzat amb romaní i alguna que altra herba, i La Torrota, amb nom propi, un xic més curat i en forma de torreta, en homenatge a la Torrota de Vacarisses, antiga torre de guaita medieval encara dempeus al capdamunt del serrat dels Ginebres i que podem veure des d’aquí estant. Entrem dins la cambra de maduració, on s’hi curen els formatges. Aquí m’hi ensenya el més curat, que l’anomena El Cingle, fent referència als famosos cingles de Vacarisses; El Massís, fent referència al de Montserrat, que seria fet mitjançant el mateix procés però menys curat; el de farcell, més tendre i de gust suau, amb un acabat superior en punxa de pell rebregada i irregular com si estigués embolicat amb un drap, i dos més de gran format pensats directament per ser venut a tascons. A més, fa mató, que ven directament a restaurants i botigues de proximitat. Però tot ho ven també a la mateixa formatgeria, si l’hi trobeu -potser abans d’anar-hi, millor fer-li un truc-. I m’ensenya i em deixa tastar satisfet el resultat final, però eteri a la vegada, ja que hom ha de saber que els formatges artesans fets amb llet crua poden variar lleugerament al paladar, i potser en la textura, segons l’època de l’any, el que hagin menjat les cabres -si més tendre o més llenyós-, el temps de maduració... I que el formatge és sempre viu i continua com si res el seu procés des de que li llesquem el primer tall fins que no en queda ni una engruna. Però això ja són detalls de poca importància. O potser no. Però això sí, només fa els formatges amb la llet de les cabres del Castellet. Quan s’acaba la llet del dia, s’acaben els formatges. Això fa que les tirades siguin més aviat curtes. I que no sempre pugui disposar-ne de tots els tipus. Tot depèn de tantes coses...</span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUQ4bW-7jbxhxwSa_ojkxDT8dPWYe1yzv-5DvNhMO0KHI_JQiMWMG5LFDVG3k3E8UzammiyjOGenXv8j0QsuoGNGYl4Geu5y1H7HAxKKftjFYylDvKwUeUSdZQcF3EiSsa8FGy7v2YlUTk/s1600/Frasera+3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="697" data-original-width="1268" height="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUQ4bW-7jbxhxwSa_ojkxDT8dPWYe1yzv-5DvNhMO0KHI_JQiMWMG5LFDVG3k3E8UzammiyjOGenXv8j0QsuoGNGYl4Geu5y1H7HAxKKftjFYylDvKwUeUSdZQcF3EiSsa8FGy7v2YlUTk/s400/Frasera+3.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Jordi i en Gerard parlant de les cabres</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Més tard, recorrem l’escàs quilòmetre que hi ha fins al Castellet de Baix a veure-hi les cabres. Són de raça murcianogranadina, la que han cregut que millor s’adapta al clima d’aquesta contrada. Hi tenen espai per campar-hi com a pocs llocs hi he vist. Hi peixen ben eixerides. Desconfiades, quan ens hi apropem massa, hi ha corredisses, una rere l’altra, respectant les files d’evacuació. Em fascinen aquests ràpids moviments. Si t’estàs quiet, però, s’acosten, tafaneres. És aquell joc tan pueril entre la prudència i la gosadia. Les ara productives, amb bona llet per haver parterejat fa poc, tenen algun tracte especial. Mengen millor i estan separades de la resta. I ho saben. Sembla que et mirin per sobre l’espatlla... En un altre espai separat i més encauat, els cabrits mengen delerosos. En total, de cabres, en Gerard diu que n’hi ha sobre unes 200, però que aviat volen doblar-ne el ramat. Hi ha ambició i ganes, ja ho veieu.</span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIqpmY6n2gjy25fMrNMwZGSlku-ZUgzpMriBdLfOa60WpXuAycN2X6gq5Kv9JkfkWqqkGEY0kzbQ-Qe4aOATDhjdeeGwR13WeIwQGtS5PEddW5gRNFf1WgbfaCQCaO9zwQ3JuDK9tGgb1T/s1600/Frasera+4.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="793" data-original-width="1268" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIqpmY6n2gjy25fMrNMwZGSlku-ZUgzpMriBdLfOa60WpXuAycN2X6gq5Kv9JkfkWqqkGEY0kzbQ-Qe4aOATDhjdeeGwR13WeIwQGtS5PEddW5gRNFf1WgbfaCQCaO9zwQ3JuDK9tGgb1T/s400/Frasera+4.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les cabres murcianogranadines</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Heus aquí, doncs, uns bons formatges del Vallès, si més no administrativament parlant, de la banda on Montserrat l’abraça plenament. Alguns diran que aquesta contrada baixa de Vacarisses ja tira massa cap al Llobregat i cap al Bages, i que de Vallès estricte poc ja en queda. Però en realitat això són subjectivitats difícils d’esclarir, ja que, com en moltes altres coses, els límits populars són difusos i sovint els movem amunt i avall per interessos variats i preferències sentimentals, al capdavall tot molt humà. Vaja, que ho dic perquè, posats a filar prim, si gratem un mica, encara ens trobarem amb que Vacarisses no és ni al Vallès ni al Bages, sinó al Montserratí. O almenys això és el que hi veureu escrit en els cercles de fusta que en Jordi s’ha fet fer per embolcallar-hi alguns formatges a l’hora de vendre’ls. Restarem a l’aiguat, doncs.</span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><span style="font-size: small;">Publicat a la revista </span><a href="http://www.vallesos.cat/" style="font-size: medium;" target="_blank">Vallesos</a><span style="font-size: small;">, nº 12, tardor-hivern de 2016/2017.</span></span></div>
<div>
<br /></div>
Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-7149241871017971752019-05-08T09:41:00.001+02:002021-01-15T20:03:01.149+01:00La col brotonera: brotons i espigalls al plat!<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Haig de confessar que, per mi, fins no fa pas massa, una col era només una senzilla col. Vull dir que quan pensava en una col, em venia al cap indefectiblement la imatge d’una sola varietat de col, la que més avesats estem a veure a les lleixes de les verdureries i mercats. I hi ha sospites fonamentades que aquesta reducció al pensament únic respecte l'enorme variabilitat hortícola, natural o induïda, que ens envolta, és bastant generalitzada, encara que, segurament, no precisament per manca d'absolut interès o ignorància funcional. A resultes de les indagacions de l'article sobre la col de paperina, publicat al número 8 de Vallesos, i de les del que ara teniu entre les mans, cal dir, amb tota la humilitat, que he pogut copsar un fins ara desconegut món varietal respecte les cols digne de ser, si més no, conegut. Aquesta vegada, li toca al torn, doncs, a una varietat encara ben desconeguda avui en dia: la col brotonera.</span></div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">A Terrassa, aquest passat final d'hivern del 2016, es va portar a terme al Mercat de la Independència una petita degustació gastronòmica dels espigalls i dels brotons de la col brotonera, una varietat mig oblidada pel mercat i pel gran públic i que avui, gràcies a la pertinent tasca de les fundacions vallesanes Sant Galderic i Miquel Agustí, de Terrassa i Sabadell, respectivament, i de quatre pagesos bonament obstinats, sembla que mig retorna al nostre Vallès, potser encara tímidament. En Manel Ros, de la Fundació Terrassenca Sant Galderic, em va fer coneixedor molt oportunament de l'esdeveniment i temps em va faltar per anar treure-hi el cap i poder parlar-ne una estona. Allà també vaig poder escoltar les sàvies explicacions d’en Joan Simó, de la Fundació Miquel Agustí, i, de tot plegat, avui us en puc fer cinc cèntims. Les coses no vénen soles, ja ho veieu!</span></div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqsMNmRFe4kGmCHgcqIfFDPshEF0gMXl-dDfstq5DACmn3PfEnW6oBKxZ9B3MsRNWJcfgfga-SabifeGWK94hHmleowfMjr2rPqDBaodhRIEOGuhArjBIiQQOdSBmAl9EWldO4fAERvJfH/s1600/Espigalls+i+brotons+de+la+col+brotonera.+Extreta+del+blog+Cuina+i+estil.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="573" data-original-width="764" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqsMNmRFe4kGmCHgcqIfFDPshEF0gMXl-dDfstq5DACmn3PfEnW6oBKxZ9B3MsRNWJcfgfga-SabifeGWK94hHmleowfMjr2rPqDBaodhRIEOGuhArjBIiQQOdSBmAl9EWldO4fAERvJfH/s400/Espigalls+i+brotons+de+la+col+brotonera.+Extreta+del+blog+Cuina+i+estil.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Espigalls i brotons de la col brotonera</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Però anem a pams: tot bé d’un tipus de col molt concreta, i a més relativament nostrada. La col és de les varietats de verdures i hortalisses que no hem hagut d’importar mai de fora del continent. És a dir, és ben europea. I tot té un principi. Segons m'explica en Joan Simó, de la Fundació Miquel Agustí de Sabadell, es parla de l'espècie Brassica oleracea L. com a molt probable ancestre i arrel comuna de l'enorme variabilitat de domesticacions de cols que tenim actualment, des de les primeres formes domesticades, passant per la diversificació de la col verda, el bròquil i la coliflor. Les primeres conegudes serien cols semblants a les actuals de fulla verda o de paperina, però, molt més tard, arriben les de cabdell, la col geganta, el bròquil, la coliflor i, finalment, la coneguda col de Brussel·les, la de més recent aparició, ben bé ja durant el segle XVIII.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Brotons i espigalls</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En l'àmbit gastronòmic, una de les principals diferències entre les varietats de cols existents, passa pel què en mengem d’aquestes: les inflorescències, les fulles, els borrons... I precisament la progressiva selecció que han anat configurant les diferents varietats sempre han estat encaminades a fer més grans les parts preferiblement portades al plat i a taula. De les diferents varietats de cols, però, del que també se'n pot menjar finament són les ramificacions laterals, és a dir, els brotons, i les inflorescències encara immadures, que serien els anomenats espigalls. I d'això se'n perdia la mena, ja que durant els últims anys, les preferències culinàries i la cerca d’una ràpida rendibilitat comercial n'han fet reduir dràsticament la disponibilitat als horts i, finalment, als mostradors dels mercats. Però brotons i espigalls sempre han tingut fidels seguidors a pagès, llocs concrets i horts familiars d'on mai han acabat de sucumbir a altres modes i corrents més centrades en el bròquil i les coliflors, sense haver-hi, no obstant, una unanimitat pel que fa el tipus de col dels quals han estat i són extrets. A la pràctica, es pot observar com depenent de la zona geogràfica, se'ls extreu d’alguna varietat concreta, considerant a cada lloc que la tradicional col dels brotons i espigalls és la del seu terrer. I pel que fa al Vallès Occidental, també. És així com s'ha detectat que, a part de l'anomenada gastronòmica més aviat familiar que mai han deixat de tenir, hi ha pagesos com en Josep Playà de Terrassa, en Xavier Morral d'Ullastrell o en Pere Botifoll de ca n'Oliveró de Castellbisbal que en continuen comercialitzant en el mercat de Terrassa, cadascú de la seva varietat preferida, sigui de la col de cabdell o de la geganta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_i2_6U5pCWuqTF-8DIxpwWQDAhD34jK9K1HGD4ineSI_ITsnHX_7iZcNMjmdqK_mP1NvpujtmeaBzI6CyGoIwnVkH1BadhAd5uODotIofUYIo0CV55dXAPsZnln1Yb7bWBlC7JvynR4_k/s1600/Fulles+de+la+col+brotonera.+Extreta+de+Fundaci%25C3%25B3+Miquel+Agust%25C3%25AD.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="474" data-original-width="711" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_i2_6U5pCWuqTF-8DIxpwWQDAhD34jK9K1HGD4ineSI_ITsnHX_7iZcNMjmdqK_mP1NvpujtmeaBzI6CyGoIwnVkH1BadhAd5uODotIofUYIo0CV55dXAPsZnln1Yb7bWBlC7JvynR4_k/s400/Fulles+de+la+col+brotonera.+Extreta+de+Fundaci%25C3%25B3+Miquel+Agust%25C3%25AD.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fulles de la col brotonera</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Més enllà de totes aquestes particularitats, però, sí que es detecta, si hom posa el nas a arxius i pagesos, una varietat única de col que apareix sovint i al llarg del temps com a col brotonera, que seria el resultat de seleccions específiques més aviat espontànies i barroeres per tal de maximitzar-ne precisament la producció de brotons, primer, i espigalls, posteriorment, depenent de l'estadi en què es trobi el cicle vegetatiu de la planta, entre els primers mesos de tardor i ben avançat l'hivern. Tant brotons com espigalls surten de la llarga tija de la planta, però els brotons serien les ramificacions laterals d’aquesta en el seu creixement, mentre que els espigalls són els brotons amb la inflorescència immadura extreta de la planta abans de l'obertura de les flors. Aquest seria el cas de la col brotonera o espigallera de la zona del Garraf, de la que se'n conserva el cultiu i el comerç de proximitat. D'uns anys cap aquí hom l'ha volgut promocionar gastronòmicament precisament com a cultiu i varietat tradicional de la zona. A partir d’aquí, i aquests últims anys, se n'ha fet una interessant recerca i algun tast dirigit i obert al públic, com el de Terrassa al 2012, que ha acabat esdevenint un bon feix d'informació encaminada a intentar copsar i difondre les fortaleses gastronòmiques dels brotons i els espigalls de la col brotonera a la zona del Vallès Occidental, és a dir, adaptada als gustos dels consumidors, que són, al cap i a la fi, els qui hauran d’acabar comprant-ne i posant a la taula de casa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La forma més corrent de consumir els brotons i espigalls és, quan són ben frescos, senzillament bullits o cuits al vapor, amanits amb un bon raig d'oli o, a tot estirar, saltejats per la paella amb cigrons –el menut l'hi escau prou bé– o mongetes i unes bones tires de cansalada. També se n'ha citat l'ús per a fer-ne el tradicional trinxat. Evidentment, però, i com en tot, sempre hi ha qui s'atreveix en processos culinaris més innovadors. Segons les veus autoritzades, aporten una gran quantitat de fibra i vitamines i són sensiblement anticancerígens.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al final, doncs, tenim un cert renaixement de la col brotonera com a varietat tradicional amb un interessant potencial gastronòmic, constituint una oportunitat per a les produccions agrícoles locals i amb prou al·licients per impulsar-ne un procés de recuperació encara incipient. Ara per ara, potser cal anar amb els ulls ben oberts a les parades del vostre mercat local (més difícilment a les grans superfícies comercials) per tal de detectar-ne la presència. Caldrà buscar, preguntar, tastar si se'n té l'oportunitat, saltejats amb un bons cigrons, per exemple, ja que serà molt probable que donem una alegria als nostres paladars eixuts i tan poc donats a altres gustos i sensacions. Benvinguts a taula!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf-A_J1lABdmQYzOxuz_1J9Uc99_bx8BqxdixWS6xyx1GWZq8bQsgonyt3CfGEPBX2PXSYdcYp5qfshHzVDC0RDlnhxtWlRd0IJcf-RTRwzFHwCC8TKeubR3NgLqk6lwkyeiY1ijYaZ1MM/s1600/Brotons+i+espigalls.+Carles+Ru%25C3%25A9.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf-A_J1lABdmQYzOxuz_1J9Uc99_bx8BqxdixWS6xyx1GWZq8bQsgonyt3CfGEPBX2PXSYdcYp5qfshHzVDC0RDlnhxtWlRd0IJcf-RTRwzFHwCC8TKeubR3NgLqk6lwkyeiY1ijYaZ1MM/s400/Brotons+i+espigalls.+Carles+Ru%25C3%25A9.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Brotons i espigalls</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
<span style="font-size: small;">Publicat a la revista </span><a href="http://www.vallesos.cat/" style="font-size: medium;" target="_blank">Vallesos</a><span style="font-size: small;">, nº 11, primavera-estiu de 2016.</span></div>
</span>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-24553128130229936292019-05-02T10:41:00.003+02:002021-08-12T12:21:23.196+02:00L’associació La Panotxa i els tomàquets del Vallès central<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Fa un dia de núvols i clarianes de mig setembre. El sol de
mitja tarda s'entrelluca com pot enmig d’un nuvolós cel i l'aire és fresquet,
tardoral. Recorro d’una punta a l'altra el passeig de la Carrerada, de nom tan
explícitament ramader (coses de l'antigor, ves), abrigat per unes llargues
fileres de plàtans, a Palau-solità i Plegamans, allà on potser les ondulades
planúries vallesanes s'imposen amb prou coratge. I tot per anar a veure tomàquets.
Bé, tomàquets i tot tipus d'horta, val a dir. Però, sobretot, tomàquets. Fins
aquí cap novetat. Però en Jonatan del Amo i la Míriam Vizoso, ara instal·lats a
Can Po, a prop de la Sagrera de Palau-solità, a través de l'associació La
Panotxa han posat la banya a no deixar de treure el cap a qualsevol racó proper
per llançar-se a la caça i captura de les varietats locals, tradicionals o
antigues de tomàquets d’aquesta zona del Vallès central. Una denominació mig
oficiosa, aquesta, molt pròpia d’aquestes rodalies vallesanes capitalitzades
per Caldes de Montbui, i que anirien fins a Sant Feliu de Codines i Gallifa,
Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues, cap a Lliçà d'Amunt i de Vall, Sentmenat i
Palau-Solità i Plegamans, pam amunt, pam avall. Si més no, m'explica en
Jonatan, “aquesta ha estat la zona de prospecció a la recerca de pagesos que
guardessin llavors de tomàquets que han anat sembrant durant anys i panys”. I
l'un, diu, et porta a l'altre. Així fins a assolir la xifra d’unes 20 varietats
nostrades d’aquesta zona del Vallès, ja que, ben mirat, de tomàquet és una de
les hortalisses que més varietats hi ha al llarg i ample del país.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNL1y8vNI8tIxIfQ4eGAjAfTsU2IYA2DNK2daPtA4z7X3gZacpYyZaDAwdeFnMpLib5ocgfWoBy4Q9PajezAYTd4xAC2KyvMVc2sGpk_4aOIo0nvkdbRvBoyEOgv7tugw_1Q2cpnAz42cg/s1600/La+Panotxa+5.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="657" data-original-width="1440" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNL1y8vNI8tIxIfQ4eGAjAfTsU2IYA2DNK2daPtA4z7X3gZacpYyZaDAwdeFnMpLib5ocgfWoBy4Q9PajezAYTd4xAC2KyvMVc2sGpk_4aOIo0nvkdbRvBoyEOgv7tugw_1Q2cpnAz42cg/s400/La+Panotxa+5.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Varietat de tomàquets del Vallès</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">En Jonatan s'explica pausadament i deixa clar que les
varietats assignades són només les que s'han anat assentant al terrer per
selecció en el dia a dia dels mateixos pagesos, sense interferències
artificioses, és a dir, tenint en compte només la tria espontània de llavor per
part de la pagesia i les particularitats bioclimàtiques de cada zona, afinant
l'observació, potser, en relació a la resistència de la planta, l'estètica i la
productivitat. I de totes aquestes llavors n'han desenvolupat un banc al
llavorer que tenen a casa mateix, cultivant-les i guardant-ne en pots, cobertes
amb guix, a l'antiga, per tal de parar-ne el creixement i tenir-les a punt, dins
del seu temps de vigència, per quan s'hagin de tornar a menester. El resultat
final, doncs, és “la possibilitat de poder fer circular les llavors d’aquestes
varietats posant-les a l'abast de tothom que estigui interessat amb el seu
cultiu, fer-les circular entre els pagesos i planteristes de la comarca per
assolir varietats vives”, en les seves mateixes paraules. Ofereixen llavor,
doncs, a qui n'estigui interessat, a canvi només “que siguin bescanviades per
les de la següent collita de la mateixa varietat”, comenta, tancant el circuit
de la seva tasca. M'expliquen que han sabut transferir tota aquesta feina de
treball de camp a través de les eines de comunicació de l'associació La
Panotxa, però que reconeixen que no n'han estat ni els primers ni els únics, ja
que diuen haver après molt d'altres que els han precedit, com en Jordi Puig, autor
del llibre “L'hort del segon origen”, en Pep Salsetes, el conegut gastrònom i
cuiner vallesà, que també n'ha cantat les excel·lències, o en Ricard Alcojor, conegut
també agitador de la matèria a la zona. Aviat està tot dit, “aquest món no és
massa extens i de seguida tothom es coneix, vaja”, com ell mateix comenta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguMyTvsW0ifM2t50E61eKPut1ouln3zxEnCZNxS23C_Dfif_UU5UJ5G6HtPUhHuU3mJqdJtr24BcDLUmMVSrM67IsymWTyTwkNJQOWK8-NOIY84AeOm3e_8_RH4znKFYzGolOOF-UO8op7/s1600/La+Panotxa+4.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="937" data-original-width="1292" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguMyTvsW0ifM2t50E61eKPut1ouln3zxEnCZNxS23C_Dfif_UU5UJ5G6HtPUhHuU3mJqdJtr24BcDLUmMVSrM67IsymWTyTwkNJQOWK8-NOIY84AeOm3e_8_RH4znKFYzGolOOF-UO8op7/s400/La+Panotxa+4.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Jonathan i la Míriam, amb el seu plançó a can Po</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: times, "times new roman", serif;"><span style="font-size: large;">De les varietats reeixides en té ara mateix una petita
mostra força interessant dins una caixa a sobre la taula de jardí al voltant de
la qual conversem. Si més no, les més significatives, per una cosa o l’altra. Mentre
en va assenyalant algunes d’elles, van ressonant noms ben gràfics : “cirerol, bombeta,
mala cara, mataporcs, pera gros, nas de bruixa, pometa,...”. No dono l’abast a
apuntar! Anem per pams, doncs.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">De tomàquets per amanir, en destaca el tomàquet rosa de
Santa Magdalena de Palau, molt propi d’aquesta zona, originat als horts del
petit llogaret de Santa Magdalena, ple, com els de Montserrat però més petits.
Després també tenim el tomàquet pometa i el nas de bruixa, més estesos pel
territori però molt característics del Vallès. També hi ha el tomàquet bombeta,
molt apreciat, ja que es guarda força temps, sense acabar de ser, però,
pròpiament un tomàquet de penjar. Es tracta, a més, d’una varietat polivalent,
ja que tant va bé per amanir com per sucar-hi un bon pa. En Jonatan s’anima,
està ben bé en el seu terreny. I m'acaba parlant de dues varietats ben
curioses, que potser costen una mica de trobar però ben significatives: el
tomàquet de Can Mataporcs, propi d’aquesta pairalia de Santa Eulàlia de Ronçana,
que a més també són planteristes, i el tomàquet pera gros, localitzat a Caldes,
d’un pagès que sempre l’ha cultivat gairebé per autoconsum. De tomàquets
pròpiament de sucar, en destaca dos de ben interessants: el tomàquet cirerol,
una varietat de penjar que es cultiva a Caldes almenys des de fa un segle, i el
tomàquet mala cara, també de penjar, que ve de Riells, als peus dels cingles de
Bertí, d’una pell molt peculiar, com vellutada, com si fos gairebé un albercoc.
Carai, Déu n'hi do! I ens quedem curts, podríem estar parlant de més varietats
hores i hores.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg0Hy-tK5ArM8BJMcJYbxCWl8kLgDZ6V9L8I8kt3bk4IZAkT-X4EHCmFQwaXqof8qW5JZsSInRQbpsfo0mKOfhOPK2MSSV18p5haqx9ckW5YVpXwGk-Y-tRZu6eUivYTlUsunJb1bKGJoF/s1600/La+Panotxa+3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="994" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg0Hy-tK5ArM8BJMcJYbxCWl8kLgDZ6V9L8I8kt3bk4IZAkT-X4EHCmFQwaXqof8qW5JZsSInRQbpsfo0mKOfhOPK2MSSV18p5haqx9ckW5YVpXwGk-Y-tRZu6eUivYTlUsunJb1bKGJoF/s400/La+Panotxa+3.jpg" width="275" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Varietats locals de tomàquets</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La feina de La Panotxa, però, no s'acaba aquí. També els preocupa el bon ús i la difusió de tota aquesta feina, cosa que fan a través d’un espai web (http://lapanotxa.wix.com/lapanotxa) i de les xarxes socials. A més, són membres de la Xarxa Catalana de Graners, on s'aglutinen la majoria de bancs de llavors de Catalunya, fent pressió perquè les administracions de torn reconeguin i posin èmfasi a promoure aquestes varietats i poder-nos allunyar a poc a poc d'híbrids artificials, deslocalitzats i de gust poc ufanosos, per dir-ho d’alguna manera. Un pas important a fer ara, doncs, és poder assolir amb certa normalitat que aquestes varietats de tomàquets puguin ser comprats als punts de venda convencionals, ja que ara per ara, cal reconèixer que massa sovint prou voltes cal fer per poder-los adquirir. Actualment, en Jonatan i la Míriam comenten que “la millor manera és comprar-ne directament als pagesos que en fan, a través de la modalitat de la cistella ecològica setmanal”. I en aquesta zona del Vallès n’hi ha per donar i vendre: La Kosturica, de Lliça d’Amunt i Canovelles; L'Olivar, Can Tortuga i Hort Serratosa, de Caldes de Montbui; Can Patxau, de Sentmenat; El Rave Negre, de Gallecs; o ells mateixos, La Panotxa, de Palau-Solità i Plegamans. Si el que ens agrada és voltar pel territori, sempre podem anar-ne a comprar directament als pagesos que en fan, com a n'Antoni Tusell, en Joan Picanyol o en Josep Canet, de Caldes de Montbui; a les Rassades i a Can Camp, a Riells del Fai; o a en Josep Estrada, de Palau-Solità i Plegamans. També es pot provar sort als mercats setmanals de Caldes, els dimarts, de Granollers, els dijous, o de Santa Eulàlia, els dissabtes. I si el que volem es plantar-ne, sempre podem posar-nos en contacte amb ells mateixos o anar a veure a planteristes arrelats al territori, com el Puigdueta de Caldes o a Can Mataporcs de Santa Eulàlia. Tots ells projectes agroecològics i respectuosos amb les varietats més nostrades.</span></div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">
</span><br />
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">A en Jonatan i a la Míriam se'ls veu ben satisfets amb tants de tomàquets. Si la felicitat es mesurés amb tomàquets, sens dubte la tenen tota. Us ho puc ben garantir. N'he quedat impregnat per una bona temporada. Enhorabona!</span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMgd8xE587EBIGxN1hKInrzYiufX0toSPXv_q1EUslZsEUUPUPhtLjqskRq010kKTCMy0dNNYl-sKscBvyq8fH5kG1edjGKueWC7kEWXKRVqlKuSLi90rdct7ZtspDYqLZgoW94GH7VHPt/s1600/La+Panotxa+2.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="778" data-original-width="1026" height="302" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMgd8xE587EBIGxN1hKInrzYiufX0toSPXv_q1EUslZsEUUPUPhtLjqskRq010kKTCMy0dNNYl-sKscBvyq8fH5kG1edjGKueWC7kEWXKRVqlKuSLi90rdct7ZtspDYqLZgoW94GH7VHPt/s400/La+Panotxa+2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Jonathan i la Míriam a la seva parada de mercat</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b>La Fira del Tomàquet de Santa Eulàlia de Ronçana</b></span></div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">
<div style="text-align: justify;">
I si es tracta d'espais de difusió i venda, cal parlar, sobretot, de la Fira del Tomàquet, que se celebra des de fa uns anys cada estiu a Santa Eulàlia de Ronçana. Aquesta fira, de la qual enguany se n'ha celebrat la sisena edició, pretén dinamitzar les varietats de tomàquets del Vallès a partir del coneixement in situ, el tast i la difusió de les tècniques de cultiu, entre altres activitats i moments. Un dels seus promotors és en Ricard Alcojor, gran agitador de la matèria en aquesta zona del Vallès i experimentat prohom en els temes de recuperació de llavors de varietats locals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La fira se celebra a finals de juliol, moment d'esclat i esplendor del tomàquet, ja que, sàviament, coincideix en el moment àlgid de la collita d’aquesta variada hortalissa. Cal anar-hi per sortir-ne amb els millors tomàquets d’aquesta zona del Vallès, així com aprendre'n les varietats, els secrets del seu cultiu i gastronòmics. No val a badar: tot el món del tomàquet vallesà en un sol espai!<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: small;">Publicat a la revista </span><a href="http://www.vallesos.cat/" style="font-size: medium;" target="_blank">Vallesos</a><span style="font-size: small;">, nº 10, tardor - hivern de 2015/2016.</span></div>
</span><br />
<div>
<br /></div>
</div>
Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-47890837346288924912015-05-08T09:16:00.003+02:002021-01-15T20:03:33.790+01:00Les vedelles de Gallifa: un patrimoni agroecològic que arrela<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]--><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vet aquí un cert patrimoni agroalimentari incipient però que despunta com
la mirada perfecta a un nou model de ramaderia que va arrelant en un racó dels
confins del Vallès. Aquesta és la petita història d’una atzarosa dèria a la
recerca d’una alternativa a l’espiral perversa i especulativa de la producció
agropecuària intensiva i barroera. Més enllà d’assenyalar una varietat o una
acurada producció ecològica, que hi té la seva importància, el quid patrimonial
d’avui està dipositat en un tarannà, en una manera de fer, en un encara no
potser massa reconegut i valorat patrimoni social viu, domèstic, intralocal, de
proximitat, mai millor dit.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pujant cap a Gallifa des de Sant Llorenç Savall, més enllà de la sinuositat
de la carretera arrapada als plecs i raconades del paisatge, és molt probable que
hom pugui veure un bon estol de vaques i vedelles paixent ben felices pels
prats de davant de la casa de la Serra. Són les vedelles de Gallifa, ja que
fins aquí arriba l’arrendament de pastures de la granja la Soleia per poder
donar prou amplitud i herba a prop de dos-cents caps de bestiar gros. Serà
difícil veure’n més. M’explica en Josep Casas de la Soleia que aquest és el
nombre ideal per respectar l’equilibri entre terra disponible, fato necessari i
boques a menjar. Perquè tot el que mengen aquestes bèsties surt d’aquí, de
Gallifa. Pastura, farratge i cereal de la varietat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">triticole</i>. Res més. Tot produït i mòlt a la mateixa finca. Cicle
tancat i maneig extensiu del bestiar són, doncs, la base de la filosofia que
defineix la proposta de fons d’aquesta finca ramadera del nord del Vallès.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTv4pwVYakobz1J_maoKSyxKjnwbyv1CtbIlMTFYEzID26eFJTvQSc3MZRcs2yxRSjdYKWhvmwzodaCjJazEkjhQXlNL-q0AkbvDChB2pfbbbL61V_FC0HrEUXyeUijEtpei6LEDnxel-k/s1600/Bestiar+a+la+pastura+III+-+C%C3%B2pia.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTv4pwVYakobz1J_maoKSyxKjnwbyv1CtbIlMTFYEzID26eFJTvQSc3MZRcs2yxRSjdYKWhvmwzodaCjJazEkjhQXlNL-q0AkbvDChB2pfbbbL61V_FC0HrEUXyeUijEtpei6LEDnxel-k/s400/Bestiar+a+la+pastura+III+-+C%C3%B2pia.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les vaques pasturant a prop de Gallifa </td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però arribar fins aquí no ha estat fàcil. En Josep me’n fa cinc cèntims
mentre passegem per la finca en un esplèndid matí d’una encara novella
primavera. Tot va començar quan son pare venia la llet que treien d’una petita
vacada de lleteres frisones i de les anomenades santanderines a una lleteria
situada al barri del Clot de Barcelona. Van arribar a tenir una trentena de
vaques i amb això anaven tirant. Eren altres temps, està clar. Al 1994, davant
les creixents traves que s’anaven posant a la venda directa de la llet, en
Josep deixa definitivament les frisones i es passa a la carn. Al principi
seguint els criteris de l’engreix convencional, sense massa miraments ni pel
que fa al procés ni a la raça. Tenia el que li duien, les engreixava i tal dia
pactat les passaven a buscar ja ben grasses i a punt de passar per l’escorxador.
El cereal i el farratge venia gairebé tot de fora, també, vés a saber amb què.
Dedicava, per tant, pocs esforços a conrear els camps i es concentrava a tenir
tant de bestiar com podia. Un bestiar que requeria moltes atencions, això sí. Deuria
ser prou rendible, fins que el preu del cereal es va començar a enfilar fent
que s’escurcés temiblement l’apreciat marge de benefici. En Josep, doncs, com
aquell qui res, decideix anar reduint els caps de bestiar i dedicar més
esforços a recuperar camps i fer-se ell mateix el farratge i el cereal. La cosa
anava funcionant i, sobretot, equilibrant-se. És així com, a poc a poc, en
Josep s’adona que aquesta nova filosofia i manera de fer li agrada. I des
aleshores ja no ha parat, bàsicament seguint criteris propis i de forma
pràcticament autodidacta. Al 2007 assoleix, finalment, el certificat ecològic.
Entremig, un mar d’incerteses, de dificultats i de despropòsits, però que no
l’han torçat gens ni mica del seu dia a dia posant la banya en allò que en tot
moment el feia i el fa anar còmode de consciència.</span></span></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirx3k3E9pM0BR9jK4eG6tyPYhbFbN42xVDjO68PeSFXRWa6ZUNqO0yz9EZMluz8P8ldbd5dcLuh5ZSocKTOqUyyJjYbUT58ECFW1X9IAw-pl2Ns18S42NC0ACo-dkkLhmnxo6-WFLZeepl/s1600/Bestiar+a+la+pastura+I.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirx3k3E9pM0BR9jK4eG6tyPYhbFbN42xVDjO68PeSFXRWa6ZUNqO0yz9EZMluz8P8ldbd5dcLuh5ZSocKTOqUyyJjYbUT58ECFW1X9IAw-pl2Ns18S42NC0ACo-dkkLhmnxo6-WFLZeepl/s400/Bestiar+a+la+pastura+I.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bestiar als prats de la Soleia</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquí a Gallifa, a la granja la Soleia, als peus dels imponents cingles de
Sant Sadurní i envoltat de xamoses pastures, en Josep maneja gairebé dos
centenars de caps de boví de raça gascona rústica. Les bèsties s’han adaptat
formidablement al terrer. És una raça de tarannà autònom i tranquil, robusta,
de carn tendra i consistent. Les vaques pareixen gairebé soles allà on es
trobin, estabulades ja per precaució o al bell mig del prat, que tant hi fa. Té
també tres toros. Aquí les bèsties copulen, naixen, mamen, pasturen i creixen
fins que són dutes, amb mig any si fa no fa, a l’escorxador, d’on tornen mig
especejades. Un cop les canals tornen a casa, a la Soleia, amb la perícia de la
Montse Martínez, la muller d’en Josep, són acabades d’especejar, processar i
especiar -si convé- i , finalment, s’empaqueta i es ven la carn directament al
client, porta a porta. Entrecots, filets, mitjanes, carn picada, hamburgueses,
tall rodó, xurrasco... <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En Josep calcula
que ara estan venent uns 300 quilos de carn setmanals. I que li treuen de les
mans: quan mata, ja la té tota venuda.</span></span></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP8RUbQynPqSxjAc_yuYjBmaL2Eya3QV6Yy_lIBAyr0fTXWSGTIexvoQgPVQqtkjsjbMkKAv-ktfuaux71HFXGadzxhWRxnaYEKatQ9kHbOJEFD0pUENuUDEUqsy7wrsTFdGVXNhY-AUeK/s1600/Josep+i+vedelles+II.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP8RUbQynPqSxjAc_yuYjBmaL2Eya3QV6Yy_lIBAyr0fTXWSGTIexvoQgPVQqtkjsjbMkKAv-ktfuaux71HFXGadzxhWRxnaYEKatQ9kHbOJEFD0pUENuUDEUqsy7wrsTFdGVXNhY-AUeK/s400/Josep+i+vedelles+II.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Josep amb el bestiar</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Més enllà de la venda de carn, en Josep té projectes en ment i de futur per
anar fent: recuperar terres ermes i experimentar amb altres varietats de
farratge i cereal; intentar l’adaptació de la vaca bruna del Pirineu a les
pastures de Gallifa; anar aprenent de remeis més naturals per al bestiar... En
Josep sembla que n’hauria de tenir prou, que ja ha arribat on molts ni per
casualitat, però, més enllà del tarannà bonhomiós que d’entrada transmet, el seu
cap no deu parar. Té un punt d’astut que reconforta, com si tot fos possible en
aquesta vida. M’explica que gaudeix molt descobrint com són i com funcionen les
coses per ell mateix, moltes vegades per adonar-se’n que els convencionalismes
ens atrapen i no ens deixen veure més enllà. Ell ha hagut de trencar en algunes
ocasions certes barreres al llarg de la seva vida, mig a les palpentes, sense
saber com acabarà la cosa, i considera que sempre se n’ha sortit prou
satisfactòriament. I si no, doncs res, ens aixequem i hi tornem. Què hem de fer
si no?</span></span></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3IMjIufoiQ4qEkq-Gxslfd9occJfkJ1jUfVgJ0WVY_XbXE2fCjjgsCVTe_o7EiHpcy4vqsD6mrgTrIY0qZe5gej3IjDiiXBhmF42IxvWFYLhyJnmj5LsBERddP4HPvPzhbyuln3TxuAmP/s1600/Pastures+a+tocar+de+la+Soleia+de+Gallifa.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3IMjIufoiQ4qEkq-Gxslfd9occJfkJ1jUfVgJ0WVY_XbXE2fCjjgsCVTe_o7EiHpcy4vqsD6mrgTrIY0qZe5gej3IjDiiXBhmF42IxvWFYLhyJnmj5LsBERddP4HPvPzhbyuln3TxuAmP/s400/Pastures+a+tocar+de+la+Soleia+de+Gallifa.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les pastures de la Soleia, a tocar del principal nucli de Gallifa</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]--><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">Gallifa té, doncs, amb aquesta benaurada tossuderia que emergeix de la
Soleia, un patrimoni agropecuari viu que contribueix a restablir certa
vitalitat al poble a frec del patrimoni natural i cultural, -tangible o
intangible, que tant hi fa-, que tant sembla que es promociona quan des de les
administracions es pensa en el turisme de cap de setmana per donar cert aire a
la baixa demografia i a la reduïda activitat socioeconòmica del municipi.
Perquè, al capdavall, el còmput del dia a dia del territori passa per donar a
conèixer totes les realitats convivint, si és possible, en un equilibri
enriquidor i englobant. És per això que si passeu per Gallifa, passegeu pels
quatre carrerons del barri del Raval; enfileu-vos fins a l’ermita de Sant
Sadurní, al capdamunt del cingle; visiteu l’ermita del Castell sota la nova
advocació de la Mare de Déu de l’Ecologia, conjuntament amb la iniciativa del
santuari Ecològic del Castell de Gallifa impulsada pel carismàtic Mn. Josep Dalmau;
atanseu-vos fins a l’església de Sant Pere i Sant Feliu i fins a l’ermita del
Grau; admireu els bells exemplars d’antigues masies i masos que encara
proliferen; entauleu-vos i gaudiu de les seves propostes gastronòmiques; preneu
un bany en un toll, si és que baixa prou aigua... No us en esteu de tot això.
Però si, tot anant amunt i avall d’aquests tocoms, veieu les vedelles de la
Soleia al bell mig d’un prat assolellat, penseu que el que més aviat podria
semblar una vella reminiscència condemnada a deixar de ser, és, contràriament i
possiblement, la cosa més actual i més agosarada que s’ha anat tramant en
aquest racó del Vallès d’uns anys cap aquí, si més no des d’un punt de vista agroalimentari.
I que això és part del patrimoni més viu i actualitzat que parla de la Gallifa
d’avui. No us en esteu, doncs, tampoc!</span></span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA"><span style="font-size: small;">Publicat a la revista <a href="http://www.vallesos.cat/" target="_blank">Vallesos</a>, nº 9, primavera - estiu de 2015.</span> </span></span></span></div>
Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-10643124217168612712015-02-11T12:37:00.007+01:002023-08-01T18:05:42.619+02:00Camins de romiatge entre Terrassa i Solsona (III). Del refugi del Mas del Tronc a Su<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Per la vall de Maçana i Seguers</span></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">A trenc d’alba el dia ja dóna indicis ben clars que serà
esplèndid, amb ganes de ser generós i reconfortable, malgrat els obstinats a
passar el dia trescant per aquests caminots de Déu. He descansat força i, com
gairebé sempre, friso per poder començar a fer camí rostos enllà sense massa
recessos. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">D’una revolada, m’aixeco del jaç, em vesteixo, arranjo el fato i
baixo a la planta baixa del refugi, on en Guillem, diligent i amable, ja té
l’esmorzar preparat. Esmorzem plegats, amb naturalitat, cara a cara, a banda i
banda de la llarga taula. Ell no només s’ha alçat ben d’hora perquè hi sigui
jo, sinó que, a més de viure-hi i guardar el refugi, treballa per l’empresa
dels molins eòlics de la serra de Rubió i en comença ben aviat. M'ho explica com
si això de treballar als molins ho fes sense massa entusiasme, com si no li
toqués més remei. Però només portar el refugi no dóna per massa; és mig voluntari, vaja, però li fa de llar, això sí. En Guillem és xerraire, sembla franc i obert,
sense massa preocupacions. Repassa mentalment el camí mig preparat per fer al
llarg del dia d’avui, després de jo deixar-li anar el traçat amb rapidesa, après
de memòria de tant mirar els mapes, i només al final deixa anar un “caram, Déu
n’hi do!”. Fins a Solsona em guiaré per la traça d’un sender de gran recorregut, el 7, que
segueix a grans trets un antiquíssim camí ramader transhumant, la carrerada que
duu, si encara es vol, els ramats del Penedès i del Camp de Tarragona fins al
Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell, bàsicament. Certament, el tram d’avui és
llarg, però no he estat capaç de trobar lloc clar per pernoctar-hi fins a
l’hostal de Su, més enllà de Pinós. Només fins a Sant Pere Sallavinera ja són entre tres i quatre hores en moviment, i fins a Pinós cal sumar-n’hi almenys quatre més. I,
aleshores, encara caldrà arribar fins a Su. Però fujo de la pressa, així
que ja ho anirem veient segons vagi passant el dia.</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Quan començo a caminar, la fresca és mestressa i senyora
del paisatge. Un ventet fluixet però endimoniat, que s’escola vivament arran
d’orelles, imposa el contrast entre l’escalf de l’embolcall del refugi i el
defora. I costa escalfar el cos, ja que només començar cal tirar costa
avall. Si en tot el camí d’ahir, entre Montserrat i la serra de Rubió,
predominava el traç carener o el flanqueig a mig vessant, amb àmplies vistes de la plana
bagenca primer i la conca d’Òdena després, ara, tot just sortir del refugi,
toca anar ben ensota, pel fons de la vall i arran de torrent. Hi ha un moment,
passada la casa de l’Escolà, que el camí assoleix un petit collet per tal de
canviar de vall, entrant a la de <b>Sant Martí de Maçana</b>. Hi passo ben a prop. El
conjunt d’església i cementiri descansa a mig coster dret, centre espiritual
del reguitzell de masies escampades pel terme, annexat al de Rubió des de ben
enllà del segle XIX. Fins aquí han predominat els vessants emboscats, d’un bosc
brut i dens. Vessants en els que encara en alguns s’hi reconeixen ben bé allò
que havien estat feixes de vinya sostingudes amb les espones de pedra en sec
pertinents. Algunes agonitzen, altres encara presenten una més que bella
estampa. Més endavant es van imposant els sembrats i la vall de Maçana s’obre
lentament. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">El camí tira cap a monòton, no hi passa gairebé res. Només de tant
en tant un erràtic i frenètic vol d’ocells xisclaires trenca el silenci imperant.
Canto per dins, al ritme del constant fregament de les meves passes, que han
assolit certa rapidesa. De cop, immers en pensaments que passen constants un
rere l’altre, m’adono que el sol ja escalfa prou i que caldria treure’m de
sobre la primera capa de roba. M’aturo a l’inici d’una breu recta ben traçada,
passada la casa del Soler. Torno a reprendre la marxa i alço la mirada enllà
dels camps on sembla que es veu un embalum encara no definit que em crida
l’atenció. I apareix allà al mig de la sembrada, com una primera visió borrosa
que es va desenterbolint passa rere passa, l’<b>ermita del Grauet</b> amb el seu
campaneret d’espadanya, petita, exquisida, embolcallada pel verd primaveral
dels sembrats a banda i banda. El camí sovint amaga aquestes petites joies de
la devoció popular. L’indret és certament encantador. Mereix una atenta aturada
per poder-lo tastar de ben a prop.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4kfBNpp1xKU3c2DE-iP2XKksIQtLcDKsYzzXMtua9YySPGtKwKq_aGiicE4dwWnhX140bzC7g75E7j8xr6CU7FJ5oGV1ZDaue_IeMVWjRChn1zru9x90GvwZNARiMT_BsCYP10EJOPRAP/s1600/20100428_11.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4kfBNpp1xKU3c2DE-iP2XKksIQtLcDKsYzzXMtua9YySPGtKwKq_aGiicE4dwWnhX140bzC7g75E7j8xr6CU7FJ5oGV1ZDaue_IeMVWjRChn1zru9x90GvwZNARiMT_BsCYP10EJOPRAP/s1600/20100428_11.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ermita de la Mare de Déu del Grauet</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Deixada la Mare de Déu del Grauet enrere, just a la
cruïlla del camí que hi mena, una bifurcació m’empeny a deixar la llisor de la
vall per ascendir pel vessant, on un flanqueig duu amb més celeritat a l’ampla,
ensotada i avorrida pista de la vall veïna, la que puja fins a <b>Seguers</b>, un
llogarret mig desgavellat de quatre cases que aguanten inglorioses davant la
indiferència del pas del temps. Aviat és vist, sense gent, sense vida aparent.
Hi ha una granja escola i una petita església d’origen romànic, dedicada a sant
Pere i sant Feliu, pràcticament adossada a la casa principal. Des d’aquí, i
seguint per l’ampla pista, amb quatre gambades s’assoleix un collet des d’on ja
es veuen les cases de Sant Pere Sallavinera, lloc adequadíssim per parar-hi a reposar
les cames i a esmorzar, que el pap fa estona que reclama la seva ració.</span></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8KAs01pT-WApszf8kjzg96qm1xntW9p9M2HUU8QBOJ4xWFN91t4kIlCtNhrwH_X4OhtEq21WSGtj8pCluGbQeOOtTVdYVUVWKAiU8WaF7p65QjPqRkCZR-EWBBLwcDI_U7XAwxw1OgP0p/s1600/20100428_15.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8KAs01pT-WApszf8kjzg96qm1xntW9p9M2HUU8QBOJ4xWFN91t4kIlCtNhrwH_X4OhtEq21WSGtj8pCluGbQeOOtTVdYVUVWKAiU8WaF7p65QjPqRkCZR-EWBBLwcDI_U7XAwxw1OgP0p/s1600/20100428_15.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Seguers</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"></span><i><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">A Sant Pere Sallavinera</span></span></i><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><b> </b></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><b>Sant Pere Sallavinera</b> és un poble més sencer, més
habitat. Es veuen cotxes, una dona que estén la bugada, uns jardiners
treballant, de les cases n’ha sortit algú. Encara que ben escasses, són petites
escenes quotidianes que et fan sentir més viu en un lloc més viu, sobretot
venint de la solitud més absoluta de Seguers. Del poblet em sorprèn gratament
la seva arranjada plaça Major, petita i acollidora, bellesa de l’indret. El
poble forma com dos nuclis, un que s’ha anat formant al llarg de la carretera
que hi arriba per ponent, més funcional, i el que forma la plaça Major, més
petit, un xic separat i en un apreciable nivell inferior, com si fes una mica
de vida a part. La transformada església parroquial d’origen romànic, acomodada
sobre un breu monticle, fa d’encaix de transició entre els dos nuclis, al mig,
com si n’estimulés la cohesió, segurament lloc de trobada estipulat antany per
la convinguda missa dominical. Davant la porta, uns versos del mossèn i poeta Amand
Lus i Bonet, molt estimat en aquest poble on va exercir part de la seva vocació
pastoral. Mentre llegeixo, se sent el raucar d’alguna granota, el cant d’un
cucut i la piuladissa de multitud d’ocells. Sens dubte, la millor música de
fons. M’assec a un pedrís, obro el sarró i en trec l’esmorzar que m'he fet fer al refugi, i mentre vaig
menjant, a poc a poc, el repasso: “<i>Sant Pere Sallavinera, / un raval
assolellat, / quatre pins, una riera, / i un silenci benaurat. // De tant en
tant, una alzina / ofereix al seu redol / l’ombra més fresca i més fina / sota
la capa del sol. // Les masies escampades / com un pessebre gegant / amb
fumeres violades / que s’enfilen ondulant. // Els matins són de llum clara / i
piuladissa d’ocells... / Fins la quietud s’amara / de claror i de cants
novells. // Al migdia és tan forta / la llum que no es pot mirar, / i el gos
que guarda la porta / té peresa de lladrar. // A la tarda tot respira / un aire
melangiós / i s’esllangueix una pira / de perfums i de colors. // Sant Pere
Sallavinera, / qui et pogués enamorar / i dur-te ben presonera / com un ocell a
la mà.</i>”</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRe-B6VxLOz-3Ci1ugCgrU13BPlvgT6BZey27o8Sx1_8m6xPhQbVBFWYw873qqUGn5s7-AQxCJpV488S1pIHPBdo8CdvX8hwFi7IsDh_K3Z3eDZAO4ylNzOgpq1DhMJ3k6n3dFNYRvYoNS/s1600/20100428_17.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRe-B6VxLOz-3Ci1ugCgrU13BPlvgT6BZey27o8Sx1_8m6xPhQbVBFWYw873qqUGn5s7-AQxCJpV488S1pIHPBdo8CdvX8hwFi7IsDh_K3Z3eDZAO4ylNzOgpq1DhMJ3k6n3dFNYRvYoNS/s1600/20100428_17.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Plaça Major de Sant Pere Sallavinera</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"></span><i><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Cap a Boixadors</span></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Reprenc la marxa sortint de Sant Pere Sallavinera seguint
la carretera vers l’altiu <b>castell de Boixadors</b>. Aquest tram és asfaltat però
tranquil, de pocs cotxes que hi passen. Més endavant, la
carretereta travessa l’Eix Transversal i, després d’una curta costa, passa a
frec de la paupèrrima estació del tram ferroviari entre Manresa i Calaf,
amagada en un racó del relleu entre túnels. Me la miro i m’hi acosto, com
aquell qui hi va a esperar-hi el comboi. Aquí el tren et deixa enmig del
gairebé no-res. La consternada sensació de lloc que ha passat a pitjor vida és
inevitable. És una mostra latent de cert lloc esdevingut perifèric,
depauperat, mig oblidat de la seva funció, trist i sense vida. No cal badar-hi,
doncs, massa estona més. Amunt que fa pujada!</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Continuo caminant esbufegant de
valent, ja que la pujada final, passat cal Gironella –o cal Gironell, m’ha dit
algú–, és intensa. Quan arribo a dalt, superat el fort empit, només tinc ganes de descarregar pes i jeure uns moments damunt del bon herbei primaveral que creix en un racó de l'indret. El conjunt
del castell i de l’ermita de Sant Pere –antigament de Santa Maria– està en
restauració i hores d’ara, i per aquest motiu, l’indret és lluny de ser de bon
visitar i deambular-hi. Hi ha tanques pertot. M’ho miro des d’una certa
distància, doncs, i penso que ja hi haurà temps per tornar-hi quan n’hagin
llevat tots els entrebancs. Des del coll del Castell estant, a un cop de pedra
de la baluerna, el conjunt de moment fa més patxoca, definitivament. En
sobresurt l’altiva i rodona torre, un bon pany de muralla i la delicada
espadanya de l’esglesieta que l’acaba de completar amb gran bellesa. I mentre
m’ho miro, reposo llargament fent un breu mos.</span></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJVdUzt6p9W0knus8kBbVbiUjFtFDNelMHop-_sOGmEdnVCSz94o865-mh6K9gPEc7So_aDQ-E9_CTWOG70LNc0aD8FrgpYk4qX3E0GSntuiBrfpTBGLn4AKwdFlFXLqZZOYvTxkfqirD4/s1600/20100428_23.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJVdUzt6p9W0knus8kBbVbiUjFtFDNelMHop-_sOGmEdnVCSz94o865-mh6K9gPEc7So_aDQ-E9_CTWOG70LNc0aD8FrgpYk4qX3E0GSntuiBrfpTBGLn4AKwdFlFXLqZZOYvTxkfqirD4/s1600/20100428_23.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Castell i església de Sant Pere de Boixadors</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"></span><i><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">A les envistes del sud del Solsonès</span></span></i><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"> </span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Passat el coll del Castell, el camí juga a esquivar
quatre turonets, arran de les capçaleres de les escorrenties del Llobregós que
aquí neixen, fins al coll de Trilla, al peu de pràcticament l’última esquena
d’ase de la <b>serra de Castelltallat</b>. En aquesta zona persisteixen ben patents
les desoladores urpades del foc de fa més d’una dècada. D’alguns racons i
perspectives m'arriba un deix colpidor d’un paisatge abatut i trist. Un cop dalt
el canvi de rasant del llom muntanyós, però, s’obre per primera vegada el teló
del sud del Solsonès i les perspectives guanyen horitzó i bellesa. Les primeres
terres solsonines, les de la serra de Pinós avall, s’ofereixen esclatants i
pampalluguejant amb els intensos verds primaverals dels sembrats. Lleugerament
a l’esquerra, l’església Vella i el pla de la Molsosa. Davant, s’imposa
l’esquerpa muralla de la serra de Pinós, de visió més eixuta i altiva des
d’aquí que de la banda d’Ardèvol. I allà, al mig de la certa plana i
lleugerament enfilat dalt d’un serralet, el preciós llogarret de Prades. Allà
lluny, la serra del Port del Compte encara porta caputxa blanca –fins fa quatre
dies encara hi nevava–. Cal jugar una estona a situar bé les icones del
paisatge des d’aquí. A més, el dia és radiant i acollidor. S’hi està tan bé!</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Vaig tirant avall amb la intenció d’arribar-me fins
a <b>Prades de la Molsosa</b>, malgrat potser la petita marrada que cal fer. Prades mereix
una bona llambregada. Recordo haver-hi arribat fa temps en cotxe un capvespre
d’hivern i ràpidament em va captivar. La visita va ser llampec a causa d’un
fred viu i paralitzant i per la total absència de vida i lloc on trobar cert
refugi amb una tassa calenta entre les mans. I durant tot el temps passat des d’aquella
primera i poc sucosa visita, sempre n’havia quedat ben latent el desfici de
passejar-me’l amb més benignitat i clemència.</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"></span><i><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Prades de la Molsosa, l’àngel de la guarda</span></span></i><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"> </span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Arribo a la deserta carretera d’accés a Prades i només queda
asfalt i més asfalt. Fins a Prades, asfalt. Fins dalt el santuari de Pinós,
asfalt. Caminar per l’asfalt cansa, carrega les cames de mala manera i rebenta
innecessàriament. Dubto. Finalment resolc de seure a l’ombra del senyal indicador
de la cruïlla que va a Pinós, cul al terraplè, peus a dins la cuneta, a esperar
a si passa algú motoritzat que em porti no sé a on. On vagi i qui sigui, si a Prades o de cap a Pinós, m'estarà bé. El moment és com de pel·lícula: un individu, passavolant solitari, assegut al peu d’una desolada carretera al mig
de la immensitat del paisatge... El silenci és atordidor. El sol, ara i aquí
amb tots els seus efectes, comença a escalfar massa. L’ombra del senyal
indicador, que tot just ha arribat a tapar-me el cap, és cada vegada més prima.
Trigarà molt a passar algú? Millor dit: passarà algú? Passa una estona, més llarga que
curta, i se sent llunyà el soroll sord d’un motor. El retruny de màquina potent
creix lentament, s’acosta. Passa un tractor. Una bona estona més i, ara sí,
se sent de cop i ja força proper el lliscar ràpid d’un cotxe que enfila la
recta de la carretera. Ara és la meva: m’aixeco d’una revolada i em situo ben
visible, arran de via, alçant els braços gairebé demanant clemència. Potser
exageradament, sí, però el cotxe frena. La conductora, que va sola, és una
amable senyora que, exposades les meves cavil·lacions, em comenta que si m’espero
em podrà portar fins on vulgui, que, després d’alguns quefers a Prades, més
tard, anirà fins a Solsona passant per Pinós i Su. En té per un parell o tres d’hores
llargues, diu. Genial! Farem dos tirs amb una sola pedra: podré visitar Prades i, més tard, sense pressa, em podria deixar a Pinós o a Su. Em suggereix també que un bon lloc per a l'espera és a cal
Pastisser, una casa just a l’entrada del poblet que fa una mica de bar i on em podran vendre de beure i tot. Fil a l’agulla, doncs. Pujo al vehicle i, amb un somriure de
certa incredulitat, s’interessa per la meva presència allà al mig d’aquella
cruïlla en aquelles primeres hores mortes de la tarda. Penso en el moment, en la certa
escena de <i>road movie</i> que tot plegat
comporta i m’agrada la desperta i agradable curiositat de la senyora. Tot i
la inusitat de la nostra trobada al mig de la solitud, el seu to no és d’estranyesa, ni de retret
dissimulat, sinó de certa admiració i enveja. I quan li faig cinc cèntims del
meu particular romiatge des de Terrassa i fins a, espero, Solsona, em confirma
contundentment aquest efecte: “oh, qui pogués si fos més jove, que bonic!”. Un instant de res i som
al poble. Em deixa davant la porta de cal Pastisser: “...aquí estaràs bé...”.
El meu àngel de la guarda, vet aquí!</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">A Prades, en Lluís de cal Pastisser ofereix beguda fresca
i conversa als veïns, amics i passavolants (bé, d’aquests últims, no pas
gaires, diu). En Lluís, un senyor tirant a gran que ja les deu haver vist de tots colors,
és amable i servicial. I li agrada parlar del poble i del que s’hi sent i s’hi pot veure, que tampoc deu massa cosa, vistes les escasses vint persones que diu que
hi viuen tot l’any. Massa tranquil, diu. Una mica més de moviment no aniria
malament. Però aquesta excessiva i imposada tranquil·litat, a voltes es
tomba. Precisament aquest mateix diumenge, és a dir, d’aquí a quatre dies
comptats, el poble celebra la fira de Sant Ponç. Hi haurà parades, missa, cant
dels goigs, esmorzar i dinar popular, trobada d’acordionistes i concert. Ja
n’havia sentit a parlar d’aquesta fira, sobretot de la trobada d’acordions. I
ve una gentada de por d’aquests vorals de l’Anoia, l’Alta Segarra, del sud del
Solsonès i altres de molt més enllà. El poble reviu per totes bandes. M’ho
explica enriolat, amb un posat tirant a mofeta, no acabant de deixar massa clar
si tot plegat li fa el pes o no. I fan una rifa, diu, tot traient i posant a
sobre la taula un plec de butlletes per a participar-hi. Una rifa de productes
gastronòmics i artesanals. Vaja, que marxaré de Prades amb un parell de
butlletes a la butxaca, i amb molt de gust. El senyor Lluís és inquiet com el
cul d’en Jaumet. Anem xerrant, sí, però no para, amunt i avall de les estances
de casa seva. No obstant, desprèn tot ell un tarannà de distensió, agradable i
bonhomiós, amb una mirada i un posat com avisant que tot allò que li puguis
explicar no el traurà pas de la seva vida tranquil·la i mig retirada. Al cap
d’una estona comenta que té uns conills i unes quantes gallines i que hi hauria
d’anar a treure el cap. I per no dir-me que me'n vagi ja, que quedaria potser massa lleig, </span></span><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">em recomana subtilment que faci el passeig pel poble mentre
ell va a clissar l’aviram. Ens acomiadem i seguim camins contraris: ell cap als
afores del poble, on deu tenir el galliner; jo, poble endins.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">De Prades ràpidament recordo, de la meva visita
llampec de fa temps, que l’entramat de carrerons conserva la disposició de vila
closa i que tot hi és senzill però acuradament posat i agençat.
Aviat penso que la gent que viu o senzillament estima Prades mereix un gran
aplaudiment. El poble, ras i curt, enamora. I l’acompanya un paisatge endreçat,
cuidat, sense estridències. Qui més qui menys té la casa d’aspecte agradable i
ben arranjada. La bonica església, dedicada a sant Ponç, és de mida
consonant amb la resta del petit nucli i té la seva principal atractivitat, tal
i com m’ha recordat en Lluís, en els valuosos retaules barrocs que guarda. Els
haurem de deixar per un altre dia, però. La porta és tancada i barrada i per
aquí el rodal no s’hi veu cap ànima bondadosa i celestial amb les claus que
podrien obrir tan preuat tresor. A prop de l’església, presidint un jardinet
mig salvatgejat, s’aixeca la creu Captaire de Prades, regalada durant la
postguerra per un cert rodamón pidolaire en agraïment a la bondat, caritat i
hospitalitat del poble vers la seva desgràcia. I hi estic molt d’acord. Jo no
en sé de fer creus de pedra, i tampoc crec que em disposi a aprendre’n, tot
sigui dit. Però, vaja, que si en sabés, pocs motius em mancarien per
esculpir-ne una ara mateix i plantar-la al costadet. De moment, tot han estat belleses,
alabances i facilitats; em trobo pletòric de felicitat.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCYgGDoGlMKArUCGsDrCY4RntTbCI26siBmdWYMqxuqZIw3E-6EMWDKNYTtgURZKV7lil0I-WuWPWsm7a_DzOYhQW5b4jHFaVAEVkdhnrCJW_RtRVOplaNwAD_ePSoCdWeO4AbU-lCx2yZ/s1600/228385_161756520555826_8242827_n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCYgGDoGlMKArUCGsDrCY4RntTbCI26siBmdWYMqxuqZIw3E-6EMWDKNYTtgURZKV7lil0I-WuWPWsm7a_DzOYhQW5b4jHFaVAEVkdhnrCJW_RtRVOplaNwAD_ePSoCdWeO4AbU-lCx2yZ/s1600/228385_161756520555826_8242827_n.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Prades de la Molsosa</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">A gairebé l’hora acordada amb la senyora que, si hi sóc quan ella passi, em
durà si vull més enllà de Pinós, dono per acabada la descoberta pendent al llogarret de
Prades. Me’n torno cap a cal Pastisser i m’assec a un banc que hi ha davant per
davant, el lloc exacte de trobada decidit amb el meu àngel custodi. I ara amb
més raó. Han passat les hores i intentar arribar caminant amb la tarda avançada
fins a Su pot ser criminal. I per què no dir-ho, em venç una certa mandra.
Constato que he caminat prou per avui i, a més, tota la traça directa que hi
duu és asfaltada, a no sé que hom es disposi a fer tot de marrades per un
laberint de camins, rieres, rases i barrancs anant-hi per la zona de Vallmanya
i amunt cap al coll de Passaportella. He estat mirant mapes i no ho veig clar.
Els camins per Vallmanya o l’Avellana i pla de Puigferrers es perden, fan
marrades, pugen i baixen, fan el ronso i no sembla que n’hi hagi cap de ben
decidit. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Penso en tot això a l’ombra del banc, com aquell qui no espera res,
escoltant el silenci. De la llunyania n’arriba una certa remor de tractor com
treballa. Passen tres senyores grans, que han sortit a fer el volt. Ens mirem i
ens saludem. Al cap d’una estona llarga, tomba pel cantó del carrer un senyor,
gran també, mans ben entaforades a les butxaques dels pantalons, gorra al cap. Quan arriba davant del banc es para, em mira encuriosit
–evidentment, no li sóc familiar–, i al veure la motxilla al meu costat pregunta
que si m’he perdut, que què hi faig en aquest poblot, que en diu ell. Sense
pràcticament interval per a la resposta –en realitat no crec ni que l’hi
interessi– comença a parlar pels descosits: que si del poble d’abans; que si
havia estat paleta i de les cases que havia ajudat a refer; que si les mestres
i els capellans de quan ell era un nen; que si al poble hi queden quatre ànimes
i que què hi farem; que si la feliç feixuguesa de la pagesia,... A continuació,
repassa una a una potser totes les feines en què ha treballat, per després haver de
quedar-li una pensió que considera una vergonya. La llista de greuges,
constatacions, matisos i arguments és molt i molt llarga, i passa d’un tema a
l’altre sense acabar d’aprofundir en cap. Tanta capacitat d’incontinència
verbal cal poder-la exercitar així que se’n té l’oportunitat i l’oïdor perfecte,
que no interlocutor. Perquè pràcticament s’ho ha fet tot ell, ben solet. Jo a
penes puc obrir la boca per dir un “sí?” o un “vaja, Déu n’hi do”, o un “home,
vol dir?”... Estem força estona, així. Ell no sembla tenir cap pressa i jo
encara menys. Només espero que em passin a recollir. Així que, qui dia passa,
any empeny! I així s’ha esdevingut la meva darrera estona a Prades de la
Molsosa.</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"></span><i><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Cap a Su, fregant Pinós</span></span></i><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"> </span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Finalment, molt més tard de l’hora acordada, arriba el
meu àngel protector, amb el seu flamant cotxe, comodíssim. Em demana disculpes
per la tardança. De què, si us plau? Vostè sap l’estona que m’acaba de
proporcionar l’atzar de l’existència? A més, no tinc cap pressa, ja li he dit
abans. En un batre d’ulls, el cotxe surt del poble i, a la cruïlla on m’ha
recollit abans, girem a la dreta cap a Pinós, endinsant-nos en un mar de verds
sembrats, illes de pins escarransits i esquitxos de roures que es van imposant. Mentre anem
pujant cap al santuari de Pinós –carai, sí que puja, sí!– la senyora m’explica
enriolada que he tingut molta sort, ja que gent que passi per Prades un dia
entre setmana i que en vagi cap a Solsona, ben poca, per no dir que no se li
acut pensar qui més hagués pogut ser a part d’ella mateixa. No, si ja ho
pregono, ja: el meu àngel aparegut! M’explica que viu a Solsona, treballa a Calaf
i conserva la casa pairal de Prades, recorrent aquest triangle de la geografia
del sud del Solsonès i l’Alta Segarra sovint en el seu dia a dia. Passem rabent
a frec del santuari i de l’hostal de Pinós, enclavats just al replà del
principal coll per on es tramunta la serra, obrint-se la cèlebre panoràmica
d’infart del Solsonès i de tot el teló de fons del muntanyam que tanca la
comarca pel nord i més enllà: serres del Montsec, de Comiols, d’Aubenç i de Boumort;
Port del Compte, serra del Verd i del Cadí; serra de Busa, d’Ensija, Rasos de
Peguera... Llàstima no poder badar-hi una estona. La senyora no ha fet cap
gest de tenir ni una minsa intenció d’afluixar la marxa, indiferent ara a tanta
bellesa de tan quotidiana que li deu ser, i jo tampoc m’he atrevit a
suggerir-li. Passem de llarg, baixant cap a Su.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsmbjZj24taWkiqHHPbPb7dSTTq3Dl5PeEcf-hSQ6ty9QamoTG6mhObgl4ZtgohyphenhyphendHF_ZLWYR7gnSmNyGtDLoyICybDa1PhRZB2FgGG6Y3w3Sf_GNzPCugF9IfG_TtQ_n0oBkZf-U9p0wh/s1600/20100428_24.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsmbjZj24taWkiqHHPbPb7dSTTq3Dl5PeEcf-hSQ6ty9QamoTG6mhObgl4ZtgohyphenhyphendHF_ZLWYR7gnSmNyGtDLoyICybDa1PhRZB2FgGG6Y3w3Sf_GNzPCugF9IfG_TtQ_n0oBkZf-U9p0wh/s1600/20100428_24.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Església de Santa Maria de Su</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"></span><i><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Tomb final a Su</span></span></i><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"> </span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">A l’hostal de Su m’esperaven, tot i que no recordaven el
dia que els vaig dir. Normal, ni jo sabia certament el meu espai de pernoctació
d’avui! Després d’una bona dutxa i vist que encara queda una hora ben llarga
per poder sopar, surto a donar el tomb per la solitud del poble aprofitant les últimes lluminositats del dia. A frec d’hostal hi ha un bonic
parterre arrebossat de plantes aromàtiques que en perfumen l’estada: farigola,
romaní, sajolida, menta... Ara, aquí i aquesta hora, quina bonança d’esperit i
ambiental! El poblet de <b>Su</b>, malgrat alguns coberts, magatzems i afegits d’obra
vista fets a la babalà, ofereix una certa pau visual. Amaga un racó de cansades
cases mig envoltant l’església de Santa Maria, entre elles casa Vendrell, la
que més destaca per la seva façana i detalls. A la portada de l’església, l’avís
de pau i serenitat és clar: “Hic domus dei est et porta coeli”. Algunes llindes
criden l’atenció, més per la seva rusticitat que per la justa estampa artística.
Un carreró curt i ombrívol d’accés emporxat, el carrer Fosc, dóna accés al
darrere d’unes cases, reminiscència d’una vella vila closa.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi30VmvD6gwGmayNSzHWfzmLAu8UkHTcUSSSlPni8fn0SwJ7_JMmnZaQ5hENMlt9tpF6a4I8faT3lFRB9fkxAF6VFA2w_DkMV2hE_hJUFd9-Oz0wYsKZPshZNBrRPUe2WBMlT-icZuQ42uK/s1600/20100428_26.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi30VmvD6gwGmayNSzHWfzmLAu8UkHTcUSSSlPni8fn0SwJ7_JMmnZaQ5hENMlt9tpF6a4I8faT3lFRB9fkxAF6VFA2w_DkMV2hE_hJUFd9-Oz0wYsKZPshZNBrRPUe2WBMlT-icZuQ42uK/s1600/20100428_26.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El carrer Fosc de Su</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">De no massa lluny se sent el dringuejar de les esquelles
i el belar esporàdic d’un ramat d’ovelles. Espero una bona estona aguaitant enllà
dels camps amb l’esperança que el bestiar acabi arribant al poble. Seria com
posar la cirereta al dia el poder presenciar l’entrada de la ramada a la cleda
que tinc just al costat. Pel tancat hi ronden alguns pocs caps entre adults i
xaiets que roseguen alguns brots tendres de la part que queda a la intempèrie.
Però trobo que hi ha espai per molts més i que, per tant, seria molt plausible
l’arribada a horabaixa del gruix d’ovelles i xaiada. Però no serà així.
L’esperança s’esvaeix quan passada l’estona els drings de les esquelles
s’allunyen per acabar no arribant-ne ni una tènue remor. No tot pot ser en
aquesta vida.<span lang="CA"> </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA">L’hostal
de Su és senzill i familiar, més que suficient. L’amable mestressa m’explica
que la seva sogra ja llogava habitacions a qui les hagués de menester. L’hostal
actual, doncs, és fruit d’una clara tradició familiar que manté aquell bon fer
del qui sap tractar amb els hostes i passavolants de tota mena, deixant-ne un
bon record. Tant de bo hi hagués un hostal de tarannà semblant a tots els
pobles, per petit que fos. Un aixopluc que no se’ls fes estrany acollir gent a
casa quan calgués. Que duri, si us plau, aquest hostal de Su. I que per molts
anys se’n conservi l’essència. Hi menjo i hi dormo com mai.</span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA"><br /></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span><span lang="CA" style="font-size: medium;">Abril de 2010</span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span><span lang="CA" style="font-size: medium;"><br /></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span><span lang="CA" style="font-size: medium;">Enllaç al quart i últim dia de ruta: <a href="https://a-l-aguait.blogspot.com/2023/08/camins-de-romiatge-de-terrassa-solsona.html">https://a-l-aguait.blogspot.com/2023/08/camins-de-romiatge-de-terrassa-solsona.html</a></span></span></span></div>
Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-39665080224053841142014-12-04T10:15:00.003+01:002021-01-15T20:03:51.596+01:00La col de paperina, que arriba!<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]--><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">La nit abans ha
plogut. Bones pluges de setembre. Malgrat el dia claríssim i el sol radiant que
tenim avui, a primera hora del matí els camps encara són ben xops. Al llarg del
camí hi ha més d’un bassal recent que millor passar amb certa precaució, però
al capdavall resulta un bonic trajecte que finalment m’aboca a la històrica
pairalia de Can Pèlacs, al terme de Matadepera, resguardada sota les escarpades
parets de la Mola i dels primers contraforts de la llarga carena del Pagès, la
que conforma l’espina dorsal del massís de Sant Llorenç del Munt. L’Alba
Escalona, l’actual masovera, trempada i cul inquiet, amb granota verda de
treball i botes d’aigua fins a mitja cama, ja gairebé m’espera davant la gran
porta reixada d’entrada cap als bancals i horts de la banda assolellada de la
casa. Li vaig trucar perquè m’expliqués quatre coses sobre la col de paperina,
ella que tota la vida l’ha vist, n’ha plantat i n’ha menjat. L’acollida va ser
entusiasta des de la primera frase. Així que hi vaig amb bones referències i
expectatives.</span></span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">Mentre passegem
entre els solcs dels horts, ja d’entrada m’adverteix que no li acaba de fer el
pes que es parli de la col de paperina com si fos una varietat recuperada, ara que
alguns sembla que hagin descobert la sopa d’all. L’Alba aclareix que, ras i
curt, de col de paperina se n’ha fet sempre, encara que escassa i molt
discreta, sense grans produccions, les justes per poder-ne menjar els quatre sabedors
incondicionals durant la limitada temporada de la que se’n pot gaudir. Com ara,
si fa o no fa. Sí que es nota, diu, que es comença a conèixer notòriament entre
la gent amb cert interès a provar altres coses més enllà de les varietats més
comercials que ens fumen a les lleixes dels súpers de grat o per força. La mare
de l’Alba, que també es diu Alba i que s’apunta animosament a la conversa,
recorda vagament que de col de paperina ja n’havia vist plantar al seu avi allà
a Can Corbera, una casa a tocar de les Fonts, entre Terrassa i Rubí, d’on eren
masovers. I que era gairebé collir i menjar, també si fa o no fa com ara. I que
sempre que n’ha vist, ha estat per aquí el Vallès, la zona del Baix Llobregat i
sud del Bages.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGAh2leNcHwNSYfBVN9OGNRSwK2oJG44ajexRCu9q8_jClXq0QYhoUyN4i6QEKYwENIuyt_PzjcYJLjYZZ33KOOLlXbSk27uvtaw4S_zxB7KTEh51UNw5dmUCcl7X4nQUBw0ZTo_HEJul6/s1600/L'Alba+Escalona+entre+les+cols+de+paperina+dels+horts+de+Can+P%C3%A8lacs.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGAh2leNcHwNSYfBVN9OGNRSwK2oJG44ajexRCu9q8_jClXq0QYhoUyN4i6QEKYwENIuyt_PzjcYJLjYZZ33KOOLlXbSk27uvtaw4S_zxB7KTEh51UNw5dmUCcl7X4nQUBw0ZTo_HEJul6/s1600/L'Alba%2BEscalona%2Bentre%2Bles%2Bcols%2Bde%2Bpaperina%2Bdels%2Bhorts%2Bde%2BCan%2BP%C3%A8lacs.JPG" height="400" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Alba Escalona al horts de Can Pèlacs, a Matadepera</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">La col de
paperina és costosa de trobar als mercats convencionals; cal saber on anar-la a
cercar. Es mou per circuits curts i molt concrets. I no perquè no agradi, ja
que ofereix un gust suau i dolç, molt peculiar, generalment apreciat pel qui la
coneix. Però té una gran pega: fa de mal guardar. I té una temporada molt curta,
per anar bé just al pic de l’hivern. Cal estar a l’aguait amb massa pluja i amb
les primeres calorades primaverals, ja que un excés de calor i d’aigua la
malmeten amb facilitat, de delicada que és. Això fa que sigui poc atractiva
pels mercats a l’engròs, que necessiten grans produccions que aguantin bé uns
quants dies. La col de paperina és de collir-la i menjar-se-la com més aviat millor.
A mesura que va creixent, sense presses, les poques fulles que treu van formant
com un ull entortolligant-se entre elles i amb elles mateixes. El resultat és
una col allargada, poc atapeïda, com buida, que es desfulla amb molta facilitat
i acabada en punta. Tot plegat recorda lleugerament una paperina. Un nom
descriptiu per excel·lència. Sense complicacions.</span></span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA"> </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">L’Alba
m’ensenya les que ara té sembrades de fa poc. En planta poques, les justes per
poder-ne vendre sota comanda i a domicili entre els mesos de novembre i gener.
Poques vegades va més enllà, ja que considera que amb el fred és quan són més
bones per fer-ne trinxat i farcellets de col farcits amb el que més convingui.</span></span></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">Dies més tard
m’arribo fins a Ca n’Oliveró, entre Terrassa i Martorell, masia també més que
centenària del terme de Castellbisbal, allà on el Vallès ja rep els bons aires
llobregatins. M’hi esperen l’actual ànima de la finca, en Pere Botifoll, la
seva mare, la Rosita Adell, i una noia amb empenta que els ajuda amb tot
plegat, la Cristina de Llanos, amb aprenentatge previ a la motxilla de l’Escola
Agrària de Manresa i l’Escola de Pastors de Catalunya.</span></span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">A Ca n’Oliveró en
fan una més gran extensió, tot i no ser tampoc massa cosa si tenim en compte
les grans produccions que poden reeixir d’altres varietats. En Pere té parada
al Mercat de la Independència de Terrassa entrant per les escales de la
confluència de la Rasa amb el carrer del Peix. I quan en té, les ven allà. Té
clients fidels que hi fan cap expressament a comprar-ne, molta gent gran que
n’havia menjat dels horts de casa i saben que a la seva parada sempre n’hi
hagut, però també gent més jove coneixedora o interessada per les varietats més
nostrades i que en gasten sempre que n’hi ha.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXZcM9QRBYkKypI6FX9db7WwAoNuL4NSr2Awzg6JKNmhcWUKwcWPqRGgCaJ8YkSYgNfxjnOI0cMQMxlX1KaaQ7tQG5UAVDiz9YRe20uzgAUqo-wUsOoJglmbLkoWV2Azxs9YPDP5DZLT0w/s1600/En+Pere+Botifoll+i+la+Cristina+de+Llanos+davant+de+Ca+n'Oliver%C3%B3.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXZcM9QRBYkKypI6FX9db7WwAoNuL4NSr2Awzg6JKNmhcWUKwcWPqRGgCaJ8YkSYgNfxjnOI0cMQMxlX1KaaQ7tQG5UAVDiz9YRe20uzgAUqo-wUsOoJglmbLkoWV2Azxs9YPDP5DZLT0w/s1600/En+Pere+Botifoll+i+la+Cristina+de+Llanos+davant+de+Ca+n'Oliver%C3%B3.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Pere i la Cristina davant de ca n'Oliveró, a Castellbisbal</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">Només arribar a
Ca n’Oliveró, mentre m’espero que en Pere i la Cristina enllesteixin una tasca
i em puguin rebre, establim conversa amb la Rosita. Em diu que li agrada que
parlem de la col de paperina perquè tot i ser poc coneguda és una bona col que
sempre han intentat poder oferir a la parada del mercat. Ella recorda, quan hi estava
al capdavant, alguns clients que n’eren especialment devots. Quan en portava al
mercat ja sabia que les tenia pràcticament totes venudes. I la cosa segueix més
o menys així, segons em confirma en Pere al cap d’una estona. És una col de
petites remeses però de venda gairebé assegurada. Em confirma també que és una
col de molt curta temporada, ja que són millors quan són ben verdes, ben
tocades pel fred, pujades lentament i a punt per consumir a mig hivern. Algun
any ha aconseguit allargar la temporada màxim fins a finals de març o principis
d’abril i, tot que ja se’n pot trobar a partir de novembre, ell considera que
les millors són les de gener i febrer, sempre abans que arribin les pluges i
els migdies de bonança de finals d’hivern, moment en què es podreixen amb
facilitat. Una altra pega que li troba és que si no es consumeix al punt, ben
verda i abans que les fulles creixin massa, treu massa nervi i s’esgrogueeix en
molt pocs dies, minvant sensiblement el seu bon gust i característiques
organolèptiques tan apreciades.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLq1OH0b4YD1r5wfexGAcibu38NeC17qDk-fURkNDo7f6gmZQGouoI16lKrCGtzXLa95vgQaf-gqpAXmpNN4YyPtN-klhzyAdDx7R-uIYnne7yIVs-GTzJSXbIAfflRaLxBwkDuVEjOUU4/s1600/En+Pere+Botifoll+i+la+Cristina+de+Llanos+entre+les+cols+de+paperina+de+Ca+n'Oliver%C3%B3+(2).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLq1OH0b4YD1r5wfexGAcibu38NeC17qDk-fURkNDo7f6gmZQGouoI16lKrCGtzXLa95vgQaf-gqpAXmpNN4YyPtN-klhzyAdDx7R-uIYnne7yIVs-GTzJSXbIAfflRaLxBwkDuVEjOUU4/s1600/En+Pere+Botifoll+i+la+Cristina+de+Llanos+entre+les+cols+de+paperina+de+Ca+n'Oliver%C3%B3%2B(2).JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Pere i la Cristina entre les cols de paperina dels horts de Ca n'Oliveró</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">Ara, mentre ens
les mirem, quan tot just encara treuen les primes fulles recargolades, una de
les coses que més preocupa en Pere és la plaga de l’eruga de la col. Certament,
els camps són ben plens de papallones, molt boniques, sí, però responsables
d’anar escampant els ous de les quals en sortiran les larves famèliques, una de
les pitjors malediccions d’aquestes delicades i perfumades cols de paperina.
Gairebé sempre, però, se n’acaben salvant una bona pila. Fent anar de corcoll,
això sí, al pagès que fa el que bonament sap i pot per tal de tenir-les sota
control. Vistes així, voleiant erràticament entre els solcs, fan bonic. Bellesa
traïdora, però, que enganya, no massa bona portadora de res que pugui ser
beneficiós a llarg termini. Ja se sap, tot allò que és bo, es fa esperar, i, en
aquest cas, hi podríem afegir que es fa pregar. Finalment, però, aviat, qui en
vulgui, podrà buscar la col de paperina pels horts i entre les caixes exposades
a les parades d’algun pagès del Vallès que n’hagi sabut exercir el cultiu amb la
saviesa i la pràctica exacte per poder-nos-la oferir esperem que per molts
anys. Ja ens ho explicareu!</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHqVildIlgBMTdosTC1icVmp_7PzxaYIkySO0EMk3DNlQ_vKhyphenhyphenbMr3UtpP5_tRJBmHnTMy0K2PtBE0usRwccTrjSZO7cPd_ZBQg7oCTrDU7-0nQqeWf_clxt1w7DSoNMLg6yWmganNHJ03/s1600/Una+col+de+paperina+dels+horts+de+Ca+n'Oliver%C3%B3.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHqVildIlgBMTdosTC1icVmp_7PzxaYIkySO0EMk3DNlQ_vKhyphenhyphenbMr3UtpP5_tRJBmHnTMy0K2PtBE0usRwccTrjSZO7cPd_ZBQg7oCTrDU7-0nQqeWf_clxt1w7DSoNMLg6yWmganNHJ03/s1600/Una+col+de+paperina+dels+horts+de+Ca+n'Oliver%C3%B3.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una col de paperin als horts de Ca n'Oliveró</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-size: small;">Publicat a la revista "<a href="http://www.vallesos.cat/" target="_blank">Vallesos. Gent, terra i patrimoni</a>", núm. 8, tardor - hivern 2014/2015</span></span></span></span></span></span></span>
</div>
Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-11527638670587914042014-10-22T13:58:00.002+02:002023-02-16T19:08:39.782+01:00Vora el litoral del Besòs<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]--><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">Tornen els
tamarius!</span></span></span></i>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">És fàcil
imaginar-se un passeig vora la mar en una dia d’avançada primavera, mancats com
solem estar d’indrets íntims i solitaris, com una experiència tonificant, a
recer, posem per cas, d’amagades cales i d’aclofats boscos de pins, vençuts per
les constants brises, al caire de vertiginosos penya-segats. La secular
influència prototípica en la valoració dels nostres paisatges ens porta
segurament a triar preferentment uns determinats indrets com a escenari de les
nostres caminades pel país. És per això que, d’entrada, que et convidin un matí
de primavera a passejar pel gens idealitzat litoral metropolità d’allà on
desemboca el riu Besòs, fa estrany. És clar, però, que si t’hi conviden
precisament per explicar-te’n les bondats, aleshores tot és diferent. Ja que
aquest és un tram de litoral que, no obstant assumint plenament la seva
condició metropolitana, ha anat espolsant-se de la pàtina de lloc malendreçat,
insalubre i marginal. Avui les seves platges són netes i absolutament
practicables i el Besòs hi fa transcórrer les seves aigües sense por a tenyir-ne
els marges de grisos i de residus líquids i sòlids de tota mena.</span></span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">A la
desembocadura del Besòs el riu amb els anys hi va anar formant un molt breu
delta, ara molt desfigurat i pràcticament tot urbanitzat. La zona era, abans de
la seva perseverant urbanització, un espai humit i pantanós que s’escampava per
tota aquesta banda del pla de Barcelona. Només cal fixar-se, sinó, en alguns
topònims propers, clarament en referència a la desapareguda condició natural de
l’indret: la Llacuna, Gorg, la Verneda (de vern, arbre típic de bosc de
ribera)... De fet, tot el pla de Barcelona és la conjunció final de l’acció
dels dos deltes propers, el del Llobregat i el del Besòs, que el van anar fornint
de terres quan els rius encara baixaven lliures i, a voltes, desbocats. Tot
això, ara, és sota l’asfalt i el ciment, sí. Aquí, però, queda encara aquest
racó brevíssim que sobreviu insinuant les entranyes naturals, entre les platges
del Camp de la Bóta i del Litoral, i, en certa manera, riu amunt. Riu que les
ha passat ben magres abans de ser mimat per les tècniques modernes de
restauració paisatgística encaixada al llarg de la franja que forma l’estricte
llit fluvial i fins allà on les aigües es troben amb les onades de la mar. Ara
hi creixen uns quants i bons tamarius i, de tant en tant, els intrèpids corbs
marins i altres ocells de pas s’atreveixen ja a fer-hi algunes capbussades i
breus estades. I el que segurament és més significatiu: la gent viu i veu l’indret
d’una forma diferent. Ens expliquen que, antany, a molta poca gent se li acudia
venir a passejar per aquí. Ara, un dissabte al matí d’un dia radiant, la feliç
concurrència no és gens menyspreable. Les platges que coronen la gola del riu, conviden
a viure-les i a fer-hi també, en temps de calor, alguna que altra capbussada.
Com els corbs marins, vaja.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;">Si
seguim litoral amunt, entre la platja i el parc del Litoral, arribarem als peus
de les tres airoses xemeneies del Besòs, que, mai més ben dit, es veuen d’una
hora lluny. Havien d’anar a terra, però la crida popular les va salvar de
l’enderroc. Esdevingudes un símbol visual de la zona, acostumats els adrianencs
i badalonins a aixecar la vista i veure la seva imponent presència, hom les ha
deixat ben dretes. Impressionen, vistes des dels peus. Ara, superat l’escull
que les anava a fer desaparèixer, hi ha qui està pensant què se’n pot fer
d’aquestes instal·lacions: que si un museu, que si un mirador –que seria sens
dubte espectacular, sí–... El temps, les persones i les possibilitats diran.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaV_UNKqtyK5FCkKRYIjcmCJaX952vr2nQ2QY4-WYX5H2t1M5LTEncMV4ZIivttehoCc3opHCIRvkIShlSBcF9W-TNl69kgrfAaGdUSmuI2jH2-vNd0ucsDswZG_pETyCpsTWjzPUs16nd/s1600/Tamarius+punta+Bes%C3%B2s.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaV_UNKqtyK5FCkKRYIjcmCJaX952vr2nQ2QY4-WYX5H2t1M5LTEncMV4ZIivttehoCc3opHCIRvkIShlSBcF9W-TNl69kgrfAaGdUSmuI2jH2-vNd0ucsDswZG_pETyCpsTWjzPUs16nd/s1600/Tamarius+punta+Bes%C3%B2s.jpg" width="400" /> </a></td><td style="text-align: center;"></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els tamarius a la punta del Besòs</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">Flaires de
matafaluga arran de mar</span></span></span></i><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span lang="CA">Mentre, però, la
icona industrial ben viva encara de la zona és la famosa fàbrica modernista de
l’Anís del Mono, ben a prop i ja en plena costa badalonina. Només caldrà marrar
una mica el camí tot salvant el port de Badalona per assolir-la, davant per
davant del pont del Petroli, recuperat, per cert, de no fa massa per a la
passejada pública. La fàbrica del preuat licor descobreix amb facilitat abans
la seva presència no pel seu embalum físic sinó per la forta olor de matafaluga
destil·lada que es pot flairar segons d’on es vingui i d’on bufi la brisa
aquell dia, entrant per les narius de forma contundent, sens dubte un reclam
prou insòlit i divertit. Si l’atenyem venint del Besòs bo i seguint el passeig
arran de platja, el primer que podrem veure serà segurament el seu famós
logotip esdevingut escultura que reposa just a l’accés del pont del Petroli,
obra de l’artista badalonina Susana Ruiz. Comprovareu que es tracta de la
reproducció del famós simi amb cara de Charles Darwin de l’etiqueta del cèlebre
anís contemplant una ampolla del licor al que dóna nom. Aquesta és, ras i curt,
la pista definitiva que esvaeix qualsevol dubte de que esteu pràcticament
davant per davant de la fàbrica. Abans, però, no cal estar-se de poder-la
contemplar des del capdavall del pont, uns metres mar endins, ara que es pot.
Cal anar amb temps a veure les coses, mai se sap!</span></span></span></span><br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqczIihgtwI-hsZMFaZJuW2sSjqdx6mpV0t7X3xChAS81OHi5VdJbna5ocADt4ebL7OD-KXtj0hkiF6sufuylSYRBXLpfyfOv7NJyGG_kJkR6mzPlg7JkZEMEX-c77v_v4b0rNR6PQ0ibc/s1600/F%C3%A0brica+An%C3%ADs+Mono.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqczIihgtwI-hsZMFaZJuW2sSjqdx6mpV0t7X3xChAS81OHi5VdJbna5ocADt4ebL7OD-KXtj0hkiF6sufuylSYRBXLpfyfOv7NJyGG_kJkR6mzPlg7JkZEMEX-c77v_v4b0rNR6PQ0ibc/s1600/F%C3%A0brica+An%C3%ADs+Mono.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La fàbrica d'Anís del Mono des del pont del Petroli</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9l76_e3yx4NJmW3HAKbowRJ2q0klO1gJl5ky9gbc0tsnLi_ZL5sbKC1EEhpitiOAnIgSRsovDNPVBznOan32GU7yskvyHNd4nPmG7raMyhoKxyGfrnyx524SpTV8YbkjJ_Dk-qoAmR719/s1600/El+mono+de+l'an%C3%ADs.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9l76_e3yx4NJmW3HAKbowRJ2q0klO1gJl5ky9gbc0tsnLi_ZL5sbKC1EEhpitiOAnIgSRsovDNPVBznOan32GU7yskvyHNd4nPmG7raMyhoKxyGfrnyx524SpTV8YbkjJ_Dk-qoAmR719/s1600/El+mono+de+l'an%C3%ADs.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El mono de l'anís!</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">La visita
a la destil·leria modernista d’Anís del Mono, sota la gestió del Museu de Badalona,
és una experiència recomanable. Les instal·lacions originals romanen actives i
se’n continuen destil·lant i omplint una bona colla d’ampolles al cap de l’any,
no només d’Anís del Mono, sinó que encara queda temps i espai per atrevir-se
amb la concessió per a fer també els Aromes de Montserrat i els altres licors
elaborats originàriament a l’abadia montserratina (de crema catalana,
d’avellana, d’herbes i la ratafia). En general, però, la sensació és de que hi
ha coses allà dins que han canviat ben poc des de que el 1870 els germans Bosch
varen fer construir aquesta baluerna i instal·lar-hi els alambins, canonades i
dipòsits que en possibiliten els processos de destil·lació i la seva composició
a base de matafaluga, aigua pura, xarop refinat i alcohol. També se’n visita un
paradís particular de l’arxivística, espai on es guarda la paperassa relativa a
la història de la marca. Afany de conservació en tots els sentits: l’arxiu, les
eines, les instal·lacions, el procés de fabricació i l’edifici en general. Si
la màquina del temps existeix, deu ser una cosa així.</span></span></span></span><br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglDCj0gewkOWYQ_VeDOyGDqdBxiJv33ljvbh-JzfrxurtsAllsZkwVRhj6RJXbEMHSFRJ3qYeghslzMp81KEC7GZJDf_H361nkC6f-hHK419pkJ6pZHe-UVTm8qOwrwrv6qRKjPv-NBHaz/s1600/F%C3%A0brica+d'an%C3%ADs+del+mono.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglDCj0gewkOWYQ_VeDOyGDqdBxiJv33ljvbh-JzfrxurtsAllsZkwVRhj6RJXbEMHSFRJ3qYeghslzMp81KEC7GZJDf_H361nkC6f-hHK419pkJ6pZHe-UVTm8qOwrwrv6qRKjPv-NBHaz/s1600/F%C3%A0brica+d'an%C3%ADs%2Bdel%2Bmono.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquí es fa, encara avui, l'Anís del Mono</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtKzQo-uoap9XaWWq2fFpEJuaafHQnNdowlIYmKgjHrh6EIjnVJ53tBQfU9nj9gD0q_cr4_35UdKFngYKKmZ6jCC9QlxXfKhedxWwWkTwgwgEqISSshSnRrGVKwvjjqChVc1Kx44rP0_aP/s1600/Arxiu+d'an%C3%ADs+del+mono.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtKzQo-uoap9XaWWq2fFpEJuaafHQnNdowlIYmKgjHrh6EIjnVJ53tBQfU9nj9gD0q_cr4_35UdKFngYKKmZ6jCC9QlxXfKhedxWwWkTwgwgEqISSshSnRrGVKwvjjqChVc1Kx44rP0_aP/s1600/Arxiu+d'an%C3%ADs%2Bdel%2Bmono.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Part del petit tresor i arxiu d'Anís del Mono</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">La taca verda de
Badalona</span></span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA"> </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">Passeig vora mar
amunt anirem albirant les àmplies platges de Badalona i la façana litoral de la
ciutat. Ara, de cop, deixem el litoral estricte per endinsar-nos ciutat endins,
just en el punt on antany hi desembocava la riera de Canyadó, ara canalitzada
sota els nostres peus. A què és degut aquest viratge? Els organitzadors de la
trobada –els tècnics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la revista
Descobrir– ens volen ensenyar una joia de Badalona: el parc de Can Solei i de
Ca l’Arnús. Originàriament, sembla ser que ja des del segle XVI, era una
extensa finca agrícola privada que, després d’alguns canvis d’usos, divisions i
lluites veïnals, ha acabat esdevenint un espai públic i una interessant taca de
vegetació al mig de la trama urbana badalonina. Ara és un excepcional testimoni
de la seva història, amb alguns elements singulars dignes de ser visitats,
entre els que destaca la torre del Rellotge, en realitat una antiga estació
meteorològica de registre continu, diuen que la primera que va existir a
Catalunya. Feta fer per Evarist Arnús el 1883, va ser instal·lada en un
principi als jardins del Teatre Líric dels Camps Elisis de Barcelona. Quan la
zona va ser afectada pel pla Cerdà, els descendents Arnús en van encarregar el
trasllat a la seva ubicació actual. Avui, minuciosament restaurada, s’hi
organitzen visites guiades a fi i efecte de poder mostrar el reguitzell
d’anyencs aparells meteorològics que conté, sembla que formant un valorat
conjunt de talla única, i els originals ginys que la fan funcionar. Per poc que
hom li interessi tot això de les mesures i de les mètriques meteorològiques, de
la visita a la torre no se’n surt indiferent, sobretot si es té la sort de
poder fruir del guiatge dels mateixos restauradors en persona.</span></span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDUCGxkl1HkMVIMehjZg4q1C1uJGQMg3d1L6ufef-D1IbHNpz0DC2PtXRWAmg6y9TbZzmOXJ5KblsM4M60-ZnaveyzFPb0gj6KX2VLApupnPqOOjJhwkg0jqZfMaXWjR1RRKQbGWW5Yajj/s1600/Torre+del+rellotge.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDUCGxkl1HkMVIMehjZg4q1C1uJGQMg3d1L6ufef-D1IbHNpz0DC2PtXRWAmg6y9TbZzmOXJ5KblsM4M60-ZnaveyzFPb0gj6KX2VLApupnPqOOjJhwkg0jqZfMaXWjR1RRKQbGWW5Yajj/s1600/Torre+del+rellotge.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Torre del Rellotge al parc de Can Solei i de Ca l'Arnús, a Badalona</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">El
parc salvaguarda també una gens menyspreable munió d’espècies vegetals d’aquí i
d’allà, fins al punt que se n’ha tret partit per fer-ne un bell itinerari
botànic. Com aquell qui no vol la cosa, potser de bell antuvi una mica
desconcertats pel canvi temàtic de la proposta, si comencem a seguir-ne la
traça anirà sortint al nostre pas la inesperada riquesa fitològica d’aquest
indret: palmera datilera i de Canàries, tell argentat, cedre del Líban, fotínia,
pi pinyer, ginkgo, figuera, plàtan, bellaombra, latània, llentiscle, magnòlia,
còcul, xiprer, eucaliptus, pitòspor, casuarina, lledoner, roure martinenc,
alzina, nolina, margalló, bútia, teix,... Quantes en coneixíeu?</span></span><i><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA"> </span></span></i></span><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><i><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">A redors del turó
de Montgat</span></span></i><span lang="CA" style="line-height: 115%;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">Tornem altre cop
arran de mar, aquesta vegada per acostar-nos fins a la platges de la Morera i
de Sant Joan, a banda i banda de l’històric turó de Montgat, el primer foradat
per un traç ferroviari de tota la península Ibèrica. A més, el monticle és un
gran aparador geològic excepcional, segons explica un dels tècnics que ens
acompanya. Un aflorament singular que ajuda a comprendre les vicissituds
geològiques de la costa central catalana. Al capdamunt s’hi han trobat restes
d’un assentament dels ibers i, als peus, neolítiques i romanes. Avui, el turó
és, amb tots els respectes, un decrèpit testimoni foradat i escantellat del que
havia estat en un principi. No obstant, continua sent un bell mirador del nucli
antic de Montgat, les cases de la platja i tota la costa propera, tot i els 40
metres escassos d’altitud que és capaç d’aixecar-se. Una darrera curiositat:
aquí dalt, i no a un altre lloc, es va segellar el 1876 la idea de fundar el
Centre Excursionista de Catalunya, durant una excursió dels seus fundadors per
la zona. Moment simbòlic de gran importància si tenim en compte la gran
contribució d’aquesta institució a la història científica i cultural catalana
del segle XX. Moments de record que enforteixen les identitats.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-size: large;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Just a
l’altra banda del turó, l’indret ens ofereix una pintoresca estampa marinenca a
prop del vell Montgat, que és a tocar: una breu renglera del que semblen antigues
casetes de pescadors romanen impassibles en aquest racó de la platja. El
conjunt és d’aquells que alguns trobarien més aviat rònec. Jo hi he trobat, en
canvi, una rònega bellesa més aviat acollidora. Un dels patis coberts, preludi
d’un parell de carrerons estrets que juguen a amagar-se per la pinya que formen
les casetes, acull de forma senzilla però alegre els bancs i les taules de
fusta cobertes del clàssic hule de quadrets blaus dels “Baños Virgen del
Carmen”, una castissa guingueta de peix, tapes i pa amb tomàquet per quedar-ne
més que satisfets. Entremig de les casetes, aixecant el cap reclamant
l’atenció, sobresurt la torre de guaita de Ca l’Alzina, únic vestigi de
l’antiga masia a la qual pertanyia. La torre és, segons prospeccions fetes en
els seus fonaments, del segle XVI, moment que deuria fer la seva funció de
vigilància d’aquells qui s’acostaven pel mar, sobretot si eren pirates i
corsaris, freqüents en aquelles èpoques al llarg de la costa catalana. Més
enllà, a l’altre costat de la via fèrria, veiem també com el campanar de
l’església de Sant Joan s’esforça, per la seva banda, a deixar bona constància
de la seva presència presidint el Montgat antic.</span></span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--></span></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgra4BI3_zL9o9qUGr1L1udDx3yMU3JLhR2G-3s2rzIvhxxx-H_vAi-Fl2GAQGATa_N1GXpCm-yWnyDZoS6Tq74fme6u0zg_jIUxng6tEPS6IvhG08pg1gDP1Ug50zy2HSmRFtF7K-v1icM/s1600/Les+velles+cases+de+la+platga+de+Montgat.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgra4BI3_zL9o9qUGr1L1udDx3yMU3JLhR2G-3s2rzIvhxxx-H_vAi-Fl2GAQGATa_N1GXpCm-yWnyDZoS6Tq74fme6u0zg_jIUxng6tEPS6IvhG08pg1gDP1Ug50zy2HSmRFtF7K-v1icM/s1600/Les+velles+cases+de+la+platga+de+Montgat.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La torre de ca l'Alzina i les velles cases de la platja de Montgat</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:auto;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:0cm;
mso-para-margin-left:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]--><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">I per
acabar de viure l’aurèola de lloc d’aquells ancorats en el passat, entre
setmana a partir de migdia, en aquest precís indret, encara es pot presenciar
la subhasta a l’antiga del peix a tocar de la platja, sota un dels coberts de
les cases. La subhasta, coneguda també com el rotllo de Montgat, s’ha anat
repetint des de l’any de la picor per part dels pescadors de Montgat, el Masnou
i Premià, oferint el peix a tothom qui en vulgui de forma cantada i directa,
l’única diuen que queda a Catalunya segons aquesta modalitat, sense
intermediaris. La quantitat que s’hi acaba subhastant és poca, ja que la llotja
de Montgat és potser de les més petites de Catalunya en volum de peix. En
contrapartida, però, es considera que actualment aquesta subhasta és la que més
interès etnològic té de les que es practiquen al llarg de la costa catalana. La
posada en escena de la subhasta és farcida de rituals dignes d’esment: el
sorteig per assignar l’ordre de venda i les funcions; la composició i l’ordre
d’exposició dels lots de peix que es posen a subhastar; la cantarella amb la
que es subhasta; els codis i gestos només captats pels assidus,... A més, els
pescadors que integren la Confraria i Pòsit de Pescadors Verge del Carme de
Montgat, el Masnou i Premià de Mar –em diuen que potser no arriben ni a la
vintena–, tots ells practiquen una pesca artesanal amb el tresmall, la solta,
la nansa i la potera. És per tot plegat, doncs, que l’Ajuntament de Montgat ha
determinat per considerar el ritual com a Bé Cultural d’Interès Local. Ja us ho
deia: un lloc tocat per una rònega bellesa, tant material com immaterial, a
tocar de la gran metròpoli, per anar-hi tot passejant un lluent matí d’avançada
primavera. No val a mandrejar!</span></span></span></div>
<br />
<br />
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif; font-size: small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">En motiu de la segona trobada de blocaires </span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><b>#blogtripAMB,</b> organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona en col·laboració amb la revista Descobrir (@descobrircat), del dissabte 14 de juny d'octubre de 2014 al litoral del Besòs, de la desembocadura del riu fins a la platja de Montgat, amb la participació de:</span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Òscar Marín: <a href="http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar/">http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar/</a> </span></span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">Verónica Montuenga: <a href="http://www.viajandopor.com/">www.viajandopor.com</a><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">
</span></span></span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Alfredo Torres: <a href="http://www.cafeytren.com/">http://www.cafeytren.com/</a></span></span></span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">
José David Jurado: <a href="http://www.viajarcomeryamar.com/">http://www.viajarcomeryamar.com/</a><br />
<span lang="EN-US">Neus Prats: </span><a href="http://lamevabarcelona.com/"><span lang="EN-US">http://lamevabarcelona.com/</span></a><span lang="EN-US"></span><br />
Jordi Cirach: <a href="http://curiosabarcelona.com/">http://curiosabarcelona.com/</a><br />
Jordi Tunica: <a href="http://viatgepercatalunya.blogspot.com/">http://viatgepercatalunya.blogspot.com/</a><br />
Jordi Canal-Soler: <a href="http://apuntsdeviatge.blogspot.com.es/">http://apuntsdeviatge.blogspot.com.es/</a><br />
Rubén Alonso: <a href="http://rubenyelmundo.com/">http://rubenyelmundo.com/</a><br />
Pruden Rodríguez: <a href="http://www.losapuntesdelviajero.com/">http://www.losapuntesdelviajero.com/</a><br />
Carles Rué: <a href="http://a-l-aguait.blogspot.com/">http://a-l-aguait.blogspot.com/</a></span></span></span></span><br /><br /></div>Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-5047215616288693102014-05-12T17:36:00.010+02:002023-08-08T08:12:23.172+02:00Camins de romiatge entre Terrassa i Solsona (II). De Santa Cecília de Montserrat a la serra de Rubió<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]--><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><i><span lang="CA">Bon dia, Vacarissana!</span></i></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">El dia es
presenta esplèndid. La nit al refugi de <b>Santa Cecília de Montserrat</b>, sota
l’atenta presència de la terrible alçada de la paret de Sant Jeroni, ha estat
dòcil i reconfortant. El meu company d’estada, arribat ahir a la nit a última
hora, encara mig dorm, ara que també les primeres llums del nou dia encara amb
prou feines es desvetllen. Amb moviments continguts, per temor a massa fressa,
vaig, però, per feina; les ànsies de començar a recórrer els vells camins, un
dia més, m’agiten vivament. </span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">Mig esmorzo ràpid i surto al defora eufòric amb la intenció
d’enfilar sense treva camí de l’Arrel vers el <b>coll de Can Maçana</b>. Però abans,
l’ampli paisatge visual, temptador i delitós, com no volent deixar passar el
moment oportú i abillat amb els millors colors de l’albada, em té preparat un
sensacional espectacle. La <b>vall del Llobregat</b> jeu dessota els meus peus
delicadament embolcallada per la suspesa boira en un bonic contrast dels encara
tènues colors i llums. Només els propers relleus del <b>Cairat</b>, <b>Sant Salvador de
les Espases</b>, <b>la Mola</b> i la<b> serra de l’Obac</b> treuen el nas com volent fer ben
palesa la seva presència enmig de tan delicat moment. Allà al lluny, el
muntanyam de l’Alt Berguedà s’insinua tímidament, també. És un moment, doncs,
d’aquells de deixar en repòs els desficis i deixar-se impregnar llargament per
la troballa. M’assec a viure’l amb més calma, ara ja amb l’esguard asserenat, i
gaudeixo amb la projecció calidoscòpica dels primers i encara raquítics raigs
de llum tot just fent-se camí per entremig de la blanquina capa dels
esfilagarsats bromalls que s’esmunyen d’aquesta espessíssima boira matinal que,
val a dir, admiro per enèsima vegada. És fàcil, durant el temps de nits més
fredes i fins ben entrada algunes primaveres, poder contemplar de bon matí el turmentat
mar que dibuixa la boira d’aquestes valls i vessants de contacte entre el
Vallès i la vall del Llobregat. Trobar-te cara a cara amb la Vacarissana –tal
com se la coneix per aquests tocoms– i caure’n rendit, tampoc és una qüestió,
doncs, de molta xamba. Però mai se’n té prou, sobretot si, com ara, es pot contemplar
amb prou distensió i des d’una bona altura. Passin i seguin, senyores i
senyors!</span></span></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLv0Mdd9Pp8FtaVC4T_5qx5mwV6NgG4hRnHTYIrf5DuSgjF48yPFrfddw-iuI_hQSSacVO7ECLrv5oX89eT-e4T4w9IUTA7M4T4iDje3_0k_MIBitvfHxni2TVrHr1yx53fIM2QRi3KB-w/s1600/20100427_07.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLv0Mdd9Pp8FtaVC4T_5qx5mwV6NgG4hRnHTYIrf5DuSgjF48yPFrfddw-iuI_hQSSacVO7ECLrv5oX89eT-e4T4w9IUTA7M4T4iDje3_0k_MIBitvfHxni2TVrHr1yx53fIM2QRi3KB-w/s1600/20100427_07.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Vacarissana, des de Santa Cecília de Montserrat</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><br /></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Després
d’aquest matinal estímul a la vista i a l’esperit, emprenc ben reconfortat el
camí d’avui, amb destí final al <b>refugi del Mas del Tronc</b>, al bell mig de la
<b>serra de Rubió</b>. Llàstima que l’exigent i malcarat traçat del camí de l’Arrel,
que recorro fins a tocar el coll de Can Maçana, me’n distreu ràpidament els
pensaments. El corriol és aspre, costerut i cansós. Puja i baixa de mala manera
salvant els escabrosos relleus montserratins lluny d’acomodar-se en un
flanqueig anivellat que el faria molt més amable. No obstant, tot el que té de
malgirbat el traçat en són d’amables les vistes que a tothora ofereix aquest
viarany, sempre arraulit pels impressionants estimballs dels <b>Ecos</b>, del <b>serrat
del Centenar</b> i de la <b>Cadireta</b> –sentinella de la pintoresca <b>roca Foradada</b>–,
entre d’altres. Passat aquest últim bell escull, el camí s’amansa i, cansat de
fer cabrioles i de saltar canals, ofereix cert descans a les sofertes cames i
genolls de l’agosarat caminador.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW5RhKK4DtPXiFG_3KAtCGPhSHaU3Wmof7aVYZVeFq3FTZMMEsYF9E1zEQUhyzYdENhGYiC2pWIPEbAqSpmc3KaKSCpao4KW8Vj4Hk5XkoaygJ_CrZNCW8m6Brsk0bq-LeoeSfz37kOOXL/s1600/20100426_05.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW5RhKK4DtPXiFG_3KAtCGPhSHaU3Wmof7aVYZVeFq3FTZMMEsYF9E1zEQUhyzYdENhGYiC2pWIPEbAqSpmc3KaKSCpao4KW8Vj4Hk5XkoaygJ_CrZNCW8m6Brsk0bq-LeoeSfz37kOOXL/s1600/20100426_05.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Refugi de Santa Cecília de Montserrat</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]--></span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><i><span lang="CA">Coll de Can
Maçana, el pòsit de la història</span></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Al
<b>coll de Can Maçana</b>, una breu aturada. Ve de gust, després dels alts i baixos
del camí, descarregar de pes les espatlles i deixar-se seduir per l’escalforeta
del sol tot rosegant quatre galetes amb xocolata. El vell hostal, avui tancat i
barrat, hauria estat una bona alternativa per fer-hi un suculent mos. Però
d’aquesta possibilitat ja en fa molts anys. L’alçat indret és un vell lloc de bon
pas entre un i l’altre vessant del massís montserratí –hi passa la carretera
entre Manresa i el Bruc– i epicentre d’esdeveniments històrics prou rellevants
com, entre molts d’altres, el de la desfeta francesa en l’anomenada batalla del
Bruc del 1808 durant la guerra del Francès –la que origina la llegenda del
timbaler del Bruc–, o per ser molt a prop d’aquí on van ser afusellats el
febrer del 1939, a les acaballes de la guerra, vuit republicans de Súria i
Valls de Torroella –n’havien de ser nou, però un va poder sobreviure–. També és
un lloc de pas clau d’un dels camins ramaders més concorreguts antany que,
provinent dels plans del Penedès, condueix les ramades cap a les pastures del
Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès bo i travessant el Bages. Aquí es viu, si
un vol deixar-se’n fascinar, l’esperit dels llocs que han esdevingut amb el
temps no només un punt geogràfic de referència i radiació irrefutable, sinó que,
per extensió, indrets que acaben sent el perfecte pòsit físic de contalles i
fets de tota mena.</span></span></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuBsJkAwixLbfq60t5CGIIyfpE9IAsB9woUW0qBLK2a2eUmnLtDfz6KhiJPd7uzZRizifdE6NHHZf9OCD-JMzLmJaDTr-ZwylvUwg45GfJH-19TYkLv0bzP2MB_lTkgo8s1zzL5BQez9NM/s1600/20100427_10.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuBsJkAwixLbfq60t5CGIIyfpE9IAsB9woUW0qBLK2a2eUmnLtDfz6KhiJPd7uzZRizifdE6NHHZf9OCD-JMzLmJaDTr-ZwylvUwg45GfJH-19TYkLv0bzP2MB_lTkgo8s1zzL5BQez9NM/s1600/20100427_10.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Foradada de Montserrat des del camí de l'Arrel</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--></div>
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]--><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><i><span lang="CA">Des de Sant Pau
de la Guàrdia</span></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">Deixo can Maçana
amb el sol ja ben alt. El camí per on segueixo ara és un senderó emboscat que
anirà recobrant vida a mesura que s’obrin un altra vegada les vistes. S’enfila
lleugerament pel mig de la pineda cap a ponent fins que, mig carenejant per la
divisòria d’aigües de l’Anoia i del Llobregat, ens aboca al capdamunt del breu
promontori on descansen les quatre cases i la senzilla església de <b>Sant Pau de
la Guàrdia</b>. El llogarret no té res d’excepcional i aviat és recorregut, però les
vistes són agraïdes. A mi, que m’agrada poder clissar allà on estaré, si tot va
bé, d’aquí a unes hores, la mirada se me’n va vers el nord-oest, on ja s’imposa
clarament el relleu escalonat de la <b>serra de Rubió</b>, amb tota la seva renglera
de moderns molins aerogeneradors al capdamunt. El poble de <b>Castellfollit del
Boix</b> des d’aquesta banda d’aquí és car de veure. Per més que se’n busqui algun
indici inequívoc, res. És un poblet altívol però tímid, que resta mig
d’amagatotis en un bonic i còmode replà entre turons. Si que es pot, però,
calar allà on té l’amagatall, just rere el pujol de <b>Coll de Gossem</b>. Finalment, més
enllà de la carena principal de la serra de Rubió, virant lleugerament cap a
tramuntana, sobresurten de l’altiplà les puntes de <b>Palomes</b> i del <b>Cogulló</b>,
talaies excepcionals de tota la vall de la<b> riera de Guardiola</b> i de la banda de
Rajadell. Finalment, al nord descansa el pla de Bages, entre el turó de
Collbaix i els primers contraforts de la serra de l’Obac i les valls del
Montcau, avantsala del perfil retallat i muntanyós del Lluçanès, el Berguedà i el
Solsonès. De teló de fons, avui gairebé imperceptible, el Pirineu.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;">Assaciada
la vista, ara li toca el torn a la gola. I m’adono, com tornant a la realitat,
que vaig ben escàs d’aigua. Em disposo a mirar de proveir-me’n quan veig una
noia feinejant en uns migrats jardinets a tocar d’una de les primeres cases del
poble. Li demano si em pot omplir la cantimplora i, de passada, provo si li
arrenco una mica de conversa sobre el tremp i el dia a dia del poble. Però les
seves respostes són mandroses, algunes gairebé monosil·làbiques. I no s’hi posa
gaire bé, va per feina. Entra a la casa, en torna a sortir amb la cantimplora
xorrant d’una aigua fresquíssima i, sense mostrar-se massa disposada a gaire
res més, fa el gest de com qui té molta feina. Tampoc sembla molesta, sinó que
deu ser ben bé el seu tarannà, suficientment afable però poc donat a la
xerrameca. Potser millor deixar-la tranquil·la amb els seus quefers
hortícoles, doncs. M’acomiado amablement, agraït per l’aigua, i, donat que no es veu
ni una ànima més enlloc, busco l’ombra i el banc d’una recollida placeta per
acabar de treure’n l’entrellat tot manducant un bon sarpat d’avellanes. Per
manca de conversa, bona és l’estona. Arriba un airet fresquet que, a aquestes
alçades del dia, s’agraeix. I deixo passar uns instants, badant i escoltant el
silenci de Sant Pau de la Guàrdia.</span></span></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-M5nl3M5HYUBWjO2KuUZ5Vki1oXQHt_hkZ8yMhOccOwAEYsgJ8b4Df0Ju30upHJRYc3O-0GZLTEoVObiqbn6AXsvt-wmej5cfyq9W2JqDcoKb73YLmyVuUMRRaqtw-r9exjTTj8OmxKOU/s1600/20100427_08.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-M5nl3M5HYUBWjO2KuUZ5Vki1oXQHt_hkZ8yMhOccOwAEYsgJ8b4Df0Ju30upHJRYc3O-0GZLTEoVObiqbn6AXsvt-wmej5cfyq9W2JqDcoKb73YLmyVuUMRRaqtw-r9exjTTj8OmxKOU/s1600/20100427_08.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Santa Cecília de Montserrat des del camí de l'Arrel</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]--></span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><i><span lang="CA">De Castellfollit del Boix</span></i></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">El camí segueix,
ample i carener, fent-ne via en clar rumb vers la <b>serra de Rubió</b>, sempre tocant
la clara divisòria d’aigües: els aiguavessos i torrents de la dreta aniran
aportant les pluges al Llobregat; els de l’esquerra, a l’Anoia. Tard
o d’hora, però, el Llobregat s’acabarà fent amo i senyor de les més aviat
escasses aigües que corren pels rierols de la contrada, ja que a Martorell l’Anoia
sucumbeix vençut a la crida del riu prepirinenc. El camí frega algunes masies i
ravals, com ara Caselles, l’Espinac, cal Corres, cal Conill i cal Figuera, per
arribar finalment, a l’alçada de ca l’Isidre i cal Maians, a trobar-se amb la
carretera vella entre Manresa i Igualada. Molt a prop, hi passa l’altra, nova
de trinca, evitant un sense parar de revolts. Però per al transeünt caminador
és més aviat una petita nosa, car el nou traçat impedeix la continuïtat del
camí que més enllà de can Maians va a assolir la carena de la discreta serra de
Mensa, fil per on ascendeix el primer tram del traçat que mena a
Castellfollit. Caldrà fer, doncs, una petita marrada cap a l’esquerra seguint
la carretera ara en mig desús per anar a trobar el camí carreter que continua
pujant per l’altre vessant.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">Arribo a
<b>Castellfollit del Boix</b> entrant-hi per la carretera, que mor al petit poble
confonent-se amb el traçat del carrer principal. En un costat, quatre carrerons
conformen la part més clarament antiga del nucli, presidida per una
senzillíssima església, com si no volgués desentonar respecte la resta de
cases, totes elles de més aviat discretes mides. No deu fer pas gaire que hom
l’ha revestit d’un pàl·lid color salmó. Del carrer principal se’n separa un
espai obert modelant una bonica placeta que deu fer de centre del poble. És, en
general, un poblet endreçat i de cases ben arranjades, algunes de molt noves, i
tot ell desprèn aires de modernitat, però amb una certa sensació de racó de
món, de cul-de-sac. </span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">En una de les puntes del poble, en un edifici solitari, hi
ha l’ajuntament, on em faig amb informació de l’indret. En surto amb quatre
fulletons –per què tants?– d’informació sobre el patrimoni del municipi, exquisidament
impresos i d’aires clarament turístics. També hi trobo dues austeres joies: una
senzilla publicació commemorativa dels trenta anys de les caramelles, i la
revista Casma, el “Full Informatiu de Castellfollit del Boix, Maians i Grevalosa”,
que, malgrat el subtítol, conté un bon munt de pàgines. Potser no són joies des
d’un punt de vista estètic –no cal–, però sí que en són com a exemples ben
palpables per a fer-se una idea més que agradable del temperament sociocultural
de l’indret. </span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">Tornant de l’ajuntament cap al restaurant Ca l’Andorrà, amb més
gana ja que curiositat, encara em fixo amb unes rajoles de ceràmica lloant
certa devoció per la Mare de Déu del Pla, amfitriona de l’austera església del
poble. I mentre espero que em portin la teca, ja assegut a taula, m’entretinc
donant un cop d’ull als fulletons, tríptics i revistes que disposo ocupant
pràcticament tota la taula. Hi puc llegir que, més enllà de la informació
relativa a les tres entitats de població en si que conformen el municipi
–Castellfollit, Maians i Grevalosa–, hi ha, relativament a prop del nucli
cabdal, el conjunt de <b>Sant Pere de Castellfollit</b>, un temple romànic amb capella
gòtica i un bon retaule major, tot recentment restaurat. A tocar, dalt d’un
turonet, les restes de la torre que formava part del castell originari, un
espai segurament més simbòlic que tangible. També, al llarg i ample del terme
municipal, es poden cercar i veure restes neolítiques com les tombes de Cal
Pessetero i el dolmen de Can Marquet; ibèriques, com el poblat de Can Ximpis i
Vilaclara; visigòtiques i romanes, com la necròpolis de Maians i Can Paleta; i
medievals, com la torre dels Moros, les tombes de Bacardit, i, en un estat de
conservació divers, les esglésies i capelles de Sant Pere del Mont, Maians
Vell, Sant Miquel i Santa Cecília de Grevalosa, Sant Marc, Sant Vicenç de
Fontanelles i Sant Jaume del Clot del Grau. D’època més moderna, se’n destaquen
el molí de Pubill i les vàries i austeres barraques de vinya escampades per aquí
i per allà. </span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">I trobo que és estrany que, vist que el municipi tendeix a les
característiques de disseminació a través de quantioses masies escampades pel
terme, no n’hi hagi cap que sigui digne de menció des d’un punt de vista, si
més no, arquitectònic. Però de les velles i carismàtiques masies, de paper tan
essencial en la vertebració de l’antropologia social i cultural de la Catalunya
Vella, sembla que costi fer-ne massa soroll. Ja s’entén que, encara que
algunes romanguin mig oblidades, són, generalment, de propietat privada, les
més afortunades potser mantenint la seva funció agropecuària original o esdevingudes
llocs d’estiueig i descans. I ja se sap que, sota aquestes premisses, la
privacitat és prou cobejada, fins al punt que no es desitgin massa les visites
de tafaners “a casa” encara que es facin amb la millor de les intencions, com
seria el poder contemplar l’arquitectura rural i popular d’algunes d’aquestes
formoses pairalies. I tampoc és estrany, doncs, que aquestes joies rurals es facin
pregar a l’hora de sortir a la paperassa i webs on escrutar en un primer cop d'ull la informació patrimonial més rellevant dels municipis. Ara, que no hi
ha res com perdre’s amatent pels camins dels termes pel simple gust d’anar a
estirar les cames i fer la troballa sense revelació anterior d’aquestes
fascinants joies de la nostres ruralies. Ras i curt, doncs, potser hi ha coses
que és millor que es facin pregar un xic.</span></span></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp8EGNoKJ3ri5DLfehXq5VDxviyMfYRe6XwE8Ule7CrC4_JzGqyrKcARA4nTCUDwyFTbKYfQXq8q-tmmHhDdwHI80iiHtqU_cPpnFPlRW-vPj7rOI4B2PsaXRktS4LfAN60BCfwa1iTcNQ/s1600/Barraca.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp8EGNoKJ3ri5DLfehXq5VDxviyMfYRe6XwE8Ule7CrC4_JzGqyrKcARA4nTCUDwyFTbKYfQXq8q-tmmHhDdwHI80iiHtqU_cPpnFPlRW-vPj7rOI4B2PsaXRktS4LfAN60BCfwa1iTcNQ/s1600/Barraca.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barraca de vinya a prop de Castellfollit del Boix</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">El
menjar que s’ofereix a ca l’Andorrà de Castellfollit és senzill però de molt
bon gust. Ben acabat l’àpat, quan la majoria de comensals ja han anat desfilant,
a l’interior de l’establiment regna una calma agradable i acollidora que
entorpeix, encara que de bon grat, acabar de trobar el moment adequat per
aixecar-se de la cadira. M’hi poso bé, estiro les cames per sota i al llarg de
la taula i faig el ronso una bon estona. Dels que quedem, ningú sembla tenir
massa pressa. I això, segurament, s’encomana com la tinya. Miro i remiro per
enèsima vegada els mapes que duc, tot i ja sabent de sobres les alternatives en
els camins, els relleus que caldrà superar, els possibles passatges a escollir,
les cases, les raconades, les ermites,... Però de res, massa, en aquesta vida,
i de badar, per tant, també. Així que, finalment, arriba el moment de posar-se
a caminar amb l’ànim i l’esperit recuperats i acomiadar-me de Castellfollit del
Boix.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
</span></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><i><span lang="CA">Pujant a la serra
de Rubió, refugi ben trobat</span></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">Deixo
Castellfollit baixant al <b>clot d’en Jep</b>, d’on en surt un camí encaixat entre un
sembrat i el vessant boscós i que s’enfila fins al <b>collet de les Tres Forques</b>.
A partir d’aquí un plaent flanqueig enllaça amb la pista que, molt més
fressada, guia al passavolant fins al capdamunt de l’últim contrafort de la
serra de Rubió. Lentament es guanya altura vers la carena i s’ofereixen de
forma creixent delitoses vistes de la <b>conca d’Òdena</b> i del conjunt de muntanyams
que la tanquen per la banda de la <b>Tossa de Montbuí</b>. Més amunt, <b>Montserrat</b>
exhibeix solemnement les seves crestes. A l’esquerra es dibuixen clarament les
terrasses i altiplans que formen els relleus abraçant la serra de Rubió a
mesura que aquesta s’amanseix fins a esdevenir clarament la conca per on s’hi
bressola el riu Anoia. Ara és un paisatge de sembrats de verd intens, esclatant, primaveral. I, allà baix, Igualada. </span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">Arribo a una cruïlla de camins,
al llindar de l’extens <b>pla de Servitge</b>, d’on arrenca el camí que duu al <b>clot
del Grau</b>, recer d’algunes cases i de l’ermita de <b>Sant Jaume del Grau</b>. M’assec.
Només jo i el vent jugant amb les pinasses. A la llunyania fa estona que se
sent cantar un cucut. Definitivament, la primavera és mestressa i senyora del
paisatge.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjclFQuzrg0WMV2xgy_E_2n3ZyP8-q8LgSM_IQjuIh2aBxatgm9ZZ-JchIHLskOuYk_h88Z9kmAbqRxEg5B-Ky9kPbpPKkXbA1b98bRZNPtsX8lJ5DOSvDTEoqDn-vkQBaOcacRmSLy7g_X/s1600/serra+de+Rubi%C3%B3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjclFQuzrg0WMV2xgy_E_2n3ZyP8-q8LgSM_IQjuIh2aBxatgm9ZZ-JchIHLskOuYk_h88Z9kmAbqRxEg5B-Ky9kPbpPKkXbA1b98bRZNPtsX8lJ5DOSvDTEoqDn-vkQBaOcacRmSLy7g_X/s1600/serra+de+Rubi%C3%B3.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carena de la serra de Rubió</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA">Decidit, m’enfilo
ja sense més cessació fins a la carena de la <b>serra de Rubió</b> pel camí de <b>cal
Serrano</b>, que hi puja valent i sense vacil·lacions. A cal Serrano hi ha certa
vitalitat. El camí hi passa frec a frec. Just davant de la casa antiga, enmig
d’uns grans coberts i d’un cert desordre, hi ha una esplanadeta, talment com
una era, on hi feinegen un matrimoni ja gran. M’aturo a saludar, sent
amablement correspost. Després de mirar-me fit a fit, i abans de massa cosa
més, ja m’adverteixen que els camins fins dalt són de mal fer: “massa pedra
solta; els pendents es desfan, ja ho veus...”. I sí, cal Serrano està situada
just on arrenca l’última i contundent empenta al capdamunt de la serra, de
vessant oposat més amable i planer. Aquí, el rostre del coster és engrunat,
rocós, aspre i pelat, d’un mantell de vegetació baixa i castigada severament
per la petjada dels passats incendis que s’hi endevinen i que amb prou feines
s’arrapa per la inexorable inclinació de l’empit. I el camí que ara segueixo
amunt és esquitxat de pedres i roques de totes mides que, certament, fan
entretinguda i fatigosa la pujada final. Sortosament, tot plegat és breu. Un
cop dalt la serra, i envoltat dels immensos molins, encara puc girar l’esguard
vers la conca, <b>Montserrat</b> i <b>Sant Llorenç del Munt</b>, que, un cop traspassat el llom
carener, desapareixeran, com si juguessin a fet i amagar. El paisatge es
trasmuda. Ara és molt més suau i boscós. Rere les onades de
carenes treu el cap l’altiu campanar de <b>Calaf</b> que, malgrat la relativa
llunyania, destaca a l’horitzó. També sobresurt, al capdamunt del seu turó, el
<b>castell de Boixadors</b>, on demà faré cap.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0yebQmSwOA3OwDwnMzFV3rfWTXbFkFLtEwSsoite_4vOk26EtXwaLSdX2WypiYHHU1LEJK8wr_XOjD9YDIEHWkb_ARgkYQznOfMdwpdn0Gwry1K1J8LqcYse32ZoYlcKf34PkxlTARhRM/s1600/mas-del-tronc.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0yebQmSwOA3OwDwnMzFV3rfWTXbFkFLtEwSsoite_4vOk26EtXwaLSdX2WypiYHHU1LEJK8wr_XOjD9YDIEHWkb_ARgkYQznOfMdwpdn0Gwry1K1J8LqcYse32ZoYlcKf34PkxlTARhRM/s1600/mas-del-tronc.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Refugi del Mas del Tronc, a la serra de Rubió</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;"> <span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"> </span></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Una
estona passa rere passa al fil del vent d’aquestes altures de la serra de Rubió
i arribo feliçment al <b>refugi del Mas del Tronc</b>. En Guillem, el seu guarda, m’esperava
ansiós, com si ja no sabés si finalment acabaria mai d’arribar aquell
desconegut rodamón que va avisar dient que, molt probablement, hi passaria. Al
refugi hi sóc molt amablement acollit. I, ben sopats, malgrat el cansament d’un
i altre, ens oferim una curta però interessant vetllada. Bona troballa, aquest
refugi. Un indret anhelat des del dia que el vaig mig descobrir perdent-me pel
castell de Rubió, des d’on vells camins hi duen.</span></span> </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><br /></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="font-size: medium; line-height: 115%;">Abril de 2010</span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="font-size: medium; line-height: 115%;"><br /></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="font-size: medium; line-height: 115%;">Enllaç al tercer dia de ruta: <a href="https://a-l-aguait.blogspot.com/2015/02/camins-de-romiatge-entre-terrassa-i.html">https://a-l-aguait.blogspot.com/2015/02/camins-de-romiatge-entre-terrassa-i.html</a></span></span></span></div>
Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-27116876874641379022014-04-14T13:55:00.001+02:002021-01-15T20:04:10.467+01:00El racó de l'oli de becaruda<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]--><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Fa un dia d’aquests castissos d’hivern, freds
però oberts i serens. Des de les altures on descansa el poble d’Ullastrell,
allà on el Vallès s’esmuny ja clarament cap al Llobregat, avui les àmplies
vistes són excepcionalment diàfanes i de relleus clarament marcats. Un bon dia
i un bon lloc per anar a conèixer de més a prop el llombrígol de l’oli de
becaruda, amb en Cinto Puig, ànima del Celler d’Ullastrell, i amb en Xavier i
la Maria de Cal Morral del Molí, artífexs del fet de treure de l’oblit aquest
patrimoni agroalimentari autòcton del Vallès més occidental i territoris
propers de la banda llobregatina.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjghkfQj9sG90H1Ey4BjnfB6VTxTMt3ZfAfMuEbGxfQb79wc-gYS4_TtZWuftSWe-tN80cR58ivpQKPN-RRDLXdHfRzb7i3RflY6_P6Oa_GQmEH88_mdrseWC_5i7ps68nb9DmCOqHiqMOF/s1600/Vista+de+Can+Morral+del+Mol%C3%AD+(MR).png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjghkfQj9sG90H1Ey4BjnfB6VTxTMt3ZfAfMuEbGxfQb79wc-gYS4_TtZWuftSWe-tN80cR58ivpQKPN-RRDLXdHfRzb7i3RflY6_P6Oa_GQmEH88_mdrseWC_5i7ps68nb9DmCOqHiqMOF/s1600/Vista+de+Can+Morral+del+Mol%C3%AD+(MR).png" height="246" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Can Morral del Molí, a prop d'Ullastrell, un dels reductes de l'oli de becaruda</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"> Segons en Cinto Puig d’Ullastrell, la història
de l’oli d’oliva becaruda és, més que una recuperació des del no-res, una posada
en valor a vàries bandes. Treure del mig oblit l’oli becarut ha estat possible
per gràcia i coincidència de diversos factors: el principal, un sector
gastronòmic disposat a treballar amb varietats de proximitat com a valor afegit
a la seva cuina (amb el xef Artur Martínez de Terrassa al capdavant), però
també uns consumidors delitosos per descobrir nous gustos i noves menges mig
oblidades en el pou d’allò que ha estat retingut pel sedàs de la mal suposada
modernitat agroalimentària. La creixent curiositat d’alguns pioners per anar
més enllà de la uniformització agroalimentària, redoblant-ho amb la bona
acceptació que ha tingut el seu sorprenent i potent gust per part de l’intrèpid
consumidor, ha estat determinant. Sigui com sigui, però, quan parlem de la sort
que ha tingut l’olivera becaruda com a preuat patrimoni agrícola aferrat a no
anar-se’n per sempre, en Cinto mai es cansa de posar l’accent sobre el pagès, ja
que, al capdavall, aquesta persistència passa, ras i curt, perquè sortosament hi
ha hagut, per part dels pocs però obstinats que no n’han deixat mai de collir
el seus fruits, la sensibilitat de poder veure les coses amb un cert
romanticisme, sobretot tenint en compte que la seva rendibilitat econòmica no
ha deixat mai de romandre sota l’ombra del dubte constant. Aclareix que, d’oli
provinent d’aquestes olives, n’hi ha hagut sempre, tot i que, per una qüestió
de gustos i de prominència de l’arbequina, aquest havia quedat arraconat en un
segon terme, valorat com a molt per fer-ne les barreges i els cupatges pertinents
amb la resta de varietats que arribaven i arriben al molí d’Ullastrell. Per
cert, un curiós reducte del passat, aquest molí: encara funciona de manera
artesanal, amb la premsada feta amb esportins i tot.</span></span></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwyumyQTbFOqpw_mvQApv2fFaEfDhZTDPj-rHRfxWePnoBAXRfU1SmWn-6NhBkWJwUuhCDkLzmxSdTFGFBJHHGCBar31o13wyP0jGOQvqy_ClPFBedKJEkbN6ei8nCwOJxdeEmQfdpjYp3/s1600/Nueva+imagen.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwyumyQTbFOqpw_mvQApv2fFaEfDhZTDPj-rHRfxWePnoBAXRfU1SmWn-6NhBkWJwUuhCDkLzmxSdTFGFBJHHGCBar31o13wyP0jGOQvqy_ClPFBedKJEkbN6ei8nCwOJxdeEmQfdpjYp3/s1600/Nueva+imagen.png" height="400" width="322" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Feinejant al molí d'Ullastrell</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"> </span></span><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">I si de pagesos obstinats es tracta, cal anar a
treure el cap, si més no, a Can Morral del Molí, bo i seguint la sinuosa
carretera que des d’Ullastrell ens porta a les portes de la vall del Llobregat.
