Els balls que ballen els nans i capgrossos de Terrassa per la Festa Major

A manca de referències de músiques i coreografies d’abans dels anys vuitanta del segle XX de balls propis de nans i capgrossos a Terrassa, els balls actuals que es ballen per la Festa Major són o de nova creació, com és el cas del Ball de Nans, o més o menys manllevats de tradicionals a altres poblacions catalanes, com és el cas del Ball de la Cercavila, també anomenat popularment la Tereseta, i la Malamanya.

Aquests balls van ser ideats i introduïts a la Festa Major com a balls propis dels nans i capgrossos a principis dels anys vuitanta, durant la represa democràtica de la festa, sobretot a partir de la tasca portada a terme pel músic Miqui Giménez, ja que en aquell moment ell també exercia de cap dels joves escoltes i guies que a partir d’aquelles dates es varen fer càrrec de la gestió i de fer ballar aquestes figures durant les festes terrassenques.

 

Ball de Nans de Terrassa

La melodia del Ball de Nans de Terrassa, composta per en Carles Llongueras, és l’única peça d’autor de les que es ballen per la Festa Major per part dels nans i capgrossos. La coreografia és d’en Miqui Giménez.

Estrenat per la Festa Major de 1983, es balla primerament divendres al vespre en l’acte de l’Inici al Raval de Montserrat, un cop presentat el Capgròs de l’Any, com a ball de l’estrena o del bateig del nou capgròs. El podem tornar a veure diumenge durant els actes de Sortida d’Ofici, just després del Ball de Plaça.

Té una primera part més solemne, on les figures desfilen agafades de la mà en parelles tot fent uns saltirons per anar-se separant tot tornant en direcció contrària. Si el nombre de parelles a ballar és elevat, cal allargar aquesta primera part alguna tirada més a fi que hi hagi temps a què quedin encarades totes les parelles. Un cop totes les figures han acabat de desfilar, i ben encarades una davant de l’altra, té inici la segona part. En aquesta, més animada, les figures es mouen en un primer moment lateralment dues vegades, primer cap a la dreta i després cap a l’esquerra, per passar a continuació a acostar-se i a separar-se, també dues vegades. Aquests passos s’acompanyen a cada final amb sengles picades de mans. Amb el canvi de tonalitat, els balladors canvien de posició tot fent una mitja volta agafats de les mans. El ball s’acaba amb les figures fent una reverència i saludant el públic.

Ball de la Cercavila o la Tereseta

La melodia d’aquest ball és manllevada d’una tonalitat tradicional d’un altre ball més antic del poble de Salàs de Pallars, tot i que se’n poden trobar referències que també el situen en altres pobles pallaresos, com Llimiana, Rialp i Sarroca de Bellera. L’adaptació terrassenca de la coreografia, realitzada per en Miqui Giménez aproximadament a principis dels anys vuitanta, dista de la descripció que en fa en Vicenç Bosch en el llibre Balls antics del Pallars editat pel Centre Excursionista de Catalunya el 1906, tot i que existeixen reproduccions facsímils de 1997, per part de Garsineu Edicions, i de 2018, per part de Llibres de l’Índex.

Aquest és, de llarg, el ball més popular dels que ballen els nans i capgrossos per la Festa Major, tant per la seva animació com per la seva facilitat en ballar-lo. Aquest ball es porta a terme en diferents ocasions al llarg de la seqüència festiva, tant divendres durant els actes de l’Inici al Raval com dissabte i diumenge durant la Cercavila i a la Sortida d’Ofici a la plaça Vella. A les ballades de divendres i dissabte, després d’una primera tanda amb els nans i capgrossos sols, es convida a ballar als infants i gent que ho desitgin en una segona passada. A la ballada que es porta a terme diumenge a la plaça Vella, després d’un primer ball també amb només els nans i capgrossos, se’n fa un altre en què s’hi treuen a ballar els components de la corporació municipal, ocasió en la qual s’aprofita per brindar-los una gran cridòria en forma de xiulets i escridassades. No cal dir que l’acte esdevé entre transgressor i simpàtic.

El ball comença amb tots els balladors en nombre parell en rotllana i agafats de la mà. Després d’uns primers compassos d’obertura, es fa una primera tirada girant en cercle, primer cap a la dreta i després cap a l’esquerra. Amb el canvi de tonalitat, es fan dues tirades més. A la primera, entren a l’interior de la rotllana la meitat alternada dels balladors tot picant de mans. I a la segona, ho fan els de l’altra meitat que a la primera s’han quedat al límit de la rotllana. Després de la segona entrada de la meitat dels balladors, un cop aquests estan tornant al seu lloc a l’exterior de la rotllana, la música s’alenteix ja per finalitzar els últims compassos, moment en què els balladors fan una reverència i saluden el públic. En moments de més gresca, de tant en tant, es pot repetir el ball sencer amb el ritme més accelerat.

La Malamanya

La melodia d’aquest ball prové d’un ball rodó antic que es ballava, sembla que per Sant Miquel, al poble berguedà de Castellar de n’Hug. L’adaptació coreogràfica a la manera com es balla ara a Terrassa per part dels nans i capgrossos, és d’en Miqui Giménez, ideada també en el moment d’introduir-lo a la Festa Major en la represa democràtica de principis dels anys vuitanta.

És potser el ball que menys es balla durant els tres dies que surten els nans i capgrossos, ja que només té un moment concret per ser executat, divendres durant l’Inici al Raval, just durant l’estona de transició entre la descoberta del Capgròs de l’Any i quan aquest i el personatge real pugen a dalt del balcó de l’ajuntament per saludar a tota la concurrència. I això si s’acaba ballant. Tanmateix, es balla ocasionalment, també, durant la Cercavila dissabte a la tarda.

El ball es dansa per parelles, posades davant per davant. Consta de dues tirades curtes i repetitives. Una primera en què els dos membres de la parella fan una volta de molinet dues vegades, la primera cap a la dreta i la segona cap a l'esquerra. A la segona tirada, encara més breu, senzillament es piquen les mans alçades entre els capgrossos que formen parella, primer les dretes i després les esquerres, també dues vegades, acabant cada parell de picades fent una volta sencera cada capgròs sobre si mateix. I es torna a començar amb les voltes de molinet. S'acaba quan els músics ho decideixen, normalment al cap de tres o quatre voltes de ball sencer. Si es fan més voltes, els músics poden anar accelerant per jugar amb els balladors i fer-los cansar una mica.

Els capgrossos al Raval preparats per iniciar el Ball de Nans