Serrat Gros, un formatge sorgit de la passió

Endut per la meva passió pels formatges i per la de remenar llibres a tort i dret, em cau a les mans l'entranyable publicació Serrat Gros. Història d'un formatge pirinenc, escrit per la seva protagonista, l'Eulàlia Torras, durant força anys la formatgera d'Ossera, llogarret de la vall de la Vansa, a l'Alt Urgell. Gratament emocionat per l'apassionant lectura, no em puc estar de deixar-hi la meva humil petjada en forma de petit homenatge a l'Eulàlia i a les seves cabres.

Portada del llibre Serrat Gros. Història d'un formatge pirinenc, d'Eulàlia Torras.

Les bones estones de captivadora lectura m'han endinsat en les vicissituds de l'Eulàlia des que decideix que la seva aventura en aquesta vida resta a l'empara d'un ramat de cabres juganeres i generoses trescant pels voltants del serrat Gros, a la vall de Forn, primer, i pels racons d'Ossera, definitivament. De la primera incursió al Conflent, a l'ombra del Canigó, a Forn i Ossera, a l'Alt Urgell; dels secrets del pastureig i les manies de les cabres, a l'elaboració del preuat formatge nascut per la tossuderia i el bon fer que de les pàgines del llibre es desprenen. Una aventura no exempta de dificultats, hores baixes i maldecaps de tota mena. Admiració i enveja sana, això és el que me n'ha quedat de tot plegat. I, en general, possiblement un dels millors formatges artesans de Catalunya. No només pels nombrosos reconeixements que ha rebut al Concurs de Formatges Artesans del Pirineu de la Fira de Sant Ermengol de la Seu d'Urgell, sinó també per la seva valentia i particularitat en ser un dels primers que va reeixir després d'haver-se'n perdut la mena a les comarques pirinenques.

L'Eulàlia, per aquelles coses que la vida ens té secretes fins que arriben, ho ha hagut de deixar. Sortosament, hi ha qui en vol seguir la nissaga. Desitjo que en sàpiguen seguir la bonhomia i el regust. I, per part meva, un repte pendent: anar a treure el cap a Ossera, passejar-m'hi i impregnar-me de tot plegat.

 

Un formatge Serrat Gros