Just abans d’arribar al Suro, poble ja baixllobregatí, i llepada per la riera
del Morral, un dels últims cursos d’aigua d’aquest Vallès que just aquí s’esmuny
definitivament, trobem aquesta antiquíssima pairalia que, a mans d’en Xavier i
la Maria, és potser el millor epicentre de l’olivera becaruda. I d’entrada fa
estrany, ja que per molt que hom busqui no veurem enlloc grans extensions
d’oliveres tal com si fóssim a les Garrigues o al Montsià. Però en Xavier en
treu l’entrellat ràpidament: la becaruda és una olivera tradicionalment
disseminada, és a dir, que poques vegades forma grans extensions, sinó que més
aviat ha jugat a difuminar-se amb la vinya, veritable cultiu tradicional del
lloc abans que les bosquines de pi creixessin a tort i dret pels bancals fa anys
abandonats. Les oliveres de becaruda han estat predominantment, doncs,
plantades a llocs residuals, allà on, per les reduïdes dimensions de l’espai
disponible, no valia la pena plantar-hi ceps i, sobretot, al llarg dels marges
que delimiten els bancals costa amunt, fent, per torna, una funció de reforç i
protecció dels marges –o la funció principal era el reforç dels marges i la
torna l’oli?–. Les que té en Xavier a les terres de Can Morral, sense anar més
lluny, ja les van arbrar els seus ancestres, de manera que sobrepassen pel cap
baix la centúria. I, com aquell qui et diu la clau de tot plegat, fa notar
aquesta condició d’oliveres centenàries, dubtant dels mateixos atributs i
consistència de l’oli de becadura que sortiria en el cas que se’n plantessin de
joves, cosa que sembla que a algú li ronda pel cap.</span></span></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3nfQLPY38RngBTNF-CVyDkPLUSef8efEiRde1oI5EhL4_e2213MlwJSg4j_KDY3O5JV8yx2oTxEXD7GsbPV3tr7NIjJM1ZRnJORoLQv0LIhqChPF-bBNDzogwIk__FzcL3cBdS-oBKf2N/s1600/Nueva+imagen.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3nfQLPY38RngBTNF-CVyDkPLUSef8efEiRde1oI5EhL4_e2213MlwJSg4j_KDY3O5JV8yx2oTxEXD7GsbPV3tr7NIjJM1ZRnJORoLQv0LIhqChPF-bBNDzogwIk__FzcL3cBdS-oBKf2N/s1600/Nueva+imagen.bmp" height="271" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Olivera becaruda centenària, a Can Morral del Molí</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Amb aquesta discreció com a premissa a l’hora
d’ocupar les parts del terrer que li pertoquen, és de suposar que les
produccions anuals d’olives becarudes han estat sempre més aviat discretes,
donant primordialment l’anomenat oli pel “gasto” i, si la collita era prou
generosa, destinant la resta al molí per fer-ne els cupatges que pertoquessin,
tot sense mirar massa prim. I amb resignació continguda, perquè no era
precisament un oli massa ben reputat, considerat massa tosc pels que no n’estaven
avesats. En aquest sentit, en Xavier em fa saber la dita que fins fa poc encara
es podia sentir en boca de la gent més gran, “becarut, poc i brut”, pensament
que va quedant lluny a mesura que s’esberla el mite i s’imposa la realitat: a
aquells d’eminent paladar o curiositat gastronòmica, a qui li agradi notar el
gust del generós oli a les amanides o al pa amb tomàquet, per posar dos
exemples ben senzills, l’oli de becaruda difícilment el deixa indiferent. Un
sabor potent, que es nota i que s’imposa, però amb una acidesa controlada,
sense excessos. Millor en cru que per coure, això sí. Tot i que per fer-se uns
ous ferrats, també hi ha qui el té en consideració.</span></span></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJW6OIlKzSsoZz-rsSqsBPiY4I5TduK_xQGZf410knrR-ght3HaSh6Z8zg08owPtpHErgAk7YZxT4hC3TrLjDZzES2hH7vU1t9ogTWr7d9V1BZwOvldtZ2FBASXpkIJtY5Qap6aIUYgNlf/s1600/Nueva+imagen+(1).bmp" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJW6OIlKzSsoZz-rsSqsBPiY4I5TduK_xQGZf410knrR-ght3HaSh6Z8zg08owPtpHErgAk7YZxT4hC3TrLjDZzES2hH7vU1t9ogTWr7d9V1BZwOvldtZ2FBASXpkIJtY5Qap6aIUYgNlf/s1600/Nueva+imagen+(1).bmp" height="305" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La collita de l'oliva becaruda</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"> Les olives becarudes acaben amb un petit cogulló
que, per la forma i vistes des del pla apropiat, recorden el bec d’un moixó. I
d’aquí el nom, diuen. Segons en Xavier de Can Morral, aquí al Vallès aquestes
olives amb bec són ben bé a casa, n’agraeixen els aires muníficament. Hom, amb
els anys, hi ha plantat arbequines seguint la moda del consum, però aquestes
aquí rondinen i necessiten massa miraments i tractaments, turmentades pels
aires prelitorals, massa humits. I s’hi manté ben ferm: per això, i també per
un pensament de romanticisme, aquí, com a enlloc, becaruda!</span></span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-size: small;">Publicat a la revista "<a href="http://www.vallesos.cat/" target="_blank">Vallesos. Gent, terra i patrimoni</a>", núm. 7, primavera - estiu de 2014<span style="font-size: large;">.</span></span></span></span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: large;"> </span></span> </span></span></span></div>
Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1013254396027878114.post-3003519172399489702014-03-10T10:40:00.008+01:002024-03-07T18:43:22.454+01:00Camins de romiatge de Terrassa a Solsona (I). De Terrassa a Santa Cecília de Montserrat<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]--><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">Cap a Collcardús</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">Les primeres llums del dia, molt tènues encara,
m’acompanyen sortint de Terrassa, <b>pujada d’en Moixell</b> amunt, encara tot just
rascant les últimes traces urbanes de la ciutat. Amb la primera fita
simbòlica de Collcardús posada al cap, tot seguint l’històric <b>camí Romeu de
Montserrat</b>, penso com deurien ser aquests paratges ara periurbans quan el vell
traçat del camí cap a Vacarisses i Montserrat sortia pel desaparegut <b>portal de
la Guia</b> ara fa més d’una centúria. Avui el portal ja no hi és, però és fàcil
imaginar-se’l allà on la Rasa i el carrer del Peix es donen la mà sota l’atenta
mirada del mercat de la Independència. Ara, aquest primer tram de camí tot just
havent passat pel <b>pont de Vacarisses</b>, és ample i asfaltat, no molt agradable de
fer a peu, ja que ha esdevingut al llarg d’aquests últims anys un concorregut
vial suburbà. Ara em juga a favor, però, el fet que el brogit del batec de la
ciutat encara faci el ronso, de manera que és molt més concebible imaginar-se que
sóc un feliç traginer o un sagaç pastor transhumant que engega el viatge
decidit sabent que té molts dies de camí encara per davant. Amb aquests i altres
jocs mentals –caminant, el cap s’atia a cor què vols–, faig via per avançar
força ara que la fresca de la matinada ajuda a fer les passes llargues i àgils.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSYGe5u-mrgOW70vqv7wqO6rYnsoaCvJMs5VZVJp6XgZmsdvHdpYFun7Jcc1VFRlXQno5049Ih5-2yCLtXXLS-OxVpRJWWmw2yFI4Jzxc8fcwHwdC-nE7PvEXC4T_FGvWhc-SRkIihBWGC/s1600/portal-de-la-guia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSYGe5u-mrgOW70vqv7wqO6rYnsoaCvJMs5VZVJp6XgZmsdvHdpYFun7Jcc1VFRlXQno5049Ih5-2yCLtXXLS-OxVpRJWWmw2yFI4Jzxc8fcwHwdC-nE7PvEXC4T_FGvWhc-SRkIihBWGC/s1600/portal-de-la-guia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Antiga imatge del portal de la Guia al segle XIX, d'on sortia el camí vell de Terrassa a Vacarisses i el camí Romeu de Montserrat (cedida pel bloc Records de Terrassa).</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">Anant per feina, no faig massa cabal de moment del que m’envolta. Noto com la fresca s’intensifica quan baixo, per un corriol
encaixat, a travessar el migrat <b>torrent de la Maurina</b> i, més endavant, per
l’ample i pedregós llit de la <b>riera de Gaià</b>. Penso també, quan hi passo, que entre
aquestes dues escorrenties, hi ha un tram de camí, avui talment un carrer de la
urbanització de Can Gonteres, que prenia o pren el nom del <b>camí dels Bressols</b>,
sembla que per la lleugera ondulació del terreny pel qual es va traçar. Aquest
infaust i patètic model d'urbanització difusa, ensenya les seves febleses amb tota
la seva contundència precisament en aquest tram. Ara, mentre hi passo, observo
amb certa cavil·lació, a l’esquerra de per on camino, els vials traçats i
deixats estar sense més en ambicioses ànsies de fer créixer la quimera d’un
suposat benestar i que m’imagino com el resultat final, almenys de moment, d’un desastre anunciat. Ara, que la gent
sembla que té altres prioritats, els carrers i els solars delimitats
s’embardissen altre cop intentant trobar l’aspecte destronat en el seu moment.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">Més endavant, el camí s’enfila decidit cap a les quatre
cases del <b>Molinot</b> i, salvant el curs del <b>torrent del Llor</b> i havent de travessar
i fer un breu tram per la carretera de Manresa, finalment arribo a dalt el
coll, frec a frec de les velles parets de la masia de Collcardús, just a sobre
el túnel de la carretera.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">M</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">algrat la proximitat del polèmic abocador –ara Parc
Tecnològic de Recursos Renovables–, arribar a <b>Collcardús</b> sempre té bon guardó. Montserrat
des d’aquí estant es deixa veure gairebé sempre en tota la seva esplendor.
Visió, la d’ara quan hi arribo, tocada pel matiner sol primaveral, celebrada
per ineludiblement efímera. Si hagués passat d’aquí una hora, l’estampa, amb el
sol més alt i la boirina segurament més esfilagarsada, en seria una altra, ni
millor ni pitjor, però una altra. Però vull creure, encara que només sigui per
sentir-me privilegiat de poder viure moments únics com aquest, que hi he
arribat en el moment just, aquell que només és pot percebre durant uns breus
moments d’un esplèndid matí primaveral que s’està teixint a poc a poc. Sí, és
cert que, al capdavall, els matins ofereixen un bon grapat de moments com el
viscut, però aquest és, si més no, portentós, dels que creen addicció al
paisatge.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"></span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">A l’estació on s’hi passa de llarg</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"></span></span></i> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">Després de Collcardús, el camí baixa lentament per la
carena, a una certa altura entre la transitada carretera i la <b>riera de
Boixadell</b>. El tram m’és agradable. Arriba un moment que camí i carena s’atansen
fins al fil d’aigua, a tocar ja de la carretera d’Olesa a Vacarisses i a prop
del viaducte de la que baixa de Collcardús, que s’imposa amb tota la seva
gravetat arquitectònica. Unes passes més, un xic confoses entre la carretera i
el traçat de les vies del tren, i m’aturo, ara sí, a l’estació de <b>Torreblanca</b>,
on un mos i un cafè amb llet m’esperen delitosos a la petita cantina ubicada al
mateix edifici ferroviari. Em serveix una senyora amb ganes de conversa, amable
i contenta, gairebé més per l’insòlit fet que hagi aparegut algú que no pel
migrat negoci que farà amb la meva ajustada despesa. Certament, el lloc és
desèrtic, ara a aquesta hora del matí d’un dia feiner. Només molt de tant en
tant, diu la senyora, un tren dels que va o ve de Manresa hi para, donant
aleshores potser una mica de vida a la petita i delicada estació, com de
joguina, i a la seva cantina. Moment fugisser, però, insinua la mestressa. Pocs
agafen el tren ja, i d’aquests sembla que només alguns de comptats traspassen aquesta
porta del petit establiment. Comenta, mentre jo vaig engolint a poc a poc i en silenci el
cafè amb llet, que la gent va massa a preu fet, sempre a corre-cuita amunt i
avall, que arriben just per agafar el tren o en baixen i fugen com esperitats. Aparentment,
però, no ho diu queixant-se, ho explica com la cosa més natural del món sense perdre
el somriure i el gest resignat del “què hi farem!”, com si no li vingués d’això.</span></span>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">Monistrol, on Montserrat ja crida ben fort</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">Viscut el bon moment i la bona conversa, cal seguir cap
al <b>Palà</b> i Monistrol. De tant en tant, unes fites em recorden que, malgrat els
llargs trams d’asfalt i les successives urbanitzacions, estic trepitjant el
vell traçat del camí ral entre Terrassa i Montserrat. A la zona del <b>Castellet</b>,
alguns sembrats, alguna vinya escadussera, testimonien el ple paisatge rural d’antany.
Camino entre abruptes referències del relleu ben llamineres: a la dreta, la
carena de la <b>Torrota</b> i els <b>cingles de Vacarisses</b>; a l’esquerra, el <b>Puig Ventós</b>
i els preludis escarpats de la <b>serra de Torrella</b>; i enfront, Montserrat, alçant
amb força les seves agulles al cel, cada vegada més a prop, passa rere
passa. Passada la <b>riera del Palà</b>, enfilat al coll on reposen les runes de
l’<b>hostal de la Creu</b>, el massís s’imposa desafiant el qui gosi provar-ne el
tresc. Certament, vist de lluny mereix un respecte, encara que a l’hora de la veritat la
muntanya s’amansa oferint pas fàcil, escalf i recer espiritual. Les coses
vistes de lluny, ja se sap.</span></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdjUh3Q-FjKTDi9wHcrWDQ-REEog8DeAxEagMOuCquPkY9cQwUuHWclDKC5zd-uGa5780yiW6kuB2vhv-uy5LIL3vw9VcgCjSxdj4Fkw7vqlzYxVsuyLWGo4guE5H0EPB7Vg1Ex8uUbiPe/s1600/Montserrat.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdjUh3Q-FjKTDi9wHcrWDQ-REEog8DeAxEagMOuCquPkY9cQwUuHWclDKC5zd-uGa5780yiW6kuB2vhv-uy5LIL3vw9VcgCjSxdj4Fkw7vqlzYxVsuyLWGo4guE5H0EPB7Vg1Ex8uUbiPe/s1600/Montserrat.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Montserrat, des de certa distància, mostra la seva dura abruptesa</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><b>Monistrol</b> es presta a una bona aturada. Passo pel bell
mig dels seus carrerons, a tocar del claustre gòtic del segle XIV del <b>Palau
Prioral</b> (que, malauradament, trobo tancat i barrat) i per l’acollidora porxada
de la <b>plaça del Bo-bo</b>, curiós nom manllevat del reconegut ball que aquí es
dansa per Sant Sebastià, festa votiva del poble al sant pel que sembla des del
segle XVI. M’hi entretinc una bona estona, tafanejant les intimitats de la
placeta i dels carrers del poble. Poca gent i poc disposada a la conversa: van
per feina. Finalment, entro, triomfal, a la <b>plaça de la Font Gran</b>, on, en un
dels seus racons, unes molt ben posades terrasses de bar ofereixen repòs i bona
teca. A més, l’entorn s’ho val: la plaça és viva i acollidora. I, mig enclotada
en un racó, la font, de quatre canelles, amb els seus amples graons d’accés i
els seus pedrissos laterals convidant a seure-hi llarga estona, arranjada amb
bon parer i discreció, com si, no obstant tenint tot el protagonisme de
l’indret, encara no gosés molestar massa. Aquí, amb la visió de la font just al
davant, tinc el temps suficient, sense estar pendent del rellotge –premissa
sempre respectada durant tots aquests dies–, de badar boca davant l’espectacle
de la gent, d’anar engolint pausadament els bons aliments i del fet d’anar-me
conscienciant que aviat hauré d’escometre la part més dura del tram d’avui fins
al monestir de la santa muntanya.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">El </span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><i>formigueig monàstic</i> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">Doncs sí, la pujada ha estat dura i, una vegada més, tot
i les precaucions, continuo pensant que potser poso massa pes a la motxilla.
També la calor, després d’una primavera que enguany li ha costat imposar-se, comença
a fer-se notar amb la deguda intensitat de finals d’abril. Quan, finalment,
assoleixo la plaça del monestir, estic força cansat i em sento atrapat, gairebé
com fora de lloc, enmig d’un formigueig de gent amunt i avall. Quin contrast,
després de la solitud trobada pels camins de pujada! Però no em desagrada, ara
i aquí. Suposo que sabent les impecables solituds a les quals estaré exposat
aquests dies abans no arribi a Solsona, m‘ho prenc com el just comiat a les
massa habituals munions de gent que ens ofereix la vida a ciutat. Més enllà
d’això, Montserrat, com a primer punt simbòlic d’aquests dies de deambular a
peu i deixar vagar els pensaments, transmet bona vibració: la muntanya i el
simbolisme històric, llegendari i espiritual que es respira, pren amb facilitat
un aire corprenedor del qual cal poder gaudir-ne pausadament.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">Santa Cecília, la solitud del vell romànic</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">Més tard, després de dinar i amb les cames i la ment
reposades, m’enfilo dreturer pel <b>pas dels Francesos</b> per anar a buscar el <b>camí
de l’Arrel</b> que, passant per sota de <b>Sant Benet</b> i la <b>Trinitat</b>, em durà, amb un
savi i fi flanqueig, fins al refugi de <b>Santa Cecília</b>, a peu de carretera i a
tocar de l’estimable temple romànic de l’antiga abadia benedictina. Deixo la
motxilla a la porta del refugi i em passejo llargament per l’indret, observant
les velles pedres del conjunt i les habituals arcuacions cegues i lesenes llombardes dels absis del romànic inicial del segle X de l’església de
l’antic monestir. L’indret és, el dia i hora que hi arribo, inexorablement
solitari. Només, molt de tant en tant, se sent la remor d’algun motor que passa
com el vent per la carretera, molt a prop. Però els passavolants, a més de
pocs, deuen anar amb una imperiosa destinació i hora d’arribada, ja que cap ni
un es deixarà vèncer per la crida d’aquests bells murs i de la delectable raconada.
Voldria, un cop més, poder trobar-m’hi amb algú amb un sac ple de contalles amb
qui conversar, però res de res, ni una ànima. Però, de totes maneres, el moment és de
digne record. L’indret sempre m’ha semblat excepcional: un breu replà amb
captivadores vistes encarat cap al nord al bell mig de l’abrupte massa pètria
montserratina. Si em giro i miro cap amunt, la immensa paret de Sant Jeroni fa
el seu respecte, però no arriba a encongir-me ni un borrall la sensació de
calma i seguretat que transmet l’espiritual replanet al bell mig de l’enormitat
del relleu allunyat de la bona mesura humana. Aquí, i amb aquestes condicions
d’assossec, se’m farà de nit. Aniré assaborint a poc a poc els excepcionals
moments del crepuscle assegut al banc de la porta del refugi on, tranquil, ja
tinc emparaulada la manera de poder-hi fer nit. Efectivament, quan hi arribo, a
sota d’un tronc concret hi trobo la clau, talment com havíem quedat per telèfon
amb el seu guarda que, tot i advertint que aquesta nit no hi seria, no posa cap
pega ni una a poder-hi pernoctar.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyQpgj1u5tx0cXIS6BqByh7JD5uQMhgtPZiAlgF_saNyDwcBoGNkjG7vVtMFi4Ia0a5VZOauQhoYdTm9k5PWyw_pcX_acIh6H3xTOdx-v18y_0Ud5CWHLNIpfXWP9tcjjgfWDcQG3Rdrj6/s1600/20100426_04.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyQpgj1u5tx0cXIS6BqByh7JD5uQMhgtPZiAlgF_saNyDwcBoGNkjG7vVtMFi4Ia0a5VZOauQhoYdTm9k5PWyw_pcX_acIh6H3xTOdx-v18y_0Ud5CWHLNIpfXWP9tcjjgfWDcQG3Rdrj6/s1600/20100426_04.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Santa Cecília de Montserrat, en un bell replà enmig de l'abrupte massa pètria montserratina</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"></span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">Companys de vetlla</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">Així doncs, jo ja ho tindria pràcticament tot fet, però
el dia encara em depararà una agradable sorpresa. M’instal·lo, sopo
tranquil·lament i just quan acabo d’escriure quatre notes al bloc, truquen a la
porta, que he tancat prudencialment amb una volta de clau per dins tal i com em
va demanar el guarda. En un primer moment, sobtat, dubto: ja és negra nit i no
hi comptava gens. Però estic en un refugi i no serà per mi que cap transeünt es
quedi sense poder-ne fer ús, penso. Així que, evidentment, obro la porta, encara
que a poc a poc i no sense certa cautela. Resulta ser un escalador, em diu,
d’una edat similar a la meva, esprimatxat però amb aspecte forçut, de tarannà
vigorós, amb un somriure d’orella a orella. Saluda amablement i em pregunta si
es pot fer nit al refugi. Per mi, cap problema, és un refugi, no? Diu que
pensava dormir al ras, però li sembla que el cel amenaça pluja i no se n’acaba
de fiar. Doncs au, com més serem, més riurem, que li dic mentre m’aparto amb
gest ràpid i decidit. Accedeix visiblement satisfet a l’estança i és aleshores
quan se n’adona que no hi ha ningú més, només ell i jo. I que jo no en sóc el
guarda, sinó un rodamón més. I, expressivament complagut, diu que millor, que així
estarem més tranquils, que n’està ben fart i escarmentat de refugis sorollosos,
de gent cridanera i de guardes malcarats. Assenteixo, no voldria pas torçar-li
el bon moment. Així doncs, un cop ben clar qui sóc i què faig –cosa amb la que
sembla congeniar ben simpàticament–, li
explico el tracte arribat amb el veritable i, avui, absent guarda: demà
caldrà tornar la clau i desembutxacar l’import de la pernoctació (12,50 euros),
fent-ho entrar tot plegat pel forat de la bústia de l’estança contigua al
refugi. S’hi avé i quedem que ho haurà de fer ell, ja que, preguntat per l’hora
que pensa anar-se’n, resta clar que jo seré molt més matiner. I aquí comença
una conversa pacífica i lenta, amb la flaire i l'escalf de les infusions
passant-nos per davant del nas, i que s’allarga una bona estona, sense pressa.
Vet aquí com són les coses, a vegades ben insospitades: tot i que, just abans
que arribés la nova companyia, em rondava ja neguitosa certa somnolència, acabo ben desvetllat davant d’una plaent conversa a l’entorn de la muntanya, dels
camins i d’indrets que anhelem els dos, o l’un o l’altre, i els afanys ansiosos
potser imaginats encara de poder algun dia complimentar-ne la visita.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">M’estiro al jaç amb aquella sensació tan agradable de
complaença de la bona vivència, de dia rodó i, sobretot, pel delit de la
incògnita del, volgudament però al capdavall inevitable, inconclús dia de demà.</span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><br /></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="font-size: medium; line-height: 115%;">Abril de 2010</span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="font-size: medium; line-height: 115%;"><br /></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="font-size: medium; line-height: 115%;">Enllaç al segon dia de ruta: <a href="https://a-l-aguait.blogspot.com/2014/05/camins-de-romiatge-entre-terrassa-i.html">https://a-l-aguait.blogspot.com/2014/05/camins-de-romiatge-entre-terrassa-i.html</a></span></span></span></div>
Carles Rué i Mirashttp://www.blogger.com/profile/03312542764613042323noreply@blogger.com0