Sembla que us dec una explicació. Doncs aquí la teniu:

Vet aquí un espai, una eina (digueu-li com us sembli millor), per tal de plasmar-hi, quan em vingui de gust, les meves vivències i articles sorgits anant a l'aguait pel llarg i ample del nostre país. Ras i curt. Cap més pretensió. Senzill, oi?

Serà com el meu petit homenatge perpetu al tros de terra que trepitjo i admiro. De moment, faré prou si sóc capaç de treure-hi el cap de tant en tant. Ho provaré. Ja direu què us sembla.

A reveure!

dimecres, 11 de desembre de 2013

El Miracle, història recent d’una força centrípeta al sud del Solsonès


Aquest últim dissabte de novembre de 2013, ha tocat tornar, una vegada més, al sud del Solsonès, concretament al santuari del Miracle, la “plaça Major” de l’indret, tal i com he sentit a dir en veu d’un paisà. La convocatòria i el motiu s’ho valien en escreix. S’hi portava a terme la presentació de la iniciativa “El Miracle, història recent d’un paisatge dinàmic”, un projecte interpretatiu a cavall de les funcions ambientals i socials del paisatge i del lloc del Miracle. D’una manera austera i gairebé com aquell qui no vol la cosa, tan pròpia del serè i íntim tarannà del substrat social de la zona (això que tant m’encisa de l’indret), s’ha volgut interpretar amb encert la vivència personal del patrimoni paisatgístic i la seva evolució física i perceptiva a través d’alguns dels seus estadants, sobretot a partir de l’incendi forestal del 1998, que va arrasar gran part del sud del Solsonès i que, d’una manera o altra, tant va afectar la percepció simbòlica i emocional en la gent de l’indret del paisatge que fins aquell moment havien pogut veure cada dia des de les finestres de les seves cases i masies. Una iniciativa, doncs, que ha volgut posar l’accent i la mirada en la manera de viure un paisatge que, malgrat tot, reneix des de tots els punts de vista i en les percepcions i vivències de les persones que el viuen i el veuen al llarg de l’any. Un paisatge que, ecològicament parlant, no ha fet res més que tornar, en part, a la seva condició inicial, terra d’interior i de transició climàtica i geomorfològica entre la plana i la muntanya, terra originàriament de roures i alzines, més enllà que la pineda hi fos profusament impulsada pels bons beneficis que en algun moment va donar en la seva explotació.


El santuari del Miracle, al sud del Solsonès (fotografia de l'Arada, Creativitat Social).

Una primera qüestió bàsica a valorar d’aquesta austera –però profunda en la seva significació– iniciativa d’interpretació del patrimoni, és que segurament cal entendre-la com el bon assentament d’una base que pot ajudar, ara més que mai, a reforçar les consciències que l’evolució de la realitat identitària i sociocultural ha de poder ser desenvolupada des de la participació de la gent del territori, sense massa estridències ni tuteles institucionals i foranes que sovint, volent suposadament anar al gra, deixen de tenir en compte el què en pensa la gent del seu propi entorn. I sense que això signifiqui o es confongui amb no obrir-se a noves realitats ni a permetre, si convé, la col·laboració d’elements externs que poden ajudar a tirar endavant aquest i altres projectes de dinamització, activació i d’interpretació del patrimoni cultural i paisatgístic, tangible i intangible, tant des d’un punt de vista tècnic com valorant el fet que una mirada a les particularitats de l’indret feta des de fora contribueix, sens dubte, a la ponderació d’una visió global i racional de la realitat dels llocs.

Amplis horitzons des del sud del Solsonès (fotografia de l'Arada, Creativitat Social).

En aquest sentit, doncs, val a dir que, des d’un punt de vista de dinàmica sociocultural, el projecte no només ha tingut i té un valor divulgatiu i transmissor d’algunes de les particularitats patrimonials, de la història recent i dels racons de l’indret dels quals hom pot fruir –tant a través del web com d’una proposta de rutes interpretatives que segurament anirà creixent–, sinó que es pot afirmar rotundament l’efecte balsàmic que, en certa manera, aquesta iniciativa ha suposat i suposarà per l’alça de l’autoestima de la gent del país, que és, al capdavall, una dimensió comunitària essencial i segurament una bona manera de donar-se a conèixer i de ser reconegut com a lloc on hi ha i hi passen coses interessants. És allò de la funció social del patrimoni cultural i paisatgístic, i tant “des de” com “per a" la pròpia gent del país.  Només calia veure les cares de satisfacció de la concurrència aplegada al santuari del Miracle (que tenint en compte la realitat demogràfica, Déu n’hi do!) per tal de no perdre’s la posada de llarg del que d’un temps ençà es coïa en el si de l’associació Territori de Masies i la cooperativa l’Arada, Creativitat Social. En aquest sentit, crec que hom pot dir ben alt, sense que això suposi un greuge, ans el contrari, que des de part del paisanatge d’aquest indret del sud del Solsonès, amb aquest escrutar-se en l’afirmació de la pròpia idiosincràsia, s’està portant a terme un sa exercici que, més enllà dels resultats concrets, aporta una bona dosi de grata introspecció identitària tot sobreposant-se als seus propis prejudicis, fantasmes i tuteles arrelades ben endins en l’imaginari col·lectiu. Si més no, això suavitza i fa més proper aquell temperament col·lectiu tan propi del lloc, no del tot exclusiu de la zona tot i que sí que molt marcat, fet amb els anys del dia a dia etern i del pur atavisme –que sempre torna en un moment o altre– d’estar vivint en un indret que no interessa massa a ningú, camí d’enlloc, d’on se’n marxa a la recerca d’aquella oportunitat que no s’ha pogut o sabut trobar, i amb aquella sensació, al capdavall i agreujada possiblement pel gran foc del 1998, que el terrer se’ls esmuny de les mans. I sobretot tenint en compte que tot aquest mirar cap endins s’ha portat a terme amb l’accent posat a mostrar-se tal com raja a la gent encuriosida que vulgui anar més enllà en la descoberta patrimonial d’un indret a través de les seves intangibilitats. I en la mirada posada en aquell equilibri mental i espiritual, entre la certesa i l’esperança, que dóna el fet de veure que, si ens hi posem, el futur només pot ser millor, que no és ni tan lluny ni tan difícil. Petits gestos, doncs, que, lluny de ser futileses, calen ben endins en la recuperació d’una certa dinàmica participativa i sociocomunitària d’apropament físic i espiritual d’aquest bocí de país, i tant des de dins mateix com de cara enfora.

Si mai us hi perdeu per aquests indrets del sud del Solsonès, potser en hi trobem al tombar un camí. I podreu compartir el moment amb un badabadoc pres per l’encís de la zona, parlant amb la seva gent, contemplant i visitant el seu patrimoni, la seva solitud, els seus amplis horitzons, deixant que sigui el rodal que et vagi entrant, a poc a poc, com si una flaire embriagadora t’estigués embruixant sense remei.

Enllaç al documental del projecte


El Miracle, Sud del Solsonès: Paisatge dinàmic. Part 1 from L'ARADA on Vimeo.



El Miracle, Sud del Solsonès: Paisatge dinàmic. Part 2 from L'ARADA on Vimeo.





2 comentaris: