Hola, Bernat!
Com va la ruta pel País Valencià?
Els caps ens van demanar que us escrivíssim una carta per donar-vos-la en algun moment especial dels campaments d’aquest estiu per terres valencianes.
Entre altres coses, ens van suggerir que a la carta us féssim saber com us estimem i que orgullosos estem normalment els pares i mares dels nostres fills i filles. Em va semblar una bona idea, perquè al dia a dia sovint ens costa expressar aquests sentiments, i tendim potser més a queixar-nos per aquelles coses que no s’acaben de fer prou bé per a una bona convivència i un millor benestar personal, que no pas reconèixer i exaltar allò de positiu que aportem com a persones.
Tot i que potser ja ho intentem, això de fer saber quan el bon fer d’algú ens plau, segur que no està de menys parar-nos a reflexionar que ho podríem fer més sovint. I aquesta carta suggerida pels caps ens hi pot ajudar. Sobretot perquè considero fermament que al final l’objectiu principal del nostre pas per la vida és quelcom que ens acosti a la sensació de plenitud i felicitat, cadascú a la seva manera, sense deixar-nos influenciar i manipular, però tampoc fent anar de corcoll a ningú, allò del viure i deixar viure. I que ens anem dient els uns als altres allò que ens plau i què ens fa sentir bé del qui tenim al costat, crec que és una bona manera més per a l’assoliment d’aquest estat d’ànim de plenitud.
Suposo que tens ben present que sempre t’he expressat que el que més desitjo de tu és que siguis feliç, és a dir, que facis el camí de la vida segons aquest estat d’ànim de plenitud que comentava més amunt. Fes el que tu vulguis i creguis, dedica’t al que tu vulguis i creguis, fes el camí que tu creguis millor. Això és només responsabilitat teva, amb els teus encerts i errors. La meva única aspiració com a pare és poder-te transmetre bonament el que, segons el que jo crec, són unes bones pistes de maneres de fer que ens poden aportar aquest sentiment de plenitud. És allò tan resumit de ser senzillament bona persona.
I quines pistes són aquestes? Normalment, al dia a dia, quan estem junts tu i jo, potser ens costa trobar espais per poder-ne parlar. O te’n parlo només quan l’ocasió m’ho facilita. I això que tenen el seu punt de profunditat i que tenen corda per estona. Són unes pistes que estan basades en valors. I els valors són primerament idees pensades o escrites de maneres de ser, de fer, de saber estar i de conviure, que amb l’experiència anem veient que aporten conjuntament aquesta sensació de plenitud personal i col·lectiva. Però aquests valors cal posar-los en pràctica, ja que si només queden escrits en un paper i ja està, són paper mullat, que es diu. A la pràctica, doncs, seria el que tu pots aportar de positiu als altres i al teu entorn, i el que els altres i el teu entorn et poden aportar a tu. Tant és necessària una cosa com l’altra.
Repassem-les, les pistes? A veure si et sonen:
- Cercar la plenitud personal amb l’austeritat, l’altruisme i la generositat, superant el materialisme i l’egoisme.
- Cercar la plenitud personal amb l’autoconeixement, convertint qualsevol experiència viscuda negativament com a una oportunitat per a l’aprenentatge, superant el desencís.
- Cercar la plenitud amb la humilitat i l’amabilitat, sense necessitat d’haver-nos de demostrar sempre millors, i oberts als aprenentatges que ens poden proporcionar els altres, superant la vanitat, l’excés d’orgull, l’odi i els prejudicis.
- Cercar la plenitud buscant l’equitat i la igualtat, sent justos amb els altres, superant els classismes i el sentir-nos superiors per injustes mirades socials i econòmiques.
- Cercar la plenitud buscant l’empatia i la compassió vers els altres, oferint ajuda i escalf dins de les nostres possibilitats, superant la indiferència i la insensibilitat.
- Cercar la plenitud buscant l’honradesa i la sinceritat, superant la simulació i la hipocresia.
- Cercar la plenitud buscant la pau i la bona convivència, superant el ressentiment.
- Cercar la plenitud buscant el diàleg i el consens per a l’acció justa, cedint quan sigui necessari però sense haver de renunciar totalment als propis principis, superant la imposició i el desinterès pels altres.
Va, fins aquí. Són només unes pistes. Se n’hi poden afegir d’altres, o transformar-les, reescriure-les, mirar-nos-les del dret i del revés. No ho sé, però tinc la sensació que amb aquestes quatre coses més o menys ben portades, es viu amb més i millor plenitud i se n’ofereix a les persones amb què ens trobarem i creuarem al llarg del camí.
Això és el que bonament et puc oferir, amb els meus defectes i encerts. Perquè no et pensis que jo les tinc del tot ben apreses aquestes pistes, sempre patinem. De fet, aquestes pistes són un aprenentatge constant. Mai arriba el moment que podrem dir que ja les hem assolit plenament, com aquell qui s’aprèn les taules de multiplicar de memòria, sinó que sempre oferiran aprendre’n més i més. I aquest és el secret de tot plegat: sempre amb constant aprenentatge, cada dia intentant ser una mica més bones persones. Cada vegada que notem que hem patinat, un repàs mental. I preguntem-nos com ho podríem fer la pròxima vegada. I així anar fent. I el dia que notem que ara sí que creiem haver-la encertat, serà el moment de notar en la mateixa pell aquest viure amb plenitud.
Per cert, al cau s’hi aprenen sobretot aquestes coses. Potser ho hauràs notat. Però, certament, conviure amb altres, hi ajuda. Fer projectes i coses durant un temps llarg amb altres, hi ajuda. Per això sempre he pensat fermament que anar al cau és una de les millors coses que t’haurem pogut oferir la teva mare i jo. Suposo que ja hi pensaràs a mesura que et vagis fent gran. Aprofita’l, viu-lo intensament! A la meva època dèiem que el cau havia de ser un Lloc Bo. Pregunta als caps si saben què és un Lloc Bo. Ja en parlarem.
Per cert, aquesta carta era suposadament per dir-te com t’estimo i com estic d'orgullós de tu. Però tu això ja ho saps, oi? Mentrestant, ves aprenent a ser bona persona.
Apa, bons campaments! Ens veiem a la tornada!
El teu pare
Juliol de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada