He obert la finestra per deixar entrar agradosament la glopada de la fresca del matí. Cal aire nou. Del defora moll m'arriba el trepig d'unes passes que s'allunyen.
L'embriagat brogit es dissol a poc a poc i deixa la buidor de l'absència. La buidor d'omplir un sac d’incerteses i migradeses. De voler pujar amb il·lús entusiasme un marge curull d'esbarzers, esperant un tranquil pradell ben florit després de l'esgarrinxada, i trobar-hi un pedregar en l'abrupte i tosca solitud.
Ara camino i el sol s'ha fet fonedís. Plovisqueja lentament. I s'enfanguen els camins, però també reneixen nous brins d'ufanosa herba.
Cal sortir al defora a viure la bondat enmig del desencís i el cansament del trepig del fang. I cerca-hi el somriure del sempre retorn dels bons cims i viaranys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada