Nit de Sant Joan a la crema d’Eth Haro, a Les, a era Val d’Aran, moment llargament esperat. L’Haro (el tronc d’un avet ben alt prèviament pelat i estacat) s’ha estat allà plantat des del dia de Sant Pere de l’any anterior, que és quan es porta a terme la quilha deth haro, la plantada del nou arbre. Ha suportat impassible les calorades de l’estiu, les nevades i les gebrades de l’hivern, els vents i pedregades. I vora un any després se’l crema de dalt a baix i se l’honora fins que cau del tot afeblit irremeiablement per la voracitat del foc.
Al vespre, quan gairebé ja és fosc (i això a la nit de Sant Joan vol dir ben bé cap al tard), seguim la concurrència cap a la plaça deth Haro pel llarg carreró que la separa del pont de Les pel bell mig del poble, amb aquelles pessigolles a la panxa del qui sap que està a punt de fer realitat la vivència d'un esdeveniment festiu de gran transcendència popular. Es respira festa entre aranesos i forans a cada cantonada i els menuts xisclen enlluernats per la màgia de la nit que hom està a punt de presenciar. Amb l’arribada de l’estiu el foc purificador pren protagonisme a tort i dret de la nostra geografia, i a Les n’han sabut preservar el cos i l’ànima amb entrega i joia, any rere any, solstici rere solstici.
Quan arribem a la plaça tot just s’hi encabeix per l’altre costat la processó. No hi manca res: a davant, el mossèn, que beneirà eth Haro just abans de la seva encesa, seguit de la imatge de Sant Joan, la creu, els estendards i les banderes processionals. La processó s’engalana també amb la presència dels dansaires i els músics d'Es Corbilhuèrs abillats amb el vestit tradicional. Després de la benedicció corresponent, tot s’esdevé amb aquella celeritat dels rituals la pràctica dels quals ja és una qüestió de tarannà i convicció. Eth Haro s’encén i tot seguit entren en escena els agosarats que fan cremar i voleiar les halhes, escorces de cirerer enceses amb el foc del mateix Haro. L’atàvica escena s’acaba amb les danses araneses que s’executen al voltant de l’arbre. Finalment, el tronc, vençut per les flames, acaba caient, enmig de la badoca expectació.
Al vespre, quan gairebé ja és fosc (i això a la nit de Sant Joan vol dir ben bé cap al tard), seguim la concurrència cap a la plaça deth Haro pel llarg carreró que la separa del pont de Les pel bell mig del poble, amb aquelles pessigolles a la panxa del qui sap que està a punt de fer realitat la vivència d'un esdeveniment festiu de gran transcendència popular. Es respira festa entre aranesos i forans a cada cantonada i els menuts xisclen enlluernats per la màgia de la nit que hom està a punt de presenciar. Amb l’arribada de l’estiu el foc purificador pren protagonisme a tort i dret de la nostra geografia, i a Les n’han sabut preservar el cos i l’ànima amb entrega i joia, any rere any, solstici rere solstici.
Quan arribem a la plaça tot just s’hi encabeix per l’altre costat la processó. No hi manca res: a davant, el mossèn, que beneirà eth Haro just abans de la seva encesa, seguit de la imatge de Sant Joan, la creu, els estendards i les banderes processionals. La processó s’engalana també amb la presència dels dansaires i els músics d'Es Corbilhuèrs abillats amb el vestit tradicional. Després de la benedicció corresponent, tot s’esdevé amb aquella celeritat dels rituals la pràctica dels quals ja és una qüestió de tarannà i convicció. Eth Haro s’encén i tot seguit entren en escena els agosarats que fan cremar i voleiar les halhes, escorces de cirerer enceses amb el foc del mateix Haro. L’atàvica escena s’acaba amb les danses araneses que s’executen al voltant de l’arbre. Finalment, el tronc, vençut per les flames, acaba caient, enmig de la badoca expectació.
 |
| Un cop eth Haro encès, es fan voleiar les halhes |
Les brases i les cendres romandran allà tota la nit. Hi ha qui en recull per tirar-ne pels horts o, simplement, a les torretes del balcó. Diuen que fan meravelles amb la fertilitat de la terra. D’altres ens quedem llargament encisats pel foc i el seu caliu ben a tocar de la seva escalforeta –que malgrat ser el solstici d’estiu, les nits araneses encara esgarrapen lleugerament–, mentre a la plaça fa estona que ha començat la revetlla amb el seu ball i cridòries. Serà una plàcida i llarga nit de Sant Joan.
Juny de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada