Hola, Bernat!
Els caps ens demanen que
us escriguem una carta, un escrit. A mi ja em va bé. Sempre he pensat que em
costa menys expressar les idees escrivint-les que oralment.
Com van els campaments?
Heu assolit un cert lloc bo?
Em puc imaginar la cara
que deus estar posant ara pensant que què diu ara aquest... Un què? Un lloc bo?
Doncs sí, un lloc bo.
Ja ho veus, he pensat que
et podria parlar del lloc bo. Perquè no és senzillament un nom seguit d’un
adjectiu, sinó que és un concepte que va molt enllà. I, fixa-t’hi, no dels
moments bons, sinó dels llocs bons. Un moment bo ja sabem què és: un tram de
temps, més o menys llarg, potser un instant, en què sentim felicitat, joia,
goig, eufòria... Un lloc bo és molt més, no només un moment que passa i ja
està. Els moments bons poden ajudar a fer llocs bons, sí. Però un lloc bo no és
només un moment o un instant, sinó que es formen quan duren un cert temps,
almenys uns dies. A vegades duren molt de temps, fins a força anys. Aquests
solen ser els millors llocs bons. Alguns els substituïm. I n’hi ha que perden o
guanyen protagonisme o els anem combinant. Perquè la vida dona moltes voltes,
és clar. I un lloc bo tampoc és només un lloc bonic o agradable i ja està, sinó
que és un espai bondadós, és a dir, que ens fa bé. Per això li diem lloc bo. I
quan diem que és un espai, no ens referim només a un espai físic determinat,
sinó un espai humà de convivència.
Quan jo era cap al cau i
feia formació, sovint parlàvem d’un lloc bo com una suma harmoniosa i endreçada
entre l’interior de cadascú, la colla amb la qual estem i l’espai físic (ara
sí) que s’ocupa. I podíem estar moltes estones donant voltes a aquestes tres
coses. Perquè d’aquí poden sortir moltes pistes que acaben sent clau per al
creixement personal i col·lectiu.
Anem per parts. El primer
esglaó: sentir-se bé amb un mateix. Tenir un interior endreçat i harmoniós. Aquest
és important i, per alguns, el més difícil. Si estem bé amb nosaltres mateixos,
també veiem i tractem els altres i els espais que fem servir amb més
parsimònia. Una cosa ajuda a l’altra i viceversa. Ara el segon esglaó: cuidar
les colles amb què ens anirem trobant a la vida i anar assolint espais
integradors on ens sentim aixoplugats. El nom aquí és important. Una colla no
és només un grup. La colla predisposa anar més enllà. Amb la colla no només fem
unes determinades activitats, sinó que hi convivim un cert temps. A les colles
es formen vincles emocionals i complicitats. Seguim amb el tercer esglaó:
l’espai i l’entorn on es desenvolupa la colla. Aquest és més relatiu, però un
espai endreçat i agradable, ajuda a formar un lloc bo. Aquests tres esglaons
combinats, doncs, formen llocs bons. A vegades té més pes un que els altres, o
dos més que el que va coix, però com millor estiguin tots tres esglaons,
millors llocs bons. A vegades passem per un mal moment o estem desendreçats,
però la colla ens reconforta. O la colla no acaba d’estar prou cohesionada i
potser hi ha alguna tibantor, però la nostra fortalesa emocional ajuda a
mantenir una actitud conciliadora que, sens dubte, impulsarà a fer un gir cap a
un bon rumb. O endrecem i escollim bons espais on fer les coses i aquest
senzill gest ens fa sentir millor benestar. En resum, els llocs bons són espais
que ajuden a desenvolupar les persones, a créixer, a madurar, a desplegar el
seu potencial, a humanitzar-se.
Com et pots imaginar, i
aquí està el quid de la qüestió, els llocs bons no apareixen per art de màgia,
sinó que s’han de construir. És una obra personal i col·lectiva. Els hem de
crear, anar bastint i guanyar-nos-els. Cal ser actius. L’apatia i la deixadesa
són el primer enemic dels llocs bons. Són incompatibles. Cal un cert esforç
personal en romandre oberts a nous coneixements, a respectar la genuïna manera
de ser dels altres i a respectar-nos a nosaltres mateixos. Els petits gestos hi
ajuden: escoltar, tenir paraula, posar interès a fer les coses... Seria fer tot
allò que farà que els altres se sentin bé tenint-te com a company. I si hi ha
un cert esforç i compromís en aquest sentit per part de tots, això repercuteix,
sens dubte, a formar bones colles. Ens organitzem millor, vivim l’amistat amb
més intensitat (i, fins i tot, ens enamorem amb més intensitat), vivim bons
moments, alguns de molt espirituals... Vaja, que ja tenim un lloc bo fent camí.
I si tot això ho amanim en crear i saber cercar espais agradables, ja hi posem
la cirereta del pastís. Un espai acollidor, respectat, endreçat. Un espai a la
natura, és ideal. Per això al cau donem certa importància el contacte amb la
natura.
Crec que potser deus estar
a punt d’encertar com és que t’explico tot això. Pensa en tot el que t’he
comentat del lloc bo i aplica-ho a uns campaments: un espai de creixement
personal, fent vida intensiva amb colla i a la natura... Què, com ho veus? Es
donen tots els ingredients perquè els campaments esdevinguin un lloc bo. I quan
es formen, sempre tenen un cert recorregut de cara als següents caus i campaments
futurs. I... Vaja, vés tirant. Sens dubte, el cau és un espai ideal per crear
llocs bons. Tot i que no l’únic. I donar-te l’oportunitat que ho puguis viure,
creiem que haurà estat una de les millors coses que haurem pogut oferir-te els
pares i els caps. Aprofita-ho sempre! A vegades el lloc bo s’esmuny, es fa
pregar, costa de viure’l, potser ens desanimem... Però al final, et puc
assegurar que tots els llocs bons que hagis viscut al cau, et quedaran per sempre
ben endins. Formaran part de la teva manera de veure i viure la vida.
Que acabis de passar uns
bons campaments.
T’estimo.
Ens veiem aviat!
El teu
pare
Juliol de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada